Posts Tagged ‘xarxes socials’

h1

MIG MILIÓ DE VISITES

Octubre 27, 2013

migmilio

722 posts publicats

692,5 visites/article

15.165 comentaris

21 comentaris/article

– 1 comentari cada 32 visites

5 anys i 10 mesos opinant

– 1 post cada 2,9 dies (la mitjana ha baixat en picat els darrers 2 anys)

-7,2 comentaris per dia

238 visites per dia

19 categories

3.458 tags

-174 seguidors per WordPress

1.974 seguidors per Twitter

– 775 seguidors per Facebook

-2.923 seguidors en total (molts d’ells repetits)

AND THE BEST IS YET TO COME

Coneixeu cap altre blog unipersonal en llengua catalana que hagi superat aquestes xifres? A veure si estaré jo batent un rècord guinees sense saber-ho…

h1

L’Escletxa Digital als Moviments Socials

Juliol 7, 2013

images

El fet que els nous moviments socials, sorgits arrel del 15M, hagin basat la seva ràpida extensió en les xarxes socials digitals, sobretot Twitter, ha comportat un gran nombre d’avantatges  respecte la forma d’organització del S.XX: immediatesa en les comunicacions, horitzontalitat en la presa de decisions, així com una infinita gama d’eines per fer difusió del missatge polític, completament al marge dels mitjans de comunicació tradicionals controlats pel sistema econòmic neoliberal.

Però sens dubte la gran pega que això presenta és l’Escletxa Digital, es a dir, la desigualtat social en l’accés a les tecnologies de la informació i el gran nombre de persones que son pràcticament analfabetes en l’ús de la informàtica o que directament no tenen possibilitats materials per connectar-s’hi.

Segons un interessant treball d’uns estudiants de Biblioteconomia i Documentació, amb dades actualitzades de 2010 arribava a les següents conclusions:

– El 69% de llars a l’estat espanyol disposen d’algú ordinador, dels quals el 57% té connexió a Internet.

Classe Social: L’accés a la xarxa està completament condicionat pel nivell de renta econòmica. Entre les famílies amb ingressos inferiors a 1.100 euros/mes tan sols un 41% disposa d’ordinador, mentre que les que tenen una renta mensual superior als 2.700 euros el percentatge puja fins al 96%.

Edat: Entre les persones amb una franja d’edat entre els 16-24 anys l’ús actiu d’Internet es situa al 95,2%, als 25-34 en un 87,6%. A partir dels 35 anys aquest index baixa de forma gradual, on cada franja d’edat té el 50% menys de coneixements informàtics que l’anterior. A partir dels 74 anys arribem a índex purament anecdòtics.

Gènere: No existeixen desigualtats entre homes i dones en l’accés a la xarxa, excepte en franges d’edat molt avançades on s’arriba a un 10% de diferència a favor dels homes.

Situació laboral: Entre els treballadors en actiu l’ús d’Internet és del 80%, mentre que e els aturats es força inferior (67%). Per sectors podem veure unes disparitats brutals que varien entre els estudiants, on l’índex d’accés es del 99%, mentre que entre les dones que es dediquen a tasques domèstiques es del 25%.

Estudis: Una altre variable determinant, doncs l’ús de les Tecnologies de la Informació varia enormement des del 95,7% entre persones amb estudis universitaris i el 25% entre les que no tenen ni el títol de secundaria.

Comparació amb Europa:  Espanya es troba un 11% per sota de la mitjana de la UE. Pitjor que nosaltres tan sols estan els països de l’antiga URSS, com Romania o Bulgària.

Es a dir, compte en caure en l’idealisme platònic de la fe cega en les xarxes socials com a únic factor revolucionari, tal com creuen al Partit Pirata per exemple, doncs estaríem deixant pel camí a molta gent gran, humil, de classe baixa i escassa formació.

Aquest factor també ens pot donar pistes de l’èxit o fracàs del 15M a nivell geogràfic. Per exemple a la meva ciutat, L’Hospitalet de Llobregat, l’epicentre del moviment indignat ha estat el Barri del Centre, on es concentra la classe mitja, l’índex de persones migrades és menor i es lidera el nombre de títols universitaris.

Per contra a barris com Gornal o Bellvitge, amb una demografia molt envellida, una classe obrera molt humil i un alt nombre de persones amb  risc d’exclusió social, s’han mantingut completament al marge impermeables a aquest moviment. En aquests indrets, igual que a la zona nord on el nombre de persones migrants és molt elevat, la indignació s’ha canalitzat sovint a través de la ultradreta, amb uns resultats de PxC a les darreres municipals que anaven del 5 al 15%

Un tema en el que caldria, si més no, reflexionar-hi!

h1

…i ara a Twitter!

Desembre 13, 2009

Era evident que la meva desmesurada addicció a les xarxes socials no trobaria el seu aturador a Facebook, ni molt menys! I, com els lectors més astuts ja haureu observat, des de fa una setmana el widget de Twitter es troba penjat a la cantonada dreta d’aquest mateix blog.

