Insomni o la vulgaritat de dormir.
Juny 13, 2009
L’any 1963 el polifacètic geni i creador del Pop, Andy Warhol, va rodar un film que, sota el títol de “Sleep”, es podia veure a un home (John Giorno) com dormia durant 8h hores en diferents postures, ja que Warhol estava convençut que amb l’invenció de les amfetamines i l’speed dormir es convertiria en un acte ordinari i obsolet que acabaria desapareixent i, per tant, volia deixar-ho registrat a les futures generacions. De fet ell creia fermament que l’efervescència artística que vivia Nova York als 60’s era deguda exclusivament a que la gent dormia menys i, per tant, tenia més temps per crear.
Òbviament les prediccions del artista americà no es varen complir mai… o si?
Heu de saber que a mi cada dia em costa més dormir: ahir vaig arribar d’un sopar d’arqueòlegs a les 3:00h, després d’haver-me aixecat a les 5:00h per anar a treballar, i avui a les 8:15h ja estava amb els ulls com plats donant voltes al llit i a les 9:00h escrivint aquest post.
Abans que m’acuseu de ionki, sense ser jo res d’això, us diré que la única substància estimulant que consumeixo és la cafeïna i procuro controlar religiosament les dosis, ja que soc prou histèric i paranoic de mena com per accentuar gratuïtament aquests defectes. Però de veritat que necessito fer el meu cafè matutí de les 5:00h o em veig completament incapaç d’arribar al jaciment i distingir els estrats de la ceràmica prehistòrica.
I clar, quan arriba el cap de setmana, temps que se suposa destinat al descans, és quan a la meva agenda s’acumulen impacients les cites amb la societat, la festa i la cultura que, afortunadament, em concedeixen poc temps al avorriment, generant en mi un trastorn d’horaris que em deixa like a zombie, dead by the very first time.
Hauria d’estar content de que els meus dies tinguin moltes més hores o m’hauria de començar a preocupar per un insomni galopant? Pot tenir això repercussions en la meva salut? M’oblidaré algun dia de somiar?
PD: La fotografia es titula “Sleep to dream” i és de la fotògrafa Lissa Hatcher
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Aquest estrès social et passarà factura, ja que el cervell necessita descansar. De vegades és necessari, des del punt de vista terapèutic, estar sense fer res, dedicar-se temps a un mateix en tranquil·litat i, com diuen ara els psiquiatres, passar estones “constructivament avorrit”. No convé forçar la maquinária.
Molta gent pateix una addicció social que els impedeix descansar. Són els nous malalts del segle XXI juntament amb els depressius. Els teus problemes de son són una resposta fisiològica al teu ritme de vida, ja que de ben segur tens els teus ritmes circadians alterats. Parla amb el teu metge, però millor encara: Canvia el teu estil de vida i dedica’t més temps a tu mateix o a no fotre res en absolut.
Ui arqueòleg això vol dir que t’estàs fent gran!!!
Tu i jo ens portem 5 anys i de fet jo vaig començar a tenir aquests símptomes ara farà 6 anys…
LA meva teoria és que el cos es prepara biològicament per la paternitat: tenir el son lleuger et permet despertar-te amb els plors dels teus fills per donar biberons i canviar bolquers! O sigui que el teu subconscient a través del teu cos t’està dient “procrea, procrea” (enlloc de “perrea, perrea”, com et deia fins ara).
Ja et dic, jo des dels 26-27 anys que tinc un son lleugeríssim. No tinc problemes per conciliar el son, però mantenir-lo 8 hores seguides és una missió impossible. I ja em puc anar a dormir tard i tenir dèficit de son de dies seguits que com a molt a les 6 hores ja estic despert!
De tota manera el consol és que amb l’edat no necessitem dormir tant. Jo ja et dic, em vaig deixar de preocupar i vaig veure que dormir poc no m’afecta tant en el dia a dia, a no ser que porti molts dies seguits dormint poc.
Ei, a mi m’està passant el mateix d’un any ençà (potser el canvi de posició del llit té a veure, però bé). I jo me n’alegre. En la línia del que deia Warhol: més temps per a fer coses!
Hosti que fort Rafael, jo en tinc 30, i vaig començar a patir d’insomni ara fara dos anys…i ara com a màxim dormo també 6 hores. Serà l’edat? O l’stress de l’adaptació a la societat tant rígida en la que visc?
No seré original perque ja s’ha dit, però sí que l’edat hi deu tenir alguna cosa a veure. L’edat, l’estrés, l’ansietat, el veí cabron que posa música a quarts de quatre de la matinada, com si visqués sol dalt d’una muntanya… potser també les ganes de fer coses…
No crec que calgui preocupar-se si un està bé durant el dia, encara que dormi menys -en general. Al cap i a la fi, com va dir un gran filòsof, tindrem tota l’eternitat per dormir, quan morim. Trobo que té raó, no?
Salut.
Vos deixe un enllaç interessant http://www.elpais.com/articulo/cultura/Quien/da/mano/siglo/XVII/elpepucul/20090613elpepucul_4/Tes
Yo también sufro en silencio el insomnio….. insomnio glamouroso… pero insomnio a fin de cuentas
Jo sóc un gran defensor de dormir i procuro predicar amb l’exemple eficaç i abundantment. El gran defecte que té una activitat tan temptadora és que, per definició anul·la la resta (excepte el somiar) i això la fa, en certa manera, una gran pèrdua de temps.
I no és una sentència arbitrària: tinc un amic que ha vist moltes més pel·lícules que jo perquè cada dia dorm tres o quatre hores menys i, entre altres coses, ho aprofita per cultivar la cinefília. Jo no tinc ni vull tenir aquest temps de descompte.
La veritat és que dormir menys de forma sostinguda li reporta una ment estranyament desperta per a segons que però que no tira ni enrere per altres coses. A més provoca un enrogiment (si se’n pot dir així) de les parpelles gens glamurós.
Per cert, m’ha fet gràcia l’expressió constructivament avorrit. Pensava que l’avorriment s’improvisava.
I a veure si encara descobrireu una teoria de l’insomni post-juvenil!
Jo, al contrari d’en Rafael, necessito dormir més… I cada vegada em recordo més sovint els somnis! (al cap de deu minuts d’haver-me llevat ja els he oblidat). Somnio amb colors! 🙂
Buf, l’insomni es una putada, jo fa anys que en pateixo (interrupudament), hi ha temporades que les supero sense res, es a dir, vaig a la consulta del metge i em diuen “ets molt jove per prendre res, quan portis 4 dies sense dormir ja veuras com caus”.
I despres d’aixo al cap de 10 dies sense dormir entro per la porta de la consulta i se sent “mare de deu!!pero que t’ha passat, te, fotet axo i dormiras com un socol”.
Total, que tot i amb l’ajut del que m’ha de fer dormir com un socol….soc incapaç de dormir.
A vegades per la nit em poso a netejar a veure si em canso.Pero res.Nomes et dic que vaig a llibre per nit.
L’insomni no s’ha de pendre a broma, si es continu pot tenir repercusions en la salut :S
Es nomes un consell 🙂
Mua d’una noctambula professional (vols que et deixi una mica de viakal??)
Un mariscal alemany de la Segona Guerra Mundial deia que el descans és com anar al wàter, necessari però repugnant… I francament, crec que és un plaer poder gaudir de tres hores més, al capdavall, que els altres!
Salutacions!
Dormir bé és realment important (recarreguem energia). Però si no pots, aprofita eixe temps i crea, com diria Warhol.
Salut!
Jo també sóc dels que dormo poc.
Ma mare es llevava d’hora i feia el cafè a les cinc del matí. Com que dormia al costat de la cuina… vaig interioritzar la matinada i el cafè com a motor del meu dia a dia.
Ara ha sortit un estudi on es recomana dormir 6 hores al dia. No ho sé, però jo cada cop amb 5 ja faig. I és justament per la matinada que el meu crevell rendeix més. No ho sé però diuen que a mesura que et vas gran dorms menys… Vull ser jove again! 😦
Hola! no ser si algú es mirarà això ja perquè veig que és de fa anys…
Jo tinc 20 anys i fa més d’un any que tinc insomni…
Hi ha nits que no dormo res, res és RES….
He anat 2 cops al metge i no hi fan res…, recepten pastilles que no funcionen (perquè són més o menys naturals) ja que de moment per la meva edat no en vull de més fortes…
Vaig al psicòleg i no ser què em passa… no ser a que es deu la meva ansietat o al no dormir…
Creieu-me que ho he provat tot i a més llegeixo llibres de psicologia…