h1

STIEG LARSSON: L’antifeixista

Desembre 3, 2011

Mundialment conegut per ser l’autor de la saga de novel·la negre “Mil·lenium“, Stieg Larsson té una altre faceta literàriament més desconeguda però políticament molt més interessant. Abans de morir víctima d’un infart, Larsson va ser un brillant periodista compromès amb la lluita contra el racisme i la ultradreta, al front de la revista d’investigació antifeixista “Expo”, que va complementar amb la seva militància trotskista a la Lliga Comunista dels Treballadors.

Doncs bé, recentment l’editorial Columna ha editat “La Veu i la Fúria“, una selecció dels seus interessants articles  a carreg de Daniel Poohl que va caure a les meves mans, gràcies a un inesperat préstec d’Elena Embuena, regidora d’ICV a Sant Joan Despí, coneixedora de la meva militància a Unitat contra el Feixisme i el Racisme.

El primer que ens sobta és el seu profètic i clarivident article “Estocolm pot sofrir un atemptat terrorista, datat a 1995, on adverteix que l’extrema dreta escandinava viu immersa dins una bombolla conspiranoica,  acumulant armament, llençant amenaces delirants i que en qualsevol moment  un grillat, que es cregui amenaçat pel sionisme mundial multicultural, podia fer una matança. Es va equivocar de pocs quilòmetres, no va ser Estocolm sinó Utoya, a la veïna Noruega, per la resta ho va clavar.

Posteriorment Stieg es dedica a diseccionar l’estratègia política de “Demòcrates de Suècia“: un partit xenòfob format per skin heads neonazis, que han abandonat els uniformes militars i les esvàstiques pels vestits i les corbates, per tal d’aparentar ser un partit democràtic, i, sota aquesta pell de xai, entrar dins el sistema polític parlamentari. Us sona a cert partit polític català, per un casual?

Doncs bé els paral·lelismes amb PxC no acaben aquí: Larsson es dedica a desmuntar el discurs neo-feixista de mentides i fal·làcies, on critiquen la corrupció de la “casta política” quan ells son els més corruptes de tots, demanen “llibertat d’expressió” que utilitzen exclusivament per escampar l’odi envers les minories, s’erigeixen com a representants de la “llei i l’ordre” quan son el partit amb més antecedents penals i, com no, consideren que la seva trajectòria neonazi i violenta és un anècdota del passat.

Larsson també explica les dificultats amb les que viuen els periodistes amenaçats per l’extrema dreta i, de fet, ell ho va estar durant molts anys, motiu pel qual  mai es va arribar a casar amb la seva parella doncs no volia figurar als registres municipals, per por a ser localitzat, fet que va impedir que la seva xicota veges un cèntim de la fortuna venuda per Mil·lènium.

Finalment m’agradaria destacar una reflexió interessantíssima sobre el tractament de casos de violència de gènere i immigració als mitjans de comunicació: Stieg compara com es van enfocar als medis les morts de dues noies a mans de les seves parelles, una sueca i l’altre kurda. Mentre que en el cas de la sueca es va tractar com un producte del patriarcat  i la notícia va passar desapercebuda sense més, en el de la kurda es va generar una pol·lèmica entorn a si aquesta cultura era masclista per naturalesa i si el fet que siguin musulmans predetermina als kurds a assassinar a les seves dones.

Doncs res! Una veritable pèrdua per la lluita antifeixista europea i una excel·lent recomanació literària!

Anuncis

14 comentaris

  1. Bonica vila la de Sant Joan d’Espí…


  2. No coneixia aquest perfil de Larsson. Reconec que vaig començar-me la trilogia Millenium i no em va acabar d’enganxar. Potser la torno a agafar.
    Per cert, per quan un post sobre el penós tancamant de televisió i ràdio de l’Hospitalet? Estic esperant la teva crítica contra aquesta alcaldessa que tenim amb ànsia.


    • Ho podria fer Crític. El problema es “que sé massa” conec les intríngulis del tema (que son per no dormir), però m’he compromès a no fer sang ni a entorpir el procés de negociació que encara resta obert amb els sindicats per una banda i amb ICV-EUiA per l’altre per salvar el que es pugui dels treballadors i els mitjans.

      Depèn de com acabi tot faré un post… o no!


  3. bahhh aquests llibres tan mainstream no son per mi…


  4. Quan vaig llegir el llibre, vaig tenir la temptació de fer-ne un post en el meu bloc perquè vaig anar descobrint aquests paral·lelismes i de les “premonicions” d’un home compromès amb la justícia i la veritat. Un home de pau.
    Sort que no ho vaig fer, perquè tu ho has fet millor que no ho hagués fet jo!!!!
    Gràcies


  5. Havia llegit alguna cosA sobre les idees d’aquest autor, però no sabia d’aquesta vertent militant. Es curiòs, Suecia havia estat en el seu moment un lloc d’acollida d’exiliats del feixisme de Pinochet; encara avui hi ha bastants xilens en aquelles terres. Suposo que el procés de degradació del model nòrdic; en part suposadament idílic però amb moltes contradiccions socials i culturals, el portaria a retratar el més fosc d’aquest “paradís socialdemòcrata” amb un costat fosc. Cal aixecar les catifes de totes les societats tan “avançades” on creix el feixisme i el neonazisme, com molt bé dius d’amagat i amb gent d’ordre recolzant-ho. A Catalunya amb grups com el d’Anglada, recolzat per gent de CIU, i a l’estat amb grups estrafolaris com el MSR, que es presenta gairebé com un “feixisme progressista”, quan darrera hi es la CEDADE. Em mereix molt respecte Larsson. He de dir que no he llegit la seva trilogia, potser la llegeixi amb altres ulls.


  6. Segur que els veritables demòcrates de Suècia no militen a Demòcrates de Suècia. Els passa el mateix que a Espanya, on un dels partits més ultradretans que tenim es diu Democracia Nacional.

    Quins temps, aquests, en què s’ha de desconfiar de qualsevol que s’autoproclami demòcrata.

    Digue’m de què presumeixes…


  7. No coneixia aquesta faceta d’en Larsson.

    La ultradreta fa anys, de fet no ha desaparegut mai, que ronda per Europa. Fa pocs dies la Merkel reconeixia públicament que els grups nazis que hi ha a Alemanya han passat a convertir-se en un problema preocupant. Fins ara se’ls ha anat permeten actuar sense massa control i ara el govern ja comença a pensar que se’ls està escapant de les mans.

    Com veiem, del Nord al Sud, aquest és un problema global.


  8. Ostres, doncs realment caldrà llegir aquest llibre que recomanes, pinta interessant. Realment és una qüestió cada cop més en voga, no només perquè se’n parla, sinó perquè realment sembla (i remarco que dic “sembla”, perquè no sé si realment és que els mitjans de comunicació en fan un gra massa) que estigui creixent més, tot i que sempre hi ha hagut reductes ultradretans arreu.
    Sens dubte el més perillós (i això, de fet, és un argument en contra del que jo mateix he dit amb el “sembla”) és que s’institucionalitzin amb partits, un partits que utilizen el populisme com a tècnica política i la demagògia com a sistema de perversió de la democràcia.


  9. Jo tampoc coneixia aquesta faceta del escriptor suec, certament hi hi molta feina per fer a totes bandes, especialment a l’est i al nord d’Europa.


  10. […] Fa dies vaig llegir el llibre “La veu i la fúria” de l’Stieg Larsson, no faré un resum perquè ja el va fer un amic meu en el seu bloc. […]


  11. […] L’autor de l’arxiconeguda saga Millenium, era també un destacat periodista especialitzat en la investigació de l’extrema dreta a Suècia i el desemmascarament dels partits presumptament “identitaris” (i realment feixistes). En aquest volum es recullen diversos articles d’investigació on s’endinsa a les entranyes del fanatisme ultra, d’allò més semblant a la nostrada PxC. (llegiu més aquí). […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: