h1

Crònica del concert de MADONNA a Barcelona 2012

Juny 21, 2012

Per a un gai anar a un concert de Madonna és com per un musulmà visitar la Meca: quelcom que s’ha de fer per devoció al menys un cop a la vida, doncs es tracta de l’espectacle musical més impressionant mai vist. I aquesta ha estat la meva segona ocasió, després d’assistir el 2008 al surrealista concert en un pàrquing de Cheste (València), on vaig acabar colant-me a la zona VIP,  davant el caos absolut que regnava en l’organització.

Aquesta vegada amb menys cues i aglomeracions, vàrem poder entrar a la pista de seguida, rodejats com no, d’exèrcits de musculocas i reinones amb una mitjana d’edat ostensiblement superior a les fans de Lady Gaga i també bastant menys freaks i disfressades; mentre el Dj Martin Solveig amenitzava l’espera amb una sessió de dance força previsible.

Sa Majestat va aparèixer a l’escenari vestida de Verge Moreneta amb una metralleta, penjada dins un confessionari i en mig d’un decorat virtual que simulava una catedral gòtica, mentre els ballarins vestits de monjos i gàrgoles feien anar un “botafumeiro” per l’escenari, per convertir-se en pocs instants en travestis amb tacons mentre Madonna, ja de cuir, ballava el seu recent hit “Girls Gone Wild“. Una escena que semblava extreta d’ “Entre Tinieblas” d’Almodovar; ens dubte la barreja entre religió i sexe sempre se li ha donat genial.

Com ja es tradició en les seves gires, l’espectacle es divideix en blocs temàtics amb constants i frenètics canvis d’escenari i vestuari, piruetes acrobàtiques, coreografies impossibles, músics volant pel sostre i provocacions constants, com un streaptease on, a diferència de Roma i Turquia no va ensenyar res o  la versió de “Born This Way” de Lady Gaga intercalada amb “Express Yourself” (cançó a la que acusen a Gaga d’haver plagiat) i “She is not me“, una sanguinolenta punyalada de la Reina a la Princesa aspirant i un toc d’atenció a les seves imitadores.

El set-list alternava cançons del seu desconegut darrer àlbum, MDNA,  que ha passat amb més pena que glòria per les llistes d’èxits i de la època dels 80’s i començaments dels 90’s, amb molts números que semblaven plagiats del mític “Blond Ambition Tour” de 1991 (com “Voge”, “Papa don’t preach” “Like a Virgin” o “Like a Prayer”)o del “Girlie Show” amb un cabaret burlesque que alternava “Erotica” amb “Human Nature” i “Candy Shop”.

Es va atrevir, fins i tot, a cantar una cançó en euskera (“Sagarra Jo“) amb una glamurosa txapela, acompanyada d’una banda de folk tradicional del País Basc anomenada Kalakan, amb la que també va interpretar en acustic “Open Your Hearth” i “Masterpiece“, fent una coreografia inspirada en  l’Aurresku . També va tenir temps de cantar quelcom en hindú, en una espècie de numeret Hare Krishna, amb panderetes incluïdes o de ballar amb el seu fill Rocco disfressat de punk.

En l’interludi ens va delectar amb uns vídeos quasi millors que els seus videoclips i plens de missatges polítics, com la cara de Marine Le Pen amb una svastika al front o la del Papa al costat d’imatges d’adolescents gais que s’havien suïcidat pel bulling homòfob; fins i tot li vaig perdonar l’oblid total dels hits dels meus àlbums favorits “Music” i “Ray of Light”, mentre que del Confessions tan sols va tocar una raruna versió de “Hung Up” en mig d’un ritual Vudú.

El moment més apoteòsic va ser, sens dubte, “Like a Prayer” amb un cor gospel, tal com a la gira original d’aquest àlbum, corejat fins a l’afonia pel públic entregat fins al deliri, i un accelerat final amb el dance de “Celebration“. Queda demostrat definitivament, que la Diva inverteix molt més talent i ganes en la preparació dels seus espectacles que en la gavació dels àlbums. S’ha tornat una artista de directes?

Anuncis

24 comentaris

  1. Jo no sóc gai i la veritat que m’encanta, tot i que no he anat mai a veure-la en directe, ja que a mi les masses em posen dels nervis. Sigui com sigui, el domini de l’escenari de Madonna, no el te cap altre artista i l’espectacle que fa és tremendo… això si, que faci una coreo amb l’aurresku, ja és el rien-ne-va-plus! jajaja! Artista de directes? Suposo que la tendència és aquesta, que al cap i a la fi és a l’únic lloc no la poden piratejar. Un altre cosa, no se, però de tonta no te un pèl! 😉


  2. Discrepo absolutament amb l’afimació del principi!!!!!!

    Anar a un concert de Madonna és, musicalment, com anar a una festa d’aniversari a un McDonald’s: petardades infinites, serpetines, escenaris horteres i gent disfressada per a dissimular el que “s’hi menja” es dolentet.

    Tinc la teoria que com més espectacular és un concert, més en un segón pla està l’artista i la seva música. Fixa’t on ha arribat, que per a que els mitjans parlèssin d’ella va haver d’ensenyar pits i cul ¿Tan anul·lada està musicalment que ha de passejar-se ensenyant els pits com la Mairena a 25tv? Sense oblidar que Madonna fa anys que no canta, sinó que fa playback, igual que la Gaga, que quan cau daltabaix de l’escenari, segueix sonant la veu com si res i ningú s’immuta.


    • No,no fa playbak! Canta sobre pre-grabacions, però canta i totes les cançons acústiques i balades ho fa sense cap ajuda i aguanta el tipus.

      Provocar forma part de la seva natura i essència i t’asseguro que l’espectacle que fa no té paral·lels


      • Pero si ho diu fins i tot el crític de El País!! I tant que fa playback, a part de pregrabacions. Tots aquests grans artistes fan playback i/o fan servir afinadors digitals per a no desafinar.

        😉


        • Ui els crítics del País, deixa’ls córrer! T’ho asseguro jo que la he vist dos cops en directe i m’he empassat totes les seves gires en vídeo des del Virgin Tour!
          De fet al concert d’ahir no va anar prou ràpid al agafar el micro i es va saltar una estrofa de Papa Don’t Preach

          Una mostra on es veu clarament com canta ELLA: http://www.youtube.com/watch?v=OVLbT_yXBmY

          PD: que consti que a mi m’agradaria igual si no cantés ni una nota. No tinc cap problema amb el playback, a mi m’agrada l’espectacle… però es que no en fa!


  3. No sé, em costa de digerir aquesta versió petarda teva i lligar-la amb la de l’activista de l’esquerra més esquerranosa. La mitomania gaicondicional no l’entendré mai i menys amb artistes que no passarien la prova del cotó. Ei, de megasuperbonrotllo eh! 🙂

    I si t’ho pas passat bé, doncs com diuen els alemanys: de puten maren 🙂


    • El que jo no entenc és quina contradicció hi ha entre la cultura musical i l’activisme polític! Son coses que no tenen res a veure i hi ha un temps per a cada cosa!
      A mi m’encanta alternar la profunditat intel·lectual i la frivolitat petarda! Les persones no son unineuronals (al menys jo)


      • potser jo sí que ho sóc d’unineuronal, o potser és que jo no milito en una sola direcció, sinó que accepto la diferència. Reconeix que entre el marxisme i el petardisme és molt difícil d’entendre la fusió rei 🙂 I l’art, sigui quin sigui, mai és innocent en qüestions d’ideologia 🙂 Que t’ho passes bé a ca la Madrona? de conya, però després és més difícil criticar tant un sistema que l’alimenta, no? perquè molt stalinista no la veig, jo, la senyora ^^


        • Stalinista tampoc ho soc jo! Has de saber que, com ja he explicat al post, Madonna va posar un vídeo en mig del concert criticant a Marinne Le Pen, Mitt Romney, la homofòbia i al Papa, que podria signar jo perfectament.

          Una cosa que odio profundament del moviment okupa és la seva mania de polititzar-ho tot fins al deliri i mirar-te malament si escoltes un disc que no sigui estrictament polític. Això es SECTARISME. Hi ha un moment per a cada cosa


  4. Amb el que costen aquests concerts, ja poden oferir bons espectacles!! Aquesta tarda va ma germana. A veure si coincideixen les cròniques…


  5. No l’he vista mai en directe… i m’encantaria. És espectacle en estat pur, oi? I quina adaptació al pas del temps. Una abraçada, Arqueòleg.


  6. Madonna ja és tot un clàssic, llàstima que es rebaixi amb el seu odi a la Gaga, això per a mi sobra.


  7. M’he assebentat que la Madonna fa playback. Bé, els Milli Vanilli tenien el seu punt, encara que aquests ni cantaven. Jo penso que Lady Gaga i Madonna són a la música el que Don Simón en el món dels vins.


    • Que no fa playback!!! I dale! Mira el comentari q li he posa a Pere…

      Madonna és a la música… no! perdó! Madonna és LA música!


    • Andreu, Madonna té una col·lecció de hits que només està igualada pels Beatles, els Beach Boys, Dozier-Holland-Dozier (el combo de la Motown), ABBA (que per molt petardos que siguin, tenen cançons incontestables) i per pocs més. Altra cosa és que no t’agradi el pop com a gènere musical. Dins del pop, Madonna és un clàssic. I punt!


  8. Per resumir el que ha aconseguit Madonna que no ha aconseguit cap altre artista i que la fa única:

    1) Ha aconseguit tenir hits representatius del “Zeitgeist” de l’època en 3 dècades diferents, cosa que no ha aconseguit cap altre artista. Vull dir, sense “Material girl” no es poden entendre els 80, sense “Vogue” no es poden entendre els 90, sense “Music” no es pot entendre la dècada passada.

    2) I a més ha tret alguns discos de llarga durada rodons i perfectes de cap a cap, com “ray of light” o “true blue”, que són uns clàssics del pop de tots els temps.

    3) També ha tret discos de pop personalíssims i d’autor (i comercialment un fracàs) com “Erotica” o “American life”.

    Ara bé, jo entenc que no a tothom li agrada el pop. Però una cosa que no puc entendre és que t’agradi el pop i no reconeguis el talent de Madonna.


    • Entenc que els “pecats” de Madonna que la fan poc creïble pels seus crítics són, entre d’altres:

      a) és una dona, però utilitza els clixès de la societat de consum i la imatge sexy de “dona objecte” i “pin-up” (els crítics no es fixen en què ho fa precisament per dona’ls-hi la volta). Utilitza el seu físic, com si això per si sol desmeresqués les cançons, que és el que compta.

      b) barreja discurs polític amb diversió i frivolitat. Enorme pecat per a la gent que s’ho prèn tot massa seriosament o té curtedat de mires.

      c) les seves arrels estètiques i musicals estan en la música disco (gran pecat pels puretes i talibans musicals que no s’adonen de la grandesa de Chic, ABBA o Giorgio Moroder).

      d) és una icona gai (i això tampoc ho suporten els talibans de l’ortodòxia musical, siguin heteros o gais).

      e) ha estat (que ja no és) supervendes i ha arribat a tots els públics, de totes les edats i de tots els nivells econòmics i culturals (això no ho suporten els fans snobs de dives més alternatives tipus Björk).

      Jo als crítics només els dic: ¿quants artistes poden tenir uns recopilatoris tan impecables com “Immaculate collection” o “Celebration”? Madonna el 2012 pot fer el que li surti del potorro, que res treu que sigui un mite, status que s’ha guanyat a pols amb el seu treball.


  9. Sabia que no hi podies faltar! hahaha
    Jo, aquesta senyora, què vols que et digui… a part de que m’encén la libido.


  10. Es veu que hi parles amb passió. Crec que una de les millors maneres d’anar a un concert és amb les ganes que sembla que tu hi vas. Així, és molt difícil que no t’agradi el show (tenint present que Madonna té molt cura de la posta en escena).


  11. Es una puta a dalt d’un escenari. Com la Lady Gaga. Bé, al menys les putes es despullen. Aquestes només s’insinuen. I la música, per enlloc.


    • Que a tu no t’agradi la música Pop no vol dir que aquesta no ho sigui.

      Stop dictadura Heteroheavie!

      Pd: En lo de puta.. si bueno.. i? Preferiries que fos una beata? Ho dubto!


  12. […] tot i que els seus darrers senzills passin amb més pena que glòria per les radiofórmules. Podeu LLEGIR AQUÍ la crítica detallada que en vaig fer al seu […]


  13. […] No havia vist mai tantes mesures de seguretat des de que vaig visitar l’Explanada de les Mesquites a Jerusalem. Carreteres tallades des de Plaça Espanya, dos escorcolls (amb magreig inclòs), registres de bosses amb llanterna… Es el preu que hem pagat els fans de Madonna, per la seva valenta gosadia de no cancel·lar cap dels seus shows de la gira a Europa, com si han fet molts altres artistes. Ni l’ISIS pot amb ella. Tot plegat va representar 1:15h d’endarreriment, això si, tot millor organitzat que quan em vaig colar a la zona VIP del seu concert a un pàrquing a Cheste, o a la seva darrera visita al Palau Sant Jordi. […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: