h1

TEORIA DEL CIGNE NEGRE: Per què les Ciències Socials no poden predir amb exactitud el Futur?

Novembre 6, 2013

black swam

Avui dia molts es pregunten perqué cap Govern va preveure la crisi, mentre l’actual executiu afirma que ja sortim del túnel. Alguns aprenents d’endeví afirmen convençuts que amb la independencia Catalunya tindrà un 10%  menys d’atur i serà part de la Unió Europea, mentre altres auguren una expulsió del tractat de Shcenguen i del Euro, amb un allaus de traficants i contrabandistes com Bielorrussia. A qui hem de fer cas?

Algunes ideologies van creure, en el seu dia, que el futur social i econòmic es podia predir tan sols observant els cicles del passat i pensaven que la història tenia una finalitat teleològica predestinada que determinava inexorablement la nostre existència:

Hegel,  des de l’idealisme pur, creia que la història segueix una racionalitat moguda per la voluntat de Deu, que condueix a l’home a la llibertat. Les nacions tenen un esperit que es desenvolupa mitjançant la guerra amb la finalitat de materialitzar-se en un Estat autoritari, com a cos racional de la nació. Aquesta es la base de tot nacionalisme.

Marx i Engels recuperen questa idea però li donen la volta. A partir de les observacions de l’antropòleg evolucionista Lewis Morgan, plantegen que la història es una successió lineal de modes de producció que es transformen mitjançant la lluita de classes i per tant inevitablement després del capitalisme ha de vindre el socialisme. Aquest havia de sorgir a les nacions més industrialitzades, com Alemanya o Anglaterra, però finalment va aparèixer en cultures rurals com Rússia i Xina, que van acabar adoptant el capitalisme en ambdós casos.

Francis Fukuyama el 1992, després de la caiguda de la URSS, creu que la història ha arribat a la seva fi amb la globalització del capitalisme i la democràcia liberal. Mai més hi hauria cap enemic extern i les nacions viurien en pau i prosperitat. Ell mateix se’n va acabar penedint i retractant després de veure els atemptats a les torres bessones el 2001.

A les eleccions generals de 2004 cap enquesta publicada va predir la victòria electoral de Rodríguez Zapatero. Un fet totalment insòlit i imprevisible, com va ser l’11M, i sobretot la desastrosa gestió que en va fer Aznar i Acebes, va canviar completament la lògica dels fets, mobilitzant el vot de centre-esquerra, que d’altre forma s’hauria quedat a casa.

El filòsof i matemàtic Nassim Nicolas Taleb ha plantejat recentment la “Teoria del Cigne Negre” segons la qual  les ciències socials no poden predir amb exactitud el futur, ja que intervenen esdeveniments “sorpresa” que tenen un gran impacte en la població i canvien  la lògica de la història. Alguns exemples son l’11S, el sorgiment d’Internet, la caiguda de Lehman Brothers o l’atemptat contra l’Arxiduc Franz Ferdinand el 1914 que va donar lloc a la I Guerra Mundial. La ment humana creu que controla el futur per una necessitat psicològica de seguretat i, un cop succeeix un “Cigne Negre”, tothom creu recordar que ho pressentia i en racionalitza les causes. Un cas clar es el de l’esclat de la bombolla immobiliària, a toro passat es molt fàcil dir que era previsible, però fins 2008 tothom signava hipoteques alegrement.

El nom de la teoria ve arrel del la sàtira del poeta llatí  Juvenal (s. I-II dC) “ets més rar que un Cigne Negre“, ja que a l’Europa de l’antiguitat absolutament tots els cignes eren blancs. Però resulta que el 1697 una expedició holandesa, dirigida per l’explorador Willem de Vlamigh, va descobrir que a Austràlia hi havien cignes negres.  Qui s’havia d’imaginar que existia Austràlia a la Roma del segle I?

Així doncs, les Ciències Socials i la objectivitat son un frau, com proposa el relativisme postmodern? NO. En absolut. Simplement el seu camp de treball consisteix en analitzar el passat, comprendre el present i, en tot cas, fer prediccions sobre les possibilitats del que pot succeir en el futur, tenint en compte el marge d’error i plantejant diferents escenaris possibles ordenats segons la probabilitat de que es compleixin.

Anuncis

21 comentaris

  1. Sobretot, mai oblidar que les Ciències Econòmiques formen part de les Ciències Socials, no dels Estudis Teològics.


    • Absolutament fonamental. I que les mans invisibles que regulen el mercat tenen la mateixa solidesa que la presència d’aliens a l’arqueologia que defensa Von Däniken


  2. Ha de ser desesperant ser un sociòleg d’aquests i currar-te un model de prediccions de cara al futur del mon tot treballat i que tot se’n vagi a prendre pel sac quan un fet sorpressa no capgira tot. Però bé, si algú et paga per fer-ho, tot això que has tingut…


    • Un bon sociòleg doncs, hauria de poder plantejar diferents escenaris contemplant les possibilitats i probabilitats que diversos factors sorpresa canviïn la lògica dels esdeveniments


  3. Es Fukuyama, y lo sabes, guarrete. Microsoft sufrió, y Google no, debido a esa fatídica s (= $).


    • ajajaj me ha traicionado el subconsciente. Froid seguro que haria una teoria al respecto de este lapsus


  4. Jo no penso que sigui un frau de cap de les maneres, però d’aquí a afirmar categòricament, com fan tot sovint, el que passarà o el que no passarà, hi ha un tros llarg.

    Igual que o s’està embarassada o no s’està, si no s’encerta, es falla. I, per tant, si només fa que fallar, no és fiable, es miri com es miri, estant llavors en el mateix sac que l’Oracle de Delfos.

    Uns fallen poc, d’altres fallen molt, però cap no hi és al sac dels que encerten. Brutalment senzill.


    • La diferència entre les enquestes i l’oracle de Delfos es clara: una segueix una lògica empírica i matemàtica i l’altre metafísica. Afirmar això es negar la diferència entre mite i raó.

      Les enquestes, amb un marge d’error controlat, en cap cas diuen que passarà a les urnes (com erròniament molts pensen) sinó que passaria si avui hi haguessin eleccions, que és molt diferent. Mesuren corrents i canvis de vot estructurals, que es fonamental pels polítics per poder saber si les seves opinions calen en l’electorat. Però mai poden controlar l’aparició de factors sorpresa que canviïn la lògica de l’opinió pública en un futur.

      Ah! I no totes les enquestes fallen ni molt menys. A les darreres generals no hi va haver cap mena de sorpresa, el 100% de sondejos van preveure la victòria de Rajoy


      • Anem a pams…

        -Sabem que és un mite, una enquesta i l’atzar, per tant crec que no estic (estem) barrejant termes, ja que els tenim clars. L’Oracle de Delfos està en aquesta conversa en tant que és una predicció sense base científica independentment de la forma d’obtenció d’aquesta predicció.

        -Les enquestes fan un pronòstic seguint una serie de condicions sine-qua-non no es poden obtenir aquests pronòstic, ergo el que donen és el que “algú” pensa que passarà si se segueixen segons quins criteris subjectius. El pronòstic, per tant, és aproximatiu, però subjectiu i no matemàticament cert, ja que hi ha un error.

        -El pronòstic, per tant, te un error innegable. Només serà l’ús d’aquesta dada el que donarà validesa al pronòstic. Si necessites un error moderat, no és el mateix que si necessites un marge d’error ínfim. Un resultat electoral no depèn d’un error més o menys gran en la seva predicció, ja que aquest simplement és utilitzat com a element publicitari electoralista pels diversos bàndols. Si realment es necessitessin uns marges d’errors mínims o inexistents, les enquestes electorals no servirien absolutament de res.

        -Que encertessin lo de Rajoy, no te cap misteri, ja que tot indicava que anava a sortir, i és fàcil seguir una estela que ja es marca. Tot i això, segur que alguna pronosticava que anava a perdre… i desprès passa lo de les eleccions del Mas.

        -Total, malgrat que m’agraden les humanitats, vinc de ciències, i si 2 i 2 no són quatre, vol dir que alguna cosa falla. Ara bé, si que et diguin que 2+2= 3.95 ja et va bé, doncs val, però no és correcte i, per tant, no és fiable.


        • Les Ciències Socials el que diuen és 2+2= 4 +/- 0.5
          Igual que totes les ciències empíriques, per cert. La física, la química i la biologia també tenen marges d’error. Per això fallen els meteoròlegs (bastant més que els enquestes, per cert :p)

          Les ciències pures racionals son les úniques que no tenen marge d’error… pq no mesuren la realitat sinó que formulen models teòrics abstractes! I per tant funcionen per deductivisme (raó pura) i no per inductivisme (observació de dades empíriques)


        • I a les darreres catalanes, com ja vaig dir, cap sondeig va preveure el canvi de dinàmica electoral que va significar una vaga general a pocs dies de les eleccions (quan ja no es podien fer enquestes)


          • Si, si en el fons no estem tant en desacord. Jo ho veig des d’un vessant de ciència pura racional i tu des d’empírica.

            Si entro a l’empírica, resulta evident que les enquestes tenen el seu interès sociològic per a veure quina és la tendència en un moment i lloc donat… però sempre i quan no sigui feta pública als quatre vents. I perquè això? Perquè les electorals sobretot són utilitzades pels partits com a part del seu màrqueting, coneixedors com són de que aquestes enquestes es retroalimenten de si mateixes, deixant l’objectivitat científica d’una enquesta reduïda a una mera propaganda i invalidant-la, ja que el resultat d’aquesta enquesta influencia, per força, a les següents.

            I respecte a la meteorologia, li passa exactament el mateix que a la sociologia, que el cúmul de factors a tenir en compte és tant complex que és impossible donar un resultat concloent i tancat. La diferència rau en que la sociologia es veu afectada pels seus mateixos estudis, mentre que la meteorologia, no.

            Sigui un o l’altre, tot és qüestió de trobar un model matemàtic que expliqui el seu funcionament empíric. Que es trobarà, no ho dubto, però que a sociologia serà infinitament més complicat que per a la meteorologia, també.


          • Defenses que les enquestes siguin privades i ocultades a la població? Home no. El que cal es impedir que es manipulin, no que s’ocultin!


  5. Curiosament, les ciències socials estudien cafa vegada amb més interès la teoria de jocs, tant d’atzar com d’estratègia.

    Sembla que això els ajuda a afinar les seves previsions, i de pas es diverteixen.


  6. No crec que sigui un tema de cignes negres, no podem predir el futur perquè no existeix i per tant no sabem com serà, en altres paraules, els cignes negres no són l’excepció, són la regla.


    • Ultrarelativisme postmdern portat fins al deliri psicòtic. Per tant no podem saber si demà TV3 emetrà en català o en urdú, si esclatarà la IIIGM entre Andorra i Pakistan, si Artur Mas es farà amant de Rajoy, si menjar caca de gos es posarà de moda o si s’ensorrarà el capitalisme i ens farem caçadors recol·lectors la setmana vinent.

      Ei, en serio, llegeix alguna cosa de Ciències Socials abans d’opinar del que no saps res en absolut. Corres el risc de fer el ridícul


      • El ridícul el fas tu quan ets incapaç d’argumentar o de replicar de forma racional. Però no et preocupis, et seguiré llegint, ric molt amb el teu patufet.


  7. […] en escena de dos nous factors socials que han aparegut sobtadament en les darreres setmanes (el que en ciències socials anomenem “Cignes Negres”) : l’auge de l’esquerra alternativa espanyola (IU i Podemos) amb 11 eurodiputats a les […]


  8. Reblogged this on Res de nou sota el sol and commented:
    Molt interessant!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: