Que veure a París?

Doncs si estimats lectors, en pocs dies… I’m trowing my arms around Paris! Per primer cop des de que al 2008 vaig visitar els cèlics paisatges Irlandesos, finalment tinc unes vacances estivals de més d’un cap de setmana! I realment ho necessitava, després d’hores i hores al sòl, amb la suor gotejant sobre els plànols que intentava dibuixar, necessito urgentment escapar de la rutina i desconnectar de l’arqueologia i l’humida xafogor barcelonina!

I que millor per oblidar la fosca Espanya de xaranga i pandereta, amant d’obscures tradicions obsoletes, així com  l’ombliguisme victimista del nacionalisme català,  que escapar-me a la capital de les llums i la raó? Aquell país si que va saber arrancar des de l’arrel a l’Antic Règim i tota la seva Familia Real, sobreposant el racionalisme de l’Il·lustració a la tradició, als privilegis feudals i al romanticisme medieval, tot i que darrere el seu republicanisme sempre hi hagi lloc per a napoleònics imperialistes i auto-proclamats salvadors de la Pàtria. La ciutat de Focault, Sartre, Proust, Guidé, Levi Strauss, Victor Hugo, Moliere, entre tants i tants genis que van fer d’aquell indret l’epicentre del glamour i la cultura durant uns quants lustres.

L’únic cop que hi vaig estar, de passada tornant de Suïssa, tindria uns 12 anys i tan sols recordo que em vaig negar a  anar a Eurodisdey, per sorpresa dels meus pares, doncs en aquella tendre edat ja sentia aversió per la nyonyeria infantiloide i vaig preferir visitar els monuments més emblemàtics de la capital francesa.

Podria haver-hi tornat en el viatge de final de curs de 3r de BUP, però com em duia bastant malament amb la resta de garrules ordinàries del meu curs, vaig anar posposant el retorn fins a una millor ocasió que mai acaba d’arribar!

I bé, durant una setmana tindré temps de sobres de gaudir amb calma i deteniment el Codi de Hammurabbi,  donar un petó a la tomba d’Oscar Wilde, recrear-me en la majestuositat barroca de Versalles, dinar a la sisena planta del Museu Charles Pompidú…

Peró no em vull perdre cap experiència en aquest esperat viatge, doncs a saber quan tinc la oportunitat de tornar a passejar pels seus romàntics carrerons! Així doncs, estic obert a tot tipus de recomanacions turístiques d’aquells que hi hagueu estat; estalvieu-vos, això si aquelles referències més òbvies de les postals, ja sé que existeix la Notre Dame i la Torre Eiffel gràcies! Però de ben segur que hi ha algun racó imprescindible molt millor que els monuments evidents! Vinga, no sigueu tímids!

La maledicció de la meva mare

Finalment m’he decidit a confessar un dels  secrets de familia millor guardats: la meva mare té una curiosíssima maledicció que consisteix en que, allà on va de vacances, en poques setmanes començen a succeir tot tipus de tragèdies i desgràcies.

Podreu pensar que son meres casualitats o especulacions sense fonament, bé, jo pensava el mateix fins fa ben poc, però… cada any sense falta es repeteix el mateix ritual: ma mare marxa amb la família o amb alguna amiga a un país on tothom viu la mar de tranquil, l’estança transcorre plàcidement i quan torna… pam!

Aquí els exemples més destacats:

– Israel: Quan jo tenia 17 anys vam anar tota la family en aquest país, aprofitant que el meu pare és molt fan del conflicte arabo-israelí. En aquell moment hi havia una treva, però just al tornar Ariel Sharon es va passejar per l’explanada de les mesquites i va començar una nova i ferotge Yihad.

– Euskadi: També vàrem anar de vacances durant l’anterior alto al foc al País Vasc. Poc després del nostre retorn, ETA va trencar l’armistici i va començar una onada d’atemptats.

–Nova York: L’agost de 2001 la meva mare i una amiga van estar visitant aquesta bonica ciutat nordamericana. No cal que us expliqui que va passar aquell 11 de Septembre, no?

–Praga: Els meus pares es van agafar uns dies a la República Txeca i just quan tornaven una onada de greus inundacions va destroçar el país.

–Madrid: Per motius de feina, la meva mare també va estar a Madrid poc abants del 11M.

–Jamaica: Aquest any ha marxat amb les seves amigues al Carib… no sé si haureu escoltat a les noticies que el tornado Gustav ha deixat 7 morts a l’illa.

Es podria dir que, en el fons, ella és la responsable indirecte de les desgràcies i hecatòmbes de mig planeta?

Qui sap on anirá de viatge l’estiu vinent? Potser a la vostre ciutat? Qui sap si a casa vostre? Per si de cas, dormiu amb un ull ben obert!