SALVEM SIKARRA: Arqueologia i desidia política

Deixar la gestió del patrimoni històric en mans de (mals) polítics no deixa de generar problemes. A l’hora de decidir que es conserva i que es destrueix, els criteris científics brillen per la seva absència i sempre acaben pesant més les pressions urbanístiques o polítiques que les sensibilitats per la cultura. Darrerament hem vist com la Generalitat ha destruït sense documentar el 95% del major jaciment neandertal a l’aire lliure d’Europa per fer una autopista d’ABERTIS, mentre es gastava 76 milions d’euros en unes cases de pescadors i un rec de fa 3 segles a mig excavar.

Ens trobem davant l’enèsim exemple: resulta que a Prats de Rei (Segarra) aquest estiu es va posar al descobert, amb estudiants voluntaris, una gran muralla de pedra situada cronològicament en els segles VI-V ANE, on s’han recuperat restes de ceràmica grega que demostren un comerç amb la colònia d’Empúries. Aquestes estructures estaven cobertes per altres nivells posteriors d’època romana (s. I-II ANE), amb bases de columnes que formarien part d’un gran edifici public, qui sap si algún temple

A nivell científic la troballa ens informa sobre l’existència d’un gran oppidum ibèric que, per les enormes dimensions de la muralla, podria ser perfectament de la mida Ullastret, on hi hauria una oligarquia amb capacitat econòmica per mantindre comerç de bens de prestigi amb els mercaders grecs. Això lligaria molt bé amb una moneda trobada prop del jaciment, datada de finals del s. III ANE, on s’hi llegeix el mot “Sikarra“, fins ara un indret desconegut i que possiblement podria ser aquest poblat. La moneda, per cert, es va comprar recaptant 3.000 euros per part d’entitats ciutadanes, per tal d’adquirir-la en una subhasta a mans d’un saquejador il·legal. El govern no va posar un cèntim ni va perseguir el delicte de l’enriquiment traficant amb el passat col·lectiu. Actualment es troba exposada al Museu Comarcal de Cervera.

Doncs bé, resulta que aquest impressionant jaciment corre el risc imminent de ser sepultat sota l’asfalt. Per una banda al mossèn del poble li fa nosa un sot davant la seva parròquia (tot i que objectivament no suposa la menor molèstia per la gent que acudeix a l’esglesia) i, per l’altre, la Generalitat i l’Ajuntament (governat per ERC)  asseguren que no tenen diners per sufragar una museïtzació adient  i proposen sepultar-ho tot sota l’asfalt a l’espera de vaques grasses, si es que mai arriben.

Les entitats veïnals han calculat que posar un vidre que faci compatible visualitzar la muralla i la seva correcte ventilació costaria tan sols uns 14.000 euros, es a dir el 0,02% del pressupost del Mercat del Born o el 7% del que va costar arreglar les goteres que van aparèixer en el darrer moment en aquest mateix museu. Però clar, els ibers no tenen res a veure amb el debat polític actual ni aquestes pedres estan al bell mig de Barcelona, on el rendiment turístic promet amortitzar la inversió.

La bona noticia de tot plegat es que la societat civil està prenent consciència de la importància de protegir el patrimoni cultural igual que el mediambiental: activistes i associacions que han aconseguit aturar el fracking a la comarca estan disposats a buscar, si cal, els diners per la museïtzació, tot i que li hauria de caure la cara de vergonya a l’administració pública si ha de ser la gent qui de salva la història i la cultura de la seva butxaca. Podeu seguir la campanya de pressió pública al twitter de Camins de Sikarra o amb el hashtag #SalvemSikarra que, de ben segur donarà molta guerra.

Com es demostra aquí una arqueologia social, participativa i comunitària que faci pedagogia i sensibilització envers la població, aconsegueix que aquesta, un cop empoderada del seu propi passat, sigui l’encarregada de pressionar al poder per tal de que es salvin les restes, l’arqueologia tingui prestigi com a professió i el territori recuperi la seva dignitat.

PD: Us podeu adherir al Manifest que en demana la museïtzació AQUÍ