REAGRUPAMENT: Parasitant la Política Catalana

Ara que ERC ha abraçat sense complexes el discurs de CIU, on tot és culpa de Madrid i la lluita de classes no existeix, l’espai polític que representava Reagrupament o SI ha quedat totalment esvaït. El grupuscle marginal i anecdòtic que lidera l’ex-alcalde de Puigcerdà va néixer exclusivament per dinamitar el Tripartit, que ja no existeix, i per convertir a ERC en la dòcil minyona convergent: objectiu aconseguit. I ara?

Doncs bé, lluny de dissoldre’s i tancar el xiringuito aquesta colla de la pessigolla han seguit vagant com zombies, convertint-se en un paràsit polític: talment com si d’una puça o una paparra es tractés, van saltant de gos en gos buscant sang fresca sense aportar ni una sola idea interessant. Aquestes han estat les víctimes dels seus pactes i coalicions amb l’únic objectiu d’esgarrapar alguna parceleta de poder:

– A Girona, amb la CUP: Els Reagrupats es van adonar que la CUP era una força pujant a la capital gironina i els van enredar per que els donessin el nº4 de la llista, aconseguint la plaça per un sol vot en detriment d’ERC que va esdevindre extraparlamentària a la ciutat. El grup municipal ha acabat adoptant mocions ben curioses i la CUP, presumptament anticapitalsita, ha presentat una moció felicitant a la Patronal dels empresaris gironins pel seu patriotisme.

– A Madrid i a Barcelona amb ERC i Laporta: Com ja van començar a ensumar la remuntada republicana, aquests oportunistes van decidir tornar amb els seus antics companys de partit. Primer van participar en la coalició de dives i superegos a les municipals barcelonines on Laporta i Portabella van esdevindre regidors i gossets faldillers de Trias. A les generals van repetir l’experiment amb el mediocre escriptor i pitjor polític Alfred Bosch de cap de llista, ensarronant als republicans perquè els donessin el nº2 per Girona que afortunadament no va sortir.

– A la Generalitat amb CIU: Com van veure que els enquestes donaven un espectacular resultat a Artur Mas el paràsit va tornar a canviar de víctima per tal d’apostar per cavall guanyador. Tot i que Joan Carretero, lider de Reagrupament, poc abans havia assegurat que “qui és independentista i vota CIU es idiota” això no li va impedir anar a fer de Cheer Leader als mítings d’Artur Más, a veure si queia algún carreg després de els eleccions.

– A L’Hospitalet amb SI: Tot i les seves baralles èpiques amb Solidaritat per veure qui liderava l’independentisme freaki al Parlament, això no els va impedir de formar coalició electoral a les municipals de la segona ciutat catalana. Pràcticament no van fer campanya, més enllà de posar una llastimosa paradeta a la Rambla on donaven ganes de donar-los caritat, en comptes del vot. Van aconseguir un paupèrrim 0,4% de vot, esdevenint la segona llista menys votada.

– A Viladecavalls amb el PP: Aquesta es la darrera. Ara que ja han assumit plenament el seu paper de paràsit i que estan orgullosos de no tenir cap més ideal que buscar un carreg desesperadament al preu que sigui, han sumat el seu vot al PP i a CIU, amb dos imputats per malversament, per tal d’expulsar a un alcalde d’ICV que havia aconseguit netejar el caciquisme i la corrupció econòmica a la ciutat.