Calia una enèsima font de comunicació virtual? No!! Es evident! Però un bon dia hi vaig entrar a tafanejar i no vaig poder evitar la diabòlica temptació de fer-me un perfil (cliqueu aquí per visitar-lo), tot ben decorat amb el fons de la glamurosa Lògia Negre de Twin Peaks, com no!

I per que serveix aquest Twitter? Jo al començament n’estava un xic perdut, però de seguida n’he trobat unes quantes aplicacions:

1.- Revista de premsa i de blogs: Tinc agregats a “Público”, “El País”, “Menéame”3/24”i “La Tafanera” que em van informant en temps real dels principals titulars de la premsa i els blogs!

2.- Comunicar-me amb vosaltres, donant informació massa breu com per fer-ne un post i que no tindria sentit deixar-la a la secció de comentaris! I d’aquesta forma reservo Facebook estrictament per assumptes personals, a salv dels meus arxienemics (trolls, walpurgis, etc).

3.- Democràcia 2.0: Puc saber minut a minut com Raül Romeva, el meu eurodiputat favorit, segueix les sessions al europarlament, participa en una comissió o es reuneix amb col•lectius diversos. Així conec de primera ma quin rendiment té el meu vot. Altres polítics molt actius son la diputada socialista i feminista Lourdes Muñoz, o la meva arxienemiga Sarah Palin, que aprofita Twitter per riure’s constantment dels biòlegs que defensen el canvi climàtic i promocionar el seu nou llibre “Going Rouge

4.- Xafarderies musicals: Lady Gaga s’està menjant un gelat a Los Angeles, Madonna participa en un acte contra el VIH i Patrick Wolf es banya a un jacuzzi de Melbourne després d’acabar la seva darrera gira. Tenir a NME agregat es també una font inesgotable de rumorologia indiepop!

5.- Seguir processos polítics i socials a temps real, mitjançant milers d’aportacions individuals, com la manifestació sindical d’aquest cap de setmana (brutal discurs del Gran Wyoming aquí) o, com no, el polèmic procés de simulacre de referèndums independentistes, amb llistes negres d’abstencionistes i votants del NO, incloses. Una veritable festa de la democràcia!

6.- Seguir fent propaganda del meu blog, allí on calgui, coneixent nous lectors i potencials comentaristes! De moment el meu blog ja figura a la llista de webs sobre el Patrimoni Català (n’haurè de parlar més sovint per fer-me’n mereixedor!)

I doncs res, us anuncio que a les properes dates aquest blog es veurà immers en un extens repàs analític sobre la dècada que estem a punt de deixar enrere, tan a nivell històric, social, musical o cinematogràfic. Ja compto amb dos col•laboradors externs per tal de realitzar-ho! Algú més s’hi anima?

h1

5.000 COMENTARIS

Juliol 2, 2009

3440531407_d0f1acbb84

Aquest blog està d’enhorabona ja que el nombre de comentaris ha superat la màgica xifra de 5000. Concretament va ser Allau (a qui dedico aquest article), que al post sobre la Guerra Civil Gai va escriure:

“M’apunto a la proposta de sr shysh, la pila del greix, no hi ha res que em posi tant com les princeses osses “megadepilàs” i amb barretina!”

Però no puc obviar, en aquesta feliç celebració, una espina que porto clavada des del mateix dia que vaig inaugurar el meu primer blog: la meva incapacitat total per convèncer a les amistats més properes a que m’escriguin en aquesta web.

Mentre que persones a les que no conec personalment cada dia s’esplaien amb les seves opinions i crítiques que superen en extensió i qualitat als meus posts, els meus amics i amigues tenen una falsa i tòpica percepció que aquest blog té una impenetrable aura de maricultisme i que  per deixar-me una opinió cal haver estudiat tres màsters en literatura, mentre que no tenen cap problema en fer-me còmplices dels seus successos vitals a Facebook, en un absurd comportament biplolar que no acabo d’entendre.

Així doncs constantment em sorpren trobar-me gent que em confesa ser un lector anònim meu  i que sap perfectament les meves opinions o aventures sexuals i amoroses  sense que jo mai ho hagués sospitat. I a vegades crec que és millor, ja que si fos plenament conscient de qui hi ha a l’altre banda de la pantalla faria una pressió psicològica sobre mi que acabaria autocesnsurant-me fins a caure en l’abisme sense retorn de la nyonyeria descafeïnada.

Jo  crec fermament que la màgia i la grandesa de les pàgines 2.0 és la participació activa dels lectors en la seva construcció, mitjançant la seva humil aportació. Sempre he concebut els posts com una introducció a una posterior dissertació dialèctica, mai com una finalitat en si mateixa.

Però bé, avui no és un dia per pensar en aquells que prefereixen passar desapercebuts en una cantonada de la història mirant la vida passar, fent del seu silenci un escut protector, sinó dels centenars de col•laboradors actius que heu fet d’aquest racó una part de la vostre casa!

Perqué el debat és el motor del coneixement i el mutisme l’arma dels covards…

5.000 GRÀCIES A TOTS

h1

Adicte a les xarxes socials

Octubre 17, 2008

No es que em passi moltes hores davant la pantalla del ordinador, però he de reconèixer que he reduït dràsticament el consum televisiu en vers a la navegació sense rumb pels infinits tentacles d’aquest temptador univers virtual informàtic que no para d’expandir-se a diari.

La gran avantatge que presenta Internet davant qualsevol altre mitjà de comunicació és l’altíssim grau d’interactivitat amb la resta d’usuaris, creant veritables móns entrellaçats de persones que es comuniquen entre elles, cómodametn assegudes a la seva habitació.

Doncs bé, ahir estava comptant el nombre de xarxes socials de tot tipus en les que en algun moment m’he registrat i la veritat es que m’he espantat a mi mateix! Tot i que a la majoria no li dedico ni un minut al més, tinc una llarga llista de webs en les que en soc membre!! Es com una droga, en vull més, jaaa!

WordPress: Aquest blog i tot el que el rodeja. Realment és la única pàgina a la que hi dedico temps i esforç diari a consciència, ja que potencia la meva creativitat literària o fotogràfica i això em motiva al màxim! Si voleu que realment tingui en compte el que em dieu, deixeu-me comentaris aquí! La pega és que no permet importar widgets que emprin el llenguatge Java (es a dir, tots).

La Coctelera: EL meu antic blog, allotjat en un servidor que ara em sembla cutríssim, però que em va ajudar a familiaritzar-me amb el llenguatge informàtic i em va fer perdre el terror a escriure quelcom que la gent pugui llegir.

Messenger: I qui no en té un? Jo quasi l’utilitzo com a substitutiu del telefon. He de reconèixer, però que amb el 90% de la gent que tinc agregada no hi parlo des de fa anys. Potser algún dia hauria de plantejar-me fer neteja…

Fotolog: Una web per adolescents, amb un mecanisme d’ús més simple que el d’un llapis, moltes limitacions i poquíssimes opcions; mai he aconseguit explicar-me el perquè del seu desmesurat èxit, però cal reconèixer que alguns pocs s’ho curren bastant, tot i el seu encorsetat format. Bàsicament m’hi vaig registrar per comentar als flogs dels meus ex-companys d’esplai i mai he arribat a penjar-hi res.

Facebook: La web de moda entre la gent de la meva generació: hi és TOTHOM d’entre 20 i 30 anys tot i tel seu format absolutament kaòtic que no deixa de ser una versió barroca de fotolog.o del msn space. Però clar, si vols veure el que els altres diuen/penjen t’has de registrar per força.E l millor de tot es que pots participar en clubs extranyissims, però divertits com “Soc d’Hospitalet i no porto navalla” o “Quan tenia la teva edat Plutó era un planeta“.

Flickir: Una web per penjar fotos, les que veieu en una columna a la vostre dreta. La única gràcia que té es que es pot enllaçar directament des de WordPress, a mode de widget

Badoo: Una web de contactes, fotografies i xats. La gran pega es que al estar barrejats gais i heteros sempre acabes tirant els trastos a la persona equivocada. Com a gràcia a destacar es que pots votar les fotografies de la gent i entrar a tops de popularitat.

Chueca: Mítica web pionera de contactes gais/lèsbics. Permet seleccionar amb detall el perfil de la persona que busques; la pega és que en poc temps acabes coneixent a tothom.

Gaydar: La web gai més popular del món que compta amb milions d’usuaris i un xat que conecta automàticament el nick amb el perfil, la qual cosa facilita saber amb qui estas parlant. No seria el millor lloc, però, per trobar cap relació amb una durada superior a la d’una nit.

Zenkiu: Una pàgina de contactes gais mooolt calmada i tranquila en comparació a les dues anteriors, ideal per anar a fer un cafè amb algú, sense haver d’acabar necessàriament al llit.

Bakala.org: M’hi vaig registrar exclusivament per llegir els divertidissims còmics porno de “Chungo y Pelao”. Òbviament no m’interessa en absolut lligar amb gais garrulos, bakalas o rapats.

I això és tot… crec que no me’n deixo cap! No sabeu la feinada que tinc en recordar nicks i contrasenyes!! De moment tan sols se’m resisteix Myspace, que el veig molt orientat a músics professionals i tal…però doneu-me temps!

PD: Per celebrar que els administradors de WordPress.com han decidit afegir (PERFÍ!!) un widget que permet crear i dissenyar enquestes, he creat la nova secció titulada “La pregunta de la setmana“, situada a la columna de la dreta on, per començar, podreu triar quina és la vostre secció favorita d’aquest blog. Prometo tenir en compe els resultats (… o no…)