h1

Farmacoadictes

gener 13, 2008

pastilles

Abants quant un crio era molt mogut, els seus professors i pares intentaven educar-lo, amb més o menys fortuna, per tal de que s’adequés a les normes de conducta en una aula. Però darrerament els mestres i familiars han trobat la panacea a tots els seus mals: que el nano és un gamberro indomable? Doncs se li diagnostica un TDAH (Transtorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat), l’inflem a base de dextroamfetamina i psicoestimulants convertint al alumne en un dòcil zombie i problema resolt.

I no parlem ja dels casos d’ansietat i depresió! En comptes de buscar l’arrel psicològica del problema que causa aquesta reacció, és molt més fàcil drogar al pacient a base d’ansiloítics i antidepresius (benzodiacepinas com diacepan, quant no prozac), per tal d’alienar-lo temporalment del seu infern personal fins que, passat l’efecte, necessiti una nova dosi.  

No serè jo qui posi en dubte la ciència ni la medicina: estic absoltuament en contra de les posicions postmodernistes de la dreta creacionista i, per altre banda, el hippisme new age (teràpies alternatives i orientals) no em mereix gaire confiança; però tinc la lleugera sensació que darrere  de l’actitud pastillera no s’hi amaga el mètode hipotètico-deductiu si no més aviat l’allargada ombra de la industria farmacèutica, el grup empresarial i econòmic més poderós del món.

Sabieu que la empresa de medicaments Pfizer cotitza 10.000 milions de dolars anualment, més que les 500 empreses més grans de costrucció dels EUA juntes? O que les inversions en publicitat d’aquestes empreses triplica la seva inversió en receca médica? O que les seves donacions econòmiques varen resultar claus per finançar la campanya electoral de Georges Bush? O que la patronal de la farmàcia va presionar perqué s’eliminessin dels temàris de la carrera de medicina qualsevol referència a les teràpies naturals? 

Si us interessa el tema us recomano la peli “Prozac Nation” dirigida per Erik Skjoldbjærg i protagonitzada per Cristina Ricci i Jonathan Rhys Meyers.

“All the drugs in this world
won’t save you from yourself

Marilyn Manson a Coma White

Anuncis

13 comentaris

  1. Òstres! Quina pasada! Super interessant el teu post. Jo això de l’addicció als medicaments ho he vist molts cops en persones grans, que en realitat no necessiten tots els medicaments que prenen, però al cap del temps els consideren necessaris i les medecines ja només actuen com un placebo.

    A més a més, els metges també hi posen de la seua part. Jo he vist, en un CAP, receptar per a un mes la quantitat d’Orfidal corresponent a tres mesos, i així cada mes. Al final, s’acumulen els Orfidals a casa i els has de portar a la farmàcia caducats i en una bossa de la brossa, mentre el metge en qüestió està fent un viatge a un país exòtic amb la seva família, pagat pel laboratori que comercialitza Orfidal.

    Ens veiem.


  2. vale
    no estic d’acord amb el tema del dèficit d’atenció…
    tu has vist els germans García?
    aquells nens NECESSITEN la pastilla aquesta…

    vale que a vegades sona a excusa
    però també hi ha qui no

    i de la depressió…
    mira, la psicoanàlisi és massa llarga
    i hi ha qui prefereix tirar pel dret

    mmm
    Rhys Meyers…


  3. Doncs mira per on, a mi em va lo new age i lo oriental! jeje Mira, nomes puc parlar del que conec, i et puc dir que la medicina xinesa i el shiatsu a mi m’han funcionat. Fins als 23 anys vaig patir d’asma, i nomes feien que recptar-me el ventolin, que nomes es pot fer servir uns quants cops al dia, perque t’augmenta el ritme cardiac, i de fet el seu consum continuat te forces efectes secundaris. I una amiga de la uni que tambe havia patit d’asma em va recomanar un doctor que es dedica a curar amb terapia xinesa, i vaig haver de fer un tractament bastant pesat durant un any i mig, pero no he tornat a tenir problemes d’asma. I si mai he tornat a tenir algun petit prot, res de ventolin, infusions de romani que es un broncodilatador natural.
    El problema es que la medicina moderna, tal i com esta concebuda, ens desquartitza en trocets i no ens sap mirar com un tot. Per aixo cada especialista, l’unic que acaba fent es receptar medicaments que eliminen els simptomes, pero en la majoria de casos no acaben amb la causa del mal.
    (Perdona que es que t’escric de l’ordinador de la uni i no hi ha accents)


  4. Sepharad-> Si noi: m’havia oblidat de comentar la metodologia de soborn que utlitza aquesta industria per aconseguir pressionar els metges: absolutament indignant!

    Pau-> Empastillar a nens de 4 anys? No creus que existeien ocions pedagòqiques més adeqüades?
    En quan a la depressió: amagar el cap sota l’ala autoalienant-se es un “parche” provisional que mai solucionarà els nostres problemes, tot i que si a algú li cal un medicament en un moment concret que s’el prengui si…
    Rhys Meyers foreverrr!

