h1

Visca la Sanitat Pública!

Juny 17, 2009

 

6331788-md

Aquests dies que he estat interminables hores en sales d’espera d’un hospital, per motius familiars que no venen al cas, he tingut temps de fer un munt de reflexions que ara seguit us resumeixo breument:

Estem tan acostumats a queixar-nos de tot i per tot que molts cops no som conscients de la sort que tenim de pertànyer al exclusiu club de països que tenen una sanitat pública, gratuïta, universal i de qualitat.

El primer que em va venir al cap és el molt recomanable documental de Michael Moore titulat “Sicko”, on mostrava horribles imatges i testimonis dels inimaginables extrems en els que pot arribar a caure un país amb la sanitat completament privatitzada: gent auto-operant-se a casa sense cap condició higiènica, una mare obligada a deixar morir la seva filla de 4 anys perquè la mútua no li cobria la malaltia que tenia, un home que havia perdut dos dits en un accident laboral obligat a triar quin dels dos preferia salvar, una dona hipotecant casa seva per adquirir uns medicament que a Cuba valien 5 cèntims…

A la mateixa sala d’espera on estava jo hi havia una nombrosíssima família gitana que cridava constantment a qualsevol metge o infermer que per allí passés: “AY EL PAPA!! ¿¿COMO ESTÁ EL PAPA?? ¿¿PUDEMO ENTRÁ AL QUIROFANU YA??”

Lluny de sentir vergonya aliena em va rodolar una llàgrima per la cara, però aquesta ja no era de nervis o tensió per la situació, ni tan sols fruït dels meus deliris hipocondríacs hospitalaris, no. Era d’orgull de viure en dels pocs recondits punts del planeta terra on totes les persones, fins a la més pobre de totes, tenen dret a ser atesos dignament per un metge. Estic del tot segur que aquella estrambòtica família si visques en un altre estat desenvolupat s’estaria morint sota un pont. I això, estimats lectors, es una puta injustícia!

Doncs res, tot ha anat bé per sort, i tan sols tenia ganes de desfogar-me!

 

Advertisements

11 comentaris

  1. Yeah! jo també vaig veure Sicko fa temps i val a dir que estic molt content de viure a Europa. Aquesta és una de les coses que hem de protegir: EL benestar de la nostra societat.


  2. Quanta raó tens, arqueòleg. Sanitat i Educació públiques i de qualitat haurien de ser, sense excepcions, a l’abast de TOTHOM, a tot arreu. Haurien de ser aquests els dos àmbits en què els polítics treballessin per garantir que totes les persones hi tenen accés. I és cert: Espanya és, a nivell sanitari, gairebé un paradís malgrat les llistes d’espera. Fins i tot molts països d’Europa, malgrat estar per davant nostre en termes de “riquesa”, ofereixen unes condicions pitjors que les espanyoles.
    Que treballin per millorar-les, aquí i arreu!

    Celebro que hagi anat bé la cosa.


  3. Sicko no l’he vista encara, però sembla que deu pagar la pena, no?

    Els EUA tenen, sens dubte, un munt de defectes, però almenys quan vénen mal dades en l’economia, els nord-americans són prou intel·ligents per a posar al poder demòcrates liberals i reformistes (Roosevelt en els anys 1930, Obama avui). En canvi, Europa, en l’última gran crisi, es va lliurar al feixisme… i en la crisi actual són cada vegada més els europeus que es tornen a deixar seduir per l’extrema dreta: per això són possibles notícies tan al·lucinants com aquesta que us enllace.


  4. Un coment molt encertat Nemo!
    En quant a Europa, no se jo fins a quin punt té una sanitat pública eh: les meves amigues amb erasmus a Holanda o irlanda es van tenir q fer la targeta sanitaria europea per no tenir q pagar els 60 euros q valia una simple consulta!


  5. Paciència, tot arribarà. Aviat ho acabarem de privatitzar tot i això semblarà Texas, aquest és el camí que portem.


  6. les meves amigues amb erasmus a Holanda o irlanda es van tenir q fer la targeta sanitaria europea per no tenir q pagar els 60 euros q valia una simple consulta!

    Precisament això vol dir que la sanitat a Irlanda i Holanda és pública i gratuïta. A veure, trobo bé que per tenir atenció sanitària gratuïta més enllà de les atencions d’urgències et demanin o bé que arreglis els teus papers de residència i cotitzis al país o bé que et facis la targeta europea. No podem tenir drets si no complim uns deures (cotitzar a la SS en el lloc o ens atenen o en el nostre país d’origen).

    Mira-t’ho pel costat del tema del turistes que venen aquí a l’estiu: saps quants diners costa atendrel’s? El lògic és que aquesta gent vingui amb la targeta sanitària europea i així després el nostre servei de salut, després de gastar-se una pasta amb els nostres impostos en atendre gent que no paga impostos aquí, puguin saldar comptes amb els serveis de salut dels altres països. Saps la de jubilats europeus que s’operen i es fan tractaments aquí? És normal que se’ls demani la targeta sanitària europea perquè la sanitat britànica, alemanya, etc… pagui aquestes intervencions (el cost de les quals hem adelantat nosaltres)! Al cap i a la fi aquesta gent no paga un duro a les arques espanyoles més que en impostos indirectes i, en canvi, paguen molts impostos als seus països d’origen via les retencions que els fan a la pensió de jubilació. Vaja a mi el sistema de la targeta sanitària europea em sembla d’allò més just! Com si costés tant fer-se-la!

    Atenció gratuïta i universal sí, però com a contrapartida de cotitzar a la SS! Òbviament en una situació d’emergència s’atèn a un sense papers que no tingui diners sense problemes (i si té diners doncs que pagui el que hagi costat la seva atenció). Però la norma ha de ser targeta sanitària a canvi de cotitzar a la SS. Faltaria plus!

    La sanitat pública no és gratuïta la paguem entre tots!!!

    Per altra banda jo estic a favor del copagament per a determinats serveis i en funció dels teus ingressos. O és que no t’has fartat d’esperar hores en un CAP o en una sala d’urgències perquè tens la tira de gent davant que són veritables professionals en fer perdre temps als metges i als altres pacients que s’esperen?


  7. Jo no he tingut mai cap queixa de la sanitat publica, fora de qüestions estétiques. Ni tan sols el problema famós de les llistes d’espera: quan vaig tenir un problema realment greu (un càncer), en menys de trenta dies estava solucionat. No el vaig tenir jo, sinó un familiar.
    És més, conec gent que es paguen una mutua privada i que, per a segons qué, se’n van a la pública! Demencial!


  8. (Aquest Comentari, no té res a veure amb el post, és personal)
    Arqueòleg,
    actualitza??
    Que vols dir, que em passi al wordpress?
    Perquè els homes sou tan poc parladors?


  9. Estic completament d’acord amb el glamurós. És una de les coses de les que faig bandera per aquí al Japó, i quan comento que a Espanya tenim sanitat pública, que cobreix el 100% i que és universal la penya al.lucina.
    Aquí al Japó tenen un batibull que no s’aclareixen però per explicar-ho de forma senzilla hi ha una ínfinitat de clíniques privades petites i després alguns hospitals públics. Tenen un sistema de seguretat social que cobreix el 70% de les despeses tant de metge (sigui en hospital privat o public) així com de farmàcia.
    El tema és que per estar cobert has de tenir al dia els pagaments dins del sistema de salut nacional. Quan no es treballa, ets estudiant o depenent es paga una quantitat molt baixa, d’uns 10 euros al mes.
    Ara bé quan comences a treballar passes a pagar més. L’empresa et paga la meitat i tu pagues l’altre meitat (que se’t descompta automàticament del sou). Estic pagant uns 50€ al mes i l’empresa uns 50€ mes, i tot i així només suposa el 70% del que val els costos d’hospital. Així que si vas a l’hospital o clínica per una grip et claven uns 10€, per una revisió general 20€ i si la vols amb anàlisi de sang et claven fins uns 30€. I si t’han d’hospitalitzar ja no t’explico…
    Per aixó gairabé tothom té un seguro privat, que cobreix el 30% que no cobreix el públic.
    Però bé, almenys aquí no són tan bésties com els americans, aquí els hospitals públics atenen persones sense recursos. Els hospitals públics tenen una finestreta que atenen a persones sense recursos, on poden demanar la condonació del deute havent de demostrar que no tenen ingresos suficients per poder pagar el deute.
    Sanitat i educació pública (amb universitats públiques asequibles o bé amb beques per a les persones am pocs recursos) són dues de les coses que aprecio més del meu país des de la distància. D’acord que tot es pot millorar, però deixem de queixar-nos per vici i reconeguem que algunes coses no funcionen tant malament!


  10. per falta de temps no m’he llegit tots els comentaris, però em torno a reenganxar al teu blog degut a l’interès del post.

    Respecte a altres països és una sort que tinguem sanitat i educació pública,

    però la qualitat d’aquestes és una autèntica vergonya, estan totalment mal gestionades i menyspreades tot i que haurien de ser prioritats de govern, enlloc de canviar les voreres de forma desesperada, i incompleix el que diu la seva estimada constitució en el fet de ser un govern intervencionista tenint en compte les necessitats generals i comunes de la societat.


  11. a favor del copagament per a determinats serveis i en funció dels teus ingressos”

    A mi la paraula copagament em sona a convergent que vol privatitzar, perqué li ho han dit els seus profes d’ESADE, però no s’atreveix del tot pq té por a l’esquerra.

    No no, de copagament ni en somnis, no serveix per res! Si estan saturats els serveis que en facin més, a mi ja em descompten prou sou cada més!

    Si no acabarém com els japonesos del Biel: fent un embolic de percentatges i mutues que no s’aclareix ningú!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: