h1

ÀNGEL ROS: El talp convergent per acabar de dinamitar al PSC?

Novembre 27, 2011

Després de la derrota sense pal·liatius del socialisme català i espanyol, les diferents federacions i agrupacions socialistes hauran de fer els seus diversos congressos per escollir quin es el camí ideològic que segueixen a partir d’ara. De moment José Bono ja ha demanat que el nou Secretari General del PSOE sigui “un espanyol sense complexos”, la qual cosa no dona gaires esperances de trobar cap espurna de llum en laberint neoliberal on s’ha sumit l’antic partit de Pablo Iglèsias, Largo Caballero o Negrín.

Per si això fos poc, un dels líders que més es postulen a Catalunya per dirigir el PSC , Àngel Ros, té tota la pinta de ser un “talp convergent” disposat a fer virar el partit cap als peus d’Artur Más, de la mateixa forma que Oriol Junqueras  sempre es troba  a punt per fer les genuflexions que calguin per tal que la dreta nacionalista els regali alguna molla en forma de carreg a l’Ajuntament de Barcelona, per exemple. I si volem que algun dia l’esquerra reconquereixi la Generalitat, la cosa no es gaire esperançadora que diguem.

I bé, doncs, qui és aquest Àngel Ros?

Després de llicenciar-se en Física, doctorar-se en Informàtica i fer màsters d’Administració va ocupar diversos alts càrrecs a l’empresa de Coca-Cola i a l’Ajuntament de Lleida, on va esdevenir Alcalde després de la marxa d’Antoni Ciurana a la Conselleria d’Agricultura. Ros ha estat re-escollit al front de la Paeria amb un suport elevadíssim fruit, però, de la seva política demagògica i populista que s’ha caracteritzat per:

-Islamofòbia: Dos dies després que Zapatero acceptés les ordres de Merkel per carregar la crisi sobre els treballadors, casualment Ros decideix obrir una absurda polèmica prohibint l’ús del Burka als edificis públics de Lleida, amb l’únic vot en contra d’ICV. Amb aquesta moció  (tombada posteriorment pel TSJC) tan sols va aconseguir que les dones víctimes d’aquesta explotació masclista quedessin recloses a casa seva sense possibilitat d’emancipar-se anant a una biblioteca o una escola i, per  altre banda, va obrir el meló de l’odi envers els musulmans que tant joc ha donat a la ultradreta d’Anglada, qui va aplaudir fervorosament la mesura. Per si no fos poc, just després va negar el permís d’obra per la construcció d’una mesquita a les afores de Lleida, al·legant dubtosos motius d’aforament.

– Opus Dei: En canvi, la secta cristiano-feixista més poderosa i rica sí ha rebut un tracte d’allò més complaent per part de Ros: va ser homenatjat pel col·legi opusí Terraferma, i també ha participat en algun acte de la Prelatura, en què ha elogiat la figura de “San Jose María”, així com va presidir una convenció de l’Associació d’Amics del Camí, on es va recordar el pas d’Escrivà de Balaguer pels Pirineus de Lleida.

Repressió contra la prostitució: Ros ha estat un abanderat de la ma dura policial i la repressió envers les prostitutes, modificant i endurint l’ordenança del civisme l’any 2009 per tal que no hi hagués cap barjaula a l’entrada ni a la sortida de la ciutat, traslladant però aquesta complexe problemàtica cap a totes les ciutats veïnes que no poden fer-hi front al no disposar de policia local.

– Obres faraòniques i absurdes: Ros va guanyar molts vots durant els anys de bonança llençant els diners per la finestra sense mesura i ha esdevingut una abanderat de les infraestructures més cares i absurdes que poblen el territori ilergeta, com l‘Aeroport d’Alguarie (va costar 90 milions d’euros, més del doble del pressupostat, i amb prou feines té un vol a la setmana); el desmesurat Pont del Príncep de Viana, (l’únic al món amb dos braços oberts a l’exterior de 40m d’alçada i 534 punts de llum), la majestuosa Llotja (un macro-palau de congressos i teatre , de 38.000m quadrats, sis sales, la més gran de Catalunya després del Liceu i el TNC). En els pressupostos de l’any 2010 l’Ajuntament de Lleida arrossegava un dèficit de 118.531.942€ .

Per molt que investigo no he trobat ni una cosa remotament progressista que hagi fet aquest senyor en tota la seva existència, més enllà de militar al PSUC durant la seva vida universitària. Xenofòbia, demagògia, ma dura policial, obra pública desmesurada… si aquest és el recanvi que té el PSC,ho porten clar!

PD: la imatge central correspon a Àngel Ros participant en un acte de l’Opus Dei.

16 comentaris

  1. Ros fora de Lleida no té encaix ni lloc. Com bé dius, és del sector ‘de dretes’ i ‘catalanista’ (que sempre s’acaben trobant als partits d’esquerres aquests dos tèrmes) del PSC.

    El PSC avui té un problema del que vaig parlar fa uns mesos al blog: No té recanvis. És una gerontocràcia encantada d’haver-se conegut, reis dels eufemismes i de les justificacions.

    http://fonsesquerra.wordpress.com/2011/05/25/papa-vull-ser-jove-socialista/

    El PSC avui és un partit que amenaça ruina, que es pot convertir molt facilment en un nou Partit socialista de València o Madrid, on ha sigut més important qui controla ‘el corral’ i imposa a la resta del partit les seves idees, que no pas connectar amb la ciutadania. A més, es repeteixen els tics de Madrid i València: els ciutadans voten PP perque són tontos, sense adonar-se que el PSOE a Madrid o València són una pamema sense discrus, pasada de rosca i destrossada.

    És horrible veure com el PSC o el PSOE, lluny d’encara un procés de renovació total, aquesta renovació és frenada per Zapateros i Icetas que volen controlar el ‘cotarro’ fins al final. Van directes a l’abisme i que el PP governi còmodament 4, 8, 12 o 16 anys.


    • Doncs si! ICV-EUiA acabarà esdevenint la única formació política que farà oposició a CIU per l’esquerra i no participarà en els concursos de genuflexions de la resta de formacions.

      La qual cosa està bé, per una part, ja que ens podrem presentar molt dignament a les eleccions, però resulta evident que en aquests moments l’ecosocialisme a dia d’avui no té prou força per desplaçar en solitari a la dreta de la Generalitat i si ERC i PSC no es recuperen bona part dels seus votants aniran a CIU.


  2. D’entrada un pot pensar, que qualsevol recanvi els anirà bé, després de fer netejar dels Montilla, Zaragoza, Iceta, Chacón…, però amb la descripció d’un dels propers candidats que ens has presentat, tampoc sembla que el recanvi sigui d’allò tan engrescador.

    És que no queden notícies bones per aquest País?


  3. Des de la marginació a Maragall hi ha una espècie de càstig diví al PSC, no crec que avui hi hagi cap persona en condicions de fer res de positiu pel partit.


  4. Com a lleidatà, puc donar fer que Àngel Ros és de tot menys d’esquerres. A part de subscriure el que has dit, hi aporto unes quantes coses més, difícils de trobar per Internet i molt fàcils d’obtenir escoltant i preguntant pel territori.

    Ha arribat on és a base de seguir amb l’eficient doctrina de clientelisme de l’alcalde Siurana (que va fer el que ara podria fer ell: deixar el càrrec per al qual havia estat escollit per agafar-ne un de nivell nacional), que fa que tingui al seu favor el principal grup de comunicació ponentí, el Grup Segre. Misteriosament, els candidats que serien alternativa a Ros, només gaudeixen de difusió en plena campanya electoral, quan la llei ho fa obligatori.

    També destacaria les seves privatitzacions i expedients reguladors amb treballadors públics, el més recent amb l’empresa que gestiona festivals promoguts des de la Regidoria de Cultura, que haurà de plegar perquè fa 8 mesos que no cobra de l’ajuntament, deixant una desena de persones qualificades (professionals de la cultura, la comunicació i del món audiovisual) al carrer.

    No ho he pogut comprovar de primera mà (és realment difícil) però s’afirma que no vol al seu equip de govern ningú que no sigui catòlic. I el fet de que a la Paeria hi proliferin ineptes i llepaculs demostra que es deu fer anar un criteri diferent de l’aptitud per triar-los.

    En fi, per a més informació i rajades contra Àngel Ros, recomano fervorosament:

    http://carajillopartylleida.blogspot.com/
    http://elsamicsdelalletja.blogspot.com/


    • Osta Arcàngelo, moltíssimes gràcies! Sens dubte el teu comentari complementa moltíssim el meu post!! M’ho miraré amb molta atenció i demà amplio l’artícle


  5. Ja s’ho faran…


  6. Per cert, després de publicar el comentari anterior, m’han comentat que els treballadors de l’àrea de cultura acomiadats seran substituits a llarg termini per becaris de la UdL. Jo estava a punt de ser un d’aquests becaris però en saber d’aquest intercanvi repugnant he tirat enrere el tema.

    I per cert que Àngel Ros té una parafília molt estranya. A algú l’atreu la roba reflectant? No sé si a ell sí, però…
    http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/spain/8086050/Spanish-prostitutes-ordered-to-wear-reflective-vests-for-their-own-safety.html


  7. Bon treball! Ara, més que talp convergent, representa molt bé una part del que es el PSC. Lo del Opus Dei i el seu perfil megalòman i dilapidador dels diners públics, ens expliquen el “camí” per arribar lluny dins el sistema.


  8. Em penso que, tal com estan les coses, la millor opció per liderar el PSC seria Pere Navarro, però em temo que el rebutjaran per poc catalanista i al final elegiran en Ros.

    Així no remuntaran: els vots que guanyin per una banda els perdran per l’altra.

    (Per al PSOE, no se m’acut cap candidat en condicions.)


  9. En un pais com el nostre, que al davant de les institucions hi hagi persones honestes, intel.ligents, cultes i amb experiència com l’Àngel Ros, és una gran sort. Dubto que alguns dels que el critiquen li arribin a la sola de la sabata… És ben curiosa la colla de “consellers” que ara surten dient el que li cal o no al PSC. Als socialistes, amb amics com aquests, ja no ens calen enemics.


  10. Un delegat d’ensenyament apartat de la tasca docent però ocupat en titular (via PQPI) els capgrossos que amb 16 anys (o més) no són capaços d’aprovar l’ESO. Benvinguda tecnocràcia i endavant concerts amb l’escola privada!


  11. Com a ciutadà de la Catalunya Interior, i fent un paral·lelisme ràpid entre Manresa-Lleida, crec que Àngel Ros ha “ruralitzat” el discurs del PSC al nivell del que representa la ciutat de Lleida (capital de pagesos rics del regadiu i de les granges agrícoles), es a dir, aixo em porta al que tothom ja sap: que existeixen dos PSC en un, el urbà (vease el ‘Cinturón Rojo’ del Llobregat amb els seus membres, bona part, fills d’immigrants del sud de la península) i el PSC tradicional català (els Tura, Castells… amb la seva política menys artificiosa potser, però reaccionaria al estil CiU: el pagès té diners, i el treballador porta problemes)



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: