Frequently Asked Questions

Perquè escrius un blog?

Bàsicament perquè m’estalvio les sessions de psicoteràpia, m’encanta escriure i em permet millorar a diari la meva creativitat literària i el meu nivell de redacció. El fet de saber que allò que penses i plasmes en un text ho poden llegir moltes persones t’esperona a automillorar-te constantment.

Perquè Wordpréss?

Jo vaig començar a La Coctelera, un servidor de blogs molt cutre, que em va servir de base de proves i assaig per el que és avui aquesta pàgina. Vaig fer el salt a WordPress per les seves infinites possibilitats, per la seva xarxa social en cada idioma i perquè, a diferència del seu gran rival Blogspot, no depèn de cap multinacional i té un sistema de comentaris extraordinàriament senzill.

Perquè en català?

Com ja vaig explicar en el meu primer post polèmic, anys enrere, no es tracta d’una qüestió folclòrico-patriòtica sinó que forma part de mi i de la meva identitat. També cal dir que prefereixo ser un peix gran en una peixera petita!

En que t’inspires per crear els teus posts?

En converses que tinc amb les meves amistats, especialment en discussions! Soc hereu de la tradició filosòfica dialèctica i, com Plató, Hegel o Marx, crec que el coneixement és la síntesi producte de la confrontació entre tesi i antítesi. En quant als relats, aquests gairebé sempre tenen un transfons de realitat amagada, m’agrada jugar a l’ambigüitat entre ficció i veritat.

T’obsessiona l’audiència?

Soc un veritable ionki dels audímetres,em preocupa que un bon dia no em llegeixi ningú, la veritat. Però, per altre banda, soc incapaç de trobar una explicació racional a les pujades i baixades brusques de lectors; jo sempre redacto amb el mateix èmfasi creatiu, però a voltes em desborden el nombre de comentaris i altres cops no em llegeix ni l’apuntador.

Creus que Facebook matarà la blogsfera?

No hauria de ser així, ja que representen dos conceptes de xarxa social completament diferent. Facebook és com un meta-messenger, una forma de compartir arxius i tafanejar la vida social d’altres, però no implica el menor esforç creatiu, ni de disseny, ni literari. Podríem dir que Facebook és un ent passiu i la blogsfera actiu. Jo utilitzo Facebook per fer propaganda dels meus posts, però em temo que algun lector que altre si que m’ha tret.

Quins han estat els moments més gloriosos del blog?

Els posts que han tingut més audiència han estat els que tractaven sobre els blogs gais de dretes, la vida secreta de Celestino Corbacho, el cameo eròtico-festiu de la meva amiga Marujita, explicant les seves desventures sexuals, així com la entrevista interactiva al candidat d’ICV a les generals.

Que aconsellaries a algú que avui es faci un blog?

Que s’autoimposi una constància, que sigui original i aporti quelcom que no existeixi ja, que busqui lectors i comentaristes esdevenint ell mateix un lector/comentarista d’altres blogs, que s’inspiri sense copiar en altres pàgines i que tingui en compte que la presentació és tan o més important que el contingut.

Censures els trolls?

Només si m’ofenen o insulten gratuïtament, es passen la ratlla del mal gust o l’amenaça personal: com ja he tingut males experiències en aquest sentit, prefereixo tallar d’arrel qualsevol esqueix problemàtic. Aquelles persones que opinen diferent a mi estan convidades a discutir racionalment tan com vulguin aportant arguments i no escopinades.

Alguna pregunta més?