Posts Tagged ‘urna’

h1

Crònica surrealista de la meva jornada electoral

Març 10, 2008

urnaDoncs si! He sobreviscut a la meva primera jornada electoral com a Representant de l’Admninistració i la veritat és que ha estat una experiència d’allò més surrealista però alhora enriqudora, ja que m’ha permés arribar a les següents reflexions:

Refexió 1: MORT AL SENAT! Qui cony va inventar el sistema de les tres creuetes? L’haurien de matar a pets! Ningú sabia com funcionava i li havies d’explicar detalladament, els fulls no cabien dins els sobres sense fer papiroflèxia avançada i, obviament, les urnes s’ens van quedar petites a mitj matí i ja em veieu a mi apretant els vots amb una regla i sacsejant la urna per fer lloc! Això per no parlar del etern recompte, ja que la majoria de votants van tenir la genial idea de marcar caselles al atzar (en plan: una a ERC, una altre als Carlistes i la darrera a Jubilados en Acción) i era impossible quadrar res!

Reflexió 2: Haurien de buscar la forma d’excloure a le persones analfabetes o amb evident retràs mental del procés de selecció per ser vocal o president. A mi em va tocar una iaia borderline i quan em vaig adonar que  era incapaç d’assimilar el concepte “vot blanc=urna blanca /vot taronja=urna taronja” la vaig convencer perqué es limités a somriure als electors. El millor de tot va ser que a les 23:00 es va escaquejar del recompte i la vaig fer baixar en pijama i bata a signar-me les actes d’escrutini.

Reflexió 3: Si hagués volgut hauria pogut manipular taaant els resultats! Perqué soc bona persona i responsable eh, perqué els interventors em signaven tot els que jo els hi donava sense mirar i els membres de la mesa ja tenien prou feina amb tota la paperassa. Fins i tot em vaig adonar que en una taula havien posat els vots de Ciutadans a Ciudadanos en blanco i ho vaig corregir superant temptacions caciquils! 

Reflexió 4: Els abstencionistes que fan correr el rumor que la gent que milita als partits ho fan només per la pasta haurien de veure com curren els interventors per amor al art i sense esperar res més a canvi que la victòria de les seves sigles! He d’agraïr la col·laboració als miltants i apoderats de totes les ideologies, i especialment del PSC, sense l’ajuda dels quals encara estaria ara comptant les creuetes del putu Senat.

Reflexió 5: Per una vegada que faig campanya per un partit i aquest va i obtè els pitjors resultats de tota la seva història, perd grup parlamentari i fins i tot dimiteix el seu líder! Si ho arribo a saber demano el vot per Duran o per la pobre Trotona! Sort que ens queda el consol d’haver derrotat un cop més el feixisme i la homofòbia pepera,  que si no…

I res, com a anècdotes destacar la d’un fatxa borratxo demanant a crits el vot per la falànge o dos vots nuls amb fotografies d’un entrepà de Fankfurt (???). Ja estic esperant deleïtós que arribin els següents comicis per repetir!

I amb això dono per tancada la secció de política d’aquest blog per una bona temporada!