Les 10 propostes més de dretes al Programa de Ciutadans

I això qui ho paga?

1.- Menys impostos als rics: Rebaixa de l’impost de societats del 30 al 20%, es a dir, que els empresaris paguin menys impostos. Ras i curt. Atraurà inversions estrangeres? Ho dubto. Per altre banda quedaran exempts de l’impost de patrimoni i successions fins a 1 milió d’euros. El que està clar es que aquesta baixada en la recaptació a les arques de l’estat s’haurà de veure compensada, si o si, amb retallades a l’estat del benestar.

2.- Complement salarial públic per treballadors precaris: Es a dir, subvencions encobertes a les empreses que més explotin als seus treballadors perqué, en comptes d’apujar els sous, l’estat pagui amb els diners de tots un complement als salaris més baixos, sense que això li costi un cèntim als capitalistes i no hi hagi conflictivitat laboral. Perquè no ho paguen les empreses i ho ha de fer l’estat? Ah no, que llavors perdrien beneficis i plusvàlues, clar. D’on traurà els diners si baixa els impostos als rics? Doncs, de nou, a base de retallades. I, a més, rebutgen la Renta Mínima per acabar amb la pobresa ja que consideren que amb aquesta ajuda es suficient.

3.- Dació en pagament segons el preu actual de l’habitatge: Tot i que sembla un pas endavant respecte a la situació actual, a la pràctica seria força perjudicial per a la majoria de persones desnonades. M’explico: Si algú es va endeutar per un pis que al 2006 valia 100.000 euros i actualment està valorat en 25.000, degut a les fluctuacions especulatives del mercat que en res tenen a veure amb la persona afectada, el deutor segueix havent de pagar 75.000 euros al banc, tot i haver perdut el pis a mans de l’entitat financera. I qui s’encarregarà de fer les noves taxacions dels pisos? L’estat, la banca o un ens independent? No ho especifica! Ja em permetreu que sigui malpensat…

4.- El contracte únic: Això no és més que un eufemisme per a referir-se a l’abaratiment de l’acomiadament. En altres  paraules, els empresaris pagaran menys dies per any treballat al finiquito quan facin fora a un treballador, a menys que la seva antiguitat sigui elevadíssima. En un acomiadament d’un contracte de menys d’un any se li pagaria a un treballador un dia per més treballat (12) quan actualment es de 20. Una rebaixa del 50% del cost de l’acomiadament en contractes precaris. En un país que té, a dia d’avui, un atur del 22% això es un suïcidi econòmic, facilitant de nou l’acomiadament en comptes de la contractació. En els sectors on l’eventualitat es molt elevada (com el meu) això implicaria una pèrdua importantíssima del nivell adquisitiu dels treballadors.

PD: En aquesta taula pots calcular exactament quants diners perdries amb aquest contracte

5.- Introduir la competitivitat per eficiència entre l’educació pública i privada: Tot i que Ciutadans manté que l’educació sigui gratuïta (sense eliminar en cap cas concerts a les escoles religioses o que segreguin per sexe), proposa que els centres escolars, públics, concertats i privats competeixin entre ells, introduint unes “proves estandarditzades” per tal d’avaluar-los i que rendeixin comptes davant l’estat. Algú dubta que les escoles privades d’elit no guanyaran en tots els índex? Quin sentit té fer-los competir entre ells? Quin serà el premi pels guanyadors i el càstig pels perdedors?  Ciutadans també proposa que el finançament de les universitats estigui en funció de que compleixin uns objectius concrets. Una competitivitat salvatge de lliure mercat que, des del meu punt de vista, es excessiva ja que es prioritzen els resultats i l’eficiència per sobre dels valors i la cohesió social que ha de tindre l’educació pública i que el programa de Rivera ni esmenta.

6.- Mantenir l’actual política migratòria del PP, amb lleugers retocs cosmètics: El partit d’Albert Rivera proposa mantenir els controls fronterers durs a Ceuta i Melilla, aixi com una reforma de la llei d’estrangeria per evitar “expulsions en calent” però mantenint els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs), reformant-ne el reglament per tal d’agilitzar la tramitació administrativa que resolgui el seu estatus; es a dir, que l’expulsió sigui més ràpida. Doncs quina reforma! També volen mantenir i reformar l’actual examen de coneixements constitucionals i socioculturals, completament arbitrari, on un jutge et pot atorgar la nacionalitat o no, segons si saps el nom de la dona de Rajoy. Potser la seva reforma consistirà en que ara et preguntin per la dona de Rivera, a saber.

7.- Fer el Pla Hidrològic Nacional: Si un riu té excedents d’aigua el Govern Central ha de tindre poder per transvasar l’aigua a una altre zona, per tal de fer camps de golf i piscines en llocs secs i estèrils, encara que això suposi una hecatombe medioambiental. Finalment doncs han ressuscitat transvasament de l’Ebre d’Aznar que va suposar en el seu dia l’ensorrament del PP a Aragó i Tarragona, però que li va donar tants bons resultats a València i Múrcia.

8.- Liberalització de l’edat de jubilació: Ciutadans vol que cada persona es pugui jubilar a l’edat que vulgui. Amb aquest model, cada treballador acumula una mena de borsa virtual en funció del que cotitzat en tota la seva vida activa. I quan arriba l’edat de jubilació, l’Estat li informa de quant cobraria de pensió pública segons els anys que tingui d’esperança de vida. Aquell que prefereixi una paga més alta pot decidir acumular més drets en aquesta borsa virtual allargant la seva vida laboral. Que significa això a la pràctica? Que les persones amb sous alts es podran jubilar abans mentre que les persones amb sous precaris, si volen arribar a una pensió mínima que els permeti sobreviure, caldrà que es retirin molt més tard i segueixin treballant anys i anys.

9.- Desgravació fiscal de les assegurances privades de salut: Afavorir descaradament a les mútues privades per davant de la sanitat pública, així com rebaixar impostos aquelles persones riques que s’ho puguin permetre. D’aquesta manera l’Estat perdria entre 200 i 300 milions d’euros anuals en recaptació d’impostos, segons els mateixos impulsors de la mesura. Uns euros que, òbviament, ja no podran utilitzar-se per finançar hospitals públics i que anirien als beneficis de les mútues privades. (font: Cafè amb Llet)

10.- Suport al T.T.I.P.: Segons Ciutadans el tractat de lliure comerç entre la UE i EUA, es una gran oportunitat per les democràcies occidentals que cal defensar i ampliar. El programa defensa, però, una major transparència en les negociacions i que alguns aspectes puntuals (sanitat pública i tractament d’aigües) en quedin al marge. Tot i això, l’aplicació del TTIP suposarà una major dependència del petroli davant la restricció dels carburants menys contaminants; el no etiquetatge de productes modificats transgènicament; l’eliminació de regles sobre els mercats financers; suprimeix les avaluacions independents dels medicaments; així com l’eliminació de les regles de preferència nacional en els contractes públics. Neoliberalisme en estat pur per afavorir a les multinacionals davant les democràcies i l’administració pública.

PD: A El Diario.es han trobat que el seu programa proposa acabar am les penes específiques per violència de gènere, un veritable despropòsit masclista! A El País ens expliquen que també han proposat que els professors i mestres deixin de ser funcionaris.

Conclusions

Ciutadans es una dreta neoliberal moderna, allunyada de la caspa pepera: respecta el dret a l’avortament, proposa tancar el Senat, vol fer una Llei Integral de la Transexualitat, perseguir la corrupció, o fins i tot legalitzar el cannabis per a l’ús recreatiu. Però no deixa de ser un partit de dretes que, a nivell econòmic, defensa exclusivament els interessos de la classe alta i de l’oligarquia econòmica i financera: grans empresaris, banquers, mútues i rics en general. El seu programa suposa una pèrdua objectiva de drets i beneficis per l’estat del benestar i la classe treballadora, especialment per als sectors més vulnerables: precaris, jubilats o migrats.

Puc arribar a entendre que a les eleccions autonòmiques arrasessin a Nou Barris o a L’Hospitalet com una reacció identitària i estomacal contra el Procés, però en aquests comicis ens hi juguem de debò qui regula el treball, les pensions o els grans impostos. I amb això no s’hi juga. Aneu a votar amb el cap i no amb el fetge.