h1

FESTIVAL DE SITGES (II): Horrors coreans, fantasies 3D i fi de festa

Octubre 17, 2010

Dissabte 16

Esmorzem tranquil·lament a l’ apartament, donant gràcies a no haver d’anar a la primera sessió, per primer cop al Festival. Així doncs, mentre assaborim un combinat de Gínger Ale i llimonada mentolada, acompanyat amb berlines de xocolata, el nostre amic Niño del Exorcista, ens detalla les mòrbides escenes de violacions i tortures a nadons que havia vist la nit abans a “Serbian Film“, que nosaltres havíem declinat a presenciar. Tot i així a ell, i a la crítica de El País, li han semblat un film nyonyo i suau.

Sitges es troba molt més buida i tranquil·la que la setmana passada, trobem entrades per la Marató de diumenge sense ni fer cua i, abans de tornar al cinema, veiem pel 3/24 com la cinta guanyadora del certamen és un conte sobre el segrest del Pare Noel que, un any més, no hem vist; ens queda el consol del premi a la millor actriu per la protagonista de “Drem Home” i que la infumable “Secuestrados” s’en va amb les mans buides.

THE HOUSEMADE: Una àcida crítica social contra la burgesia coreana, explicada a través de la història d’una assistenta que es veu assetjada sexual i físicament per tots els membres de la família per la qual treballa. La  narració es desenvolupa en una creixent tensió, dins una atmosfera fosca i ofegant. Una interpretació molt correcte, especialment per part dels secundaris. NOTA: 6,5

I SAW THE DEVIL: Gore i violència extrema gratuïta en el segon film coreà del dia. La macabra peli ens mostra assassí en sèrie, que mata sense motiu aparent, perseguit per un marit vidu d’una de les seves víctimes. He de reconèixer que en el primer crim vaig patir un lleuger ensurt experimentant, per uns segons, quelcom semblant a la por per primer cop en molt temps. La projecció va començar amb una hora d’endarreriment, degut a la farragosa entrega de premis, desencadenant una veritable guerra contra la narcolèpsia en els darrers moments. NOTA: 7

Diumenge 17

Ens aixequem més d’hora que mai, doncs hem de netejar tot l’apartament, fer maletes, esmorzar i arribar a la cua del Marató Focus en 3D de l’Auditori Meilà, l’únic que ens anava bé per horaris a mi i al meu xicot, darrers supervivents que ens hem quedat fins al final del Festival, a peu del canó.

HYBRID 3D: Una ximpleria com un piano, on un cotxe assassí posseït per un calamar mutant causa el pànic en un garatge. Els diàlegs pretenen ser grandiloqüents i es queden en una burda paròdia, els efectes 3D semblen afegits amb calçador i la trama no s’aguanta per enlloc, omplint el temps amb sang i explosions. Més pròpia de l’amateurisme de la Sala Brigadoon. NOTA:3

THE SHOCK LABYRINTH: Res a veure amb l’anterior! Aquí la tridimensionalitat és total i efectiva en cada pla, emprada de forma intel·ligent al servei del terror. La història sembla lleugerament inspirada en el món oníric i psicològic de David Lynch, on un grup de joves torna a una casa del terror on, de petits, es van perdre presenciant la traumàtica mort d’una de les seves companyes. Tot i no ser brillant, resulta quant menys innovadora en el llenguatge narratiu i en la presentació visual. NOTA: 7

Marxem sense veure la darrera cinta del Marató, Amphibious, doncs tenim un dinar familiar a l’altre punta de la vil·la; pel resum crec que tampoc ens perdem cap meravella! I res, així acaben per cinquè  cop consecutiu, les meves peripècies cinèfiles per Sitges. Fins l’any vinent!!!

Anuncis

7 comentaris

  1. Estaràs content. “Secuestrados” ha marxat amb les mans buides. Ja saps que jo no ho estic per aquesta part. Tot i així, estic content per “Rubber” que ha guanyat el Méliès d’argent.
    Jo he vist “A serbian film” i et puc dir que de suau res. No entenc com algú pot dir que és un film nyonyo, cert que té un guió dolentíssim, però costa estar davant la pantalla sense esgarrifar-se (demà ja penjaré la crítica al blog)
    Per la resta, jo també he escoltat i llegit comentaris dolent cap a “Amphibious”, així que crec que no t’has perdut res de res.
    M’apunto un altre cop “I saw the devil” (ja la tenia en ment després del festival de Venècia) i, com tu dius, fins l’any vinent.


  2. Felicitats per tanta activitat festivalera, cal tenir molta passió per empassar-se tantes pelis, ho dic per experiència…

    Optaré pels 3D de “THE SHOCK LABYRINTH”, el gore coreà ja no és per a mi, ja soc massa gran.


  3. Suposo que us ha d’agradar molt el cinema per perdre dos caps de setmana pagant per veure algunes pel·lícules que no valen la pena… sort que pel que sembla per una dolenta veieu una de bona.
    A veure que us depararà l’any vinent.


    • Es com quan vas a un Festival de música, no tots els grups son bons, però el millor és l’ambient, el lloc, la gent, desconnectar de la realitat…


  4. Si, crec que una part del “festival” no és dins les sales de projecció. Està en els carrers, l’ambient, els bars…, el que es respira aquests dies a Sitges.

    No puc imaginar com serà això que expliques de “I saw de devil”, si en a tu et va impressionar en alguns moments, amb el que en a tu t’agrada aquest tipus de cinema i n’has vist de tots colors!


  5. Amb The Shock Labyrinth no vaig notar cap regust a Lynch… potser el més semblant va ser ell tema de les gotetes d’aigua? 😛 No sé, per ser la última que vaig veure del festival, no em va deixar bon regust de boca


  6. Cal tindre un bon estòmac per aguantar tant de terror. Nosaltres també estimem el cinema, i qui no???
    Salutacions.
    Fessols&naps



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: