CiU descobreix (per fi!) el perill del Feixisme

Ha calgut que agredissin a Sanchez Llibre dins la llibreria Blanquerna i davant les càmeres per tal que CiU s’adoni del perill que representa la extrema dreta avui i n’acabi demanant la seva il·legalització. L’augment d‘agressions a persones homosexuals i transsexuals denunciades per l’Observatori de la Homofòbia els va deixar freds; la pallissa a un menor de 14 anys d’origen pakistanès al Raval per part de neonazis, no els va semblar motiu d’alerta i els informes de SOS Racisme evidenciant la relació entre discursos populistes i agressions a migrants no va ser impediment perqué Duran Lleida fes una campanya xenòfoba o per què es facilités la investidura de Garcia Albiol a Badalona.

Celebro que Convergència hagi obert els ulls i espero amb delit que rebutgin els suports internacionals al procés independentista que hem rebut per part de l’extrema dreta de la Lliga Nord italiana o del Govern de Letònia, on hi ha un partit ultra que encobreix  ex-legionaris nazis residents al país. O es que si en comptes de donar-nos empentes ens aplaudeixen ja son menys feixistes?

També esguardo pacient que l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Interior, obrant en coherència, acordin definitivament el tancament del Casal Tramuntana, un local neonazi del barri del Clot impulsat per un regidor de PxC de l’Hospitalet; així com la Llibreria Europa, al barri de Gràcia, dedicada  obertament a l’adoctrinament en el fanatisme nacional-socialista.

Desitjo de tot cor que Xavier Trias expulsi immediatament a Manel Medeiros, gerent de l’Institut Municipal d’Educació (IME), fins fa molt poc militant de PxC i mai penedit del seu passat feixista; que l’Ajuntament de Vic, en mans de CIU-ERC, renuncii a tornar a pactar els pressupostos amb els vots i les esmenes de Josep Anglada; així com que es retirin totes les multes i sancions a activistes antifeixistes que no cometien cap altre delicte que manifestar-se.

També confio que des de l’entorn independentista s’hagin adonat del perill de banalitzar el mal i no es tornin a escriure a Vilaweb els desafortunats articles acusant al PSC de ser feixista; que ERC i CDC no es tornin a ajuntar amb grups nazis com UNC per retre homenatges a torturadors policials; que l’ANC es desmarqui amb més contundència del suport que reb de grups xenòfobs com IdCAT i que millor no es dediqui cap carrer a la infausta memòria de l’etnicista grillat Heribert Barrera. No cal anar a Madrid a buscar intolerants i per desgràcia alguns grupuscles amaguen el seu odi darrere senyeres i estelades.

I finalment no volia deixar passar l’oportunitat d’assenyalar la hipocresia galopant de la viperina llengua de l’escurçó Pilar Rahola, que el 11S s’exclamava esglaiada de la violència feixista, quan els seus incendiaris articles islamòfobs son publicats en webs neonazis, al costat dels de Ynestrillas. Després d’estar abocant benzina i espurnes al bosc durant dècades, ara es queixa de les flames. A bones hores!

PD: El cartell d’Unió de Joves corria per Internet i m’ha fet gràcia. Finalment han anunciat per Twitter que era un fake

TOP 10: Claudicacions d’ERC davant CIU en els darrers 2 anys

“Entre esquerra i país, país”

1.- Evita la compareixença d’Artur Mas pel Cas Palau (link,video) : El vot dels republicans va evitar que el principal responsable de CDC hagués de donar explicacions en seu parlamentaria per la financiació irregular de 3.200.000 euros provinents de la corrupció de Fèlix Millet.

2.- Accepta les retallades en Sanitat, Educació i TV3 a canvi de pactar els Pressupostos de 2012 (link):  Junqueras va rebaixar i suavitzar substancialment el seu programa econòmic a l’hora de establir converses amb CIU pels pressupostos anuals d’enguany, deixant per una millor ocasió la defensa d’un tema tan banal com l’Estat de Benestar i centrant-se en demanar un referèndum per un concert econòmic.

3.- Vota amb CIU eliminar l’Impost de Successions (link): Abans d’abandonar el Senat, els representants d’ERC van trencar la disciplina de vot de l’Entesa Catalana de Progrés per aliar-se amb la dreta catalana, votant a favor d’una proposta de Sanchez Llibre per tal que s’eliminés un impost que tan sols afectava a les rendes més elevades i que hagués evitat fer tandes retallades en l’Estat del Benestar.

4.- Vota a favor de tramitar la Llei Òmnibus de CIU  (link): Un conjunt de 610 mesures que, entre altres atrocitats, des-protegeixen el Cap de Creus, privatitzen la gestió de l’aigua, eliminen la necessitat de fer estudis d’impacte ambiental, permeten la cacera sense control o el pas de vehicles motoritzats en zones protegides; també introdueix centenars de normatives neoliberals en el comerç. ERC va permetre que, al votar-se les 610 mesures juntes, s’evités un debat en profunditat sobre cada una d’aquestes monstruositats.

5- Vota a favor de la investidura de Xavier Trias, a canvi de res (link): Dies després de que ERC de l’Hospitalet fes una campanya acusant a ICV-EUiA de baixar-se els pantalons per acceptar la investidura de Núria Marín (PSC) a canvi de només una tinença d’alcaldia i les regidories d’Educació, Cultura, Esports i Joventut, així com del Districte de Centre, Sant Josep i Sant Feliu, ERC vota a Trias alcalde de Barcelona by the face. Visca la coherència.

6.-Vota a favor del Govern CIU-PP a la Diputació de Barcelona, amb Xavier Garcia Albiol a Sanitat (link): Salvador Esteve, de CIU, va poder formar Govern a la Diputació de Barcelona amb els vots dels republicans (així com del PSC), posant al capdavant de les responsabilitats en Sanitat a una persona imputada per incitar a l’odi i la xenofòbia com Garcia Albiol, alcalde de Badalona.

7.- Evita la compareixença del Secretari General de Cultura Xavier Solà, del  President de l’Associació Catalana de Municipis, Josep Maria Matas i de Joana Ortega per un cas de corrupció (link): ERC va impedir que el parlament investigués la mala gestió i la malversació de fons públics per part de CIU al capdavant de l’ACM. Tot i que Junqueras va anunciar el seu vot a favor de la proposta d’ICV-EUiA, al darrer moment hi va haver un sobtat canvi d’opinió que va impedir esclarir l’assumpte.

8.- Vota a favor del Pla d’Acció Municipal de Barcelona (link): Tot i que els seus vots no eren necessaris, Portavella els ha regalat a CIU per tal que defineixi el seu pla d’acció municipal, que inclou fer un Port de luxe a la Marina (rollo Eurovegas) a canvi de que s’inclogui en un sub-apartat la frase “Una ciutat al servei de la construcció de la capital de l’Estat”.

9.- Proposa a l’alcalde racista de Vic anar a les seves llistes al Parlament (link): ERC ha temptejat a Vila d’Abadal, del sector més ranci d’Unió i alcalde de Vic amb qui governa conjuntament, anar a les seves llistes. El fet que sigui un racista convicte, que fos el primer en tota Espanya en demanar l’expulsió de les persones migrades de la sanitat i l’educació o que accepti els vots del partit feixista PxC per aprovar la majoria de mocions, no sembla haver-los molestat gaire.

10.- Proposa a Jordi Pujol com a ambaixador a la Unió Europea (link):  La secretaria general d’ERC va considerar que l’imputat pel cas Banca Catalana, acusat de defraudar milers de milions en un sonat cas de corrupció, és la persona idònia per representar a Catalunya a Europa. CIU no es va prendre seriosament aquesta nova mostra de submissió, palanganerisme i piloteig, declinant comentar l’oferta.

Adeu Josep Ramoneda

Que la dreta convergent odia la intel·lectualitat i la modernitat no ens ve de nou. La seva obsoleta visió de la cultura casposa, carrinclona i trabucaire els fa desconfiar de totes les novetats artístiques i estètiques que no duen una barretina i un sarró a sobre. Els seus perjudicis obscurantistes, lligats a les tenebres medievals i a les supersticions cristianes els han dut a veure qualsevol mostra de pensament revolucionari i trencador com un acte de bruixeria.

Per tant era del tot previsible que el govern municipal d’aquest entranyable iaio, anomenat Xavier Trias, que compta amb el suport mesell i servil tan del PP com de la ERC del mafiós Laporta, acabaria amb qualsevol mostra d’avantguardisme o discurs crític i d’això el millor exponent era Josep Ramoneda, director del CCCB, periodista a El País i la SER i un dels grans pensadors que té avui dia Catalunya, a qui finalment han fet fora. Encara com ha durat tant!

Per sempre recordaré a Ramoneda presentant els genials cicles de conferències de professors universitaris vinguts d’arreu del planeta, per parlar sobre la dona a Iran, el relativisme cultural, el postmodernisme queer, l’avenç de islamofòbia, les mentides a la demografia o el feminisme hindú, entre molts altres.

El seu substitut és un mediocre i pusil·lànime periodista de La Vanguardia, El Mundo, l’Avui i RAC1, anomenat Francesc Marc-Àlvaro, la obra literària més important del qual du per títol “Ara sí que toca! Jordi Pujol, el pujolisme i els successors“ (2003); amb prou feines el deuen conèixer a casa seva a l’hora de sopar. Encara hem de donar gràcies que no ens hagin col·locat a la Rahola o el Cuní.

A que és dedicarà ara el CCCB? De ben segur esdevindrà una barraqueta de festa major on faran fòrums sionistes, exposicions de puntes de coixí, concursos de menjar calçots o eleccions de pubilles, per poc més dona la visió cultural de CIU. I no tinc cap mena de dubte que el BAM o el Sónar van de camí a esdevindre una cantada de caramelles, sinó al temps!