Posts Tagged ‘internet’

h1

L’Escletxa Digital als Moviments Socials

Juliol 7, 2013

images

El fet que els nous moviments socials, sorgits arrel del 15M, hagin basat la seva ràpida extensió en les xarxes socials digitals, sobretot Twitter, ha comportat un gran nombre d’avantatges  respecte la forma d’organització del S.XX: immediatesa en les comunicacions, horitzontalitat en la presa de decisions, així com una infinita gama d’eines per fer difusió del missatge polític, completament al marge dels mitjans de comunicació tradicionals controlats pel sistema econòmic neoliberal.

Però sens dubte la gran pega que això presenta és l’Escletxa Digital, es a dir, la desigualtat social en l’accés a les tecnologies de la informació i el gran nombre de persones que son pràcticament analfabetes en l’ús de la informàtica o que directament no tenen possibilitats materials per connectar-s’hi.

Segons un interessant treball d’uns estudiants de Biblioteconomia i Documentació, amb dades actualitzades de 2010 arribava a les següents conclusions:

– El 69% de llars a l’estat espanyol disposen d’algú ordinador, dels quals el 57% té connexió a Internet.

Classe Social: L’accés a la xarxa està completament condicionat pel nivell de renta econòmica. Entre les famílies amb ingressos inferiors a 1.100 euros/mes tan sols un 41% disposa d’ordinador, mentre que les que tenen una renta mensual superior als 2.700 euros el percentatge puja fins al 96%.

Edat: Entre les persones amb una franja d’edat entre els 16-24 anys l’ús actiu d’Internet es situa al 95,2%, als 25-34 en un 87,6%. A partir dels 35 anys aquest index baixa de forma gradual, on cada franja d’edat té el 50% menys de coneixements informàtics que l’anterior. A partir dels 74 anys arribem a índex purament anecdòtics.

Gènere: No existeixen desigualtats entre homes i dones en l’accés a la xarxa, excepte en franges d’edat molt avançades on s’arriba a un 10% de diferència a favor dels homes.

Situació laboral: Entre els treballadors en actiu l’ús d’Internet és del 80%, mentre que e els aturats es força inferior (67%). Per sectors podem veure unes disparitats brutals que varien entre els estudiants, on l’índex d’accés es del 99%, mentre que entre les dones que es dediquen a tasques domèstiques es del 25%.

Estudis: Una altre variable determinant, doncs l’ús de les Tecnologies de la Informació varia enormement des del 95,7% entre persones amb estudis universitaris i el 25% entre les que no tenen ni el títol de secundaria.

Comparació amb Europa:  Espanya es troba un 11% per sota de la mitjana de la UE. Pitjor que nosaltres tan sols estan els països de l’antiga URSS, com Romania o Bulgària.

Es a dir, compte en caure en l’idealisme platònic de la fe cega en les xarxes socials com a únic factor revolucionari, tal com creuen al Partit Pirata per exemple, doncs estaríem deixant pel camí a molta gent gran, humil, de classe baixa i escassa formació.

Aquest factor també ens pot donar pistes de l’èxit o fracàs del 15M a nivell geogràfic. Per exemple a la meva ciutat, L’Hospitalet de Llobregat, l’epicentre del moviment indignat ha estat el Barri del Centre, on es concentra la classe mitja, l’índex de persones migrades és menor i es lidera el nombre de títols universitaris.

Per contra a barris com Gornal o Bellvitge, amb una demografia molt envellida, una classe obrera molt humil i un alt nombre de persones amb  risc d’exclusió social, s’han mantingut completament al marge impermeables a aquest moviment. En aquests indrets, igual que a la zona nord on el nombre de persones migrants és molt elevat, la indignació s’ha canalitzat sovint a través de la ultradreta, amb uns resultats de PxC a les darreres municipals que anaven del 5 al 15%

Un tema en el que caldria, si més no, reflexionar-hi!

h1

La Inspiració es la Televisió

Març 9, 2010

La meva amiga Aitana va guanyar la meva Porra dels Oscars i, com a premi, m’ha proposat el títol del post d’avui: una frase del genial Andy Warhol, mític artista pel qual compartim devoció, i que m’ha servit per reflexionar sobre el passat i el futur d’aquest mitjà de comunicació, coincidint amb l’apagada analògica.

Encara recordo perfectament les llargues hores que em passava, en la meva adolescència de marica grunge inadaptat, assegut davant la pantalla del televisor veient un excel·lent programa musical del Canal 33, Sputnik TV, esperant algun dels clips dels meus grups favorits d’aleshores (Hole, No Doubt, Dover, Marilyn Manson o Nirvana), per tal de gravar-los en una cinta VHS.

Jo no ho sabia, peró aquell programa estava educant de forma inconscient el meu coneixement musical i m’estava socialitzant dins la cultura Pop, donant-me uns referents iconogràfics reconeixibles de forma global. Òbviament em creia molt revolucionari i transgressor per escoltar estils presumptuosament anti-sistema, ignorant que tot el moviment grunge havia estat catapultat a la fama per una cadena televisiva, anomenada MTV

Atresorava aquelles cintes de VHS com un valuós tresor incapaç de preveure que, en un futur immediat, quelcom anomenat You Tube convertiria en andròmina obsoleta aquella col·lecció d’imatges musicals. La cultura pop global substituïda per un bufet lliure d’infinites combinacions adient a cada individu de forma aïllada.

Avui es el darrer dia en que la televisió analògica ens fa companyia. I jo em pregunto si no fora convenient aplicar una apagada definitiva a tota la televisió en general. De que ens serveix ja?

Aquella màquina d’alienació massiva, avui ja no espanta ningú. La informació es difon ara en forma horitzontal, circulant veloçment per les xarxes socials i tots creiem més en la noticia que ha penjat el nostre amic a Facebook, que no en un titular explicat per Matias Prats. Si fins i tot ja veiem les series en streaming!

Ens trobem doncs en una fase de transició, amb un peu sobre la anacrònica pantalla del televisor i un altre sobre el futur d’Internet: dos mons que poc a poc es van separant entre ells i en algun moment haurem de fer el salt abandonant aquest pesat llast que ens lliga a un Segle XX mort i enterrat, per abordar la plenitud de la postmodernitat individual, on la cultura i la ideologia siguin un collage fets a mida de cada un.

Sens dubte Internet encara no vol perpetrar aquest edípic crim de matar al seu pare, peró quan més trigui a fer-ho, pitjor per les nostres butxaques: les televisions públiques generen un dèficit galopant inassumible en temps de crisi. I si la Generalitat confiava cegament en TV3 com a eina màgica per la normalització lingüística, més val que vagi pensant en alternatives més adients al nostre temps.

LLEGEIX TAMBÉ: “Internet vs Televisió” , “Es necesària la televisió pública?” i “Si jo fos director de TVE…”

h1

Els 10 manaments blogers

gener 31, 2008

10 manaments

Com si d’un vulgar Moises o Hammurabi em tractés avui us exposo quins seran els meus dogmes de fé que m’he autoimposat com a codi ètic a l’hora d’ecriure aquest blog. Si algún lector creu que m’en salto algún, li dono dret a que m’imposi la penitència que ell o ella cregui convenient! Si ho pot fer Lars von Trier, perqué no jo?

I.- No copiaràs! Sempre que utilitzis una informació externa citarás la font mitjançant un link directe. I espero que la gent que em copypasteji a mi faci el mateix!!

II.- No censuraràs ni manipularàs comentaris a menys que aquests siguin profundament insultants i ofensius, continguin SPAM o amenaçes contra l’autor, algun comentarista o lector del blog. Els que em seguiu de fa temps ja sabeu de sobres que em van arribar a intimidar en persona uns anarquistes exaltats o que un carlista em volia portar als tribunals!! Qui discrepi de les meves opinions el convido de bon grat al debat amb arguments.

III.- No en treuras benefici econòmic; això es un hobbie, no un negoci, ja tinc una professió que m’estimo molt. Només us anuncio que m’han arribat ofertes per incloure publicitat o per recomanar productes als meus posts que he rebutjat sense miraments.

IV.-  Serás absolutament original. Per molt que costi mirar al futur sense amarres que ens lliguin a gloriosos temps pretèrits, el que ja està publicat es aigua passada, qui vulgui indagar en el que ja he escrit que rebusqui entre els arxius!

V.-  Escriurás a qui t’escrigui. Prometo solmnement passar-me i comentar per el blogs de la gent que em comenti a mi, amb la mesura que em sigui possible. Em sembla profundament pedant i propi d’una diva decadent l’actitud d’algunes blogstars que ni tan sols es rebaixen a llegir els seus propis comentaris.

 VI.- No utilitzaras el blog per intrigar ni divulgar secrets de persones que no siguin mínimament famoses. I mira que la temptació es forta eh… perqué una altre cosa no, però cotilleos en sé uns quants!

VII.- Crearás debat i fomentarás la polèmica. Ja sabeu que intento contestar un a un tots els comentaris que em deixeu; no tingeu por a expressar lliurement la vostre opinió encara que sigui radicalent oposada a la meva, tal com creien Plató, Heguel i Marx, el coneixment sorgeix de la dialèctica entre tesis i antítesis, no dels dogmes inqüestionables.

VIII.- No caurás en la vulgar temptació de la nyonyeria barata. Ho sento molt per les pesones que son adictes a dedicar actaulitzacions a amics i novios, em sembla molt repectable i m’encanta que m’en dediquin, però això no entra dins de estil ni el format d’aquesta web. Aquest manament pot tenir excepcions sempre i quant siguin extremadament glamuroses.

IX.- Honrarás als teus Artistes Convidats sobre totes els coses: Aquelles persones que ja han tingut la valentia de publicar a la secció de cameos ja formen part del meu Olimp particular i han esdevngut una part ineludible i essencial d’aquest blog

X.- No deixaràs que les crítiques dolentes t’esfonsin ni que els elogis et coverteixin en un orgullós intractable i pedant.

Aquests son els meus principis, si no li agraden en tinc d’altres 
Grouxo Marx