Millors performances i concerts del 2008

Un any més ja tenim aquí el més de Desmbre i amb ell arriben, com no, els Tops del millor que ha succeït en aquest 2008, una cosa que em fa delirar ja que la meva vocació secreta ha estat sempre ser presentador de 40 Principales.

Com a primera entrega, la ja mítica llista de Performances (vegeu les edicions de 2006 i 2007), amb la particularitat que aquest any he tingut el plaer de presenciar-les totes personalment!!!

Nº4 VIVE LA FÊTE– Noir Desire

Razzmatazz 2 plena a rebentar de francesetes i gais indies per gaudir d’un espectacle al·lucinant d’elecrtoclash gòtic i ultrapop directe a la vena amb aquest genial grup belga! Maquillatge, crits salvatges, desfase…

.

Nº3 LA CASA AZUL– Chicle cosmos (is in the air)

25.000 persones al Forum omplint a vessar el concert més esperat del BAM. I la veritat es que va superar qualsevol prespectiva imaginable: Guille Mostaza Milkyway,, tot solet, va aconseguir fer embogir al públic fina a extrems inimaginables.No us perdeu el subidón amb la versió de “Love is in the air“.

.

Nº2 MORRISSEY– The last of our famous international playboys

Saturday Night Fiber, Madrid: Mika, Siouxie Sioux, Babyshambles i, com no, el mític DEU del indie anglés que, un cop més va donar una lliçó magistral de glamour sobre l’escenari (LLEGIU AQUÍ LA CRÒNICA DEL CONCERT)

.

Nº1 MADONNA – Vogue (in 4 minutes)

Cheste, Valencia, Zona VIP sense pagar i el millor concert de la meva vida: pot haver-hi alguna cosa més semblant al Olimp? (LLEGIU AQUÍ LA CRÒNICA DEL CONCERT)

Mereixen mencions d’honor

– Les festes de Primavera d’Hospitalet amb Dorian, Habitación Roja, Amparanoia o Love of Lesbian totalment gratis! Aquest any l’Ajuntament s’ho ha currat!

– El brutal retorn de Blondie als escenaris del Summercase, per conmemorar el 30 aniversari del disc “Paralell Lines“. Degut a la absurda coincidència amb Morrissey, no hi vaig poder assistir: Ja els hi val!

– La nova gira de Kylie, que vista per You Tube no té gaire a envejar a la de Madonna.

-El Bruce, per triar de nou Barcelona en el seu tour mundial!

I res, a veure que ens depara aquest 2009! De moment jo tinc entrades per The Killers al Març!

Quin han estat els vostres concerts del 2008?

La Crisi i la Cultura

L’arqueologia a Catalunya està en coma assistit, esperant a veure si li apliquen l’eutanàsia o ja es suïcida ella soleta i molt em temo que això tan sols és la punta del iceberg de tot el mon cultural.

El veritable problema de base és que la immensa massa garrula que pobla els carrers dels nostres pobles i ciutats inverteix tot el seu salari exclusivament en gasolina i ciment, modelant així un sistema productiu basat en un monocultiu de construcció i indústria automobilística,  condemnant a la cultura a sobreviure exclusivament de les subvencions del estat.

I si dels polítics hem de dependre anem bé: Com saben que quasi ningú els deixarà de votar per gestionar patèticament els ministeris, conselleries o regidories de Cultura, hi envien als personatges més grisos, ineptes i cutres a gestionar-les (vegeu Caterina Mieres  -PSC, Tresserres -ERC  o Muñoz Molina –PSOE) Mira que jo pensava que seria difícil fer-ho pitjor que el PP i CIU eh! Els dos únics polítics que m’han donat alguna espurna d’esperança, han estat ràpidament suprimits del seu càrrec: els socialistes Carmen Calvo i Ferran Mascarell

La realitat es que les administracions públiques, amb la Generalitat al capdavant, ha anat deixant en mans del lliure mercat aspectes tan importants com el patrimoni arqueològic, l’art, el teatre o els museus: camps que han vist perplexos com els seus serveis s’anaven privatitzant progressivament. Sabíeu que l’arqueologia a Catalunya està en mans de les empreses privades en un 97-98% quan als anys 80 aquest percentatge no arribava al 20%? I clar, quan el mercat ha caigut en picat s’ha endut per davant tot el que ha trobat, amb la cultura en primer terme.

Ja m’agradaria a mi viure en una utopia capitalista on els museus, les biblioteques, els festivals de música i cinema es mantinguessin sense necessitat de subvencions i al abast de tothom. De fet, a mi m’omple molt més com a persona deixar els meus estalvis en veure una exposició d’art surrealista o en disfrutar a Vive la Fête en directe que en pagar una hipoteca o 10 litres de gasolina; però em sembla que si quatre maricultes hem d’aguantar tota la economia anem llestos!

PD: La fotografia es titula “Workshop of art and culture” i és del fotògraf Charalampos Mavrommatis