h1

El sentit de la història i altres monstres.

Març 9, 2009

foto-021

Excavar un jaciment arqueològic al bell mig de Barcelona comporta un gran risc: estar sotmès durant 8h al dia als abruptes improperis i delirants comentaris que els vianants constantment regalen gratis et amore als pobres arqueòlegs que prou feina tenim ja lidiant amb l’estratigrafia o els promotors immobiliaris.

Que si estem perdent el temps, que si fem pena, que si allí no trobarem cap tresor, que si nosaltres som els culpables de la crisi i del preu dels pisos… Realment resulta desesperant contemplar com la població no iniciada en els estudis històrics té un desconeixement i un menyspreu tan insultant cap al nostre patrimoni cultural que, segons la legislació catalana,espanyola i europea, és una propietat col•lectiva de la que tots en som responsables de la seva conservació per a les generacions futures.

Mentre que els biòlegs han aconseguit transmetre una sensació global de proteccionisme cap al medi ambient, he de reconèixer els arqueòlegs i historiadors hem fracassat estrepitosament a l’hora d’implicar a la societat en una consciència de respecte i revalorització del medi cultural.

Podria fer un post carregant tintes, com ja he fet en altres ocasions, contra els nostres eterns arxienemics: expoliadors, els despietats constructors, la despreocupada administració, el món de la obra, el sistema educatiu o els horribles films de Hollywood i les seves monstruoses i prescindibles seqüeles, però no, avui toca entonar un mea culpa i pensar en que hem fet malament els professionals del patrimoni històric, entre els que a dia d’avui em trobo.

L’únic sentit que té estudiar el passat és comprendre el present per transformar el futur, així doncs tots aquells estudis endogàmics i ensimismats que tan sols serveixin per autoexplicar remotes anècdotes, son com una bombolla que poc o res aporta a la societat.

Evidentment que hem de recuperar totes dades i objectes, però sempre tenint en compte que aquests estudis, mancats d’un discurs històric que esdevingui didàctic socialment, poc aporten al conjunt global de la societat. La veritat és revolucionaria, no cal edulcorar, falsificar o sobreactuar un estudi històric per que aquest tingui transcendència, tan sols canalitzar-lo correctament, alliberant-lo de la endogàmica terminologia científica per fer-lo més digerible.

Per a que volem conservar un mur medieval sense posar un planell explicatiu al costat? Per a que acumulem milers peces idèntiques en soterranis de museus,  sense  que ningú en pugui treure cap conclusió explicativa o en pugui fer un ús didàctic? Per a que volem tonelades d’informes i memòries que ningu llegirà mai? Tan costa d’entendre la indestructible relació dialèctica entre investigació i difusió?

Segurament si les dones que passegen al voltant del nostre jaciment sabessin que a la prehistòria hi ha la clau per entendre totes les desigualtats entre sexes, s’ho mirarien amb més interès, o, potser, si els mateixos paletes que tenen tanta pressa per fer-nos acabar, entenguessin que totes les tècniques del seu ofici, així com les relacions d’explotació laboral, tenen l’origen en els pedres i els ossos que excavem, ho veurien amb altres ulls.

Però no, els arqueòlegs i historiadors no tenim temps per aquestes futileses, doncs ens trobem massa enfeinats afilant els punyals par a la propera batussa de pati de parvulari.

PD: Si, el de la foto soc jo (el que està viu, no l’altre!)

Anuncis

21 comentaris

  1. mmm eh bé… rellegint el post crec que m’ha quedat excessivament barroc, cosa que odio en posts escrits per altres1
    En fi, que hi afrem, tenia moltes coses a dir sobre aquest tema!!!


  2. El que els hi manca a aquesta gent és cultura i educació, no entenc la lleugeresa amb la que jutgem el que no entenem.

    Els hi hauries de dir:
    Qui controla el passat, controla el futur.
    Qui controla el present, controla el passat.

    Així pensarien una estona i et deixarien treballar.


  3. El barroc és maco. Cal fer entendre perquè la historiografia i l’arqueologia són necessàries. Comparant-les amb la biologia o l’ecologia, ni jo mateix ho acabo de veure. Si, hi ha això del patriarcat i es poden explicar costums d’avui en dia, però no veig si això realment pot arribar a contribuir a la nostra vida com ho faria un medicament nou. Si és tot il·lustració intel·lectual, a mi ja em serveix. Si no, què més hi ha?


  4. Vols dir que quan et diuen que es culpa teva la crisi i el preu dels pisos no es pensen que ets un jefecillo d’una constructora i no pas un humil arqueòleg?


  5. Has fet be en informar-nos que el viu de la foto eres tu. Si fosis l’altre, t’hauria de dir que et trobo molt desmillorat!
    El problema que plantejes és molt més ampli: es tracta de la fallida de l’deal de progrés il·lustrat. Un ideal que va ser compartit durant moltíssims anys per gairebé totes les ideologies (marxistes, lliberals, democristians, etc.) però que, des de fa molts anys s’ha posat en qüestió. El significat últim de la postmodernitat és precissament aquest: l’afirmació que el desenvolupament humà és atzarós, que no existeixen lleis (ni tan sols tendències) històriques. En aquestes condicions, a qui li pot interessar el passat?


  6. Trobe que la teua feina és d’aquelles que semblen no tenir cap utilitat o conseqüència visible, però que són imprescindibles per a que moltes altres coses puguen ser possibles.

    Admire, per altra banda, el fet que sigues tan prolífic. O és que tens temps lliure…! Jo voldria dedicar-li més temps al bloc, però no és possible.

    Molt bo, per cert, el xicotet comentari a peu de foto!


  7. Potser és tot causa de la visió cosista de la historia que des de petits ens ve donada continuadament. Els museus i la seva gran proliferacio fa entendre a la gent que la feina dels arqueòlegs no és tant entendre la historia, si no trobar coses per poder-les exposar. Tot ve donat des del segle XIX i és quelcom que es va arrossegant com si fos un gran lastre per la humanitat.

    L’ús del passat com a explicació objectiva de la historia i de com a influenciat en el present és allò que molta gent desconeix i hauria de saber per tenir-la en compte.


  8. Justament estava escrivint un post sobre això, que deixaré per demà o passat. El tema està en què la legislació europea està molt més avançada que la mentalitat ibèrica, i així ens va. Però no és cert el que dius dels biòlegs: el medi ambient és vist amb tanta hostilitat o més que l’arqueologia, com si fossin només pals a les rodes dels buròcrates llunyans a l’enriquiment personal immediat de quatre ganduls.

    Salutacions!


  9. Conjuntbuit, crec que ets l’únic que ha entés el transfons del post: efectivament el problema és la concepció decimonònica del col·leccionista buscatresors i la incapacitat de veure la relació directe arqueologia-història; sembla ser (i alguns comentaris en aquest post també ho demostren) que a molta gent li costa entendre que TOT el que sabem del nostre passat sorgeix de la observació científica de les restes materials fóssils i que la seva destrucció indiscriminada esborra el llegat de els civilitzacions passades!

    Es tan important una resta de ceràmica prehistòrica com una piràmide egipcia o una claveguera romana: tot dona informació si es estudiat amb la metodologia correcte!

    El Patrimoni Cultural Català
    (Fragment de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català)

    El Patrimoni Cultural Català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.

    La llei existeix i és bona, que falla doncs?? Perqué aquesta voluntat d’ignorància global sobre el passat? Ens hem deixat obnubilar tant per l’evolució tecnològica que observem als nostres antecessors om uns inútils carents d’interés?


  10. Després passen coses com aquesta i ningú mou un dit: http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.41153/relcategoria.300

    El yacimiento neolítico de la cueva de Chaves, arrasado y convertido en pesebre
    La gruta, en una finca privada, coto de caza, estuvo poblada hace 6.000 años y era una de más importantes de España en su periodo

    Era una joya del patrimonio histórico aragonés. Pero ahora no es prácticamene nada: apenas un pesebre improvisado para la caza en un coto privado envuelto en la polémica desde hace años. El yacimiento de la cueva de Chaves, en el despoblado de Bastarás (hoy término municipal de Casbas) ha sido completamente arrasado.

    Las excavaciones arqueológicas, iniciadas en 1975, lo habían convertido, según los prehistoriadores, en el yacimiento neolítico más importante de Aragón y en el mejor de España junto a la cueva valenciana del Or.
    Excavado solo en una pequeña parte de su superficie, en él se ha encontrado desde un enterramiento de más de 6.000 años de antigüedad (un adulto que incluso conservaba un inusual anillo de hueso), a numerosos elementos de industria lítica, pasando por cantos rodados pintados, únicos en su género. Pero los dueños de la finca donde se ubica han utilizado maquinaria pesada para nivelar el suelo y se calcula que han podido extraer de allí unos 3.000 metros cúbicos de tierra. Es decir, que han arrasado el yacimiento en lo que era más importante, el nivel neolítico. Quizá, aunque habrá que estudiar el alcance de los daños, quede parte del nivel paleolítico.
    Lo paradójico es que los especialistas consideraban la cueva como una de las más protegidas, ya que se encuentra en un terreno vallado y con vigilancia.
    Hace ahora más de 30 años un grupo de empresarios compró el pueblo deshabitado de Bastarás, y su antiguo término municipal, y lo convirtió en un coto privado de caza. Vallaron su propiedad con una cerca de 20 kilómetros de longitud y soltaron en ella diversas especies de caza mayor, como ciervos, corzos y muflones.
    La cueva de Chaves, pese a su importancia, no había sido declarada Bien de Interés Cultural. Otros restos importantísimos, como las varias decenas de dólmenes y monumentos megalíticos que se encuentran en la Canal Roya tampoco están convenientemente protegidos.


  11. Hostias! Si van treure 3000 metres cùbics de terra (uns 300 camions dels grans), ves a saber on els van deixar. Potser dins de 200 anys algú trobarà restes de fa 6000 anys en un lloc equivocat!
    Quin desastre! Qui va fer això? Suposo que els hauran demanat responsabilitats. O no? Encara que el mal ja està fet, perquè suposo que encara que arribeu a saber on va anar a parar tot, d’estratigrafia, res de res, clar.


  12. Les restes fora de context estratigràfic pràcticament no ens donen cap informació arqueològica!!! I ves a saber on paren aquells camions de terra!
    No tinc cap esperança en que l’administració aragonesa mogui un dit i menys en que els arqueòlegs siguem capaços de fer res al respecte!


  13. em fa ilu veure una foto teva excavant xD


  14. Gràcies pel post, m’ha apropat una mica a una realitat que sincerament desconec. Però la veritat és que, jo mateix en sóc un exemple, no hi ha gaire consciència de la importància de la tasca arqueològica sobre la investigació de la història. Suposo que els desastres com el que has exposat als comentaris deuen estar a l’ordre del dia… Per sort hi ha unes lleis que protegeixen l’investigació, i cal aplicar-les o exigir responsabilitats a aquells qui dificultin la tasca.


  15. Al cap i a la fi penso que tot plegat porta cap a una semblant conclusió, i és que mentre mantinguem un sistema educatiu tant ple de mancances, muntat per quatre pedagogs avorrits i dominat per la llei de la oferta i la demanda, i no es generalitzi el coneixement seguirem tenint un públic incapaç de lligar aquestes troballes amb la seva pròpia vida, gent que es mirarà l’amic de la foto (el mort, no el viu) només per morbo i que parlarà d’ecologisme i canvi climàtic només perquè se’n parla, i així amb tot.

    (p.d: per cert, algun dia (no molt llunyà, espero) començaré a actualitzar el blog decentment xD)


  16. El problema que tenim els professionals de la història i l’art són com bé dius, algunes concepcions decimonòniques en què es basa en guardar-ho tot, estudiar el més interessant i fer estudis que no llegeix ningú o només els amics. I lleis que compleixen aquestes idees.
    Cal un canvi de mentalitat i ser capaços de transmetre el coneixement d’una forma amena però rigurosa. I tenir un reconeixement social de la nostra tasca.


  17. Crec que no és només un tema del segle XIX. Agradi o no els museus mouen molta pasta, han sabut fer un molt bon màrqueting. I els governs han potenciat aquesta visió museística creant museus com bolets. Al cap i a la fi, és el que dóna vots. És la cultura d’escaparata.

    Com que s’ha potenciat tant els museus i tenen tant impacte popular, la gent del carrer considera que la funció de l’arqueologia és proporcionar peces de museu i no estudiar científicament el passat!

    De fet en el tema de les biblioteques passa 3 quarts del mateix. Les administracions vinga a fer biblioteques-escaparat-guanya-vots i vinga a descuidar les funcions reals dels centres d’informació. Que sí, que la dinamització cultural i tot això està molt bé però biblioteques i arxius tenen la funció bàsica de preservar, organitzar i difondre la informació (amb independència del seu suport) i facilitar-ne l’accés gratuït a la població per al seu ús personal o professional, en definitiva, organitzar i difondre “tot allò que no es troba a google” 😉


  18. […] Es decir, que nos viene impuesta por directivas europeas que nos son tan ajenas como si las hubiesen dictado desde Alfa-Centauri. Y estas son las leyes de conservación del patrimonio y de conservación del medio ambiente, ambas vistas con verdadera hostilidad no sólo por empresas e instituciones, sino también por el ciudadano medio, como refleja Arqueòleg en su último post. […]


  19. Una part del problema és que la majoria de la gent es pensa que la història és una cosa que es pot trobar ja feta en els llibres (o en Internet), una mica com els xiquets que es pensen que els pollastres que es mengen provenen d’uns paquets que es compren al Mercadona.

    És a dir, que la gent no es planteja d’on ix aquesta informació que poden llegir en els llibres o els webs. A més, si els preguntàrem d’on creuen ells que ix, jo crec que la majoria dirien que la informació sobre el passat prové, senzillament, dels llibres que escrivien els historiadors i cronistes d’altres temps, contemporanis dels esdeveniments narrats. Es quedarien sorpresos de saber que aquestes històries i cròniques realment només cobreixen una mínima part de la història, i damunt solen ser ben poc fiables, i que la major part del que sabem (o ens pensem que sabem) sobre el passat ho han hagut de deduir els historiadors de les darreres dècades estudiant documents de tota mena i vestigis materials -sovint ben humils- fornits pels arqueòlegs.


  20. Estic d’acord amb Nemo quan diu que el problema és que la gent es pensa que la història ja està escrita; quin seria el sentit doncs d’anar acumulant ossos i vaixelles? No hi ha realment aquesta consciència de la utilitat de l’arqueologia.

    Per altra banda trobo que el més gran dels problemes és que la gent es pren la Història com una història, un conte. No s’és conscient que la Història és l’estudi del que ens ha portat a ser el que som. Un bon exemple és el que posa la prehistòria, a la qual se li dóna encara menys importància i en la qual es troba l’origen tant de la nostra espècie com del nostre comportament. Com a nota personal diré que estudio humanitats i aquesta setmana he acabat l’assignatura de prehistòria en que cada classe em desmuntava prejudicis a centenes.


  21. Tot és un tema d’educació. Aquest país prima l’espavilat i no l’intel·ligent. Tot el que no doni diners no val res… Segur que algun jubilat baicxaria per endur-se els ossos i fer-se un caldo ben bo… Fàstic de gentussa!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: