Avesat a batre els meus propis rècords, em va passar completament per alt que aquest blog ha superat tranquil·lament la xifra de 10.000 comentaris aprovats, la qual cosa equivaldria perfectament a un llibre de mides considerables si mai, en un atac d’incontrolable bogeria, em donés per imprimir-los tots.
Entre aquestes desenes de milers, resulta molt difícil recordar-ne un en particular, assenyalar amb el dit aquell que m’ha fet més il·lusió o, per contra, el que m’ha regirat les vísceres fent regurgitar, de pur fàstic, l’esmorzar del dia abans, així doncs he optat per celebrar la nova fita de la millor forma que sap fer un professional de l’arqueologia: classificant i etiquetant els diferents tipus segons el seu grau d’afecció/desafecció envers la meva persona. Com tot intent de crear un ordre dins el kaos peca de generalista i de poc, faltaria més!
TALIFAN: Cheer Leaders incondicionals que solen pomponejar les meves opinions, ampliar les meves dades, em recomanen al seu blog i twittejen els meus articles. És igual del que parli, per molt cutre que sigui el post, sempre em quedaran les seves aportacions per consolar-me. Les puc comptar amb els dits d’una ma, però son la meva darrera esperança quan em falla la inspiració i saben que jo també soc talifan de les seves webs! GRÀCIES!
COMENTARISTA HABITUAL: Sol passar-se per aquí, encara que sigui a saludar, alguns cops coincidim amb un punt de vista i altres ens trencaríem la cara, però quan no en noto la seva presència em falta l’aire. Algunes ja portem anys i anys compartint punts de vista i fins i tot us he arribat a conèixer en persona. NO EM FALLEU!
LECTOR NO COMENTARISTA: Segons les dades estadístiques de WordPress, per cada persona que em comenta, 10 em llegeixen en l’anonimat de la xarxa sense deixar la menor petjada per pura timidesa. Sé que algunes sou més habituals que els talifans, però dissortadament pel blog, ens priveu de participar en la discussió. UNA VERITABLE LLÀSTIMA!
COMENTARISTA OCASIONAL: En realitat ella estava buscant la recepta del suquet de peix a Google i, aprofitant la ben entesa diu la seva. BENVINGUDA!
LADY SPAMER: És una comentarista no lectora a qui li dona igual si parles del darrer disc de Morrissey o de les eleccions al Pakistan, ella ha vingut a fer propaganda del seu dogma fabulós on tot comença i acaba. I PUNT!
MARIPEDANT: Lectora que ha confós el meu blog amb l’Enciclopèdia Diderot i creu que estic obligat moralment a fer una exhaustiva Tesi Doctoral per cada post; es posa histèrica davant el menor error de cita, comença a vomitar bilis si una data és incorrecta i el seu cap dona voltes quan veu un nom mal escrit. NO TENIU ALTRE FEINA?
WALPURGI: Aquella suposada amiga tan fabulosa i divina que el 2006 va prometre passar-se pel teu blog i no ho ha fet fins avui, deixant un comentari posant-te a parir de forma visceral, afirmant que tu abans molaves, que estas acabada, que et repeteixes més que Verano Azul i que l’únic que provoques son badalls. AMB AMIGUES AIXÍ, QUI VOL ENEMICS?
TROLL: Un comentarista habitual amb una tendència ideològica oposada diametralment a la meva i que entra a provocar, polemitzant per cada detall, creant discussions estèrils, dubtant de les meves fonts i cercant faltes d’ortografia. He acceptat que formen una part imprescindible de la vida democràtica i de la salsa blogger, tot i sospitar que algunes estan a sou d’Artur Mas. GRÀCIES PER DONAR-ME VIDILLA!
ASSETJADOR: Un troll que ha perdut totalment els papers davant les meves provocacions i s’obsessiona amb la meva persona, bombardejant-me amb vomitives amenaces i comentaris ultra-ofensius, intentant esbrinar dades personals meves i fent-se passar per altres comentaristes. AFORTUNADAMENT TOTES LES IP QUEDEN REGISTRADES!
Aquesta nit a les profunditats cavernaries del Regne dels Trolls i les Walpurgis…
-Ai nena, saps que? Aquella fastigosa mamarratxa insolent de l’Arqueòleg Glamurós ha superat ja les 150.000 visitesen el seu pamflet sectari on es dedica a escampar la seva indecent apologia del mal gust per la xarxa!
-Segur que totes les visites les fa ell mateix entrant un cop i un altre a rellegir compulsivament els seus propis escrits. Deu ser una nova tècnica masturbatòria, la única que sacia la seva voraç egolatria narcisista.
-Ai si! Bé, també hi han aquells quatre morts de gana, palanganers de la insídia, que es dediquen a fer-li la gara-gara tot el dia, deixant-li comentaris per alimentar aquell despropòsit cibernètic “ui quin post més interessant Arqueòleg”, “tu si que en saps”… per mi que son tres maricones avorrides, com ell, cheer leaders frustrades que per fi han trobat on aixecar els seus pompons.
-I que me’n dius dels fotomuntatges tan irreverents, escandalosos, repugnants i pervertits que posa? Per favor! Per mi que si ho veu mai un psiquiatra l’interna en una masmorra sense sortida, es evident que sofreix alguna demència desconeguda encara per el món científic!
-Ajajaj oi tant! Saps que passa? Que aquell grandíssim fill de puta prepotent tan sols sap insultar! Per mi que és un amargat que descarrega la seva frustració en l’anonimat del seu blog, vomitant el seu odi contra tot aquell que gosi dur-li la contraria!
-Si fins i tot té una Llista Negre! Aquests comunistes son tots iguals, a la que algú discrepa ja l’envien al gulag o la cheka… aixó si no li claven un piolet com a Trosky!
-Vols dir que no es droga? Per mi que abans d’escriure cada post s’endrapa una cullerada de tripis, com si fossin sugus! És la única explicació que li trobo jo…
-Escolta… ja fa 15 minuts que no consultem el seu blog… haurà actualitzat amb alguna nova mostra de la seva torturada ment? Anem-ho a veure, corre!
“Quant en el món apareix un veritable geni es pot identificar amb aquest signe: tots els necis es conjuren contra ell” Jonathan Swift
Després de sortir victoriós en mil àrdues batalles contra ferotges exèrcits de Trolls i Walpurgis, transgredint les lleis no escrites de la provocació formal ètica i estètica i dedicant hores de sang, suor i llàgrimes sense rebre cap compensació més enllà de la satisfacció personal, aquest blog avui entra per la catifa vermella a l’exclusiu Olimp de les webs amb sis dígits al seu còmput de lectures, un any i deu mesos desprès de mudar-se a WordPress.
Fent honor a la meva justa i merescuda fama d’egòlatra i narcisista, avui deixeu-me que em dediqui exclusivament a donar-me autobombo, doncs arribar fins aquest Pòdium sobre el qual em coronen els llaurers de la Victòria, no ha estat precisament un camí de roses.
Desgraciadament, pensar i opinar amb llibertat absoluta, desafiant tabús, mites i tot convencionalisme anacrònic, és un veritable esport de risc en una societat completament entregada al borreguisme futboler, el consumisme individualista, la nyonyeria barata o el dogmatisme idealista radical, incapaç d’entendre que el coneixement sorgeix exclusivament de la dialèctica entre postulats teòrics oposats.
I no, no em puc oblidar de TU en una celebració tan glamourosa i assenyalada com aquesta: artista convidat, comentarista o lector anònim, gràcies per donar sentit a la existència d’aquest blog, doncs TU n’ets l’únic responsable del seu èxit, aguantant a diari les meves anades d’olla, repassant el meu extens catàleg de faltes d’ortografia o sofrint amb estupor les meves innumerables contradiccions ideològiques.
Doncs si! Per fi ha arribat el moment de desvelar la meva esperada venjança contra tots aquells comentaris ofensius que regularment han anat apareixent en aquest post amb l’únic objectiu de dinamitar aquest espai de bon rotllo i reflexió col•lectiva en que s’ha convertit. I òbviament si, sé diferenciar perfectament el que és una crítica constructiva del que és una escopinada a la cara!
Així doncs us convido a tots i totes a participar com a jurat d’aquesta catarsi d’ironia en forma de glamurós concurs triant quin és el comentari més patètic, injuriós, vomitiu i insultant dels darrers dos anys d’aquest blog. Us prego que tingueu en compte la originalitat, la magnitud del insult o el catetisme i vulgaritat del autor a l’hora de ponderar la vostre elecció!
I com a advertència cap a les walpurgis despistades, tan sols afegir que el plaç ja està tancat i no s’admeten a concurs noves befes o provocacions. Teniu de temps per participar fins a finals d’agost, unes setmanes que jo invertiré dirigint un apassionant projecte arqueològic prop del poble de la meva mare on, evidentment, la connexió a Internet és una veritable utopia!
Aquests son els 10 candidats pre-seleccionats per mi:
CANDIDAT 1– General Savalls en resposta al post “Llista Negra: Joan Carretero”
“Aquest arqueòleg dels pebrots glamurosos és un puto sociata, no li doneu vidilla que aquest paio se la pela llegint els vostres comentaris. Segur que és sociatasexual… Em jugo el coll que és un crioll amb complexes identitaris, com el Serrat…Jo porto barretina a molta honra, xaval, que és el nostre darrer tocat tribal…I musca -no sé ni si saps què és o significa-…La xusma burgesoprogessistorevolucionàriareformista com tu heu podrit ERC…qui fa servir la barretina com a objecte d’escarni i ridiculització si és català no és home, i si és home, no és català.”
CANDIDAT 2– Roger en resposta al post “40 anys de conspiranoies llunàtiques”
“Potser era més encertat escriure a la coctelera, pk això és el q tu fas un poti poti ben sacsejat i sense sentit (…) El teu blog es profundament contradictori (…)Frivolitzes molt amb idees molt més profundes del q et pots imaginar. Fas un matxembrat de autors i pensadors q no as llegit directament adjectives amb anacronismes. No és obligatori escriure dos post a la setmana sobre el q sigui per no perdre lectors, perds en qualitat (…) Tens un ego gegant (…) Endavant amb el pseuintelectualisme amb pseudocites cultes(…) ets un classista i un corporativista”
CANDIDAT 3– Ultracatólico, en resposta al post “Els veritables motius del rebuig religiós al avortament”
“No, si a mí que aborteis a vuestros hijos me parece de cojonudo. No solo deberia estar permitido por la ley, sino que tendría que estar subvencionado(…)Los gays soro quereis a los niños para violarlos(…) Eres un totnto útil, ahora borrame i vete a cascarla (…) ”
CANDIDAT 4– Purpo, en resposta al post “Diferències ETA –IRA”
“Llegué aqui por medio de un noticiero-web y queria leerlo y opinar pero me es imposible ya que no entiendo vuestro dialecto. Me parece patetico que un andaluz como yo no pueda entenderos. Así lo que haceis es restringir la informacion. Gracias x nada”
CANDIDAT 5– Candy Love, en resposta al post “Blogs gais de dretes”
“Pero cuánto intolerante hay por estos lares, con lo bonito que es el español para poder expresarse y no en esta lengua que hablan 4 y mal hablada (…).Además de garrulas,mal educadas, si hablo en español agradecería que me hablaran en el mismo idioma. Pero ya veo que las nazional socialistas no saben dirigirse en una lengua que conocemos todos (…)Ya veo que las aldeanas catalanas que se han quedado en el paleolítico además de mal educadas no saben ni hablar (…)Menos mal que no vivo en una región de España tan cazurra, menos mal que vivo en MADRID, cuna de la libertad desde donde la gente abierta y moderna de Barcelona escapan de esta gente de boina cabra y caserío(…) . Ahora resulta que para no ser analfabeta, hay que saber catalán, ¡ay, que el potorro me hace palmas!(…) Mira Bruja catalana y cateta, además de añadir cosas de tu cosecha, tienes la poca verguenza de retocar y añadir faltas de ortografía donde no las había (…) Así que te has revelado como lo que eres una manipuladora totalitaria.”
CANDIDAT 6 – Balaguerina & Anònim en resposta al post “Desmuntant arguments vegetarians”
“se que faig molt tard per respondre a aquest post però googlejant m’hi he creuat i em fa realment pena que es tracti amb tanta lleugeresa aquest tema (…)Realment tot el que dius no té cap fonament sòlid i a més a més et puc dir que és purament ofendós. bé, pel que fa a la resta de tonteries que arribes a dir i comentaris frívols que fas…sisplau, abans d’escriure informa’t i, és més, si realment ho respectes, cuida com dius les coses i les paraules amb que ho fas (…)”.
“Completament d’acord amb la balaguerina… i no cal ser vegetarià per veure-ho…. ets tonto, frívol i maleducat!”
CANDIDAT 7– Hordley en resposta al post “Perquè vaig deixar de ser nacionalista”
“És ben possible que siguis una pija consentida, immadura i fàcilment impresionable. Pero d’això no en tenen la culpa (…) la resta dels catalans (…) . La teva manca de maduresa, i potser de personalitat, no és un afer politic i social. És un afer personal teu que has de ressoldre tu(…) fes com vulguis, pero això farà desapareixer de cop tot el teu enlluernador “glamur” (…) Doncs si les respostes d’aquest materialisme dialectic són les teves glamuroses respostes, amb aquesta demagògia sensacionalista, està clar que no serveix de gaire més que per omplir blogs (…) Ets un perfecte exemple dels seriosos problemes de comprensió lectora que pateixen tants catalans(…)Patada al cul i a callar. (…) Els teus embolics (…) serien indignes d’algu tan glamuros com tu i acaben de fer evident la teva manca d’arguments dels que no et salva ni el teu sagrat materialisme dialectic. .”
CANDIDAT 8– Curry Valenzuela en resposta al post “Llista Negra: CURRY VALENZUELA”
“Hola a todos: Soy Curri Valenzuela y no me gusta nada,nada, nada que menteis mi santo nombre en un blog de mariquitas nacionalsocialistas catalanes. Me dais asco los depravados que hablais raro, arriba España y viva Espe la Palin del Manzanares”.
CANDIDAT 9– PutosKakalans en desposta al post “EXTRA!! Losantos i Vidal abandonen la COPE”
“Molt de parlar, pero tots l´escolteu, no???? jajaja. Els feixistes sou tots vosaltres. Fiqueu-se en tirereta i que arrive el Francino i vos encule a tots, que segur que vos agrada, tall de reprimits. Si no vos agrada no l´escolteu. (Quasi)Tots els kakalans sou iguals. No són sectaris vostres amics el Buenafuente, el Gwyoming, Gabilondo,… i tota la TV3??? voleu més. Ale, a vore si un dia tots els independentistes i anti-demócrates aneu a una illa i ens deixeu en pau.”
CANDIDAT 10 – Bicèfalo a la web “Monclovitas.com” i ressenyat al meu post “COMENÇEM BÉ L’ANY: En un fòrum feixista em posen a parir!” (al antic blog de “La Coctelera”)
“Lo curioso es que al que más le hizo pupa es el “gai y catalanista” es decir a mariglamboy¡¡Que tipo!!, todo un personajete, si señor………..hacer del ano el centro y epicetro de lo que se piensa tiene merito. Mira mamoncete, el “colectivo” tiene un problema y es que como no tiene referente primero imita a lo que tildan de arcaico es decir “la familia” y luego no contento con apropiarse de palabras como esposo, esposa, matrimonio etc, quereis cambiar el significado, es decir cambiar el pilar de las sociedades humanas……….. no se, con la creatividad que tiene tu mundo, deberiais de dejar la subvencion por mariconear y crear instituciones y nuevas palabras acordes con ese “nuevo mundo”.Una cosa debes de tener clara, la relación entre un hombre y una mujer, nunca la entenderás y sobretodo es patético ver como os comportais intentando imitarla, lo acojonante es veros pedir que el resto actuemos con naturalidad ante una pantomima de imitaciones. Un viejo me dijo una vez: De putas, esperate putadas y de maricones solo mariconadas……….“
Pànic als carrers d’Hospitalet, terror als parcs de Cornellà, espant als pàrquings de Viladecans, la gent corre xisclant despavorida…
La data anunciada s’apropa, ja no hi ha res a fer, ja ha arribat la hora assenyalada per les profecies…
El proper Dissabte Dia 15 d’Agost en aquest blog es practicarà un exorcisme ritual, a mode de catarsi col·lectiva, per tal d’alliberar-lo per sempre dels esperits dels malèfics trolls i les pèrfides walpurgis que, des de temps immemorials, proven de dinamitar l’èxit d’aquesta web.
Pensàveu que insultar i amenaçar des de la protecció del anonimat de la web sortia gratis? Aix… que equivocades que estàveu… Ho sento estimades víbores però no hi ha cap paciència que sigui infinita i la venjança es un plat que es serveix fred però, no ho dubteu, sempre s’acaba servint.
Tan sols us avanço que serà interactiu i absolutament glamurós! Fins dissabte
Doncs si! Dintre de d’un més m’convidat, com cada Agost, a un gran Aquelarre al que em fa una terrible mandra assistir, doncs la meitat de les bruixes que hi participaran son tan vulgars i ordinàries que l’únic conjur que son capaces de realitzar és provocar badalls, i l’altre meitat son especialistes en generar urticària i arcades només de mirar les supurants berrugues de la seva cara. També hi haurà alguna bruixeta bona que em cau bé però, òbviament, no compensa el tema.
Seria una perfecta ocasió per assajar el meu somriure frívol i banal, mentre la meva viperina llengua deixa anar astutes frases, aparentment innocents, sota les quals presumir dissimuladament del meu bon moment actual, tan personal com laboral, però no! Un ja té una edat i un estatus com per poder estalviar aquest tipus de situacions desagradables; així doncs aquesta edició de la “Nit de les Walpurgis” no comptarà amb la meva anunciada presència.
Però clar, necessito un bon motiu per refusar la invitació o aquelles fetilleres encara em faran un mal d’ull o un ritual Vodoo d’imprevisibles conseqüències! Així doncs m’he decidit a convocar un Concurs d’Excuses i prometo que faré servir la millor! Però recordeu que les Bruixes no son científics racionals, així doncs les excuses han de ser absolutament surrealistes per tal que resultin verosímils a les seves orelles.
Aquestes son les que se m’han ocorregut a mi:
Excusa nº1- He tingut el pressentiment de que precisament aquell dia caurà la Sagrada Família pel pas del AVE, així doncs faré guàrdia davant el monument de Gaudí amb la meva càmera de fotos per tal de tindre l’exclusiva i poder guanyar el Premi Pulitzer.
Excusa nº2– M’han convidat a fer la ponència inaugural al Ir Congrés Internacional de Tècniques Onanístiques i Fel·latòries, que es celebra a Cuenca.
Excusa nº3- L’horoscop del diari “Que!” m’aconsella no sortir de casa… més val no temptar el destí!
Excusa nº4- La meva veïna, que està fent una Tesi doctoral sobre meteorologia i canvi climàtic, ha calculat una gran nevada sobtada en ple Agost, just el dia del Aquelarre, i jo no trobo les meves botes de neu per enlloc!.
Excusa nº5– He de complir una penitència pels meus pecats carnals consistent en anar fins a Monsterrat fent la croqueta. Òbviament no tindré el cos per gaires actes socials!
Excusa nº6– M’he apuntat al Conservatori del Liceu per fer un curs de triangle i tinc l’examen final al dia següent.
Excusa nº7- Es l’aniversari del meu periquito i hem convidat a tots els ocells del barri a una macro festa de trossos de pa sec.
Excusa nº8– Aquell dia precisament es compleixen 34 anys, 3 mesos i 23 dies de la Revolució dels Clavells a Portugal i per celebrar aquesta senyalada efemèride marxo a comprar tovalloles a Lisboa.
Excusa nº9- En el seguiment arqueològic on treballo ha aparegut un troç de claveguera de finals de s.XX i m’he de quedar tota la nit a fer guàrdia, no fos cas que un espoliador cercatresors vingués a robar la preuada joia per vendre-la al mercat negre.
I ara us toca a vosaltres!!! Ajudeu-me!!
PD:Com podeu veure a partir d’ara, quan deixeu un coment, podreu votar la qualitat dels posts, una gentilesa cap al exèrcit de Trolls que em llegeix a diari tan sols per criticar-me. Així us estalvieu la dura tasca intel·lectual d’escriure insults!
Un irreductible blog segueix ara i sempre fidel al compromís amb la cultura, les humanitats, les ciències socials, el glamour de la ironia provocadora, l'ecosocialisme antifeixista i el materialisme històric i científic, com un llir entre cards. Lluitant ara i sempre contra el neoliberalisme, l'heteropatriarcat i el populisme identitari. Per la democràcia, la igualtat, la llibertat i la justícia social en un món sense fronteres.