h1

FESTIVAL DE SITGES’10 (I): Gore, tsunamis i altres freakiades

Octubre 12, 2010

El meu aterratge el Divendres a Sitges es resumeix en histèria, estrès, nervis i angoixa:  soc incapaç de planificar amb un mínim d’anticipació els horaris dels films i quadrar-ho amb totes les persones que m’acompanyaven a aquesta edició . Arribo al Palau Miramar i quasi tot el que jo volia veure ja estava esgotat, així doncs vaig decidir, un cop més, escollir les sessions a l’atzar!  Cinc anys prometent-me agafar les entrades amb antelació per ServiCaixa i res… no n’aprenc!

Dissabte 9


Arribem a l’Auditori Melià descobrint una turba formada per  vuit-centes adolescents pijes en estat d’histèria total que esperaven l’arribada d’un actor secundari de la saga “Crepúsculo”, que presentava un DVD del film. Algunes d’elles portaven dos dies dormint al ras. Calia? Realment no entenc quina necessitat té el Festival de fer aquestes concessions a la vulgaritat comercial, que res tenen a veure amb l’esperit de l’esdeveniment, com si Chenoa actués en mig del Viña Rock!

– CARNE DE NEÓN: Una barreja ideal entre els esbojarrats trhillers de Guy Ritchie (“Snatch, cerdos y diamantes”, “Rockola”) i l’humor àcid d’Aída o Siete Vidas. El prometedor director Paco Cabezas narra una desternillant història d’un sòrdid puticlub, als baixos fons madrilenys, mostrant amb ironia un fet tan greu com l’explotació sexual, amanida amb els personatges més freaks possibles.NOTA: 8

-NOTRE JOUR VIENDRA (Red Skins): La típica pedanteria francesa de Cannes. Un jove pel-roig decideix fugir amb el seu psiquiatre per tal de venjar-se de totes les persones que ridiculitzen als pel-rojos. Una idea prometedora però desenvolupada de forma  desconcertant, erràtica i força incoherent, a propòsit. Tot i així, té escenes memorables i  una interpretació arriscada que fa creïble tot el deliri. NOTA: 7

-TAJOMARU: Un truculent culebrot japonès ambientat al món samurai que sembla un mix de “Nissaga de Poder” i “Rashomón”. Incestos, violacions, lluites fratricides pel poder i tot a ritme d’arts marcials. Té moments tan exagerats, surrealistes i sobreactuats que et fan dubtar de si el film en realitat no és una burda paròdia del gènere. He de reconèixer que vaig riure moltíssim… tot i que no sé si aquesta era la intenció dels seus autors. NOTA: 5

Començava a ploure mentre estem sopant i vam desistir de la festa del Zombiewalk, muntant-nos la nostre pròpia en una discoteca del Carrer del Pecat, com podeu veure a les imatges posteriors, editades per mi. Vam tindre la gran idea de tornar cap a l’apartament a les dues de la nit, coincidint amb un Tsunami de pluges de proporcions desconegudes, clavegueres sobreeixint-se, riades anegant els carrers… Vaig passar més por en mitja hora que en tots els films!!

Diumenge 10

Ens despertem a les 9:00, sense haver dormit gaire després d’haver passat intempestives hores escorrent pantalons, eixugant samarretes i amorrant sabates als radiadors. Així doncs, acudim endormiscats i humits a una nova sessió cinèfila!

-SECUASTRADOS: La gran decepció del Festival! Prometia ser una versió espanyola de “Funny Games” i es queda en telefilm de sobretaula per enodormiscar-se un diumenge tarda. Un robatori a casa  d’una família rica, sobreactuat fins al deliri, per part d’uns albanesos ximples i compassius, incapaços d’aplicar cap mena tortura més enllà de la bufetada o el despentinat. No espantaria ni a la meva àvia! NOTA: 2,5

-COLORFUL: Cada any cau una sessió de Manga, és com un ritual obligat! Aquest cop es tracta d’un bonic i optimista conte sobre una reencarnació d’un adolescent suïcida. Tot i el seu ritme lent i la seva narrativa excessivament detallista, es tracta d’una història molt correcte, ideal per passar la tarda. NOTA: 6

SOUND OF NOISE: Una veritable joia. Dins de la secció “Noves Visions“, dedicada al cinema  més avantguardista, ens presenta aquesta lúcida i original història sobre un grup terrorista que pretén crear una banda de música transgressora emprant com a instruments tots els elements sonors d’una ciutat: hospitals, excavadores, cables elèctrics… Tot i que no s’assembla a res que hagi vist abans em va captivar des del seu primer fotograma. Absolutament recomanable, tot i que dubto que s’arribi a estrenar mai en cap cartellera, per desgràcia! NOTA: 9,5

Cartell a la Sala Brigadoon

Dilluns 11 i Dimarts 12

Un cop van anar marxant els meus amics i em vaig quedar sòl amb la meva parella, em vaig prendre el dia de relax i lectura a l’apartament, reduint dràsticament el nombre de films per dia, aprofitant per alliberar-me de l’estrès dels horaris i de la feina, mentre la pluja no es decidia a abandonar Sitges.

LA OTRA HIJA (The new daugther): Típic film comercial de terror americà amb tots els tòpics trillats de l’estil: cases abandonades, zombies, brumes, ensurts, cementiris, comportaments suïcides (anar a buscar un gat al bosc a mitjanit… cal?)… Un Kevin Costner en hores baixes protagonitza aquesta història en que  la seva filla es comença a transformar sobtadament en una criatura malèfica, amb un final que voreja el patetisme més ridícul. Aquesta cinta hauria fet furor als anys 70’s, però arriba un xic tard per sorprendre a ningú. NOTA: 3

-DREAMHOME: La meva aposta per aquest festival! Una al·lucinant cinta on s’ens explica de forma prou explícita el boom immobiliari a Hon Kong en clau de gore humorístic.  Una noia decideix acabar amb el preu abusiu dels pisos creant una onada de terror assassinant de la forma més violenta imaginable a tots els veïns del pis que es vol comprar: ara t’arrenco un ull, ara tallo una polla, ara t’empalo amb un somier… Brutal! Us asseguro que passareu una bona estona! NOTA: 8

A veure que ens espera el proper cap de setmana!!

PD: Vegeu també el seguiment del festival que està fent el “Crític de Cine”

18 comentaris

  1. COLORFUL: Para pasar la tarde…..para pasar la tarde durmiendo.posdata:propuesta gratuita del brigadoon para algun lector pobre de tu blog. vamos…. pobre y friki. Maraton el viernes en el miramar a partir de las 16:00 h de Image death. satanicas noches. http://sitgesfilmfestival.com/cas/film/?id=10001823


  2. De les que he vist jo (de moment), destaco Kaboom, però has d’entrar en el món de Gregg Araki (al meu blog teniu el comentari).
    La resta:
    Zebraman 2: li manca ritme, te les vistuts i defectes que ja va tenir Yaterman.
    Legend of the Fist: The Return of Chen Zhen: calia una posada en escena i una ambientació excelents per una pel.lícula de cops de puny y patades amb una hitória plena d’odi envers el japo?
    Welcome to THE SPACE SHOW: decepcionant anime que ha estat tot un exit al japo, més televisiu que cinematografic.


  3. Decidit, cal trobar “Dreamhome”, sense cap mena de dubtes la peli que necessitem contra la puta especulació immobiliària.

    Gore contra els especuladors!!!

    I per cert, em cago el la pluja punyetera!


  4. Pel que expliques m’atreuen especialment Carne de neón (curiositat pura) i Dreamhome. A veure si mai tinc opció de veure-les!


  5. Estic afalagat amb la teva referència, arqueòleg!!
    És curiós que només hem coincidit en un film (“Secuestrados”) i que estiguem tan en desacord. Jo la vaig trobar genial. De fet, m’has picat, així que avui penjaré la meva crítica al blog.
    M’apunto “Dream Home” i encara que no ho tenia molt clar, “Sound of noise”.
    Coincideixo completament amb la teva crítica a “La otra hija”, que tot i no veure-la al festival, em va semblar molt fluixa.
    Curiós que no ens creuessim el diumenge. Bona crònica, sí senyor.


  6. He seguit els vostres dos Blogs, el teu i el del Crític de Cine i també m’ha cridat l’atenció la diversitat de criteri (o de gust) respecte Secuestrados.

    Llàstima la pluja i haver tingut que deixar de banda la zombiewalk.

    Esperem la segona part.


  7. Em fas enveja! Ja m’agradaria estar a Sitges!

    Dins la varietat d’estils que comprèn el festival, m’hauré de conformar amb veure “Machete” (Robert Rodríguez) que potser podria estar dins eixe gran gènere.

    Salut!


  8. Ostres! La noia aquesta de DreamHome no anava una mica equivocada? Suposo que si enlloc d’empalar el veí, hagués empalat el promotor, seri aun éxit de vendes segur!!!!
    Amb les ganes que els hi tenim tots plegats!


  9. Em sembla que el temporal de pluja i vent d’aquests dies i les onades esquitxant el passeig marítim encara han contribuït a posar un marc adequat al festival.

    Ben mirat, què seria d’una narració gòtica sense una nit fosca i borrascosa (que diria l’Snoopy)?


  10. No conec cap peli. M’interesaven les de Yimou i Kitano, però veig que les has descartades. Vinc del bloc de l’Albert i deia meravelles de ‘Secuestrados’. Això del cinema és ben personal. Salut, Arqueòleg!


  11. Tinc pendent el meu post d’aquest cap de setmana a Sitges. Però veig que has possat notes molt altes! jeje, jo si que vaig fer poca previsió i em vaig quedar sense veure SOUND OF NOISE! Ayyyyy!!!!


  12. De totes, posare en la llista la de sound of noise, a veure que tal és… realment podria ser la última forma de fer música innovadora.


  13. Has vist la del Bruce Labruce???

    O no et donen morbo els zombies gais???

    http://www.lazombie.com/


  14. jo tinc ganes de veure “A serbian film”, que pel que he escoltat i llegit, és molt bèstia. Em té encuriosit això del nou gènere “newborn porn”


  15. m’agradat molt el teu post, espero que aquest cap de setmana t’ho passis tan bé mirant pel·lícules com jo.

    continua així



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: