Posts Tagged ‘wordpress’

h1

MIG MILIÓ DE VISITES

Octubre 27, 2013

migmilio

722 posts publicats

692,5 visites/article

15.165 comentaris

21 comentaris/article

– 1 comentari cada 32 visites

5 anys i 10 mesos opinant

– 1 post cada 2,9 dies (la mitjana ha baixat en picat els darrers 2 anys)

-7,2 comentaris per dia

238 visites per dia

19 categories

3.458 tags

-174 seguidors per WordPress

1.974 seguidors per Twitter

– 775 seguidors per Facebook

-2.923 seguidors en total (molts d’ells repetits)

AND THE BEST IS YET TO COME

Coneixeu cap altre blog unipersonal en llengua catalana que hagi superat aquestes xifres? A veure si estaré jo batent un rècord guinees sense saber-ho…

h1

5é Aniversari del Blog!

gener 5, 2013

Visites

n posts

Doncs si, estimats lectors aquest blog compleix el seu cinquè aniversari a WordPress (no compto el meu anterior blog a La Coctelera, ja que era cutrerrim) i, com podeu observar als gràfics anteriors, es produeix un fenomen ben curiós: cada any escric menys articles, però la meva audiència es multiplica. Per que us feu una idea: els dos posts més llegits de 2012 sumen més visites que els 186 publicats el 2008.

Això es deu, crec jo, a que Internet s’ha transformat molt aquest darrer mig lustre. Amb l’aparició de Fotolog, Facebook o Twitter els blogs han perdut tot interès com a forma de comunicar-se amb els amics, o explicar el teu dia a dia, però han guanyat pes com a lloc on publicar articles d’investigació o reflexió més elaborats, que no cabrien en un estat de Facebook o en els 140 caràcters de Twitter.

La forma de difusió ja no és tant a partir d’un “fans” fidels que et visiten assíduament (tot i que alguns em queden, crec), sinó de la viralitat de les xarxes socials. Es a dir: dels 29.000 lectors que va tenir el meu article sobre la relació entre CIU i les autopistes d’Abertis, el 99,99% no ha llegit ni llegirà cap altre post ni els interessa remotament saber qui soc.

També jo he canviat molt des de 2008!! Ja no em dedico a l’arqueologia professional, he abandonat la promiscuïtat compulsiva per la monogàmia fidel, no visc a casa dels meus pares sinó que comparteixo pis i he canviat l’esplai per la militància en un partit polític, així com diversos moviments socials.

Com a blogger he perdut l’interès en els relats, la fotografia o la poesia, mentre que m’he adonat que m’encanta exercir d'”enfant terrible“, fent incendiaris articles en contra de la dreta en qualsevol de les seves manifestacions, fet que m’ha dut a penjar, per primer cop, una severa advertència als Trolls, a voltes nombrosos i agressius.

Doncs res, gràcies a les 120.056 visites que va tindre al meu blog l’any passat, que fan una mitjana de 328 diàries, xifres que ja comencen a donar vertigen. Aquest any em marco com objectiu arribar al mig milió, tot i que com cada gener també em proposo no obsessionar-me amb l’audiència i publicar simplement el que em vingui de gust, li agradi a 10 o a 10.000 persones.

h1

Com ensorrar el teu blog en 10 fàcils passos!

febrer 2, 2010

El teu blog una audiència espectacular i les groupies t’intenten violar a la cua del supermercat? Els trolls han aconseguit cremar casa teva i raptar a la teva àvia? Has hagut d’ingressar en una clínica de desintoxicació per que prenies antidepressius com Lacasitos? Tranquil, que tot té solució!! Aquesta web, que s’ha situat en el perfecte llindar entre la influència massiva i el minimalisme íntim, t’ofereix un curset ràpid per enfonsar les visites a la teva pàgina i tornar al anonimat en 10 senzills passos!

En primer lloc mentalitzat: Tu escrius el blog per tu mateix, els lectors son l’enemic i has de posar el màxim nombre de traves per tal que entrin a profanar la teva valuosa saviesa!

1.- Sigues ben barroc i espès!
Empra frases subjuntives encadenades i paràgrafs ben llargs, sense punts i a part. L’extensió recomanada per estrofa és d’unes 123 línies i per cada post d’uns 80 fulls de word. Si la humanitat no està preparada per entendre la teva recaragolada ment no és la teva culpa!

2.- No editis el text!
Tu escriu tal com raja! Queda absolutament prohibit corregir la ortografia, emprar negretes, cursives o colors de text, no fos cas que, per un casual facilitessis la lectura!!

3.- No facis propaganda dels teus posts
Ni s’et passi pel cap penar enllaços a facebook, twitter, meneame o La Tafanera. Si el malèfic i ordinari públic vol llegir-te que et busqui!

4.- No comentis a ningú
Mai enllacis el teu avatar al teu blog, no empris el cercador d’etiquetes, ni el surfejador. Es més: no llegeixis cap altre blog, tu ets el millor, la resta son aprenents! No comentis els teus propis articles, això seria rebaixar-te al populacho.

5.- No actualitzis gaire sovint
Deixa el mateix post durant mesos, fins que el text sigui més vell que l’anar a peu. Ja vindran els teus fans de genolls a suplicar-te que tornis.

6.- Sigues políticament correcte
No insultis a ningú, no empris la demagògia, segueix la corrent de pensament que et vingui donada pels mitjans de comunicació i  reproduieix les mateixes opinions que vegis en altres blogs. Mai qüestionis cap ideologia que no sigui la teva, no fos cas que  o ofenguessis algú.

7.- Ni se t’ocurreixi posar fotografies!
Mai! Les imatges t’aportarien visites pel Google imatges, facilitarien la lectura i cridarien l’atenció! En el cas extrem que et vegis obligat a fer-ho, en cap cas les editis amb photoshop, la originalitat gràfica es massa llaminera pels lectors!

8.- Dificulta tan com puguis els comentaris!
Demana als potencials comentaristes que posin el mail, un còdig de lletres incomprensible, un enllaç, el DNI de la seva germana, una foto del gos i sobretot modera els comentaris de forma prèvia (no fos cas que es generés un debat!!). En el cas que algú aconseguís deixar-te la seva opinió, censura’l immediatament!

9.- Alguns formats de post recomanables per enfonsar audiències (basat en la meva pròpia experiència empírica): poesia intimista, contes amb infinites seqüeles en posts no successius, crítiques de llibres, discos o films absolutament desconeguts o temes científics ben rebuscats.

10- En el cas en que cap d’aquests consells t’hagi donat resultat i segueixis sent una blogstar acosada en un espiral de fans obsessius i antidepressius opta per la mesura hardcore extrem… converteix la teva bitàcora digital en un mer diari descriptiu: “Avui he anat a comprar pa. Després he regat les plantes. A continuació he esmorzat…”. En poques hores t’haurà abandonat fins i tot la teva ombra!

h1

…i ara a Twitter!

Desembre 13, 2009

Era evident que la meva desmesurada addicció a les xarxes socials no trobaria el seu aturador a Facebook, ni molt menys! I, com els lectors més astuts ja haureu observat, des de fa una setmana el widget de Twitter es troba penjat a la cantonada dreta d’aquest mateix blog.

Calia una enèsima font de comunicació virtual? No!! Es evident! Però un bon dia hi vaig entrar a tafanejar i no vaig poder evitar la diabòlica temptació de fer-me un perfil (cliqueu aquí per visitar-lo), tot ben decorat amb el fons de la glamurosa Lògia Negre de Twin Peaks, com no!

I per que serveix aquest Twitter? Jo al començament n’estava un xic perdut, però de seguida n’he trobat unes quantes aplicacions:

1.- Revista de premsa i de blogs: Tinc agregats a “Público”, “El País”, “Menéame”3/24”i “La Tafanera” que em van informant en temps real dels principals titulars de la premsa i els blogs!

2.- Comunicar-me amb vosaltres, donant informació massa breu com per fer-ne un post i que no tindria sentit deixar-la a la secció de comentaris! I d’aquesta forma reservo Facebook estrictament per assumptes personals, a salv dels meus arxienemics (trolls, walpurgis, etc).

3.- Democràcia 2.0: Puc saber minut a minut com Raül Romeva, el meu eurodiputat favorit, segueix les sessions al europarlament, participa en una comissió o es reuneix amb col•lectius diversos. Així conec de primera ma quin rendiment té el meu vot. Altres polítics molt actius son la diputada socialista i feminista Lourdes Muñoz, o la meva arxienemiga Sarah Palin, que aprofita Twitter per riure’s constantment dels biòlegs que defensen el canvi climàtic i promocionar el seu nou llibre “Going Rouge

4.- Xafarderies musicals: Lady Gaga s’està menjant un gelat a Los Angeles, Madonna participa en un acte contra el VIH i Patrick Wolf es banya a un jacuzzi de Melbourne després d’acabar la seva darrera gira. Tenir a NME agregat es també una font inesgotable de rumorologia indiepop!

5.- Seguir processos polítics i socials a temps real, mitjançant milers d’aportacions individuals, com la manifestació sindical d’aquest cap de setmana (brutal discurs del Gran Wyoming aquí) o, com no, el polèmic procés de simulacre de referèndums independentistes, amb llistes negres d’abstencionistes i votants del NO, incloses. Una veritable festa de la democràcia!

6.- Seguir fent propaganda del meu blog, allí on calgui, coneixent nous lectors i potencials comentaristes! De moment el meu blog ja figura a la llista de webs sobre el Patrimoni Català (n’haurè de parlar més sovint per fer-me’n mereixedor!)

I doncs res, us anuncio que a les properes dates aquest blog es veurà immers en un extens repàs analític sobre la dècada que estem a punt de deixar enrere, tan a nivell històric, social, musical o cinematogràfic. Ja compto amb dos col•laboradors externs per tal de realitzar-ho! Algú més s’hi anima?

h1

Un any a WordPress!

gener 6, 2009

Com passa el temps! Avui fa un any que els Reis d’orient em varen portar, atenent així a les meves insistents pregàries, un nou blog a WordPress que em va permetre desempallegar-me del infantil i ofegant corsé de La Coctelera, i créixer com a blogger en tots els aspectes possibles tal com ho demostren els estadístiques:

191 posts escrits
3.346 comentaris (sense contar Spam)
1.239 tags
16 categories
47.000 visites (sense contar les meves)

Fa un any jo era un arqueòleg amb un brillant futur professional per davant, dirigint un apassionant projecte i ara, doncs bé, estic esperant que el proper dia 10 l’estat em doni la primera paga d’aturat mentre acumulo gruixuts llibres i muntanyes d’apunts per presentar-me a diverses oposicions en les que tinc remotes possibilitats.

Algunes coses però no canvien: segueixo esperant en va el mateix Príncep Blau que cada any poso insistentment a la carta a Ses Majestats i, matant el temps amb sexe efímer i casual; continuo sent una persona compromesa amb totes els causes que trobo justes, des d’una perspectiva realista i anti-utòpica i segueixo tenint uns amics i amigues que son les veritables columnes on s’aguanta la meva autoestima. Gràcies a tots i totes per estar al meu costat en els moments bons i especialment als dolents!

També puc afirmar que el millor del pas a WordPress ha estat, sens dubte, que m’ha permès conèixer personalment a alguns lectors del meu blog que m’han fet sentir terriblement inculte al seu costat! Mai m’hagués imaginat que entre els meus seguidors comptava amb il•lustres genis de la informàtica com en Lluís, a veritables especialistes en història i art Valencià com el Nemo i en Joan Carles, a divertidíssims monitors de gimkanes virtuals com el Pep, o a maricultes radicals de la música més indie com en Rafa!

Quines aventures ens portarà aquest nou cicle? Quin misteri!

En tot cas la primera decisió que he pres amb el meu comitè d’assessors es mantenir la mateixa plantilla, títol i subtítol del blog, tot i que us he d’agrair l’esforç i les vostres propostes, però m’he adonat que cap altre lema s’ajusta tan excatament al esperit d’aquesta pàgina com “la ploma més àcida de la xarxa“.

No em deixeu de llegir ja que ja tinc un bon munt d’idees noves!

h1

I aquests 40.000 d’on han sortit??

Novembre 13, 2008

la-immigration-demonstrationEstimats lectors és per mi un veritable orgull anunciar oficialment que aquest blog ha superat, en els seus 11 mesos escassos d’existència, les 40.000 visites!

I us preguntareu, amb raó, d’on ha sortit tanta gentada… doncs bé la resposta és ben simple: si he de fer cas a les estadístiques de WordPress, un 2,8% provenen del Top de blogs en català de WordPress (on, modèstia a part, acostumo a aparèixer uns 2 o 3 cops per setmana), un 1,3% del meu antic blog a La Coctelera, un 4% venen de la suma dels 4 blogs i flogs que més m’han enllaçat (Xfar, Nemo, Pau i Ferran).

Però… i la resta?  On son el 93% de les visites que falten? Tenint en compte que les meves habituals entrades no es comptabilitzen… la única solució és Sant Google! I al·lucineu amb les bestieses que arriba a teclejar la gent en aquest servidor per arribar fins aquí (tan sols és un petitíssim “best of“):

perquè no puc tenir sexo, tinc 30 anys“: Doncs perquè ningú en ple us de les seves facultats se n’aniria al llit amb una persona capaç de cercar una cosa així per Internet!!

-“fotos pornos gordos peluts“: No gràcies, prefereixo els prims sense gaire pel!

Mónica Naranjo és un hombre”: Un home no fa els galls de “Desátame” ni de conya!!

– “el meu xicot m’ha deixat per sempre”: I li expliques al Google?? No m’estranya que t’abandonin…

– “quiero xupar el penis”: Me too!

– “que tinc que fer per ser perruquer”: Ehhm… ser gai? No sé si es suficient, o si, a part, et demanen un títol…

-“mi ex es una puta.com”: Busca millor a soyunrencoroso.org!

-“britney ciu”: Després de rapar-se, conduir borratxa i agredir periodistes, la seva següent bogeria podria ser fer-se convergent… no m’estranyaria!

-“no soc lesbiana ho sento”: I al Google que cony li importa??? Com si vols ser necròfila!! ES UN BUSCADOR, NO UN PSICÒLEG!!

soc vergonzosa”: idem!

– “un dia porno en la piscina”: Vaig escriure un relat ambientat en una piscina, però era un drama gens pornogràfic!!

-“significat de treure de polleguera”: Quan una veïna teva posa Bisbal a tota canya un Diumenge a les 8:00, quan tu has tornat a les 7:00 amb una ressaca brutal.

h1

Adicte a les xarxes socials

Octubre 17, 2008

No es que em passi moltes hores davant la pantalla del ordinador, però he de reconèixer que he reduït dràsticament el consum televisiu en vers a la navegació sense rumb pels infinits tentacles d’aquest temptador univers virtual informàtic que no para d’expandir-se a diari.

La gran avantatge que presenta Internet davant qualsevol altre mitjà de comunicació és l’altíssim grau d’interactivitat amb la resta d’usuaris, creant veritables móns entrellaçats de persones que es comuniquen entre elles, cómodametn assegudes a la seva habitació.

Doncs bé, ahir estava comptant el nombre de xarxes socials de tot tipus en les que en algun moment m’he registrat i la veritat es que m’he espantat a mi mateix! Tot i que a la majoria no li dedico ni un minut al més, tinc una llarga llista de webs en les que en soc membre!! Es com una droga, en vull més, jaaa!

WordPress: Aquest blog i tot el que el rodeja. Realment és la única pàgina a la que hi dedico temps i esforç diari a consciència, ja que potencia la meva creativitat literària o fotogràfica i això em motiva al màxim! Si voleu que realment tingui en compte el que em dieu, deixeu-me comentaris aquí! La pega és que no permet importar widgets que emprin el llenguatge Java (es a dir, tots).

La Coctelera: EL meu antic blog, allotjat en un servidor que ara em sembla cutríssim, però que em va ajudar a familiaritzar-me amb el llenguatge informàtic i em va fer perdre el terror a escriure quelcom que la gent pugui llegir.

Messenger: I qui no en té un? Jo quasi l’utilitzo com a substitutiu del telefon. He de reconèixer, però que amb el 90% de la gent que tinc agregada no hi parlo des de fa anys. Potser algún dia hauria de plantejar-me fer neteja…

Fotolog: Una web per adolescents, amb un mecanisme d’ús més simple que el d’un llapis, moltes limitacions i poquíssimes opcions; mai he aconseguit explicar-me el perquè del seu desmesurat èxit, però cal reconèixer que alguns pocs s’ho curren bastant, tot i el seu encorsetat format. Bàsicament m’hi vaig registrar per comentar als flogs dels meus ex-companys d’esplai i mai he arribat a penjar-hi res.

Facebook: La web de moda entre la gent de la meva generació: hi és TOTHOM d’entre 20 i 30 anys tot i tel seu format absolutament kaòtic que no deixa de ser una versió barroca de fotolog.o del msn space. Però clar, si vols veure el que els altres diuen/penjen t’has de registrar per força.E l millor de tot es que pots participar en clubs extranyissims, però divertits com “Soc d’Hospitalet i no porto navalla” o “Quan tenia la teva edat Plutó era un planeta“.

Flickir: Una web per penjar fotos, les que veieu en una columna a la vostre dreta. La única gràcia que té es que es pot enllaçar directament des de WordPress, a mode de widget

Badoo: Una web de contactes, fotografies i xats. La gran pega es que al estar barrejats gais i heteros sempre acabes tirant els trastos a la persona equivocada. Com a gràcia a destacar es que pots votar les fotografies de la gent i entrar a tops de popularitat.

Chueca: Mítica web pionera de contactes gais/lèsbics. Permet seleccionar amb detall el perfil de la persona que busques; la pega és que en poc temps acabes coneixent a tothom.

Gaydar: La web gai més popular del món que compta amb milions d’usuaris i un xat que conecta automàticament el nick amb el perfil, la qual cosa facilita saber amb qui estas parlant. No seria el millor lloc, però, per trobar cap relació amb una durada superior a la d’una nit.

Zenkiu: Una pàgina de contactes gais mooolt calmada i tranquila en comparació a les dues anteriors, ideal per anar a fer un cafè amb algú, sense haver d’acabar necessàriament al llit.

Bakala.org: M’hi vaig registrar exclusivament per llegir els divertidissims còmics porno de “Chungo y Pelao”. Òbviament no m’interessa en absolut lligar amb gais garrulos, bakalas o rapats.

I això és tot… crec que no me’n deixo cap! No sabeu la feinada que tinc en recordar nicks i contrasenyes!! De moment tan sols se’m resisteix Myspace, que el veig molt orientat a músics professionals i tal…però doneu-me temps!

PD: Per celebrar que els administradors de WordPress.com han decidit afegir (PERFÍ!!) un widget que permet crear i dissenyar enquestes, he creat la nova secció titulada “La pregunta de la setmana“, situada a la columna de la dreta on, per començar, podreu triar quina és la vostre secció favorita d’aquest blog. Prometo tenir en compe els resultats (… o no…)