Posts Tagged ‘vegetarianisme’

h1

Reflexions Arqueològiques i Històriques sobre el Vegeterianisme

Novembre 21, 2013

L’altre dia a l’agrupació local d’ICV a l’Hospitalet vam organitzar un debat amb associacions i moviments socials dedicats a la defensa dels drets dels animals. La destacada activista Aïda Gascon va treure el tema del vegetarianisme/veganisme i la possibilitat d’una societat humana que visqui sense menjar carn animal. Els seus arguments giraven entorn a que la quantitat d’aigua i de terra vegetal que es destina a la criança d’animals resulta ecològicament insostenible en el temps, així com el maltractament i la massificació animal en les granges industrials. Com a arqueozoòleg, però, vaig fer una contundent intervenció explicitant algunes objeccions que a mi em presenta des d’un punt de vista arqueològic/antropològic:

HomoHabilisCampsiteTransReproducció d’un grup d’Homo Habilis descarnant una zebra fa 2 milions d’anys

1.- Evolució homínida: Els Australopitecs (4.000.000 ANE), segons ens mostren els anàlisis d’estries de les seves dents, eren completament vegetarians. A partir de l’Homo Habilis (2.500.000) es comença a consumir carn, segurament amb una carronyeria oportunista que deriva en caça intensiva fa 1.700.000 anys amb els primers homínids d’Europa. Des d’aleshores mai s’ha documentat cap exemple d’una societat que no s’alimenti d’animals. El consum de carn, per tant, es molt anterior al sorgiment de la nostre espècie i està plenament lligada a la nostre evolució biològica.

2.- Domesticació animal: Les ovelles, cabres, vaques, porcs, gallines, cavalls, gossos o gats son espècies artificials creades per l’home a partir de la domesticació d’espècies salvatges i no sobreviurien en llibertat sense l’alimentació que els aportem nosaltres. La revolució neolítica, amb l’aparició de la ramaderia, va ser absolutament fonamental per fer un canvi demogràfic al planeta passant d’un creixement anual del 0,03% del mesolític al 1% de finals del neolític.

3.- Paper dels animals en l’economia de les societats pre-industrials: La religió hindú va prohibir el consum de la vaca ja que, com va demostrar l’antropòleg Marvin Harris, aquest animal es imprescindible per generar adob i per fer servir l’arada. Tot i aquest tabú alimentari, les vaques son consumides per les castes inferiors, esdevenint un mecanisme de redistribució alimentaria. Molts països en vies de desenvolupament no podrien sobreviure sense els recursos que obtenen dels animals (llet, pell, força de treball, ossos, plomes, medul·la…)

4.- El perill del Canibalisme: Totes les societats que han tingut mancances de proteïna animal en el medi al llarg de la història, no han esdevingut vegetarianes, sinó caníbals. Tenim nombrosíssims casos de consum de carn humana ja al Paleolític Inferior (Atapuerca 800.000 ANE)  Al llarg del paleolític i del neolític trobem exemples puntuals de persones bullides, rostides o descarnades (cova de Fontebregona, França, 5.000 ANE). A nivell etnogràfic: els aborígens de Queensland (Australia) pràcticaven la caça de nens i dones d’altres tribus davant la menor escassedat animal. L’Estat Asteca, davant la mancança de grans mamífers domèstics o salvatges, practicaven el sacrifici humà massivament, per devorar ritualment les seva carn. L’expedició d’Hernan Cortés va trobar 136.000 cranis humans en una sola fosa a la plaça major de Tenochtitlán. En la IIGM es van documentar casos de canibalisme durant el setge de Leningrad; també durant l’Holodomor, la gran fam viscuda a Ucraïna entre 1932 i 1933.

5.- El mal precedent de Polònia: El 1981 el govern comunista de Polònia va anunciar una reducció del 20% de les racions de carn subvencionada per l’estat, degut a que la URSS emprava 186 milions de tones de gra a fer pinsos i 126 milions de tones al consum humà. Van esclatar revoltes populars per tot el país i el govern polonès va haver d’imposar la llei marcial. El mateix Mikhaïl Gorbatxov va confessar davant el Comitè Central del Partit Comunista el 1988 que si pogués posar 80kg de carn a l’any en el plat de cada ciutadà, s’acabarien tots els problemes socials de cop.

 6.- Limitacions culturals i ambientals: Com s’alimentarien els habitants de les regions del planeta on es pràcticament impossible la pràctica de l’agricultura? Sobreviurien els esquimals sense pescar? Per altre banda moltes cultures i religions, com el judaisme, l’hinduisme o l’Islam, practiquen un consum d’animals basat en les seves creences rituals, plenes de tabús alimentaris i sacrificis en festes destacades. Per tant, eliminar la carn implicaria un fortíssim xoc cultural per a milions de persones.

Estic completament a favor de les mesures destinades a posar fi al maltractament animal, crec que s’hauria de reduir el consum humà de carn, però, veient els casos abans exposats, soc extremadament escèptic davant la prohibició del consum de carn  que podria tenir greus i imprevisibles conseqüències socials. Soc molt més partidari d’aplicar mesures com evitar la sobre-explotació d’aqüífers, prohibir la destrucció d’excedents alimentaris en indústries càrniques, redistribució equitativa i justa dels aliments dins les societats en desenvolupament, consumir productes de proximitat, donar una mort incruenta als animals o prohibir l’ús del sofriment d’animals per coses supèrflues com productes cosmètics o espectacles (no de medicaments, en aquest cas ho veig justificat si es imprescindible).