Posts Tagged ‘viatges’

h1

MEME: Els Plaers de la Vida

gener 28, 2009

Mira que feia temps que no seguia cap meme! Ja pensava que havien caigut en l’obid col•lectiu quan “La Rateta Miquey” m’ha passat aquest que, òbviament, he reinterpretat a la meva manera!

Plaers Matiners

Jo quan em desperto soc un zombie en pena incapaç de pronunciar cap mena de mot polisil•làbic fins que no he ingerit la meva dosi reglamentària de cafeïna. Una altre afició secreta matinera seria escoltar “Las Mañanas de la COPE” amb Jimenez Losantos: sens dubte una bona forma d’aixecar-se del llit tan enrabiat com si t’haguessin llençat un cubell d’aigua per sobre! Finalment, que dir de la mítica trempera matinera i la primera masturbació imprescindible del dia?

fonduePlaers Culinaris

Soc un devot fervorós del formatge en totes les seves manifestacions físiques existents: pizzes, fondues, recletes, gratinats… i de totes les seves morfologies tipològiques de forma, gust sabor i denominació: Roquefort, Gruyère, de cabra, Camembert, Manxec…
Creieu que seria possible fer una dieta basada en exclusiva en combinacions de formatges?

.

Plaers Literaris

Llegir al llit abans d’anar a dormir, tapat fins les orelles amb una manta nòrdica mmm…
El que? Home doncs la veritat es que he estat enganxat a tot tipus d’estils literaris d’autors tan diversos com Etxebarria, Bukovski, Woolf, Wilde, Pombo, pero serà del pessimisme extrem de M.Houellebeq de qui us deixo una cita:

“Uno puede enfrentarse a los acontecimientos de la vida con humor durante años, a veces muchos años, y en algunos casos mantener una actitud humorística casi hasta el final; pero la vida siempre nos rompe el corazón. Por mucho valor, sangre fría y humor que uno acumule a lo largo de su vida, siempre acabará con el corazón destrozado. Y entonces uno deja de reírse. A fin de cuentas ya sólo quedan la soledad, el frío y el silencio. A fin de cuentas, sólo queda la muerte.”

Plaers Musicals

Escoltar el “Gratest Hits” de Björk al llit abans d’anar a dormir mentre a fora plou; estar a primera fila d’un concert de Morrissey mentre aquest et canta “Life is a pigsty” miran-te als ulls; ballar “La Casa Azul” amb les teves amistats en una sessió de gore-petardeo del Niño del Exorcista a les Festes de Bellvitxe; fer una performance de Monica Naranjo a la tarima d’una discoteca del barri mentre gent que ni et coneix t’aplaudeix a rabiar i, evidentment, veure a Madonna des de la Zona Vip amb un Gintònic a la ma i un bombó a l’altre.

.

Plaers Viatgers

Entre els que jo he tingut la sort de degustar: El barri jueu ortodox de Jerusalem un Sabbath a mitjanit, els Cliffs del Burren (costa oest d’Irlanda) al capvespre d’un dia sense boira, l’aigua transparent de les Catxoeiras de la selva de Brasilia, el reflex de la llum sobre les runes romanes de la Plaça de l’Almoina a València, el Temple egipci de Debod a Madrid, les botiguetes de música de Candem a Londres i el Palau del Rei Boig a Baviera (Alemanya).

00001785_9Plaers Sensuals

Notar sobtadament una ma dintre els teus pantalons mentre estàs jugant a rol tranquil•lament amb els teus amics; que et facin una mamada tan intensa que t’hagis d’agafar al moble del llit cridant com un posseït, fotre un bon polvo després d’una època de sequera,  quedar emborratxar-se perdudament i sortir de festa un quart d’hora després que t’hagin dit “millor només som amics” o “es que m’he embriagat de mi mateix i necessito una temporada de soledat”. I, per sobre de tot, el millor plaer sensual i d’excitació màxima, per mi, son els cinc minuts abants d’arribar a una primera cita amb un desconegut… millor que un orgasme!

Doncs res! Que segueixi el meme qui li vingui de gust!

Anuncis
h1

Horror Vacui // Endevinalla fotogràfica.

Octubre 19, 2008

Sembla que he sobreviscut amb relatiu èxit al meu primer cap de setmana després de la voràgine estival que, entre conferències, concerts, festivals de cine i turisme no m’havia deixat temps per pensar en com d’horrible pot esdevindre la meva vida en el proper any; i ara ja no em queda cap projecte a la meva agenda, a part d’afegir una xifra més a la meva edat… yupi!

Em sento com un personatge secundari de la Història Interminable: fugint del no-res que avança lenta i inexorablement cap a mi, sabent que cap Atreyu vindrà a salvar-me a lloms d’un drac blanc. Tan sols em falta saber els detalls: Quin serà el detonant? El Dia? La Hora? S’admeten apostes.

Fins quan podré autoenganyar-me creient que l’arqueologia encara té futur, que podré oblidar-me d’ELL d’una puta vegada substituint-lo per l’efimeritat d’un orgasme passatger o que cada divendres i cada dissabte em plouran plans genials i festes fantàstiques sense que hagi de moure un dit?

I siusplau, no em vingueu ara amb edulcorats ànims ni amb falses esperances, odio la nyonyeria optimista made in Disney i els copets a l’esquena us els podeu guardar per a qui encara cregui en els happy endings, que a mi em senten com patades al estómac. Us recordo que soc materialista!

Be! Abans que m’acuseu, i amb raó, d’intentar arravatar a Morrissey el títol de Mr. Drama Queen, us proposo un petit entreteniment: endevinar a quin dels llocs, on he estat els darrers quatre mesos, corresponen aquestes imatges: Madrid, León, Irlanda, Montblanc (i rodalies), València i Sitges. A veure qui ho encerta!

Foto 1

.

Foto 2

.

Foto 3

.

Foto 4

.

Foto 5

.

Foto 6

*All pics made by me*

h1

VALENCIA DON’T STOP

Setembre 20, 2008

Mai havia estat a la bonica i acollidora capital del País Valencià i el darrer record que tenia d’aquelles contrades era la ja llunyana estança amb els meus pares a Benidorm quan era petit: òbviament, res a veure!

Primer de tot vull agrair de tot cor als nostres excel·lents guies locals: en Joan i en Nemo, a qui he conegut a treavés d’aquest blog. Sense ells no hauríem vist ni gaudit un 1% de la ciutat! Gràcies per la paciència que heu tingut amb la nostra despistada puntualitat!

Només trepitjar terra valenciana els nostres sherpes indígenes ens varen dur a la part més futurista de la vila: la Ciutat de les Arts, una espècie de complex monumental gegantí dissenyat per Calatrava que barreja, amb prou bon gust, el neo-neo-gòtic amb el neo-modernisme. Cal dir, però, que l’apretadíssima agenda que dúiem ens va impedir accedir dins els Museus o Oceanogràfics; tot i així ja ens varen advertir que el caràcter valencià-pepero es basa en l’exagerada ostentació supèrflua i la deixadesa en continguts.

Posteriorment la nostre ruta va retrocedir cronològicament fins a la valència humanista d’Ausies March o Joanot Martorell, fruint de l’esplendor baixmedieval de la Generalitat, el Consolat de Mar, el Pati del embaixador Vic i, molt especialment, la Llotja de la Seda on varem al·lucinar  amb el seu bosc de col·lumnes helicoïdals i sobretot amb la curiosa mostra d’escultura pornogràfica del s.XV!

I, com si d’una màquina del temps es tractés, ens varem aturar a fer un mos  als carrerons de Ciutat Vella amb l’empremta que Jaume I va deixar en forma de llegat arquitectònic medieval. Cal dir que poca gent ha tingut el luxe de poder visitar l’interior de Capitania General, on s’hi amaga l’espectacular Convent  de Sant Domènec amb el seu claustre mitjeval, al mateix lloc on Milans del Bosch va preparar el 23 F.

El nostre viatge diacrònic no podia acabar d’una altre forma que a les runes de la Plaça Almoina, un jaciment arqueològic molt ben museïtzat (guies, vídeos, maquetes, 3D…) que ens va mostrar les arrels romanes, visigòtiques i musulmanes de la ciutat. Com a anècdota destacar que en un baptisteri paleocristià havien reutilitzat un carreu romà on apareixia esculpida una POLLA immensa, un veritable escàndol per a les iaies peperes que havien demanat al museu que no ho mostrés!

Una formidable estada de tres dies on també hem tingut la oportunitat de provar la millor paella tradicional, inflar-nos d’orxata, degustar gelats dels gustos més originals (formatge de cabra amb aftersun, mmm…) o visitar fugaçment els locals d’ambient embogits per la visita de la DIVA. I… ara que hi caic, en 3 dies no hem conegut a cap heterosexual… Potser no n’hi han?

PD: Dilluns la crònica de com varem aconseguir colar-nos a la ZONA VIP del CONCERT DE MADONNA.

PPD: Totes les entrades a Viquipèdia enllaçades en aquest post són obra del nostre guia Joan Carles!

h1

La maledicció de la meva mare

Setembre 5, 2008

Finalment m’he decidit a confessar un dels  secrets de familia millor guardats: la meva mare té una curiosíssima maledicció que consisteix en que, allà on va de vacances, en poques setmanes començen a succeir tot tipus de tragèdies i desgràcies.

Podreu pensar que son meres casualitats o especulacions sense fonament, bé, jo pensava el mateix fins fa ben poc, però… cada any sense falta es repeteix el mateix ritual: ma mare marxa amb la família o amb alguna amiga a un país on tothom viu la mar de tranquil, l’estança transcorre plàcidement i quan torna… pam!

Aquí els exemples més destacats:

Israel: Quan jo tenia 17 anys vam anar tota la family en aquest país, aprofitant que el meu pare és molt fan del conflicte arabo-israelí. En aquell moment hi havia una treva, però just al tornar Ariel Sharon es va passejar per l’explanada de les mesquites i va començar una nova i ferotge Yihad.

Euskadi: També vàrem anar de vacances durant l’anterior alto al foc al País Vasc. Poc després del nostre retorn, ETA va trencar l’armistici i va començar una onada d’atemptats.

Nova York: L’agost de 2001 la meva mare i una amiga van estar visitant aquesta bonica ciutat nordamericana. No cal que us expliqui que va passar aquell 11 de Septembre, no?

Praga: Els meus pares es van agafar uns dies a la República Txeca i just quan tornaven una onada de greus inundacions va destroçar el país.

Madrid: Per motius de feina, la meva mare també va estar a Madrid poc abants del 11M.

Jamaica: Aquest any ha marxat amb les seves amigues al Carib… no sé si haureu escoltat a les noticies que el tornado Gustav ha deixat 7 morts a l’illa.

Es podria dir que, en el fons, ella és la responsable indirecte de les desgràcies i hecatòmbes de mig planeta?

Qui sap on anirá de viatge l’estiu vinent? Potser a la vostre ciutat? Qui sap si a casa vostre? Per si de cas, dormiu amb un ull ben obert!

 

h1

IRISH BLOOD, CATALAN HEART

Agost 27, 2008

Ja torno a ser aquí!! Did you miss me?

Després de sobreviure miraculosament a les degudes sobredosis de Guiness, sausages, bread & butter, soup of the day i tonelades de carn greixosa, puc afirmar que Irlanda m’ha encantat! Ha estat un viatge increïble que, em temo, serà força dificil d’oblidar! I quasi us podria confessar que prefereixo la boira, l’insistent xiri-miri i les temperatures de 15º a la enganxosa xafogor barcelonina que m’ha abufetejat tan sols baixar del avió.

Si una cosa m’he adonat és que, en el fons, Irlanda i Catalunya son pobles germans. Ambdues nacions porten a les seves esquenes una història bastant trista, plena de batalles perdudes, invasions, desastres i calamitats, vivint sempre a la ombra del seu veí poderós que no dubta en imposar la seva llengua i bandera. Si bé Irlanda ha aconseguit la independència de quasi tot el seu territori, cal dir que la seva llengua pròpia, el gaèlic o irish, és troba en procés de desaparicció inminent: per molt que l’estat s’obstini en subtitolar-ho tot en ambdós idiomes, en 10 dies tan sols he escoltat a un conductor d’un petit poblet parlar 5 min. en la llengüa del país; mentre que de catalans en trobava a cada racó! Ni a Lisdonbarna, un poblet minúscul on vàrem dormir dues nits, ens vam lliurar d’escoltar a turistes amb accent lleidetà! De fet jo proposaria al govern irlandés que s’oblidés de la seu obsolet idioma d’origen celta i adoptés el català com a pròpi!

I que dir dels seus jaciments! Oh my God! És la veritable Disneylandia de l’Arqueologia! Haurieu d’haver vist la meva cara d’èxtasi davant els 600 gravats prehistòrics als gegantins túmuls funeraris de Newgrange i Knowth, el llibre altmedieval de Kells a la biblioteca del Trinity Collage, els dolmens de Burren o les esglesietes paleocristianes i els fortins celtes d’Innis More, aixó per no parlar de la quantitat de castells i catedrals que trovabem a cada pas! Si mai em quedo al atur, ja sabeu on em podeu buscar! El sou mínim son uns 2.000 euros i la vivenda està igual que aquí, es per pensar-s’ho, no?

La gent irlandesa, ja es un tema a part! A Dublín, possiblement la part més lletja de la illa, estava plena de ionkis, borratxos i mares adolescents. No vaig notar un especial fanatisme catòlic i fins i tot hi han pubs d’ambient, però tenien pinta de ser veritables bunkers armaritzats. Galway, pel contrari, semblava la ciutat més oberta i feliç del univers; sospito que el fet que el 50% dels habitants siguin estudinats d’anglés de menys de 30 anys, hi deu tenir molt a veure!

No us aborriré amb una interminable sessió de paisatges irlandesos, però no he pogut resistir la temptació de penjar una minuscula selecció fotogràfica d’aquesta aventura en els nòrdics paratges celtes!

a

a

a

a

Irish blood, catalan heart
is what I’m made of
there is no one in earth
I’m afraid of

h1

Estiu Don’t Stop

Juliol 24, 2008

Des de fa 9 anys aquest és el primer estiu en que no invertiré les meves vacances en treballar de voluntari en una excavació arqueològica programada ni en fer de monitor d’esplai en rutes, campaments, ni colònies de cap tipus.

I clar, heu de saber que jo sofreixo un terrible “Horror Vacui” agut, es a dir,  pànic al no-res, a la sensació d’estar malbaratant la meva vida en un sofà, un intens terror al previsible aburriment soporífer en que es transforma al agost la ciutat dormitori en la que visc. Així doncs el primer que vaig pensar és que el meu estiu esdevindria una lenta i macàbra tortura xinesa: més de dos dies seguits tancats a casa sense fer res i ningú amb qui quedar i ja em veia embotit en una camisa de força camí cap al psiquiàtric samboià.

Però no!! Al contrari! Encara no sé ben bé com, però miraculosament he omplert la meva agenda de forma que, si tot va bé, del 4 d’agost al 12 d’octubre no estaré ni una setmana seguida dormint a casa!! wooo hooo!

En primer lloc el meu devenir em durà a dirigir un importantissim i apassionant projecte arqueològic al costat del poble de ma mare i, aprofitant la benetesa, m’hi instalaré a viure durant la primera quinzena d’agost coincidint, a més, amb la Festa Major. El millor de tot és que es quedarà a dormir amb mi una companya de feina diferent cada setmana, la qual cosa pot provocar la divertida situació en que totes les iaies tafaneres del poble arribin a la conclussió que jo en realitat soc un “Don Juan” hetero que cada dos dies es lliga a una tia diferent. Can you believe it? Muahaha! Pot ser molt divertit!

Després de descansar un sol dia a casa, agafo el primer vol cap a Irlanda on em passaré 5 dies a Dublín i 5 a Galway. I de nou em permeto el luxe d’invocar el vostre consell, oh, estimats lectors! Per un casual de la vida algú de vosaltres ha estat en aquetsa bonica illa i em pot aconsellar que cony hi ha d’interessant per anar a visitar, tenint en compte que ni jo ni cap de les meves amigues disposem de carnet de conduïr?. Perqué un cop vàrem adquirir impulsivament els bitllets ens vam adonar que realment no tenim ni zorra de que dimonis hem d’anar a veure! A Madrid em vaig guiar quasi exclusivament per els vostres consells i em va anar molt bé!

Un cop aterri de nou a Barcelona tindré 3 dies per descansar i tornar a la feina, on es bastant possible que m’enviin un més (entre setmana) a viure a un poble de la costa catalana conegut sobradament per la seva massificació turística da baixíssima qualitat. Però clar! El dia 17 de Septembre m’en vaig cap a València, concretament al putu poble de Cheste, on Sa Majestat Madonna realitzarà el, de moment, únic macro-espectacle al nostre estat (com ara vingui a Barcelona us juro que la mato!!, tot i que sí, vale, em fa ilu veure les terres valencianes!).

I Octubre? Doncs el dia 2 comença, un any més, la cita amb el glamour cinèfil: el Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges. És evident que jo no hi puc faltar ja que, de nou, l’apartament dels meus pares es convertirà en una comuna hippie plena de sacs de dormir i, un any més, ens haurem de decidir entre les desenes de films que es projecten, si es millor anar a veure el debut de la filla de David Lynch, l’homenatge a Kubrick o la adaptació de Miquel Houquelbeq de la seva mítica novela “La possibilitat d’una ïlla“. El programa ja s’ha publicat, consulteu-lo AQUÍ.

I clar, com molt bé haureu pogut deduïr, les possibilitats que durant aquests dies jo em pugui conectar a internet i, per tant, actualitzar aquest blog, son més aviat escasses. De veritat que intentaré, per poc que pugui, anar publicant de forma imprevissible i quasi aleatòria!! Us demano tan sols que no m’oblideu i que us aneu passant de tant en quan per aquesta humil web, encara que sigui per comprovar si he conseguit sobreviure a la  meva voràgine estiuenca.

PD: La gent em pregunta que perqué no m’independitzo i jo els somric maliciosament… la meva veritable llibertat es basa en tenir un compte corrent que em permeti anar a un congrés a León avui, a un festival a Madrid demà o a adorar a la meva deesa del Pop demà passat, encara que sigui al indret més rebuscat de la nostre geografia. Una vivenda pròpia? Pa’ que? Si jo a casa quan menys hi sigui millor!

h1

MADRIZ!!: Crònica d’un viatje llampec!

Juliol 21, 2008

Doncs si! Estimats lectors he sobreviscut a la meva aventura solitària per Madrid. Increïblement en 8h em va donar temps a veure tot el que em vàreu proposar, i encara em va sobrar temps per arribar dels primers al millor concert de la meva vida. Encara no em crec ni jo que fos capaç de saber interpretar un mapa i no perdre’m en (quasi) cap ocasió!!

La veritat es que és una ciutat que combina a la perfecció la grendesa kitch d’un barroc mal copiat de França, amb la modernitat d’unes infrastructures que farien l’enveja a Barcelona. la gent molt tranquila i diversa, tot i que abunden les senyorones de bolso Tous i diari El Mundo.

Aquí una galeria d’imatges comentada! Al pròxim post una crònica del peaaazo concert!

ATOCHA

Quin peaaazo d’estació de tren! Fins i tot tenen un jardí botànic al seu interior amb tortugues! El primer obstacle va ser aconseguir sortir del seu interior!

EL RETIRO

Aquesta ciutat és un pèl extranya… tenen un monument a Llucifer en mitj d’un parc enrome, plé de iaios fent footing i adorables matrimonis passejant el cotxet. Faran misses satàniques també?

Vaya vaya, aqui no hay playa! Però tenen uns palauets la mar de monus i un llac amb barquetes la mar d’apanyat!

.

GRANDES MONUMENTOS DE EJJJPAÑAAA: La puerta de Alcalà, la Cibeles i El oso y el Madroño

S’havien de veure, estava clar! Em va faltar el Km. 0 de la Puerta del Sòl, però estava en obres i no hi havia forma de trobar-lo!

Miralá, miralá, miralá, viendo pasar el tiempooo…

.

La Almudena i EL Palau Reial

Visca el Barroc cutre i exagerat a la francesa! Si per tindre, tenen fins i tot uns jardinets que imiten Versalles! Aixó té un nom que es diu enveja! No vaig entrar a la Almudena, ja que tenia un aspecte tètrico-monumental en plan Valle de los Caidos, que feia una mica de grima la veritat! I em vaig quedar amb genes de saber si dins del Palau Reial hi ha un Saló dels Miralls en petit… em temo que si!

.

EL TEMPLE EGIPCI DE DEBOD

Waaa!! Quina passada! Es tracta d’un veritable temple egipci que, davant les inundacions produïdes per la costrucció del Canal de Suez de la Presa d’Assuan es va translladar pedra a pedra a un parc Madrileny als anys 70’s. És gràtis (quina cosa més rara a Barcelona, oi?) i està superben museitzat! Per dintre podem veure amb un joc de llums projectades com era i funcionava aquest edifici del s.IV-III aC. tot molt didàctic i ben explicat, amb jeroglìfics, guies i peces originals! Molt recomanable

.

CHUECA: Me la imaginava més gran…

Doncs si! Suposo que un dissabte a les 14:00 tampoc era la millor hora per visitar aquest mític barri, peró la veritat.. son 4 carrerons1 i la plaça de Chueca en si sembla de Catalunya en miniatura! Em va fer molta gràcia que hi havien establiments per tot tipus de gais: llibreries per maricultes, gimnasos per musculocas, saunes per desesperats, bars leather, botigues de roba per fashions i sex shops per tots! Però vaja, els llocs d’ambient i les discos en si semblaven (des de fora) una mica antro… s’haurà de tornar per la nit a veure que tal!

.

Museu Nacional d’Arqueologia

Mira que m’havien dit que no hi anés, que no valia la pena i jo mateix m’havia proposat no entrar en cap museu peeero… em sobrava temps i just després de baixar de Colón per Recoletos .. pam! M’el trobo allà davant tot solet, gratis i amb les portes obertes per mi! A més, quan un porta la professió a l’ànima, no ho pot resistir!!

I sí, tal com m’havien advertit és històrico-cultural i decimonònic: peces espetaculars en vitirnes sense ordre aparent, ni cap tipus d’explicació històrica. Però bueno… tenen cada cosa que et caus de cul! Que si els ullals d’elefant de Torralba i Ambrona, que si les dames d’Elx i Baeza, que si una torre funerària ibèrica de 5m d’alçada, que si un bifaç, un mosaic romà, lleons ibèrics… vaja! Lo típic que et trobes les excavacions del dia a dia!

I demà la Crònica del SATURDAY NIGHT FIBER!!!