Posts Tagged ‘tv3’

h1

Així ha manipulat la campanya TV3 per perjudicar En Comú Podem

Juny 22, 2016

TV3, la seva

Aquesta campanya TV3 ha abandonat qualsevol reminiscència de professionalitat i imparcialitat per abraonar-se a fer agitació, propaganda i proselitisme dels partits que formen el Govern català, com si fos un hooligan exaltat. Sobretot ha tractat de perjudicar per tots els mitjans possibles a l’única força de la oposició que ha derrotat als partits del Govern des de 2012:  En Comú Podem. Tot pagat amb els nostres impostos.

La dreta nacionalista no ha assimilat encara que va perdre l’alcaldia de Barcelona o que va ser derrotada el 20D, ara vol venjança i no ha dubtat a fet totes les trampes possibles per impedir una tercera debacle.

Per primer cop a la història recent TV3 no ha seguit els Blocs Electorals (que li obligaven a informar imparcialment de tots els partits) i ha editat les noticies de campanya com li ha donat la gana, amagant a la primera força política en darrer lloc i donant bombo i plateret de qualsevol declaració que afavorís als seus amos CDC i ERC. No tinc cap mena de dubte que quan vinguin les eleccions catalanes, on la dreta nacionalista va ser primera força, tornaran els Blocs Electorals més estrictes.

A continuació un breu recull de les manipulacions informatives de la casta periodística convergent en contra de la oposició democràtica d’esquerres:

1.- Canviar el logo a En Comú Podem

zz tv34

A l’hora d’informar dels resultats de l’enquesta del CIS, Elena Sanchez Melero, en comptes de posar el logo d’En Comú Podem posa el de Podemos, partit que com a tal no es presenta a les eleccions, sinó que forma part d’una coalició més àmplia. Un intent de presentar-nos com la mera sucursal d’un partit espanyol? Confondre als electors? Mala fé o ignorància? Es normal que TV3 desconegui el nom i el logo de la primera força política de Catalunya?

zz tv35

De nou en el programa Divendres van tornar a canviar absurdament el logo de En Comú Podem pel que fa servir Unidos Podemos a la papereta, posant a sota el de Convergència que era un 200% més gran que cap altre partit, tot i ser la 4a força política a Catalunya. Curiosament, amb ells no s’equivoquen mai.

2.- Manipular els cartells i inventar-se controvèrsies inexistents.

zz tv3

El comunity mànager del 3/24 va agafar el cartell de campanya de Unidos Podemos i el va comparar barroerament amb el d’un míting de En Comú Podem, per tal de buscar inexistents contradiccions entre ambdós sobre si deien “poble” o “pobles”. S’ha de ser manipulador, sectari i barroer per anar a furgar en aquesta bestiesa.

zz tv32No contents amb això s’inventen una inexistent polèmica perquè al cartell d’Unidos Podemos apareix Ada Colau i no Xavier Domenech. Al cartell no apareixen els caps de llista, sinó les cares més conegudes del canvi i, a més, Ada Colau si que és es candidata doncs tanca la llista per Barcelona. Des de quan un mitjà de comunicació es dedica a opinar i manipular sobre els cartells d’un partit en comptes d’informar dels seus actes? Donaran també opinions dolentes sobre els cartells de la resta de partits?

3- TV3 decideix el tema que “marca la campanya”.

zz tv31En cap moment En Comú Podem (ni cap altre partit no processista) va parlar en aquell dia del “RUI” (una nova impostura basada en repetir el 9N per tapar el fracàs de Puigdemont). Tan es, TV3 va decidir que aquell era el tema del dia, només va preguntar per això als candidats i va donar totes les informacions des d’aquest punt de vista, tapant els temes reals del qual parlaven la resta.

4.- Qualsevol ruqueria que faci el candidat de CDC (4a força) es una noticia estrella

 zz tv36Alto!! Pareu les rotatives!! Breaking news!! Francesc Homs ha anat en bicicleta 50km a un míting! I no us preocupeu, no calen periodistes, ell mateix envia el selfie a TV3 que per això n’és l’amo.

4.- Les retallades en educació son culpa de la oposició d’esquerres, no del Govern que les fa.

zz tv37

TV3 va presentar una concentració de mestres i activistes contra les retallades de JxS en educació com una protesta contra els partits d’esquerres a la oposició. A aquest extrem de manipulació barroera ha degenerat Tv3. Òbviament la escridassada de la Marea Groga no anava dirigida a la CUP o CSQP sinó als Consellers de la dreta neoliberal de Junts x Si, tal com han explicat a un manifest, indignats per les mentides, falsificacions i falòrnies de la radiotelevisió pública catalana.

Podeu llegir un detallat article a Media.Cat sobre aquest escàndol de manipulació

5.- Els retards en Rodalies son culpa d’Espanya i només solucionen amb la Independència.

zz tv38

TV3 va obrir el telenotícies migdia i vespre del passat dijous amb un extens informe sobre els retards a Rodalies (que son competència de la Generalitat), donant pas seguidament a les informacions de campanya de CDC i ERC, perfectament coordinades prèviament amb el Telenotícies, on van donar la culpa d’aquests retards a Espanya, al centralisme i a la manca d’inversions. En cap moment van fer esment que la política d’infraestructures de la dreta (amb CDC al capdavant) durant els anys de la bombolla immobiliària es van basar en donar prioritat absoluta a les inversions al AVE davant de Rodalies, mentre acusaven a ICV de ser enemic del progrés econòmic quan defensava Rodalies davant l’AVE.

Tampoc han aparegut a TV3 les declaracions d’un exdirector de Rodalies que ha acusat a la mala gestió de la Generalitat d’aquests endarreriments.

6.- El Debat de la vergonya amb Mònica Terribas, la Vedette.

El debat entre els cap de llista catalans a Tv3, realitzat el diumenge 19 per la nit, va estar “moderat” per una Mònica Terribas completament exaltada i hooligan que no va dubtar a ajudar a Rufian i Homs a atacar a Xavier Domenech (sovint a crits) sobre si el Referèndum acordat seria o no una línia vermella, com si ella fos una candidata més. Tot i que Domenech afirmava un cop i un altre que si, la moderadora cridava com una boja “NO!! NO!! No ho ha dit! No sabem si hi haurà Referèndum!!“.

zz tv39

zz tv310zz tv311

La part més trista i patètica però, va ser quan TV3 va triar preguntes de Twitter per als candidats: totes les escollides (d’entre més de 2.000) estaven fetes per militants, regidors o càrrecs d’ERC, doncs segurament ja estaven pactades prèviament entre el partit i el programa. Quines casualitats més capricioses té l’atzar oi?

zz tv312 Mònica Terribes es la versió nostrada de Jimenez Losantos o Curry Valenzuela. Una persona de la elit i l’establishment que cobra 400.000 euros públics per defensar al Govern, mentre insulta a la oposició i a les classes populars des dels altaveus de Catalunya Ràdio, sense la menor ombra de rigor ni el més remot rastre de periodisme. Ferran Monegal l‘ha comparat amb una Vedette del Molino, en aquest divertit text.

NOTA: Com la campanya no ha acabat es possible que aquest post es vagi actualitzant amb noves trampes i manipulacions

PD: Actualitzo amb informacions que em passa la coordinadora d’ICV Marta Ribas: Els únics partits que han tingut connexions en directe durant tota la campanya han estat ERC i CDC, de la resta de partits han tret talls editats (els que TV3 ha considerat, amb la objectivitat que els caracteritza). Al TN migdia d’avui tan sols han tret les declaracions condemnant a Fernandez Diaz de CDC i ERC, tot i que En Comú podem també n’havia fet.

PPD: Avui 24/6 amb un TN migdia centrat en el Brexit han recollit declaracions de Mariano Rajoy, Perdo Sanchez, Albert Rivera, Puigdemont i Romeva. No ha estat fins al cap de mitja hora, ja en l’espai de la campanya, quan ha sortit un breu tall d’Ada Colau sobre el tema.

h1

SI als Blocs Electorals a Tv3

Juny 9, 2016

Camaron-duerme-Roto_EDIIMA20121130_0312_12

Aquesta nit començarà la campanya electoral que pot culminar la Revolució Democràtica que va iniciar a Espanya el 15M, però fins ara Tv3 s’ha limitat a centrar tota la seva informació política de precampanya entorn al fracassat debat dels pressupostos del Parlament, arribant al límit esperpèntic a limitar-se a preguntar només per aquest tema al líder d’En Comú Podem; una confluència que, com a tal, encara no existeix al Parlament.

Afortunadament, la llei obligarà a partir d’aquesta mitjanit – i durant 15 dies – a que la televisió pública informi proporcionalment sobre tots els partits, inclosos els que no donen suport a Govern de la dreta nacionalista. Concretament CDC, la formació política a la qual ells obeeixen amb la fidelitat d’un gosset faldiller, anirà en quarta posició. De nou els professionals de l’agitació i la propaganda – presumptes periodistes – tornaran a fer el ploricó i esgrimiran el suat conte de la llagrimeta pel fet d’haver de mencionar partits que no son del Règim.

Si TV3 fos una televisió plural i respectuosa amb la oposició, com ho havia estat durant el Tripartit, no caldria que la justícia intervingués en posar ordre en aquest infame comportament barroer i sectari amb el que TV3 esputa la intel·ligència dels seus soferts televidents, dia i si i dia també.

TV3 ha estat denunciada pel Sindicat de Periodistes davant el Consell d’Europa pel control polític dels seus informatius, també pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Col·legi de Periodistes, el mateix Consell Professional de TV3, així com tots i cada un dels partits de la oposició que representen al 53% de la població catalana.De fet, TV3 ha esdevingut una mera porta giratòria entre periodistes i candidats convergents, com ho demostra que el cap de llista de CDC al senat sigui l’humorista Mikimoto, el qual porta dècades parasitant les subvencions públiques per beneficiar als seus negocis particulars.

Els nacionalistes estan tan convençuts de la suprema bondat utòpica de la seva causa que veuen justificats tots els mitjans emprats per arribar-hi, per poc ètics que siguin. Ja serem respectuosos amb els dissidents quan siguem independents, ara no toca. Ara hem d’estar units, com un ramat obedient al Pastor. I si alguna ovella negre esgarriada s’aparta del camí, els lladrucs dels gossos (mediàtics) de l’amo ja s’encarregaran de ridiculitzar-la, assetjar-la, o directament invisibilitzar-la com si mai hagués existit. Es el mateix que succeeix amb tots els fanatismes religiosos i utòpics que anuncien l’arribada imminent d’un Paradís, al qual només un boig o un estúpid no hi pot voler entrar.

El control de la comunicació ha estat vital per a la construcció del relat hegemònic nacionalista, creant unes emocions col·lectives catàrtiques que mobilitzessin a la classe mitja i a la població rural en suport al Govern de dretes i aturar així l’espurna revolucionaria del 15M o de la victòria de Colau a les municipals. I es que el Procés es una “hiperrealitat”, una especie de Màtrix que tan sols s’alimenta, creix i es reprodueix al entorn mediàtic públic i subvencionat català, on els alienats espectadors creuen que és més real que la realitat mateixa. Els mil·lenaristes necessiten desesperadament la seva dosi de fé i pensament màgic, per tal de seguir creient que el món ens mira, que ho tenim a punt de tocar i que es pot crear una Hisenda Pròpia amb el poder de la il·lusió i els somriures. Ells creuen que han desconnectat d’Espanya, però tan sols ho han fet de  la realitat material,

Ens porten prometent l’arribada imminent del Paradís des de 2012, amb una infinita successió de dies històrics  i no han estat capaços de guanyar unes eleccions en vots, ni de fer una Consulta vinculant, ni una sola Estructura d’Estat ni de tan sols aprovar un miserable Pressupost autonòmic. Sincerament: sou uns fracassats. Aparteu-vos i no molesteu a la Revolució que avui comença a Espanya. I de la qual TV3 estarà obligada per llei a parlar, encara que només sigui en un breu parèntesi de racionalitat de 15 dies.

h1

La Marató de la Hipocresia: motius per un boicot.

Mai 17, 2012

Que el Govern que més ha contribuït en generar misèria en tota la Història de Catalunya, ara tingui la cara dura de fer una pornogràfica “Marató de la Pobresa” a la televisió pública és, sens dubte una repugnant mostra d’hipocresia galopant.

La dreta cristiana té mala consciència després d’haver eliminat els impostos de successions i patrimonis a les rentes més elevades, mentre condemna a l’atur i als desnonaments a la resta de la població, retira PIRMIS, criminalitza la pobresa, anima als joves a marxar a Londres a servir cafès i tanca hospitals i escoles públiques, mentre subvenciona a les de l’Opus Dei.

Ara, després de tants crims, CIU  pretén rentar els seus pecats amb un fútil circ televisat, per tal de donar quatre molletes a la població desesperada, com aquella dita de missa “en Navidad sienta un pobre en tu mesa”. El pitjor, però, és la púrria i la xusma capitalista que mou els fils d’aquesta Marató, tots ells de l’entorn financer i endogàmic dels actuals Consellers, i de Salvador Alemany, president d’ABERTIS i assessor de Mas, mitjançant el CAREC.

1) Les empreses que “aporten” diners a aquesta campanya, per tal de rentar-se la cara (font):

ABERTIS, l’empresa que cobra tots els peatges a Catalunya, va augmentar el 2011 un 8% els seus beneficis fins als 720 milions d’euros, al mateix temps que redueix la seva plantilla en 400 treballadors. Tot un exemple d’ètica!

La Caixa, com no, també hi participa, després de rebre 977 milions públics del FROB i acomiadar 3.500 treballadors en el seu procés de fusió. La Caixa és també la responsable del 80% de desnonaments hipotecaris a Catalunya, no es preveu que en suspengui cap en motiu de la Marató.

Movistar: va tancar 2010 amb un augment dels beneficis del 31% (uns 10.000 milions). Tot i això ha anunciat un ERO per a 8.500 treballadors, al mateix temps que reparteix 450 milions en primes per a directius.

Pricewaterhouse-Coopers: empresa que es dedica a l’auditoria financera. Assessorava Lehman Brothers el 2008, quan es va enfonsar. El seu president a Espanya era llavors Luis de Guindos, actual Ministre d’Economia. Actualment assessora a la Generalitat de Catalunya en com fer les retallades en Sanitat

–  El Corte Inglés: empresa que va aplicar primer la reforma laboral, fent centenars d’acomiadaments per absències justificades al treball

2) El procés d’atorgament de les ajudes es farà mitjançant un grup assessor format, entre altres, per:

– Jaume Lanaspa Gatnau, President de la Fundació La Caixa (entitat que té un pressupost de 168.929.000 euros anuals) ,

– Josep Santacreu de DKV (empresa d’assegurances mèdiques privades que l’any passat va obtenir uns beneficis de 37,69 milions d’euros)

– Salvador Cardús Ros (col·laborador de La Vanguardia, Grup Godó)

– Anna Mercadé Ferrando, Cambra de Comerç de Barcelona (Patronal dels empresaris comerciants de Barcelona)

Senyors convergents, menys maratons i més polítiques efectives de redistribució de la riquesa, que ja no ens conformem amb les engrunes: volem tot el pastís!

PD: Vegeu aquest genial vídeo en contra de la Marató!

h1

El retorn de “Sota Terra” a TV3

gener 23, 2012

Desconec si l’equip de “Sota Terra”, el reality show arqueològic de TV3, va llegir les meves crítiques (llegiu-les aquí i també aquí) que en vaig fer a l’anterior temporada (em consta que alguns membres si ho varen fer) , però una cosa està clara: no n’han fet ni el més remot cas. La nova entrega de les aventures i desventures televisades dels meus companys de professió no aporta cap novetat destacada, més enllà de que Eudald Carbonell ara llueix barba i no bigoti. Reiteració absoluta en tots els  encerts i mancances, en un format que ja ens comença a deixar un regust a “deja vu” i que ha perdut tota capacitat de sorpresa.

Si bé es manté la filosofia materialista i científica, defugint i trencant l’esbiaixada visió popular de la disciplina que va prostituir Inidiana Jones, així com les sempre profundes reflexions de Carbonell, ens trobem altre cop amb l’inoportú i histriònic Femí Fernandez, absolutament fora de lloc; excavacions de 3 dies a corre-cuita; peces que surten sospitosament restaurades del jaciment i una mancança d’explicacions sobre el perqué de les metodologies i estris concrets. Mira que seria senzill d’esmenar aquest llast.

Això sense esmentar uns diàlegs i expressions un xic sobreactuades, però els hi perdonem, ja que jo soc el primer en fer salts d’alegria quan trobo quelcom destacat en una excavació. Gemma Caballé, com sempre encertada i divertida.

En aquest primer episodi s’ha abordat de forma molt correcte una de les disciplines menys conegudes i practicades de la recerca arqueològica, la subaquàtica. Un plaer veure com es desenvolupen aquests tipus de recerques en un medi tan inhòspit, doncs està clar que a la vida real poques vegades tindrem la sort de veure-ho. Quina facultat o empresa disposa d’un vaixell i escafandres per anar a prospectar? Els 4 funcionaris del C.A.S.C i gràcies!

També m’ha agradat força l’esment a l’espoli arqueològic i el mercat negre d’antiguitats, una pràctica delictiva i destructiva, desgraciadament molt estesa, davant la qual hem de realitzar una tasca didàctica de prevenció, explicant que robar un objecte d’un jaciment pot suposar la destrucció de la interpretació de tot el passat col·lectiu i que el patrimoni històric és una propietat pública i social.

L’horari- Diumenge en Prime Time després del 30 Minuts i competint contra Aida i la setmana vinent contra Salvados, està molt bé, però la seva audiència va ser d’un escarransit 7,8%, fet que m’impulsa a pensar que en breu serà rellevat a intempestives hores de la matinada.

Finalment manifestar la meva sorpresa per com es va extreure un calibrador de canons del vaixell: sense ubicar topogràficament, ni separar per unitats estratigràfiques, ni realitzar cap mena de fitxa o dibuix. Esperem que no es repeteixin les patinades èpiques de l’any passat, oi Yannis i Owen?

PD: Si us ho vàreu perdre ho podeu veure online CLICANT AQUÍ

h1

SOTA TERRA: Valoració Final

Setembre 8, 2010

Doncs si, finalment el passat dilluns va concloure Sota Terra, aquesta barreja de reality show i documental que ha abordat l’arqueologia catalana a TV3. Com ja vaig valorar les llums i ombres del format de programa arran de l’emissió del primer episodi, avui tan sols analitzaré la seva evolució, així com les diferents pol·lèmiques que l’han rodejat constantment.

He de dir que he estat un veritable addicte incondicional i que m’he empassat senceres totes i cada una de les expedicions  de recerca, doncs no passa sempre que dediquin un programa al teu ofici, protagonitzat per amics o companys de facultat. I si ha servit per que molts dels meus amics i familiars entenguin un xic més la meva professió, doncs ja em dono per satisfet!

AUDIÈNCIA

L’equip dirigit pel mediàtic Eudald Carbonell va debutar a les pantalles amb un 21% d’audiència (unes 678.000 persones), fet que el va convertir en el programa més vist de la jornada a Catalunya. Aquestes magnífiques dades, però, no es varen tornar a repetir i cada dilluns el percentatge de teleespectadors  ha anat minvant fins a arribar al mínim històric del 6% (138.000 persones) aconseguit el 23 d’Agost, quan es van emetre dos episodis, un d’ells quasi a mitjanit. A la darrera emissió, quan han recuperat la franja horària de “prime time”, han repuntat fins al 14,2% (404.000 persones).

Sens dubte l’absurda decisió de TV3 de situar el programa per darrere de l’enèsima reposició dels viatges de Mikimoto buscant catalans arreu del planeta, ha tingut molt a veure en aquesta sagnia de popularitat, però també es cert que el format no ha acabat d’enganxar del tot amb els espectadors. Una llàstima!

CRONOLOGIA

Dels 13 programes emesos 3 s’han dedicat al Paleolític, 4 a l’antiguitat ibèrica o romana, 3 a època medieval i 4 a cronologies modernes o contemporànies.

A primera vista el que destaca clarament una ignominiosa omissió: on és la Prehistòria recent? Catalunya disposa de nombrosos jaciments excepcionals neolítics i de l’edat dels metalls: les Mines Neolítiques de Gavà (les més antigues del món), el poblat lacustre de la Draga, dins l’estany de Banyoles (l’únic on es conserva la fusta i la cistelleria intactes), així com centenars de coves sepulcrals, dòlmens, cistes i altres monuments megal·lítics com l’Hipogeu de Dosrius on es varen recuperar centenars d’individus morts per una massacre.

En segon lloc: calien 4 episodis a excavar jaciments de cronologies recents? No conec absolutament ningú especialista en arqueologia del segle XIX, no diguem ja del XX o del XXI. Quina necessitat hi havia d’excavar en una colònia tèxtil que encara resta en peu,on tenim fotografies i testimonis? Quin sentit té anar amb un detector de metalls a buscar bales de la Batalla de Talamanca (1714)  de la qual en tenim una documentació exhaustiva? Calia remenar un abocador d’escombraries per saber que als anys 80’s es reciclava menys i es menjava més a casa? Si, si, tot forma part del patrimoni i tota resta material ens ajuda a comprendre el passat, però  amb un sòl episodi ja hauria quedat clar!

POLÈMIQUES I FICADES DE POTA

Quan s’intenten fer projectes d’investigació històrica en tres dies, passen coses com aquestes…

TOP 1- El dia 10 d’Agost el diari ABC publicava un article on s’acusava al programa de frau i ridícul històric ja que  en el segon episodi s’havia interpretat un gravat en una paret com una inscripció d’uns Brigadistes Internacionals, on es podia llegir “OWEN I YANNICK; doncs bé, en realitat els havien fet dos nens fa poc temps, concretament els nebots del propietari del terreny de 7 i 10 anys respectivament. La ficada de pota és de campionat i més si tenim en compte que va vindre dels Estats Units el fill del suposat Brigadista Owen, tot emocionat davant la falsa inscripció.

TOP 2– El dia 1 de Setembre el diari Avui es feia ressò de la denúncia que ha realitzat l’empresa d’arqueologia Verclus sobre el programa, acusant-los de vendre com a novetats unes descobertes sobre l’Aqüeducte Romà de Barcelona, que en realitat ja estaven publicades en un informe realitzat per ells, que òbviament en cap cas es va citar com a font. El director del programa J.M. Andrés va contestar en el mateix diari  al dia següent que no s’havia venut la descoberta com a inèdita i que posar l’arqueologia a l’abast del gran públic es molt complicat.  L’historiador Francesc Caballé, de Verclus, va respondre a la edició digital de la noticia evidenciant amb una transcripció dels diàlegs que SI s’havia venut com una troballa espectacular la canal de l’aqüeducte, tot i estar ja publicada.

TOP 3Rumore, rumore– Com a l’arqueologia ens dediquem 4 gats i ens coneixem tots, constantment m’han arribat rumors sobre mal rotllos entre els arqueòlegs del programa i els de les excavacions que anaven a visitar, peces arqueològiques re-enterrades d’anteriors campanyes, entre molts d’altres. Realment devem ser el col·lectiu professional més caïnita i envejós que ha existit mai, si els bombers fossin així no quedaria ni un matoll verd en tot Catalunya!

VARIS

Fermí Fernandez SOBRAVA tant, però tant! Cada setmana tenia més ganes que algú li clavés un cop de pic al cap i callés d’una vegada!

-Genial que a cada episodi fessin experimentació històrica i receptes relacionades amb la cronologia del capítol!

La nena pija mona que feia d’estudiant, calia que ens demostrés cada cinc minuts que es sabia de memòria la classificació de els ceràmiques romanes?

-Ha faltat més èmfasi en la feina de laboratori, així com en els processos de classificació, inventari, dibuix, restauració i conservació del material. No tot és feina de camp!

Eudald Carbonell ha estat prou correcte i fins i tot entranyable amb les seves encertades reflexions finals.

Doncs res crec que, tot i els errors, ha estat una bona ocasió per fer difusió i socialització del nostre Patrimoni Històric, així com de la metodologia científica que utilitzem per reconstruir el passat a partir de les restes materials, allunyant al públic del sensacionalisme pseudo-històric en que sovint cauen els documentals televisius. Els animo a fer una segona temporada llimant aquests defectes!!!

Si us heu perdut algún capítol els podeu veure clicant  aquí

O, si ho preferiu, aquí la paròdia del Polònia!

h1

“SOTA TERRA”: llums i ombres de l’arqueologia a TV3

Juny 8, 2010


Quan TV3 va anunciar que emetria un programa sobre arqueologia en prime time i presentat per la diva d’Atapuerca, Eudald Carbonell, una gèlida suor em va començar a recórrer l’esquena: allò prometia convertir-se un veritable atemptat contra la investigació científica de les societats del passat, perpetrant una nova caricatura esbiaixada de la meva professió.

Amb uns antecedents com Indiana Jones, 10.000, la falsa troballa de l’Arca de Noè, o algunes noticies psicodèliques aparegudes sobre evolució homínida, jo ja m’havia preparat pel pitjor, esmolant les meves urpes per tal d’esbudellar el programa i apropant-me una palangana per si havia de sortir corrents a vomitar de fàstic.

Peró en comptes d’això vaig descobrir, amb grata sorpresa, un programa prou encertat, decent, científicament correcte i entretingut que, tot i alguns punts negres que ja comentaré, plantejava al públic general i per primer cop fora de l’àmbit del documental, una visió materialista, empírica i racional de l’estudi del patrimoni històric.

A continuació procediré a ponderar les nombroses llums i alguna que altre ombra d’aquest recomanable programa!

LLUMS

->Presenta la arqueologia com una DISCIPLINA CIENTÍFICA, no com un circ de freaks buscant tresors: es parteix d’una hipòtesi, es planteja una metodologia rigorosa i encertada, es ponderen correctament les evidències empíriques i s’estableixen conclusions. Només per això ja ha valgut la pena fer el programa!

– >La excavació es real, no un muntatge televisiu amb les peces acabades de soterrar.

->Hi han línies d’investigació que no duen enlloc, cosa que li dona molt realisme; no arriben i solucionen el problema en cinc minuts.

->Els àcids comentaris de la Gemma Caballé !! (si, es amiga meva, passa algo?)

->El context històric està molt ben explicat, però espès i poc entenedor per a un públic no iniciat.

->La interdisciplinarietat investigadora: antropologia física, paleografia, diferents tècniques de prospecció i excavació, ecografies, endoscòpies i termografies del sarcòfag… això està molt bé, llàstima que siguin els únics arqueòlegs de Catalunya amb pressupost per fer-ho. Jo això tan sols ho he vist als llibres de text.

>No busquen peces maques i espectaculars, sinó que la ceràmica és tan sols un mer instrument per obtenir informació cronològica, trencant així amb el misticisme de “la peça” creat per Indiana Jones, que tan fascina a espoliadors.

->Emprar l’orientació dels enterraments per esbrinar si la població era islàmica o cristiana és una idea brillant!

->Experimentació: Aquí van estar superbs! Reconstruir una catapulta per provar el seu radi d’abast amb diferents tipus de pedra, ja va ser per nota! Gairebé em cau una llàgrima d’emoció!

OMBRES

->Tot i el cientifisme rigorós que envolta el programa, cal fer esment al sensacionalisme fashion, tot i molt menys del que era d’esperar, aportat especialment pel presentador Fermí Fernàndez, provinent del món de l’humor i, al meu parer, no del tot adient per aquest tipus de programa.

->El fet que es plantegés la investigació en termes de “l’inici de la reconquesta catalana” era una concessió a la demagògia folklòrica, del tot sobrera!

->Tot i que la metodologia és absolutament correcte científicament i encertada pel marc de la investigació, la vaig trobar molt poc explicada a nivell didàctic: haurien de detallar que son les eines, com el teodolit, perquè es fa un georradar, o un sondeig, que és la estratigrafia… El meu company de pis, un neòfit en la matèria, no entenia res!

->3 dies??? Quina bogeria!! Es absolutament impossible fer una excavació arqueològica en tant poc temps i a sobre obtenir resultats clars. Els anàlisis del georradar triguen setmanes en publicar-se, no uns minuts! Han donat una sensació d’immediatesa que res te a veure amb el feixuc ritme de les excavacions programades

->L’objectiu de la investigació al capítol d’ahir, esbrinar la ocupació islàmica a la vall d’Àger, es presenta personalitzada en la biografia d’un personatge històric, Arnau Mir de Tost. Un error segons el meu punt de vista: la història la fan els pobles no individus aïllats, centrar el passat en una sola persona és absurd i, a més, del tot fútil i prescindible per a aquesta investigació en concret.

->L’arqueologia programada, seguint els marcs d’un  projecte d’investigació, amb prou feines representa un 3-5% dels permisos d’intervenció emesos per la Generalitat de Catalunya. Estaria molt bé que en els propers programes facin esment al 95% d’arqueòlegs que treballem a peu d’obra, lluitant contra la voracitat destructora de les obres públiques o privades, amb una elevadíssima precarietat laboral i investigadora.

Doncs res! Espero que els audímetres donin una oportunitat a aquesta encertada iniciativa audiovisual i en les properes setmanes puguem seguir gaudint de les peripècies d’aquesta troupe! El proper programa tracta sobre la guerra civil, a veure que tal!

h1

TV3 vs TELEMADRID

Març 28, 2010

Qui es la malfollada?

Queixar-se a Catalunya és un esport olímpic que es practica per vici, sense complexos i amb total desmesura.

Darrerament hem vist com la Televisió pública catalana rebia viscerals atacs per part de la nostre classe política: El PSC acusant Terribes de malfollada, per la seva duresa entrevistant Montilla, o un membre de l’alà més ultra de CIU atacant sense pietat Rosa Marqueta, cap d’informatius, ja que segons ell obeeix cegament al PSC. Afortunadament tots dos han dimitit ja.

Tot i les sèries horribles i avorridíssimes, TV3 ha aconseguit superar la temptació nacionalista d’esdevenir un òrgan de propaganda folklòrica plena de sardanes, rock català, balls de bastons i concursos de Pubilles. A Catalunya tenim una Televisió pública amb tanta qualitat i tan independent políticament que és capaç de cabrejar a parts iguals al Govern i a la oposició. Quina diferència amb Tele Madrid! Us imagineu a la cadena madrilenya posant contra les cordes a Esperanza Aguirre?

I, la veritat es que la presentadora estrella Curry Valenzuela, que va inaugurar la meva secció de la Llista Negra, no es que faci cara de malfollada, és que per la seva expressió facial diria que aquest cardo ha tingut menys orgasmes que jo viatges a la Lluna. Tot i que, incomprensiblement va quedar primera en una votació sobre qui era la presentadora més sexy de la televisió actual. Hi ha d’haver depravacions per a tots els gustos.

Jo sempre he defensat que mantenir una Televisió pública deficitaria es força innecessari a la era d’Internet peró, ja que la tenim, millor poder gaudir de l’excel·lent periodisme de qualitat de 30 minuts, per exemple, que no de la barroera manipulació d’ultradreta de Tele Madrid, on cada jornada televisiva és un nou atac a la intel·ligència.

Una petit tast de les perles de la cadena madrilenya (font: Salvemos Telemadrid):

-Va incitar al odi nacionalista interterritorial boicotejant el cava català
-Ha tingut constants vagues de treballadors, que denuncien contractacions a dit, contractes multimilionaris a alguns presentadors i acomiadaments improcedents als díscols.
-Va comparar les manifestacions sindicals contra l’endarreriment de la jubilació amb les de suport a Franco.
-Ha emés diversos reportatges negant el canvi climàtic, de nula qualitat científica, en contra del criteri acadèmic acceptat de forma quasi unànime.
-Ha expulsat en directe col·laboradors que han tingut la temeritat de criticar els plantejaments de l’ala dura del PP
-Ha difós documentals conspiranoics acusant al PSOE d’estar al darrere del 11M i vetant la presència de Pilar Manjon, víctima del 11M, que nega l’autoria d’ETA
-Fa bombo i plateret 24h al dia de la Condesa Doña E$pe i censuren qualsevol imatge de protesta en contra de la lideresa.
-Van acusar falsament al Gran Wyoming d’una agressió a Herman Tersch quan aquest estava de putes, perquè La Sexta se n’havia rigut el dia abants.
-Ha estat condemnada per manipulació als jutjats en cinc cocasions.
-Els seus presentadors estrella reben lots de nadal directament de la seu del PP.

I tot això pagat amb els impostos de tots els madrilenys (inclòs el 48% que voten PSOE i IU). I nosaltres encara tenim la barra de queixar-nos!

h1

La Inspiració es la Televisió

Març 9, 2010

La meva amiga Aitana va guanyar la meva Porra dels Oscars i, com a premi, m’ha proposat el títol del post d’avui: una frase del genial Andy Warhol, mític artista pel qual compartim devoció, i que m’ha servit per reflexionar sobre el passat i el futur d’aquest mitjà de comunicació, coincidint amb l’apagada analògica.

Encara recordo perfectament les llargues hores que em passava, en la meva adolescència de marica grunge inadaptat, assegut davant la pantalla del televisor veient un excel·lent programa musical del Canal 33, Sputnik TV, esperant algun dels clips dels meus grups favorits d’aleshores (Hole, No Doubt, Dover, Marilyn Manson o Nirvana), per tal de gravar-los en una cinta VHS.

Jo no ho sabia, peró aquell programa estava educant de forma inconscient el meu coneixement musical i m’estava socialitzant dins la cultura Pop, donant-me uns referents iconogràfics reconeixibles de forma global. Òbviament em creia molt revolucionari i transgressor per escoltar estils presumptuosament anti-sistema, ignorant que tot el moviment grunge havia estat catapultat a la fama per una cadena televisiva, anomenada MTV

Atresorava aquelles cintes de VHS com un valuós tresor incapaç de preveure que, en un futur immediat, quelcom anomenat You Tube convertiria en andròmina obsoleta aquella col·lecció d’imatges musicals. La cultura pop global substituïda per un bufet lliure d’infinites combinacions adient a cada individu de forma aïllada.

Avui es el darrer dia en que la televisió analògica ens fa companyia. I jo em pregunto si no fora convenient aplicar una apagada definitiva a tota la televisió en general. De que ens serveix ja?

Aquella màquina d’alienació massiva, avui ja no espanta ningú. La informació es difon ara en forma horitzontal, circulant veloçment per les xarxes socials i tots creiem més en la noticia que ha penjat el nostre amic a Facebook, que no en un titular explicat per Matias Prats. Si fins i tot ja veiem les series en streaming!

Ens trobem doncs en una fase de transició, amb un peu sobre la anacrònica pantalla del televisor i un altre sobre el futur d’Internet: dos mons que poc a poc es van separant entre ells i en algun moment haurem de fer el salt abandonant aquest pesat llast que ens lliga a un Segle XX mort i enterrat, per abordar la plenitud de la postmodernitat individual, on la cultura i la ideologia siguin un collage fets a mida de cada un.

Sens dubte Internet encara no vol perpetrar aquest edípic crim de matar al seu pare, peró quan més trigui a fer-ho, pitjor per les nostres butxaques: les televisions públiques generen un dèficit galopant inassumible en temps de crisi. I si la Generalitat confiava cegament en TV3 com a eina màgica per la normalització lingüística, més val que vagi pensant en alternatives més adients al nostre temps.

LLEGEIX TAMBÉ: “Internet vs Televisió” , “Es necesària la televisió pública?” i “Si jo fos director de TVE…”

h1

Records d’infantesa

Abril 1, 2009

theme-park-rides-copia

Una de les parts que més em va agradar el excel·lent film d’animació sobre les matances de Shabra i Satila, “Vals en Bashira” és quan un dels personatges explica un curiós experiment psicològic sobre la memòria:

Segons sembla, els científics varen agafar a un grup significatiu de persones adultes a les que van mostrar diverses fotografies sobre la seva infantesa. Una de les imatges es tractava d’un fotomuntatge en el que els pacients es veien ells mateixos en un fals parc d’atraccions de petits.

El 80% d’ells afirmava haver estat en aquell parc i recordava detalls d’un dia que mai va succeir. El 20% restant, després de pensar-ho una estona ,acabava acceptant que sí, que van estar en aquell parc, tot i que no ho recordaven exactament. Cap d’ells va veure clarament que tot era un truc.

Immediatament em vaig preguntar si jo hauria distingit el muntatge dels records autèntics. Que conservo de la meva infància? Doncs alguns flaixos fugaços i poc més. Quan en algun dinar familiar els meus tiets posen vídeos de quan jo era petit em venen algunes efímeres i borroses imatges:

-> Amb 6 anys tenia més ploma que Mika i Boris Izaguirre junts; els meus pares devien estar un xic cecs per no sospitar res fins una dècada més tard.

->Vaig ser molt catòlic i creient! A religió treia excel•lents durant tota la primària, vaig fer la comunió convençut i em fascinava la història de Moises obrint les aigües del Jordà. Fins que amb 11 anys em van explicar la teoria de l’evolució i en aquell moment vaig veure la llum: si el primer capítol de la Bíblia era mentida, no calia seguir llegint.

->Les altres grans frustracions infantils van ser descobrir que l’home del temps de TV3 no decidia  quines inclemencies climàtiques farien, sinó que tan sols les predeia, i que el joc del Mecano no tenia absolutament res a veure amb Ana Torroja.

->A l’hora del pati tenia un grupet d’amics freaks que odiàvem el futbol i preferíem inventar jocs de rol. Es una pena que al meu col•legi no hi haguessin noies fins al batxillerat, hauria tingut més alternatives!

->Una de els coses que em va marcar força de marrec va ser també el fet de ser l’únic catalanoparlant de la meva classe: estava fart que escriguessin el meu nom com “Rullé”, “Ruje”,”Ruzé”… no hi havia manera! I com el meu pare era (i es) un ultranacionalista a casa només veiem TV3 i jo em sentia completament al marge quan tota la meva classe parlava de les mamachicho o Oliver Benji.

->També recordo estar jugant a casa de la meva cosina inventant veritables culebrots entre Barbies i Masters del Univers, en els que es barrejava la política i el marro a base de bé.

I res, em quedo amb el dubte de saber si tots aquests  passatges  formen veritablement part del meu passat o són simples muntatges de la meva pròpia memòria, amb ganes de gastar-me una autobroma! Potser vaig ser el màxim kinki del barri, cremant cotxes i traficant amb 7 anys però el meu inconscient ha decidit inventar quelcom més agradable… quin misteri!

h1

Es necessària una televisió pública?

Novembre 24, 2008

5384965-md

He de dir que com a professional de la cultura, jo estic encantat amb la inversió pública en qualsevol àmbit artístic i, els mitjans audiovisuals, òbviament, en son un magnífic exemple; el petit detall és la desproporció desbocada entre la quantitat de recursos invertits per mantenir la llarga llista de canals i ràdios pagats pels nostres impostos (TV1, TV2, TV3, C33, 3/24, RNE1, RNE2, RNE3, BTV, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, canals locals…) i qualsevol altre sector de la cultura com les arts escèniques o plàstiques, el Patrimoni arqueològic, la museografia…

Realment els canals públics ofereixen un servei de qualitat diferenciat de la oferta existent dins el mercat privat audiovisual? En el cas de TV2, C33, iCat o RNE3 és evident que sí: son exponents de productes molt elitistes i marginals, però alhora necessaris, que no resistirien una ferotge competitivitat basada en la dictadura dels audímetres. Però la resta… És el futbol o “Mira quien baila”  un producte d’interès públic?

En el cas de TV3 sempre s’ha justificat la seva astronòmica despesa amb l’excusa de que és una eina molt útil a l’hora de normalitzar la llengua catalana, i això és una veritat com un temple, però cada dia més em dona la sensació que aquest canal ha caigut en una gris burocratització que ha realentit la seva capacitat d’adaptar-se a la societat actual.

No us dona la sensació que tots els continguts de la televisió catalana no es basen més que en una eterna repetició de els mateixes fórmules, que en els 90’s van tenir la seva gràcia? Per quina temporada van ja “El Cor de la Ciutat” o “Ventdelplà”? Això per no parlar de la desconnexió total amb el públic infantil i pre-adolescent que, a diferència de la meva generació, prefereix mil cops Internet al Club Super3. No és estrany, doncs, que l’audiència de TV3 sigui cada més un xic inferior, mentre que la incontrolable despesa  pública no deixa d’augmentar.

Dintre de poc entrarem a la era de la televisió digital i, de ben segur, que les emissions per Internet no trigaran a substituir als canals convencionals. Seguiran tenint sentit els mitjans públics? No seria millor emprar els mateixos recursos en millorar l’educació, aconseguint així la normalització del català i que, amb un nivell cultural superior, els documentals siguin competitius per ells mateixos?

PD: La fotografia es titulaPortable television. The streets of Trinidad, Cuba” i és obra de Claire Gray