    Biel-> Mmmmm…. no se jo…. vols dir que les teràpies orientals no son com una espècie de placebo? A mi s no tenen una base racional i inteligible dubto que em convèncin! Però veient com està el panorama de la farmacologia, per provar coses noves… mal no et farà no…


  5. Irònicament, molts dels descobriments den biociències dels darrers deu anys se’ls devem a la indústria farmacèutica. Ja que a més de vendre publiquen, i com que estan podrits de diners, tenen els millors laboratoris del món.
    Però això no els exculpa del fet que van pressionar per a que el govern de sud-àfrica no dugués a terme la fabricació de medicaments anti-retrovirals com a genèrics. SORT QUE VAN PERDRE EL PLET!


  6. Bueeno Lluís es que si entrem en el tema de les farmaceutiques i els antiretrovirals jo crec que ens dona per un altre post sencer, el que passa és que no tinc ni de lluny les bases empíriques en aquest tema per discerir entre un rumor y un fet contrastble.


  7. Mmmm…una especie de placebo, qui ho sap potser si! Jo tambe era esceptic, pero la col.lega de la uni que em va recomenar lo de la medicina alternativa, estava bastant pitjor de l’asma que jo, i s’havia hagut de passar temporades ingressada pel tema. Jo no havia arribat a tant, i el maxim, havia estat ingressat un dia, pero havia passat epoques molt xungues…tant que era incapas d’entrar a un bar o a una disco a causa del fum. I la veritat es que jo vaig anar al naturista sense esperar-ne massa res, una mica escepticament, pero vaig pensar que per provar-ho no em faria cap mal, i la veritat es que em va anar prou be. No se si per altres temes funciona igual, o es tracta d’una reaccio psicosomatica, jo que se!


  8. fa poc vaig veure la peli d'”el jardinero fiel” que parlava de com les industries farmaceutiques proven els medicaments en païssos del tercer món (evidentment sense garanties i escampant tota mena de malalties). Són un gegant i és molt difícil lluitar contra els gegants (no impossible). Esta carregadíssims de diners i el més trist de tot es que si fan algún descobriment no el treuen a la llum fins que no els hi és rendible. És curiós també com els metges tinguis el que tinguis sempre et recepten el mateix (a mi sempre em donaven Dalsy o Flutox, deuen tenir-hi accions)) al final passes d’anar-hi. I jo sí que hi crec que en la medicina oriental i en els remeis naturals (depen dels casos, clar) però a vegades tants medicaments són contraproduents i en el cas de les persones grans que tenen una farmàcia a casa es veu molt clar; m’he de pendre això però llavors em provoca allò altre i em prenc el de més enllà per paliar els efectes que em provoca aquest…per exemple allò que esnifes quant tens mocs és adictiu. Com que boicot no els hi podem fer. doncs a vegades és millor optar per medicina alternativa encara que potser sigui menys dràstica, més lenta i ens sembli menys efectiva, no?


  9. Ja t’he descobert


  10. Biel-> Jo soc molt escèptic amb aquest tema, però tinc una amiga que és una talifan del tai-chi i el shiatsui i m’està tractant de convencer.

    Lidia-> Oh si! “El Jardinero fiel” se m’ha oblidat citar-la, es mmmolt recomanable tal com expliques per entendre que està passant a àfrica amb les farmaceutiques.
    Jo tinc tinc la lleugera sospita que la vacuna i la solució del VIH/SIDA està més que descobert i tancat amb pany i clau a una caixa forta.


  11. biel, és possible que per alguns quadres d’asme lleus, les teràpies orientals-marcianologia funcionin, però per la gent que té quadres asmàtics severs complicats per bronquitis cròniques, alèrgies o problemes cardiacs les infusions de romaní els fan tant com el cafè amb llet.

    pel q tinc entès als nens hiperactius se’ls recepta Rubifen, una amfetamina, per aconseguir q el còs es posi a la velocitat de la ment.

    és evident que les farmacèutiques existeixen per guanyar diners, que publiquen informes falços, i creen enfermetats q no existeixen, però al cap i a al fi si la aspirina no treiés el mal de cap ningú la compraria. cal vigilar la sobremedicació crònica, però tb cal evitar el discurs medecina de farmacèutica = a tòxic, inocu, tortura d’animals, proves sense control al tercer món… aquest discurs el fomenten els q venen les teràpies “alternatives”.

    crec q estem malalts de salut, els problemes petits, la molestia en un braç, el mal de cap, ens els pot solucionar l’acupuntura, el sxiatsu i les infusions de romaní, però on va la gent quan t cancer, tumors, li han de treure un queixal o s’ha trencat un braç?

    el q ens cal és una mika de seny, no cal empastillar el nen, necessita atenció.


  12. Sempre he estat en contra de solucionar la gran majoria de problemes a través de fármacs i encara més si aquests són tant nocius com els que comentes en el teu artícle. Potser jo si que sóc dels que prefereix teràpies naturals, potser més els que es coneixen tradicionalment com els remeïs de l’avia però en fi, sempre he dit que els fàrmec són un negoci, tots, perque a més, ningú s’ha parat a pensar per qué cada cop necesitem mes dosis i medicaments més potents per curar un simple i trist encostipat? No només els virus ja s’han fet resistents a els nostres antíduts sinó que els nostres cóssos s’han adaptat als medicaments de tal manera que ja no fan efecte.


  13. Sóc professor i estic bastant d’acord amb tu. Hi ha un munt de nois medicats i tan sols en uns pocs hi ha canvis importants. El que abans eren nens moguts, ara són TDAH. Tot plegat, sovint sembla que certs pares busquen certes excuses amb la connivència dels metges.
    Bé, que vagi bé
    JB



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: