Per què arrasa Angela Merkel?

La crisi econòmica s’ha endut per davant a 20 presidents europeus i, en canvi, ha catapultat fins quasi a la majoria absoluta (el millor resultat de la CDU des de 1957) a la Canceller alemanya  Àngela Merkel. Quins son els factors que ho han fet possible? A partir de les taules de dades de Der Spieguel, he arribat a les següents conclusions:

–> Cruspir-se als aliats: Com si es tractés de “Saturn devorant als seus fills”, Merkel s’alimenta dels vots d’aquells partits amb qui Governa. Primer li va tocar el rebre al SPD i ara als Liberals. La CDU ha xuclat 2 milions de vots de la seva crossa FDP, quasi 2/3 parts del que va obtindre aquest partit en els anteriors comicis. Ha expulsat del parlament al partit frontissa per excel·lència, que des de 1949 havia arbitrat el poder entre SPD i CDU, participant en els executius d’Ardenauer, Willy Brandt o Helmut Kohl. Fet que hauria de servir d’advertència a verds i socialistes. Segur que voleu ser els següents?

->Cruspir-se a tothom en general: No només ha rapinyat el vot liberal. Merkel s’ha endut 460.000 vots dels Verds, partit que hauria de reflexionar si la seva ideologia ecoliberal, gens crítica amb l’austeritat envers el sud d’Europa, no ha servit perqué els seus votants preferissin l’original a la còpia en verd. Merkel també s’endú 300.000 vots socialistes i 160.000 de L’Esquerra, possiblement de persones que han vist millorar la seva economia, encara que sigui amb mini-jobs malpagats, i ara passen d’experiments.

-> Edat: Merkel es la més votada en totes les franges d’edat, però és imbatible entre els jubilats, on té el 50% de vot, mentre que entre els joves de 18-24 anys la distància amb els socialistes és molt més curta (31 a 24%). Als Verds, en canvi, els passa just al contrari, tenen un bon resultat entre els joves (11%), però no rasquen bola en la tercera edat (4%). La resta de formacions tenen una representació més o menys constant a les diverses franges.

–> Gènere: El rol de la dona poderosa té el seu públic. Merkel ha obtingut el 44% del vot de les dones per tan sols el 39% dels homes. En la resta de partits el vot masculí supera al femení, excepte en els Verds, tot i que la diferència és menys evident (7 a 9%) i és més lògica, doncs és el partit que ha fet més bandera del feminisme. El partit amb vot més masculinitzat ha estat l’extrema dreta euròfoba del AfD (6 a 4%)

-> Treball: Merkel tan sols no és la més votada entre els aturats (24%), col·lectiu que ha votat a SPD (26%) i a L’Esquerra (23%); però en un país on l’atur, a dia d’avui, és del 5,3%, diguéssim que no es un sector gaire significatiu.  La CDU té la gran massa de votants sobretot entre jubilats (50%), autònoms i empresaris (49%) i funcionaris (45%).

-> El “vot antisistema” no s’acaba d’ubicar, el vot conservador si: Els votants que volen un fer un “vot protesta” van una mica perduts. Ara que el Partit Pirata ja no és novetat, ha centrat l’atenció AfD, una formació sobiranista de ultradreta anti-Euro que, curiosament, s’ha endut 360.000 vots de Die Linke, la principal fuga de vots del partit de l’Esquerra, la qual cosa dona una pista de la desorientació ideològica de cert electorat populista, que tan sols vol votar NO a tot, al preu que sigui. En canvi el votant conservador, sobiranista, insolidari i nacionalista, que no vol cap canvi ara que les coses li van un xic millor que als seus veïns, ha votat Merkel.

 Com a conclusió, apuntaria a que el votant alemany, en general, ha anat a les urnes amb por als canvis. Merkel ha sabut vendre una idea de que la crisi son els altres i que el millor que poden fer es refugiar-se en el seu individualisme proteccionsita. Ha convençut a la població que la fosca austeritat luterana és el camí a seguir, amb la submisa docilitat de l’oposició, a excepció de l’Esquerra. Ha repartit el treball amb precaris minijobs, que ara molts temen perdre i acabar com els dropos sud-europeus. Tot i això, no té majoria absoluta, però com si la tingués, ja que la dretanització de verds i socialistes i la històrica i histèrica fòbia entre l’SPD i Die Linke, dels temps de l’assassinat de Rosa de Luxemburg el 1919, impedeix cap alternativa d’esquerres. Ja el 1932 les reticències entre socialistes i comunistes van impedir sumar una majoria alternativa a Adolf Hitler i, en pocs mesos, es retrobaven en un forn crematori. Igual va sent hora d’enterrar la destral de guerra no?

PD: No us perdeu aquest gràfic sobre el vot a Berlín ciutat. Sembla que no hagi caigut el mur!!