Oi tan que podem canviar Espanya!
Juny 18, 2016
Els partits processistes, ERC i CDC, estan fent un cop més una barroera campanya hooligan basada en negar la possibilitat de canviar Espanya. ERC fins i tot ha tingut la barra de presentar-se com “L’únic canvi possible“, com si mantindre al poder al mateix establishment que fa 35 anys que parasita l’administració pública catalana fos un canvi de res.
Com ja vaig explicar anteriorment, el Procés no es més que un moviment contrarevolucionari teledirigit per la dreta burgesa catalana per aturar el 15M i mantindre el neoliberalisme convergent al poder. L’ANC va ser dissenyada des dels despatxos de la Generalitat com una mala paròdia del assemblearisme del 15M, amb l’únic objectiu de convertir la ràbia social de la crisi en populisme identitari i odi xenòfob i classista contra els espanyols i els xarnegos. D’aquesta forma apareixia un enemic extern contra el qual unir el poble, entorn al lideratge messiànic i profètic de la dreta convergent, en base a una promesa mil·lenarista de l’arribada imminent Paradís Terrenal que es va postergant ad eternum.
Però com no ha de poder canviar Espanya? Que ho impedeix? Es que potser estan condemnats genèticament a defensar l’estatu quo? No veig perquè. Espanya ha proclamat anteriorment dues repúbliques (i sempre amb el suport entusiasta de Catalunya) i va donar lloc al 15M un moviment social de caràcter global que ha permès revolucionar l’esquerra a tot el mon occidental, com en el seu dia ho va fer el Maig del 68. Sense la reformulació conceptual que planteja el 15M contra l’establishment i l’austeritat no hauria existit Bernie Sanders als EUA, Jeremy Corbyn a UK o altres moviments socials com Occupy Wall Street a EUA o Nuit Debout a França.
I encara que mai abans s’hagés fet un canvi a Espanya, res impediria que en el futur n’hi hagués un. O es que a la França dels Borbons o a la Rússia tsarista hi havia cap element previ que fes preveure les revolucions que van posar fi al seu absolutisme? Doncs no. La gràcia dels canvis sobtats es agafar als poderosos desprevinguts i amb la guàrdia baixada. Pretendre que un indret està condemnat a perpetuar un sistema polític immutable al llarg del temps no és més que una absurda fal·làcia basada en perjudicis supremacistes.
Que ha aconseguit el Procés? Mantindre la dreta al poder, que era el seu objectiu principal i únic. I prou. No han estat capaços de millorar ni en un cèntim la fiscalitat catalana; no han fet cap estructura d’estat, ni tan sols han estat capaços d’aprovar uns simples pressupostos autonòmics; no han aconseguit cap suport internacional (fora del feixisme de la Lliga Nord italiana) i han perdut els pocs que tenien com el partit liberal europeu ALDE que ha decidit, quasi per unanimitat, acceptar Ciutadans com a partit membre i arraconar CDC. No han fet cap referèndum, tot i que han simulat que el 9N o el 27S ho van ser, i ara ja planegen fer-ne un altre de mentideta (el RUI, una nova paròdia de simulacre del 9N). Que ha fallat? Que potser no ho hem desitjat prou fort? O es que potser tot era un frau per seguir manant?
Per tal de tapar el dantesc naufragi en el quan xipolleja el Govern català, els processistes centren totes les seves energies en campanya a atacar a l’únic partit que pot convocar un Referèndum legal i acordat, en comptes de fer-ho contra Mariano Rajoy, el veritable candidat del Procés, ja que necessiten un enemic ben dolentot, fatxenda i caspós a qui donar les culpes de totes les calamitats que causa convergència a Catalunya. Els mateixos partits que han viscut de vendre un pàrvul i vergonyós pensament màgic, on tindríem gelats per postres cada dia i es podia crear un estat reconegut per la ONU si ens agafàvem molt fort de les manetes, ara diuen que es absolutament impossible canviar el Govern d’Espanya.
Sovint sospito que Alfons López Tena tenia raó quan em va dir que els processistes no tenen cap mena d’intenció en assolir la independència i tan sols busquen la superioritat moral de la derrota i el plaer masoquista del victimisme, arribant al orgasme múltiple amb cada sentència adversa del Tribunal Constitucional.
De fet, a ells la crisi els ha anat molt bé. En el següent vídeo Elena Ribera la nº2 per Girona de CIU a les eleccions al Parlament el 2102 donava gràcies a la crisi per haver despertat la consciència nacional catalana i tractava als catalans d’ovelles esgarriades en busca del seu pastor Artur Mas.
El mateix Conseller de Cultura, el convergent Santi Vila, reconeix obertament que el Procés ha servit per poder fer les retallades neoliberals sense que ningú protestés gaire, ja que estaven molt il·lusionats.
Atenció també al següent fragment d’un text de l’humorista Toni Soler al Diari Ara on advertia que amb un canvi d’esquerres a Espanya la gent viuria millor, deixaria d’odiar als espanyols i la independència ja no seria possible:
Fins i tot alguns destacats ciberactivistes de la ultradreta independentista no s’amaguen de desitjar obertament una victòria de Mariano Rajoy:
Finalment us deixo amb la brillant intervenció de Xavier Domenech, cap de llista d’En Comú Podem, desmuntant les tesis etnicistes de Gabriel Rufian, segons les quals no hi pot haver cap canvi a Espanya.
El 26J tenim la oportunitat de demostrar que el nostre canvi es real, possible i millor. Perquè no es basa en odis xenòfobs o identitaris, sinó en millorar les condicions de vida de les persones, sense cap limitació territorial. Perquè no defensem un sobtat canvi mil·lenarista, profètic i religiós, sinó successives reformes possibles i factibles. Perquè no volem tapar retallades amb banderes, sinó acabar amb l’austeritat sense subterfugis. El nostre canvi no pretén perpetuar a la màfia burgesa regional al poder, sinó empoderar a les classes populars i acabar amb l’establisment, tant català com espanyol. Estic convençut que guanyarem les eleccions a Catalunya, País Valencià, Balears, Euskadi i Navarra, amb molt bons resultats a Madrid i Galícia, demostrant que la millor forma de derrotar als odis nacionalistes dels dos extrems es des d’una esquerra plurinacional, federal, fraternal i alternativa tan al centralisme com al populisme identitari del Procés.
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Em penso que sóc de les primeres persones a llegir el teu article acabadet de sortir del forn! He rigut molt amb el passatge on escrius “[…] i es podia crear un estat reconegut per la ONU si ens agafàvem molt fort de les manetes […]”. Salut, Arquie.
Me has convencido!
Si ara fóssim al 1975, quan l’homosexualitat era delicte a Espanya i el nacionalcatolicisme era imperant, Gabriel Rufián i companyia estarien dient que “Espanya mai acceptarà l’homosexualitat”. 40 anys després Espanya és el país més tolerant del món (per davant de França, Alemanya, Països Baixos, Dinamarca etc.) en aquesta matèria.
CDC i ERC han de seguir enganyant i desanimant a la gent per tal de portar-los al seu relat d’agravi de perdedors. Quina alternativa proposen ells? La DUI? Portem 4 anys i no han fet un sol pas per fer-la, a més de no comptar ni amb un trist 50% dels vots (que ja seria escàs per proclamar una independència) cap suport internacional ni els mitjans per enfrontar-se no només a l’Estat sino a les administracions catalanes que s’hi oposen (ajuntaments de Barcelona i part de l’AMB, Tarragona i Lleida); el RUI? Ja es va fer el 9-11-2014 i només va votar el 37% dels ciutadans i sense garanties ni campanya electoral, i no va anar acompanyat de la proclamació d’independència ni de res semblant, quedant en una anècdota. El RUI seria exactament igual.
