h1

L’Escletxa Digital als Moviments Socials

Juliol 7, 2013

images

El fet que els nous moviments socials, sorgits arrel del 15M, hagin basat la seva ràpida extensió en les xarxes socials digitals, sobretot Twitter, ha comportat un gran nombre d’avantatges  respecte la forma d’organització del S.XX: immediatesa en les comunicacions, horitzontalitat en la presa de decisions, així com una infinita gama d’eines per fer difusió del missatge polític, completament al marge dels mitjans de comunicació tradicionals controlats pel sistema econòmic neoliberal.

Però sens dubte la gran pega que això presenta és l’Escletxa Digital, es a dir, la desigualtat social en l’accés a les tecnologies de la informació i el gran nombre de persones que son pràcticament analfabetes en l’ús de la informàtica o que directament no tenen possibilitats materials per connectar-s’hi.

Segons un interessant treball d’uns estudiants de Biblioteconomia i Documentació, amb dades actualitzades de 2010 arribava a les següents conclusions:

– El 69% de llars a l’estat espanyol disposen d’algú ordinador, dels quals el 57% té connexió a Internet.

Classe Social: L’accés a la xarxa està completament condicionat pel nivell de renta econòmica. Entre les famílies amb ingressos inferiors a 1.100 euros/mes tan sols un 41% disposa d’ordinador, mentre que les que tenen una renta mensual superior als 2.700 euros el percentatge puja fins al 96%.

Edat: Entre les persones amb una franja d’edat entre els 16-24 anys l’ús actiu d’Internet es situa al 95,2%, als 25-34 en un 87,6%. A partir dels 35 anys aquest index baixa de forma gradual, on cada franja d’edat té el 50% menys de coneixements informàtics que l’anterior. A partir dels 74 anys arribem a índex purament anecdòtics.

Gènere: No existeixen desigualtats entre homes i dones en l’accés a la xarxa, excepte en franges d’edat molt avançades on s’arriba a un 10% de diferència a favor dels homes.

Situació laboral: Entre els treballadors en actiu l’ús d’Internet és del 80%, mentre que e els aturats es força inferior (67%). Per sectors podem veure unes disparitats brutals que varien entre els estudiants, on l’índex d’accés es del 99%, mentre que entre les dones que es dediquen a tasques domèstiques es del 25%.

Estudis: Una altre variable determinant, doncs l’ús de les Tecnologies de la Informació varia enormement des del 95,7% entre persones amb estudis universitaris i el 25% entre les que no tenen ni el títol de secundaria.

Comparació amb Europa:  Espanya es troba un 11% per sota de la mitjana de la UE. Pitjor que nosaltres tan sols estan els països de l’antiga URSS, com Romania o Bulgària.

Es a dir, compte en caure en l’idealisme platònic de la fe cega en les xarxes socials com a únic factor revolucionari, tal com creuen al Partit Pirata per exemple, doncs estaríem deixant pel camí a molta gent gran, humil, de classe baixa i escassa formació.

Aquest factor també ens pot donar pistes de l’èxit o fracàs del 15M a nivell geogràfic. Per exemple a la meva ciutat, L’Hospitalet de Llobregat, l’epicentre del moviment indignat ha estat el Barri del Centre, on es concentra la classe mitja, l’índex de persones migrades és menor i es lidera el nombre de títols universitaris.

Per contra a barris com Gornal o Bellvitge, amb una demografia molt envellida, una classe obrera molt humil i un alt nombre de persones amb  risc d’exclusió social, s’han mantingut completament al marge impermeables a aquest moviment. En aquests indrets, igual que a la zona nord on el nombre de persones migrants és molt elevat, la indignació s’ha canalitzat sovint a través de la ultradreta, amb uns resultats de PxC a les darreres municipals que anaven del 5 al 15%

Un tema en el que caldria, si més no, reflexionar-hi!

10 comentaris

  1. Ep, Romania i Bulgària no eren pas part de l’URSS!


  2. Seure al sofà, llegir el twitter i repiular o llegir el facebook i posar “m’agrada” no és ben bé “participació política” i “factor revolucionari” Crec que les xarxes són imprescindibles però no substitueixen l’acció directa.


  3. Estaria bé saber la opinió d’aquest percentatge de la població que no accedeix a internet, però com que justament has fet la reflexió en un bloc, no ho sabrem mai…


  4. També hi ha els que com jo, són estudiants de classe baixa que accedeixen a internet gràcies als pares que visita de tant en tant… cosa que fa un pèl complicat mantenir segons quins contactes.
    Tot i això l’ús polític de les xarxes socials és tan positiu com negatiu tal com ens ho has presentat… Tot i això dubto que a Bellvitge i el Gornal no hi hagi bastant gent amb accés a internet via telèfon mòbil 3G, que ja m’agradaria a mi poder permetre-me’l.


    • Tu saps quina mitjana d’edat hi ha a Bellvitge? O quanta gent depèn d’ajudes socials al Gornal?


      • Ho desconec, però passejant pel barri veus a gent jove que segur que tenen accés a les xarxes socials, ho dic com a persona que va estudiar la secundària a allà i que a les festes majors del barri veu la gent que s’hi mou. Alguns dels okupes de l’astilla són de Bellvitge, per exemple.
        Amb el Gornal no dic res, és un barri completament a part… sols ho deia perquè des del centre tendim a estigmatitzar Bellvitge quan els barris del nord, potser, estan pitjor.


        • Òbviament hi ha gent jove, però és estadísticament poc representativa! En un barri de 80.000 persones que hi hagin 1.000 o 2.000 joves, que poden semblar molts tots junts, son un mer anècdota


  5. Molt bona observació, aquesta. Certament és una cosa per pensar-hi. Aquesta, les TIC, és una infraestructura de comunicació, i com a tal té les mateixes limtiacions que altres: accés, assolibilitat, etc., per això l’ús i els efectes que pugui tenir són diferents. Si les xarxes socials i internet els fa servir una determinada classe, és lògic que confereixin als moviments socials un caràcter també d’aquella classe. De fet, els mateixos nous moviments socials acostumen a ser promoguts per les noves classes mitjanes.



Deixa un comentari