Susan Boyle: una Diva Punk!

Us imagineu que un bon dia la vostre tieta del poble, solterona, entrada en anys, verge als 48 i més aviat lletjota, es presenta al càsting d’un concurs televisiu, cent milions de persones veuen la seva actuació via You Tube i treu un disc de versions de balades trillades (com “Silent Night” o “Amazing Grace”) que bat el rècord històric de ventes d’Amazon.com, despatxant més d’un milió de còpies en 4 dies? I que fins i tot productors de porno posin preu a la seva castedat??

Doncs aquesta és la història de Susan Boyle, una barreja del frikisme de Tamara Seisdedos i el talent de Barbara Streisand, que trenca tots els esquemes haguts i per haver. Pot existir una transgressió més radical que una cinqüentona esperpèntica arrasi amb un àlbum absolutament previsible, entonant himnes de fa 20 i 30 anys, passant la ma per la cara a superventes com U2, Black Eyed Peas o Lady Gaga?

Com és possible que jo, que odio OT amb tota la meva ànima i especialment els artistes que fan mera gimnàstica vocal d’orquestra de barri amb popurris de clàssics del pop, estigui enganxadíssim al seu disc “I dreamed a dream” i no pugui deixar d’escoltar-lo un cop i un altre al meu ipod?

Doncs perqué Boyle té quelcom que la fa peculiar: quan canta no desganyita les seves cordes vocals amb un patró preestablert, no es gens “academicista”com tots els triumfitos, és una veritable artista punk “do it yourself” que ha modulat al seu aire el seu incommensurable talent, fent seves cançons clàssiques, implicant tota la seva ànima en cada vers, eriçant-te el vell a cada nota, arrencant-te violentament les llàgrimes a cada estrofa.

Però sobretot Boyle és un personatge que representa a la perfecció mite de l’anaguet lleig o el de la ventafocs per sorpresa que tots anhelem: un bon dia un cop de sort ens converteixi en una superestrella, capgirant les dècades on la soledat i el fracàs han estat les millors amistats.

Sens dubte una veritable revolució musical contra la estètica i tot patró comercial establert! El temps dirà si aquesta soprenent anti-diva Punk ha vingut per quedar-se o tot era un “hype” sense fonament! Doneu-li una oportunitat!

Aquí la seva  magistral versió del clàssic dels Rolling Stones “Wilde Horses“, que és el seu primer single. INONMENSURABLE