Cada cop que arriba l’hora de donar “el pas” mouen l’horitzó endavant com bons mil·lenaristes i la data màgica no arriba mai. Al desembre de 2015 vaig veure un cartell de les JNC-CDC on deia “el 20-D pirem!”. L’altre dia vaig veure exactament el mateix cartell (idèntic!!) però posava “el 26-J pirem!”. No tenen vergonya!! Però si t’atreveixes a qüestionar la seva manera de fer, igualment fins i tot que siguis independentista, et diuen traïdor espanyolista.
No t’ho compro, de la mateixa manera que no compro el rotllo ERC-CDC de cara a les eleccions espanyoles. Tot i així, em taparé el nas amb molta força i votaré als “comuns”, tot sigui per fotre al PPSOE …
En definitiva que tu no compres res! En fi, mentre ens votis…
Val, ja hem vist el resultat de les eleccions i gairebé un any passat, estem igual. Governa el PP amb més base social, la de Ciutadans i la socialista. Ara canta amb mi la cançoneta de “Anem a canviar Espanya des de la fraternitat”. Potser al tercer mil.leni trobem la pantalla de sortida. La dignitat obliga a sortir d’aquesta Espanya insolidària i casposa, no pas dels molts espanyols que hi posen voluntat. Doménech i Colau venen fum i menteixen, com allò de que “mai ens presentarem a polítics”. Ara, afalagats per l’statu quo, en formen part i volen ocupar més notorietat i espai. A cas no han aprovat el seu pla d’habitatge amb els convergents i Ciutadans a l’ajuntament? No han hagut de claudicar i pactar el PEUAT quan ERC els ha passat per l’esquerra? Es què heu fet quelcom per canviar els sistemes “mil.lenaristes” quan heu estat als governs tripartits de l’ajuntament de Barcelona o heu seguit pactant amb el diable? Aquí, ningú té la supremacia política, ni ideològica, ni cultural, ni d’ètnia. Aquí i arreu, hi han pensaments diferents al teu i al meu. Malgrat tot, durant l’existéncia de l’home, és cert que mai no s’ha fet cap revolució “fraternal”. Us animo a fer-la, però em temo que morireu abans de veure-la. Una abraçada fraternal.
és molt optimista la oda al 15m d’aquest article, o potser sóc jo el pesimista…
no dubto que “el miracle de la nova catalunya” és un pensament màgic, però també ho és pensar en que canviarà Espanya, que sembla que és el que “ven” aquest article. I posats a triar la molta gent (jo inclòs que mai havia estat independentista) prefereix provar una cosa nova.
“una cosa nova” és un concepte que m’agrada. I ho dic tot i que com a pessimista ja m’estic imaginant la nova catalunya tota privatitzada…
i que no s’enganyi l’autor de l’article criticant els arguments del Toni Soler (ell només pensa en estratègia), només una gran catastrofe, o una gran opressió farà que la “gran majoria” es proposi desmuntar el xiringuito liberal-capitalista en comptes de mirar l’eurocopa (de fet el 15m va venir d’això també).
No cal que deixin de mirar l’eurocopa més enllà del temps que necessiten per anar a votar-nos. La gràcia de la democràcia representativa es que pots delegar la revolució en representants electes.
Delegar la revolucio? qe ets stalinista?
ara si que he flipat… ets mes pesimista que jo…
No, soc demòcrata.
Ai, què no t’has vist al mirall grec? Doncs ja va sent l’hora que t’ho facis…
Més enllà del que exposes quant a la visió d’immutabilitat que tenen d’Espanya els nazi – onanistes, tots els grans “mals” que atribueixen a “Espanya” o al fet intrínsec de ser “espanyol”, són originàriament “catalans” o propiciats per la burgesia catalana o amb la seva anuència o col·laboració entusiasta. Des del finançament econòmic de Franco per part de Cambó, l’auspici del cop d’estat per part del cardenal Gomà, l’esclafament de la revolta obrera per part d’ERC i la policia comandada pel PSUC el maig del 37,… són moltes coses,… també el confondre una llengua “franca” amb “la llengua de Franco” (la llengua de Machado, Lorca, Hernández, Cernuda i que la burgesia catalana es ventava de parlar-la, en contraposició a la pagesia i la “xusma” que parlava el català,… després el castellà “va ser impossat”… !!!!! ????; el classisme, la xenofòbia, el constant esment per part de F de P com el Sala Martin de la superioritat de l’ADN català, que si els “espanyols” tenen el feixisme a l’ADN, el mateix Junqueras dixit!…).
M’agafen ganes de parlar castellà expressament i exclusivament amb tota aquesta gentussa, solament per tocar-els-hi els collons, tot i parlar – pensar – escriure en català… n’estic fins els pebrots de nazis de merda que m’han increpat mil vegades per “no ser nacionalista”, titllant-me de “fatxa”, “espanyolista” (a mi, afiliat de la CNT i co-artífex de diversos ateneus i publicacions llibertàries,…!!!); fins els mateixos pebrots d’haver d’aguantar que em diguin “vas en contradirecció, ja te la fotaràs!” o “quan siguem independents, ja passarem comptes!” o “murciano de merda” (perquè ma amre és de Múrcia). Estic esperant a que passin comptes, estic esperant a què, amb les escriptures de propietat de Catalunya em vinguin a fotre fora per xarnego o fill de cataà i murciana… estic esperant que passin a l’acció o bé s’auto-immolin d’una puta vegada, colla de NAZIS!
Es pot dir més alt però no més clar company! Una abraçada!
Llei de Godwin, pelma. Aplica-te-la.
Llei de Godwin…??!! No sé si obeeix a la Llei de Godwin, a la de Murphy a les 14 lleis cristal·logràfiques de Bravais, xaval, però jo i qualsevol persona amb dos dits de front li diu pà al pà, vi al vi, calimotxo al vi amb coca-cola i NAZISME a tot discurs d’autoafirmació supremacista i etnocèntric.
O sigui que si vols, aplica’t tu aquella Llei Universal enunciada per primera vegada per Isaac Newton de la gravetat, directamente proporcional al producte de les masses i ineversament proporcional al quadrat de la distància (el producte de les masses seria petit, en multiplicar la massa de la terra per la teva massa encefàlica) per la qual cosa, no caldria que t’emparrèssis a una alçada massa gran.
De res pel suggeriment.
Saps què és la llei de Godwin? En una discussió telemàtica, es tanca el debat quan algú cita el nazisme com a resposta última per a invalidar l’adversari.
Però et deixo escrita una cosa que potser et serviria molt: un fragment de “Introducció a un model de vida no feixista” de Foucault:
“-Liberad la acción política de toda forma de paranoia unitaria y totalizadora.
– Incrementad la acción, el pensamiento y los deseos mediante proliferación, yuxtaposición y disyunción, antes que por subdivisión y jerarquización piramidal.
– Liberaos de las viejas categorías de lo Negativo (la ley, el límite, la castración, la carencia, la laguna) que el pensamiento occidental ha sacralizado durante tanto tiempo como forma de poder y modo de acceso a la realidad. Preferid aquello que es positivo y múltiple, la diferencia a la uniformidad, los flujos a las unidades, Ias disposiciones móviles a los sistemas. Considerad que lo que es productivo no es sedentario sino móvil.
– No imaginéis que haya que ser triste para ser militante, incluso si lo que se combate es abominable. Es el vínculo del deseo a la realidad (y no su fuga en las formas de la representación) el que posee una fuerza revolucionaria.
-No utilicéis el pensamiento para dar a una práctica política el valor de Verdad; ni la acción política para desacreditar un pensamiento, como si no fuera más que pura especulación. Utilizad la práctica política como un intensificador del pensamiento, y el análisis como un multiplicador de las formas y de los dominios de intervención de la acción política.
– No exijáis a la política que restablezca los “derechos” del individuo tal cual han sido definidos por el filosofo. El individuo es el producto del poder. Lo que hay que hacer es “desindividualizar” por la multiplicación y el desplazamiento, por la suma de combinaciones diferentes. El grupo no debe ser el vínculo orgánico que une a individuos jerarquizados, sino un constante generador de “desindividualización”.
– No os enamoréis del poder.”
Havia entès perfectament la teva al·lusió a le Llei de Godwin i, per cert, no és circunscrita a discusions “telemàtiques”. I em sembla que de la meva resposta no se’n dedueix el meu desconeixement si no la meva reafirmació: se me’n fot que hi hagi “una llei” (enunciada per un filòsof!, no una llei natural, científica) que “prevegi” la probabilitat de l’aparició de l’argument (o contraargument) d'”això és feixisme” o “ets un feixista”. SENZILLAMENT, NO TREGUIS PILOTES FORA, EL FEIXISME TÉ UNA DEFINICIÓ: EXALTACIÓ D’UNA ÈTNIA EN DETRIMENT I/O CRIMINALIZANT-NE UNALTRA, L’ATIAMENT DE L’ODI XENÒFOB. Acompleix o no acompleix fil per randa aquesta definició TOT NACIONALISME (ESPANYOL, CATALÀ, BASC O CAMERUNÈS)…? Sí, no…? Jo haig de revisar la Llei de Godwin, o tu has de revisar la definició de “feixisme”, collons…? ves si ara entrarem amb cites de Facault que jo et puc rfebatre amb cites de Cioran!! (ambdós, a efectes del què es discuteix ací, igualment vàlids i igualment NULS).
La cultura política dels espanyols està en un estadi molt més primitiu que la dels catalans. Només cal veure als andalusos votant al PSOE en massa per tal de tenir garantides les seves subvencionetes , mentre aquí els catalans hem hagut d’innovar i emprendre per progressar.Potser en 100 anys per fi els espanyoles hauran evolucionat, però jo no estic disposada a esperar tant
Com a catalana que ets, podries dir-me en què has innovat o emprès? O ho dius només pel que vomiten els mitjans on t’informes?
Gràcies.
Salutacions.
Sí? N’estàs segura? Et sona d’alguna cosa la Constitució de Càdis (la “Pepa”)? Et sonen d’alguna cosa les insurreccions anarquistes, anteriors a l’anarquisme “oficial” de la Mano Negra? Et sona de quelcom l’alcalde de Càdis Salvoechea, anarquista…? La maduresa política, només és la política burgesa, la demopollacràcia de metacril·lat de del·legar la teva vida en tercers, éssent aquets tercers professionals de tocar-se els ous (o els ovaris)…? No s’ha de ser MADUR per ser anarquista? els anarquistes són immadurs i els que voten a cony-vergència són la hòstia en patinet…? Vols que parlem de la INDÚSTRIA CERÀMICA I DE LA INDÚSTRIA QUÍMICA andaluses desmantellades expressament per afavorir la burgesia industrial basca i catalana…? Vols que parlem de latifundistes catalans amb desenes de milers d’hectàrees a Andalusia i que, per descomptat, la seva pasta la inverteixen a Catalunya (si no la porten a Andorra o les Illes Caiman),… et sonen de quelcom els Carbonell…?
Quanta merda burgesa classista, racista, etnocèntrica de merda que ha inoculat el NAZI-ONANISME, COLLONS!!
I ho diu un “català” (ho escric entre cometes perquè em defeco en TOTS els gentilicis!). Vergonya aliena em feu sentir, hòsties!
L’única cosa que ha inventat Andalusia és la migdiada, perquè vegis lo trebalaldors que són, aquests només es desperten per anar a cobrar el PER jeje
De tòpic en tòpic i tiro perquè em toca, oi? Au, sigues feliç amb la teva visió tan “àmplia” de la realitat. No deixeis que la relaitat tridimensional et perturbi la teva bacaina, perquè intueixo, pel teu CLASSISME i RACISME que deus pertànyer a una nissaga de 8 cognoms catalans, d’aquelles que feien la bacaina a la seva casa pairal dissenyada per Gaudí, mentre murcians, andalusos i extremenys es trencàven l’esquena per una missèria de sou, inventàven sense pretendre-ho el pà amb tomàquet (per estovar el pà dur) i vivien en xaboles i un “català comme il faut” era massa ben nascut per fer aquelles feines… O et penses, com la Carulla dels pebrots que van venir “enviats per Franco” a castellanitzar-te a tu…?
Curiosament, una besàvia meva per part de mare va baixar a fer de criada a Barcelona. Catalana de soca-rel, principalment perquè mai ningú de la seva família havia sortit del poble. Com aquests, el seu marit, fuster, de Falset; el meu besavi patern, precisament anarquista mort al front durant la Guerra, mecànic, i la seva dona, mestra d’escola, després de la guerra, criada. Tots catalans de soca-rel precisament pels motius que ja t’he dit.
Molt bon comentari desmuntant el feixisme i el racisme nacionalista català. Queda clar que l’independentisme es odi supremacista i punt
Gràcies, amic; mira que m’haig de mossegar la llengua i intentar ser racional per la “visceralitat” que em provoquen aquests temes; de veritat, només hi ha una cosa que em treu més de colleguera que el feixisme i és el feixisme disfressat d'”esquerres” o de “progressista”… quan de mal irreparable han fet inclòs infiltrant-se en les files de l’anarquisme (vegi’s el cas dels “anarco-indepes” de Negres Tempestes…! si resucitès Rudolph Rocker es tornava a morir de vergonya aliena).
Salut!
Espero que sigui una broma aquest comentari…
Catalunya porta 40 anys votant una candidatura que ha practicat de manera sistèmical a corrupció, bé sigui de manera ilegal (casos Pujol, Palau, Adigsa, FGC, Innova, Crespo, ITVs…) o de manera legal repartint subvencions a tot mitjà de comunicació o entitat que es mostri submís amb el poder i difongui el seu relat oficial. Aquesta última corrupció em sembla encara més greu que la primera, i només es dona aquí.
No em sembla que poguem presumir de res amb ningú. Que durant el segle XIX uns quants industrials s’enriqussin explotant esclaus a Cuba o camperols a les colònies tèxtils i la situació geogràfica hagi determinat que la renda aquí sigui superior que a Múrcia no ens fa més civilitzats, més demòcrates, més igualitaris i més honrats.
A mi també m’agradaria moltíssim que comentaris com aquest foren realment anecdòtics i/o proferits per algun adolescent o nen i/o en pla de broma innocent… però, a la vida real, analògica, formulat en altres paraules (canviant andalusos per murcians o ampliant el “conjunt” a la resta d’Espanya, menys Andorra, Portugal, Euskadi i Catalunya, of course!), l’he sentit milers de vegades, PROFERIT PER GENT QUE NO TÉ CAP EXCUSA DE MANCA DE FORMACIÓ, per part de burgesos fastigossos, que té més delicte (saben que menteixen i saben el verí, l’odi xenòfob que estan inoculant).
Salut!
T’ho contesto aquí perquè a dalt no em deixa: feixisme és l’organització d’un grup que s’autodefineix com a tal en tant que tot el que hi ha fora són els seus enemics. En macropolítica, es tradueix en dictadures; en micropolítica, en orelles sordes a tots aquells que no som nosaltres, en titllar precisament de feixista l’altre per ser l’altre, etc. Allò del si no estàs amb mi estàs contra meva. Habitualment passa amb l’ètnia, però pot donar-se en una enorme varietat d’altres situacions. Per això t’he citat a Foucault, però ja veig que, en efecte, només t’escoltes a tu mateix -i als teus.
Més enllà del fet que el propòsit de Cioran s’apropava a l’absurd, i no és, per tant, un instrument de racionalitat amb què puguis rebatre res seriosament. Només serveix per a enunciar. Però aquí cadascú ventila les seves lectures al nivell que pugui, suposo.
És més: afegiré un matís a la definició que t’he donat de feixisme. Feixisme és, això, l’organització d’un grup autodefinit com a tal en tant que tot el que hi ha a fora són els seus enemics. Aquest grup se situa, a més, al centre d’una teleologia d’abast universal de la qual els altres són o bé l’impediment o bé un instrument que permet assolir el punt final de la teleologia.
I un altre exemple de la micropolítica feixista: definir un mateix a l’altre i no permetre o no donar validesa a allò que l’altre pugui dir per a definir-se a sí mateix.
Anem per parts, com diuen les comadrones.
1r- respecte del teu comentari respecte als teus antecedents familiars de “criades”, avis anarquistes, etc. Molt bé, molt respectable i, inclòs, lloable, però no sé si la intenció és “contraargumentar / desmuntar els meus arguments” o reafirmar-los; en qualsevol cas, que un elevat percentatge de gent vinguda d’altres llocs de la península “cupéssin” els llocs de traball socialment pitjor valorats i econòmicament pitjor remunerats no entra en contradicció amb què “també” hi havés gent “autòctona” (quina paraula més reaccionària pèr a un internacionalista!), de pagès, que anés a ciutat a guanyar-se el pà. segur que tenien un plus de respectabilitat per ser “autòctons” en comparació amb una criada anadalusa. T’ho dic jo, nét de maquis per part de apre i per part de mare (treballadora tèxtil d’origen “murcià”, del Carche, castellano-valencianoparlant) i filld e pare “català” del Penedès, fuster-ebenista, fill d’activista de la FAI i patró de baixell pesquer a Calafell, amb dos germans afussellats per ordre d’ERC als fets de maig del 37. I, jo mateix, ajudant de fusteria des dels 7 anys i cambrer des dels 14 fins acabar d’estudiar, ambient, el de l’hostaleria, en aquells anys (2a meitat dels 70’s, primers 80’s), en què CADA DIA havies d’aguantar clientela catalanoparlant amb la xapeta de “el català, cosa de tots!” (la de la “Norma”) que malgrat que jo els parlava en català em parlàven invariable ment i insistent en castellà, eprquè un català devia ser massa ben nascut per currar de cambrer.
Resumint, la teva experiència vital / antecedents familiars, NO invlaida el que havia dit ni el que dic ara: hi ha merda burgesa i classista a tones per doanr i vendre.
2n- Quant al que pugui aportar Cioran (o Focault o Schopenhauer o Bob Marley resucitat). A mi Cioran m’ha reportat uns farts de riure dels collons (“La missió del temps és matar-me a mi; la meva missió és matar el temps. Tot queda entre assassins”); i, també, una visió (encara més) sarcàstica de TOT de la que ja tenia. D’altres sociòlegs, filòsofs polítics,… curiosament hi havia un matemàtic, Giles Chatêlet, concretament amb el seu llibre “Pensar y vivir como cerdos” (Txalaparta) que m’ha aportat més que qualsevol “acreditat” politòleg professional, defecant-se en la dictadura pijo-progre-políticament correcta i parint el concepte de “ciutadà panelista / ciutadà termostat” a anys llum del “ciutadà-partícula” propossat (que no denunciat) per Hobbes. Jo, que soc de ciències, ves quina casualitat que tots els qui m’han aportat més, Kropotkin era geòleg (va “inventar” la ciència de l’edafologia) i Réclus era un naturalista geòleg-biòleg de la vella escola,… O gent procedent de la medicina, de l’etologia i la paleontologia (Jay Gould), de l’enginyeria aeronàutica (el pro-luddita F. Noble), el Nobel de física Roger Penrose i al seva denúncia de ladictadura de la mal anomenada “intel·ligència” artificial,… tots els demés, en comaprança i com denuncia Cioran, semblen més preocupats per la coherència interna del seu “sistema” que per al validesa intrínseca del que estan enunciant.
3r- pel que fa a la definició de “feixisme / nazisme” i al supossat “tancament en banda”, “sordera”, “no voler escolatar res més / a ningú més ue a mi mateix).
Insisteixo, hi ha una definició clara i sense ambigüitats de què és el feixisme i aquesta diu clarament que es tracta de l’autoafirmació / autoproclamació d’una raça (les races no existeixen, ho diuen els BIÓLEGS!!, existeixen variants geogràfiques o fàcies de Homo spaiens, però NO races o “subespècies”) o d’una ètnia pel damunt d’unaltra / unes altres a la qual / a les quals s’insulta, es demonitza – criminalitza i pot arribar el cas que s’intenti exterminar o realment s’extermini. Puntopelota. Si vols, cambiem la definició de “democràcia”, la de “mamífer” i la de “gravetat”. Unaltra cosa són les actituds TOTALITÀRIES que poden tenir lloc en nom de “portar a la pràctica les prèdiques de Crist” o de “portar a la pràctica les idees de Marx i Engels” o de “salvaguardar la Unidad de España”… o el totalitarfisme de la TECNOCRÀCIA (denunciat per N. Postman), o el totalitarisme del pensament únic dels Chicago Boys descendents del F de P del Milton Friedman… O EL TOTALITARISME DEL PROCÈS DE KAFKA INDEPENDENTISTA.
Llavors, igual que en una discusió (“telemàtica” o a la sobretaula d’un restaurant) sobre Meteorologia, és prevsible que es parli de llamps i trons, parlant de pensament únic nacionalista, és LÒGIC (donat que tot nacionalisme té la llavor del NAZISME, el zènit d’aquesta merda d’ideologia) que acabi sortint la paraula “feixisme” o “nazisme”, sobretot si parlem del Procès i dels NAZIS que el representen, perquè si un senyor que diu una vegada i unaltra que “hi ha un ADN català superior a l’ADN espanyol (o andalús)”, segons tu NO és un nazi, llavors, llavors Teresa Forcades és actriu porno.
I jo NO em tanco en banda ni dic “amb mi o contra mi”, dic nazi als NAZIS (molts d’ells CONFESSOS) i puntopelota i els qui es tanquen – marginen – donen / deneguen carnets del club súper 3% són els nazi-onanistes xenòfobs. Soc capaç de parlar tranquilament, escoltar activament amb un liberal, amb una persona socialdemòcrata, amb un “conservador” educat, amb gent de la meva corda llibertària infectada pel putu virus etnocèntric – nzi-onanista,… però el que ni puc ni em surt dels collons d’aprendre és a ser tolerant ni respectuós als qui discriminen No peel que pensis i /o facis, si no per allò que ets (jueu, gitano, xarnego, castellanoparlant, …), no em surt dels collons d’estarme’n de denunciar el feixisme en totes les seves formes ni d’usar eufemismes del putu neolllenguatge impossat pel NWO.
Salut! (mental, sobre tôt)
Havent vist tot plegat, ningú no ho diria.
D’altra banda, el fet que Cioran (un àcrata, evidentment; no fos cas que llegíssim Proust, massa francès) et faci riure per la destrucció permanent no és base per cap argument racional perquè forma part de l’ABSURD. El mateix seria Beckett. Per la resta d’autors, molt respectables, però la teva defensa és una falàcia.
I per acabar: t’ho repeteixo, el feixisme actual no respon a la seva presència del segle XX. La seva micropresència, com els micromasclismes i totes les múltiples repressions, va molt més endins que en la seva manifestació ètnica.