.
.
Benvnguts a la era del Emule i del Myspace, on una banda de noiets de vint anys anomenats Artic Monkeys poden vendre 150.000 còpies del seu primer àlbum el dia de l’estrena gràcies a la difusió per la xarxa i al marge de tot l’entramat del star-sistem, aquest lobby sediciós format per les discogràfiques, les emissores i les cadenes musicals.
Ha arribat, doncs, el moment de mirar enrere i veure com les generacions anteriors van catapultar als Olimps musicals a alguns passerells sense més talent que el de fer veure que eren “lo más”.
MICKAEL JACKSON
Algú em pot explicar que ha fet aquest home per tenir 26 nº1 i vendre més de 60 milions d’àlbums? Repassant la seva hagiografia hi destaca la modificació del seu color de pell, els seus vestits de lluentons ultrahoteras, que ballava tocant-se el paquet, “Neverland”: el parc d’atraccions privat per poder abusar de menors, o que s’ha canviat de nas més vegades que Madonna de vestuari en un concert.
Si, d’acord! El videoclip de Thriller tenia la seva gràcia (tot i que prefereixo la versió del Fary jiji), però les seves cançons son avorrides, previsibles i més llargues que un dia sense pa! No he estat mai capaç d’aguantar-ne una sencera.
THE BEATLES
Estic avorrit de veure el nom d’aquesta banda de Liverpool al cap de munt de tots els Tops musicals del món: que si el millor grup de la història, el millor àlbum, la millor cançó; fins i tot Jonh Lennon va dir que ell era més famós que Jesucrist….PROU! Ha arribat em moment que una generació que no va viure els seixanta i que, per tant, no es troba alienada per el moviment de masses que va conduir a aquest quatre hippies a apoderar-se del mainstream musical posí fi a aquest fals mite.
I jo no dic que no tinguis bones cançons eh! “Hey Jude”, “Get back” o “Back to USSR” m’encanten però estan tan absolutament overplayed que resulta impossible escoltar un àlbum sencer aguantant les seves empalagoses tonades.
Quina diferència amb els Rolling Stones, per favor! Jaguer i companyia han aconseguit estar molts més anys sobre els escenaris, sonant igual d’innovadors que el primer dia!
U2
La banda de Bono va tenir algun moment de lucidesa allà pels 80’s, amb un gran disc com Joshua Tree, i a partir d’aquí va començar a davallar en una espiral de melodies autofotocopiades per avorrir a les ovelles.
Total, els seus talifans incondicionals estan disposats a comprar tots els recopilatoris que facin, encara que portin les mateixes cançons, i a pagar 250 euros per entrar als seus concerts. Soc la única persona que s’ha adonat que “Vertigo” i “Beautiful day” son la mateixa cançó amb diferent lletra?
PINK FLOID
El odio taant! I mira que m’agraden “Another break in the wall” i “Wish you were here”, però realment es podria dir que son uns “one hit wonder” per que la resta de la seva discografia és infumable; a vegades em pregunto si realment es pot considerar o no música aquesta cosa que fan, ja que més aviat semblen sorolls gravats de forma aleatòria, sense més.
Potser és que per entendre les seves melodies has de fotre’t la mateixa quantitat de LSD que ells portaven al cos, nu sé…