Dia Mundial contra el VIH/SIDA
Desembre 1, 2011
Un any més arriba el Dia Mundial contra el VIH/SIDA i contemplo horroritzat com el percentatge de transmissions per via sexual entre homes no para d’augmentar i ja es situa al 46% del total, en el mateix any que es compleix el 30é aniversari del primer diagnòstic .
Els especialistes mèdics, reunits al Congrés de GESIDA a Sevilla, van definir el tipus de persona que es contagia: “El perfil del nuevo paciente tanto en España como en el resto de países de nuestro entorno es el de un hombre joven, con relaciones sexuales con otro hombre y con un nivel de educación muy superior al que tenían los afectados de hace 30 años“. Es a dir, ja no son ionkis que malviuen sota un pont, sinó joves amb bona preparació acadèmica, que no tenen excusa per no prendre precaucions.
Que hem fet malament? En que hem fallat com a societat? Ha baixat la percepció del risc pel fet que la malaltia ja no sigui letal? Les campanyes de prevenció no arriben a la gent? S’han fet repetitives i cansines? L’alliberament gai ha suposat un oblid de quin és un dels nostres pitjors enemics, junt amb la homofòbia, i que sempre serà la nostre espasa de Damócles? Calen més recursos per fer pedagogia?
Per altra banda observo esperançat com un grup d’investigadors catalans han publicat al ‘Journal of Infectious Diseases’ un projecte de vacuna terapèutica (que no preventiva ni curativa), que podria eliminar els efectes més negatius. També és una dada “positiva”, dins de la tragèdia, que cada cop els diagnòstics siguin més precoços i s’hi pugui actuar amb prou antelació.
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
La passió és apassionada i fa perdre la memòria 😦
No sé mai si els “dies mundials de” serveixen d’alguna cosa, atenent que n’hi ha en excés, tanmateix no val a badar en segons quines coses i si es fan visibles un dia específic, imagino que no es pas dolent. S’ha avançat molt a nivell mèdic, a nivell social … bé, la gent, sobretot quan s’és més jove, es té tirada a creure que això només passa als altres.
El més problemàtic és que diuen que es pot trigar entre vuit i deu anys en saber que ets portador del virus. Brutal! Una abraçada, Arqueòleg!
Això si no et fas la prova. Amb el test usual que es fa, que és completament gratuït es pot saber si ets portador o no amb total fiabilitat, descomptant els últims 3 mesos (l’anomenat període finestra, en què el test encara no detecta els anticossos).
Jo continuo pensant que un dels grans problemes és que la informació de prevenció generalista que es dóna continua sent molt timorata i entra molt poc en detalls. Caldria fer campanyes que diguin les coses pel seu nom: “condó”, “polla”, “cul”, “cony”, “mamada”, “follar”… (només s’entra en detalls quan la informació està adreçada a un col·lectiu determinat…).
Per altra banda, de què serveix un fulletó si ningú t’ensenya a posar bé un condó (n’hi ha prou amb tenir un plàtan o un consolador, és fàcil de muntar un taller) o ningú t’ensenya tècniques de negociació o trucs per integrar l’ús del preservatiu en el joc eròtic?
Hi hi ha temes peliaguts que s’han de tractar amb més detall, no només sobre VIH sinó sobre ETS en general… ONG’s com Stop Sida o els diferents serveis que fan la prova i estan especialitzats en donar informació a homes que tenen sexe amb homes fan una feina fenomenal, però insuficient. Cal incidir més per exemple en les webs gais de contactes.
Dins del col·lectiu variopint d’homes que tenen sexe amb homes, molt més divers del que ens pensem, és cert que hi ha grups i individus que tenen pràctiques kamikaze. El repte és com desincentivar aquestes persones a tenir comportaments més segurs.
I és importantíssim el diagnòstic. Pensem que una persona infectada de VIH però que prengui el tractament antiretroviral és molt poc contagiosa perquè gràcies a la medicació la càrrega viral la tenen molt controlada. Els contagis sobretot els protagonitza gent que o no sap que està infectada o ho saben i no prenen el tractament.
És trist que hi hagi tants HSH (homes que tenen sexe amb homes) amb comportaments tan inconscients. I el treball fabulós que han fet moltes associacions gais, sembla insuficient.
uix, volia dir “El repte és com INCENTIVAR aquestes persones a tenir comportaments més segurs.”
Avui he llegit que els primers casos de SIDA daten de 1920.
També he llegit que hi ha certes esperances en que en un termini de 10 anys hi hagi una vacuna eficaç. Tant de bo!
30 anys!!, no m’ho puc creure… suposo que això ha fet que la gent sigui menys conscient. Realment les xifres son esfereïdores i la tendència també.
A mi el que pitjor em sembla és l’inconsciència de pensar que el VIH és només una malaltia personal i que mira, la portes i ximpúm. Això no és, té un efecte bestial a nivell social, tenint en compte que els tractaments costen una pasta immensa. Moltíssims afectats no es prenen la medicació i no són conscients de tots els diners que es llencen perquè consideren que ells viuen la malaltia a la seva manera.
Però clar, també entraríem en el joc del cost econòmic que “quatre mariques pervertits vagin petant culs pel món”.