h1

Monòleg (imaginari) interior… *by Pau*

gener 14, 2008

Per fi ha arribat ja el primer cameo del Blog! I quin nivell senyors! És per mi un veritable honor comptar amb la col·laboració de la única persona a la qui permeto rivalitzar amb glamour amb mi, el Pau, un estudiant de Publicitat i RR.PP. de 18 anys, monitor d’esplai i amic meu. Així que feu el favor de llegir aquest text i deixar un comentari! A veure si això serveix perqué més gent s’animi a fer col·laboacions!

Monòleg imaginari Interior

mmm Quin gustet…Llàstima que fossin els últims.
platja zarautzQuants anys feia ja? 7? 8? Potser masses… o potser no. Hi havia hagut moments que se li havien fet taaaaaaaaan llargs… i d’altres els hagués allargat, els hagués fet durar molt més. De totes maneres, havia disfrutat molt i no ho hagués canviat per res, però ja se sap que tot allò que és bo, s’acaba.

No li donava una pena excessiva, canviarien moltes coses a la seva vida, però no era la fi del món: es mantindrien amistats, es seguiria veient amb qui calgués, es podrien fer sopars col·lectius, d’aquells que tant li agradaven…

merda!m’ha entrat sorra a la tovallola!

I el més important, conservava el record, el bon record de tants anys: des que era un nen fins al moment que va decidir que la seva carrera mereixia una mica més d’atenció. O potser el moment en què va decidir que ell mateix mereixia una mica més de temps lliure.

No havia pogut evitar, però, continuar amb aquell grup, amb el que havia passat tants moments. Suposava que tothom tenia alguna preferència per algun grup. Doncs ell sabia quin era el seu. No s’havia quedat el seu últim any per ells?

Oh my Godness! Ara passa aquest f*ucking núvol i porta aquest vent horrible… com pot ser que canviï tant el temps en un moment?

Que cert era que li havia encantat, la seva labor com a educador, com a ell li agradava dir-ho (ni que fos del temps lliure), sabia que no havia sigut en va. Vaja, que trobava que no havia fracassat. Potser algun cop, com amb aquell nen, però sabia que en general havia ensenyat tot el que podia. Eren mítiques aquelles rutes rodejats de nens preguntant-li per fets importants de la història. Mai havia tingut una audiència tant interessada i aquesta mateixa audiència mai estaria tant interessada en un classe d’història a les seves pròpies escoles. Havia parlat amb ells, els havia ensenyat moltes coses, de fet, tot i que no es pogués dir massa alt, eren amics. Un cop s’acabés sí que es podria dir, ben alt, però no convenia en aquell moment…

Pues vaya con el surfero…ven aquí que necesito unas clases de surf…a lo mejor me podrías enseñar como funciona tu tabla…

zarautz xixellEl més important per a ell era la naturalitat, haver sigut sincers amb ells i que ells ho haguessin sigut amb ell. Els hi havia explicat moltes coses que els havia ensenyat de tot una mica. Anècdotes, coneixements variats, una mica de la seva vida… Vale, sí, li encantava explicar-la, pero de todo se aprende no? Fins i tot li feia molta gràcia que alguns d’ells es fessin monitors. D’alguns s’ho esperava, d’altres no i d’altres que s’ho esperava, no ho farien.

Bé, el menjar ja deu estar quasi fet, per tant caldria anar tirant cap al càmping… Què hi haurà? Algun cocido pseudo-peruano con patatas y zanahorias, seguro! Menys mal que hi ha algú de nosaltres que sap cuinar!

Aquells campaments, els últims, tampoc estaven sent tan desastres com es vaticinava, vaja, todo puede estar mejor, peeeerò, eren suportables, i tenien lloc per dormir! I tot era realment interessant, tan la pròpia zona, com tot el que estava passant. Eren realment entretinguts, un bon record que conservar. I segurament no tornaria a fer tan sovint això del mochileo, per no dir mai, per tant era important disfrutar al màxim. Ningun mal rollo li espatllaria la festa, això ho tenia decidit! Quitando el hecho de que casi se le ahoga una niña… Que bo que era en plan Baywatcher!

Va gent, anem tirant a dinar que ja quasi són 2/4 de 3! Mierda! Parlant de mals rotllos, l’esquena cremada! Però no m’havia posat crema? Igualment, no feia sol! Maleïts núvols bascos traidors!            

 

llampeks                                                          

                                                                 – Zarautz ‘o7-

*by PAU*

23 comentaris

  1. Bé, i ara el més dificil: deixar un comentari a un post del meu blog que no he escrit jo, però que no obstant en soc el protagonista: quina paradoxaaa!

    Doncs res Pau, que t’ho has currat caxo! Has deixat el llistò molt alt i has expressat perfectament tots els meus pensaments, sentiments i conclusions sobre el meu as per l’esplai, la qual cosa em demostra, un cop més, que la meva experiència com a monitor no va ser en va.

    Gràcies i quan vulguis repetir ja ho saps!


  2. M’HE QUEDAT SENSE PARAULES… I AMB UNA LLÀGRIMA QUE EM SURT INTRÉPIDA PEL CANTONET DE L’ULL…
    NO HAURIEM PUGUT TENIR GRUP MILLOR!!! I LOVE LLAMPECS!!!!!!!!!!!!!!!!!!


  3. jajaja
    del que estic realment satisfet és de la segona foto
    si te’n recordes, era un dia gris i plujós, les herbes estaven verdes, sí, pero moltes estaven seques i el mar semblava negre
    jajaja
    és el que em va costar més

    PD. em permets rivalitzar? saps que et guanyo…
    xD


  4. ANNITA-> Jo tb tenia una llagrimeta a punt de sortir quan vaig llegir el text per 1r cop!jeje

    PAU-> Ostia, es veritat! No m’havia adonat dels canvis a la fotu!
    Va si! Tens més glamour que jo, però no t’ho creguis massa eh! jajaj


  5. LO INEDITO DE LAS FOTOS ES Q ES INCREIBLE Q EN UNA APAREZCA UN APICE DE SOL!!!!!!!!!!!! POR DIOS!! DE 15 DIAS , UNO I MEDIO FUE SOLO NUBLADO, EL RESTO LLUVIA!!!!!!!!!!

    AUN ASI… QUE TORSOS POR DIOS!!!!

    Y Q COMIDA PSEUDO-PERUANA!!!!;)


  6. PA CHUPARSE LOS DEDOS, PAN DE DIOS BENDECIDO ERA!!


  7. (los torsos, claro!!)


  8. Uauh! Un test molt ben escrit! Molt bo!

    Salutacions!


  9. mb pau!!!!!

    quina descripció de la relació del roger amb vosaltres, i amb la majoria de nosaltres q també ens quedàvem embelessats escoltant les històries q us explicava… molt bona la combinació de pensaments i descripció amb els diàlegs o pensaments reals.

    duelo de glamour, uau! 🙂


  10. tenemos k kdar!!!!!

    pau….eres todo un artista(i por cierto…ia no pasas por el parke e??!!)

    PD: puestos a recordar…..jan pol goltierre!!!

    (se k no se eskribe así)

    ROger, l’altre dia vem estar admirante….
    (de parte de tus dos fans lesbianas enlokecidas)

    algun dia saldremos del armario..io stoi asomando la cabezita…pero la karla es una estrecha i no kiere ser-le innfiel al ausiàs…

    (K)(K)(K)(K) us estimo amb bojeria maduixetes jajajajajaj (lo de k os kiero es verdad e?)


  11. ostres… no tinc paraules paraules per descriure la sensació que tinc ara, desprès d’haver-ho llegit.
    realment, no crec ni que el nostre propi monitor ho haguès pogut fer millor…
    Roger, gràcies pels teus consells, les teves històries, la teva imaginació estravagant, les teves abraçades i els teus petons… mai es podran oblidar.

    I gràcies Pau per recordar-nos un cop més els bons moments que hem passat sempre junts gràcies, la majoria dels cops, a aquest monitor tan glamurós que hem tingut.

    has aconsseguit fer-me plorar, estàs content? jeje.

    1 petonàs enorme. tinc ganes de veure-us.


  12. Wooo! Quin èxit de cameo! Com a mínim ha servit per allotjar aquesta pseudo-trobada vitual d’ ex-llampeks, a vista de que no us animeu a convocar-ne una de real so parrak@s! Us enyoro molt a tots!

    Per cert, aquest article ha entrat directe al Top 2 de posts més llegits durant el dia d’avui a tot WordPress en català.


  13. Ei Roger!!!!!!!! Juer noi… això si és ser un bon monitor.
    Encara recordo que no podies venir per la nit perque estaves de colonies emb els teus nens i nenes de l’esplai, jejejej. I després venies tot emocionat de les perfomances ke feies (per mi ke erets el ki mes disfrutaves i et deixaves fer…).
    Un petó wapo!!!!!! Aviam si ens veiem akest finde tb pel kfe ole!!!!!!


  14. wooo!
    molt bo!
    ostres roger m’estic repensant això d’escriure eh? que amb aquest nivell faré el ridícul…tot i que tinc un parell d’idees, ara només falta trobar temps (que el tinc, el que passa es que no sé com el perdo…). Quin orgull no que escriguin això de tu, et deus sentir autorealitzat (ja ets pots morir XD)
    Apa vagi tot mb! i avure si organitzeu la quedada aquesta d’ex-llampecs que el Roger s’esta posant histèric!!


  15. acabo de llegir el teu coment, i he de reconeixer que sí…xro a tothom li pasa! no es culpa meva
    LOVE IS IN THE AIR
    jajaja!


  16. uooo!

    quin triomf! i estic content d’haver inaugurat secció cameos xD

    bé, roger, la meva estadística s’assembla a la de 3er d’ESO
    i l’SPSS és un xusta programa
    jajajja

    muà per tots amb molt glamour

    firma:
    Jean Paul Gaultier


  17. jaja

    molt bo pau, et falta la retirada de la tovallola al coll mentre t’autodenomines Jean paul Gaultier! com vaig riure…

    nen has triomfat!!! ai, roger, q tindran més èxit els cameos… q no! q tb ens encanten les teves històries.

    un petó a tots!


  18. Cuanta razón Roger !!!

    Veritablement trobo que el Pau podria ser un gran escriptor d’éxit mundial ! Haz un libroooooooo i tu tmbé RoGER…….¬¬

    La meva gossa RuLa en aquests moments no para de donar-me pel sac en que vol jugar…así que trigaré en escriure això, i potser no escric el que vull expressar amb…..fluïdesa i glamour com mereix aquest blog.

    M’ha impactat veure escrit algo dedicat a tu,Roger, amb tanta gracia, i si com tu dius l’ha clavat ( que ben juro que m’ho crec), a sobre té detallets tan ….només teus.

    En va…Roger no crec que algun cop a la teva vida hagis fet algo en va….Referent a el nostre cercle, al dels teus estudis, a la teva vida fora de l’esplai, i menys….molt menys dintre de l’esplai.

    Saps com et tenim d’admirat, saps com ens recolçem les teves paraules i espero, que també sàpigues lo molt que ens has marcat com a persones, ajudat a crèixer i desenvolupar-nos i per molt que molta gent pensi que estem bojos per pensar com pensem, nosaltres estem orgullosos perquè sabem que el que hem aprés, ha sigut d’un savi per a nosaltres. Que vols que et digui !! Recolço als grups de petardeo que de petita oDiaVa ! Saps per culpa de qui?

    Roger!!!

    I el que no saps ….es que trobem a faltat l’excusa de l’esplai per poder parlar amb la persona més interessant, intrigant i soprenedora que..de fet almenys jo, he conegut.

    uN soparet…després del T.R, no faria mal a ningú de ben segur !

    Per cert………no veas quants comentaris tens aquí xiket (encara que molts…de persones repetide), però ja sabem que són contestacions. 😛


  19. Lida-> NOOO t’ho repensis! Escriu e que vulguis cada escú amb el seu estil!

    Aita-> Jean Paul, quin gran moment a la història del esplai!

    Karla-> Em fa mooolta ilu el teu comentari perraka sideraaal! A veure si et veig alguun dia desaparecida. Et proposaria fer un cameo, que segur que el bordaires, però com no m’el passries fins al 2020, doncs quasi que m’ho estalvio, no?


  20. […] del excel·lent relat del Pau, arriba per fi l’esperat segón cameo d’aquest blog!  La Intrépida Libélula és […]


  21. q maku!!!!!!

    ja ho havia llegit ja!! xro em feia cm kosa comentar!!!

    es molt wapu el text cm es nota el pau es un noi d’estudis jejeje!!

    em de kedar totsss!!!

    motle petonss!!

    ja fare un comentari mes extens q ara e de dinar


  22. […] – Monòleg (imaginari) interior *by Pau* […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: