h1

La dictadura del Present Immediat

Juny 18, 2012

L’acceleració de la immediatesa de les comunicacions ens ha dut a perdre una perspectiva més àmplia de la realitat, on tothom està pendent del darrer titular que oblidarà als pocs minuts. Les caòtiques turbulències del present son tan elevades que som incapaços de deglutir acuradament tota la quantitat d’imputs que rebem, fent que el darrer moment eclipsi l’anterior en la nostra memòria de peix.

Els governants decideixen hipotecar la nostre economia  pendents de quelcom tan volàtil com l’índex de la Prima de Risc, que s’actualitza cada 2 minuts i que pot variar 60 punts en un dia tranquil·lament. Els mitjans de comunicació dirigeixen els seus focus cap a la intensitat de Twitter, decidint que és noticia en funció de quelcom tan efímer com els Trending Tópics. Les xarxes socials catapulten a la fama artistes desconeguts amb hits que passaran de moda al dia següent, destruint tota capacitat de generar nous mites populars veritablement memorables.

Els treballs per tota la vida ja han passat a la memòria de les glories passades, ni els funcionaris poden respirar tranquils. A partir d’ara viurem immersos en un frenètic mercat d’esclaus postmodern, on tindrem contractes per hores i les empreses duraran setmanes. L’economia es basarà en la incertesa total, un terreny ideal per l’especulació a curt plaç i gens idoni per cap mena d’inversió estructural i coherent.

Fa uns dies ho parlàvem a l’Assemblea 15M del meu barri: com podem fer plans per transformar lentament les relacions polítiques i econòmiques, si ens veiem abduïts constantment per la urgència quotidiana? No ens podem plantejar cap mena de campanya divulgativa amb tranquil·litat, quan vivim esclavitzats per les improvisades movilitzacions davant la darrera atrocitat comesa per l’administració de torn.

Igual és això al que es referia el sociòleg polonès  Zygmunt Bauman quan parlava de la modernitat líquida, com a metàfora per assenyalar la fi de la solidesa de els conviccions i identitats, tot i que aquesta sembla accelerar-se tant que pràcticament diria que ja hem arribat a l’estat gasós, envoltats d’una nebulosa intangible i camaleònica que muta a cada instant.

Anuncis

13 comentaris

  1. El pitjor és que tothom s’escandalitza per la prima de risc i, si ho preguntes, ningú no sap ben bé que és. Tinc la sensació constant d’estar manipulada, no ja pels governants i les empreses, sinó pels medis que, cada dia més, em semblen instruments a càrrec de certs interessos o, senzillament, accelerats per la lluita caníbal per la supervivència.

    Les assemblees són una gran cosa, per tal de reforçar el sentiment de comunitat i reflexionar sobre el present, però em queda el dubte de la seva legitimitat democràtica, no?


    • 1) Jo no crec que sigui tant per la manipulació, doncs manipular xarxes horitzontals és quelcom més difícil que un mitjà jeràrquic, sinó perqué la velocitat a la que rebem nous conceptes ens impedeix la tranquil·litat per reflexionar o documentar-nos sobre ells.

      2) Una Assemblea té la mateixa legitimitat que la Associació de Veïns o un club d’escacs: la que li donen els seus membres. En cap moment s’ha pretés substituir el sufragi universal, sinó reflexionar sobre com millorar-lo.


      • Ja et dic que qualsevol assemblea tindrà el meu suport, i no sóc dels que diuen que calgui que “facin coses” a nivell polític. De la mateixa manera que em preocupa que ara els anuncis utilitzin la imatge “indignada” perquè és més simpàtica i que, socialment, estigui molt més ben vist ser indignat i que, per això, tot hi tendeixi. Tot plegat, per rumiar-hi una estona.


        • El capitalisme és capaç de fer comercial el més ferotge dels anticapitalismes. Qualsevol cosa que vengui per ells es genial, encara que siguin pedres per llençar-se al seu propi teulat.


  2. M’agrada que anomenis a Bauman. És el predecessor del que coneixem com a ‘Moviment Slow’ que defensa la lentitud en tots els àmbits de la nostra vida. Però no per mandra, sinó per aprofitar tots els moments, viure’ls, gaudir-los i treure’n el màxim profit. És un moviment que es pot trobar en educació, política, economia, gastronomia,… Es podria fer un blog sencer només amb les idees que defensa aquest moviment!!!


    • N’he llegit alguna cosa de forma fugaç, però m’agradaria aprofundir-hi algun dia, quan la velocitat estressant de la meva agenda m’ho permeti 😦


  3. Totalment d’acord. Vivim amb un allau continu d’informació que ens pot fer perdre el nord i el sud. Recuperar una mica la tranquilitat és una bona idea.


  4. Molt bona la metàfora de la gasositat. El món ja no és líquid, és gasós!!!


  5. Un dels professors de la meva facultat defensa la vida tranquil·la, suposo que un doctor s’ho pot permetre… malgrat això, la velocitat en que còrre tot és el que ens fa estar en la societat de la desinformació.
    I no només passa amb la informació, amb la literatura sembla ser que també succeix, els llibres s’han de deborar, sinò no són prou bons per vendre’ls.
    I recordem que el gas és altament volàtil i inestable, qualsevol dia passarà lo inesperable i amb aquesta experiència de sobresalt potser tornem a assentar una mica el cap, ens aturarem i reflexionarem…


  6. Ben retratada la situació actual, ja no hi ha temps per a la reflexió, sovint estem sobre-informats o sobre-desinformats…


  7. Patim un empatx d’informació, una part de la qual no entenem!

    Hi ha persones que parlen de conceptes que no acaben d’entendre, i és que la Crisi ens ha portat noves paraules al nostre diccionari del dia a dia. En els bars es parla de la prima de risc i del partit de la Roja (com diuen).



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: