Les altres pestes

La malària (paludisme) causa cada any més d’un milió de morts, sobretot en els països d’Àfrica subsahariana, i 500 milions de persones s’infecten amb el paràsit anualment. Avui dia, existeixen diverses eines eficaces per a lluitar contra la malaltia: proves de diagnòstic ràpid i teràpies combinades amb artemisinina (TCA). No obstant això, només una petita proporció dels malalts tenen accés al diagnòstic i el tractament que necessiten.

A Kenya una epidèmia de còlera ha colpejat des de març diverses províncies, afectant a la comunitat i especialment a diverses presons on les dolentes condicions d’higiene han facilitat la propagació de la malaltia. El Ministeri de Salut va declarar oficialment l’alerta el passat 16 de març.

A Angola: remet el segon brot de còlera a Lubango, on en els darrers tres mesos i mig s’han documentat 3.626 casos de còlera i 94 morts, segons les dades recollides el 28 de gener. Aquest segon brot de còlera ha estat especialment virulent.

Des de principis d’any, més de 1.900 persones han mort a causa de la meningitis en l’àrea de l’Àfrica subsahariana coneguda com el “cinturó de la meningitis”. Només a Nigèria, Níger i Txad, s’han registrat més de 56.000 casos. La meningitis meningocócica és una infecció bacteriana de la membrana del cervell molt contagiosa i potencialment mortal. El bacteri es transmet de persona a persona quan un individu infectat tus o esternuda. De mitjana, la meningitis mata a la meitat dels infectats si no reben tractament, i a una de cada 10 persones tractades.

Kala atzar és el nom comú amb el qual es coneix un tipus de leishmaniasis, una infecció parasitaria transmesa per la mosca de sorra.. La majoria de casos es donen a Centreamèrica, Suramérica, Orient Mig, Àfrica i el sud d’Àsia, entre persones que viuen en condicions d’insalubritat extrema. Afecta cada any a 2 milions de persones de les quals en moren 60.000.

ONUSIDA va fer públiques el passat desembre unes dades segons les quals el VIH/SIDA ja afecta a gairebé 40 milions de persones en tot el món, sobretot a l’Africa Subsahariana, que alberga el 60 per cent dels casos. Les dones i les nenes representen el col•lectiu més vulnerable a causa de diversos factors, com certes tradicions culturals, l’accés limitat a serveis de salut sexual i reproductiva, la violència sexual o la pobresa, que obliga a moltes dones a exercir la prostitució. Només el set per cent dels seropositius registrats en el món subdesenvolupat tenen accés als medicaments antirretrovirals.

En tots aquests països les multinacionals farmacèutiques s’estan lucrant a base de vendre medicaments a preus altíssims molt per sobre del seu cost real i que, òbviament, molt pocs es poden permetre.

Totes les dades d’aquest post s’han obtingut a traves de la web de Metges Sense Fronteres i ONUSIDA.