Posts Tagged ‘trolls’

h1

Perquè et bloquejo a Twitter? L’impossible diàleg entre Fe i Raó

Agost 18, 2015

fe-sobre-razon-cabala-mexico-kabbalah

Darrerament alguns hiperventilats processistes borden per la xarxa que soc un sectari pel simple fet que he decidit bloquejar sense cap pietat a tot aquell que em sembli remotament sospitós de ser un dels assetjadors que cada dia em dediquen tota mena d’injúries, ofenses, befes i improperis. Fins i tot m’han fet un perfil “fake” per ridiculitzar-me i parodiar-me.

Jo treballo, tinc dues feines (mal pagades i amb tota la precarietat imaginable) i ni tan sols he gaudit d’un sol dia de vacances en tot l’estiu; tinc xicot, família, amics i soc militant voluntari d’un partit, dos espais de confluència i diversos moviments socials. Twitter, i les xarxes socials en general, son tan sols un mer entreteniment per les poquíssimes estones lliures que em queden per mi. I aquest efímer temps vull que serveixi per difondre les meves idees o debatre amb persones amb les quals sigui possible crear una dialèctica mútuament enriquidora. Amb psicòpates i trastocats obsessius no penso perdre-hi ni un segon, i tampoc em penso entretindre en matisos ni subtileses. I com resulta que soc víctima de l’odi des de que vaig sortir de l’armari amb 11 anys, sé reconèixer un assetjador d’una hora lluny.

Es impossible establir un diàleg entre la Fe i la Raó, doncs parlen en camps semàntics absolutament diferents entre els quals no existeix cap síntesi possible. Els seguidors del Procés son persones irracionals, guiades per la fe en una causa suprema que dona sentit a la seva existència gregària. Ells es troben davant l’arribada imminent del Paradís, un Nou Ordre Mil·lenarista de felicitat absoluta, un destí teleològic on no existirà cap problema social. L’únic que han de fer es desitjar-ho molt fort, obeir al Messies i acabar amb qualsevol heretge que gosi qüestionar el menor matís del relat oficial del Règim. No hi ha tolerància possible amb les ovelles negres esgarriades del ramat que no segueixin cegament els lladrucs dels gossos del Pastor.

Com molt encertadament va apuntar el lingüista Geroges Lakoff, des de la revolució neo-conservadora de Ronald Reagan, la  dreta reaccionaria nacionalista no es basa en xifres estadístiques, economia o discursos racionals, sinó en un marc mental format per sentiments, emocions i valors. Per ells l’orgull patriòtic es infinitament més important que els problemes reals dels habitants que habiten la nació. Les essències i els símbols que conformen la identitat de grup i la Utopia idealitzada a la que serveixen estan per sobre de la tot; també de la democràcia o la llibertat per discrepar del poder.

Retallades? Privatitzacions? Neoliberalisme? Corrupció?  Abús policial? Explotació laboral? Atur? Aquests conceptes no encaixen en el seu relat idealista on tota benaurança depèn del color de la bandera que onegi a les institucions i totes les desgràcies de l’univers son culpa d’Espanya. Amb ells no es possible debatre si cal pujar o baixar impostos, com gestionar els recursos, limitar o no els sous públics, privatitzar o nacionalitzar una empresa, donar més o menys subvencions o protegir més o menys el medi. Simplement, no parlen aquest idioma, ni entenen cap lògica fora del maniqueisme entre nacions enfrontades. Ara cal que els explotats estiguin units als explotadors i ja tindrem temps per parlar de la realitat material quan arribem a l’inexistent Itaca, després de donar voltes concèntriques infinitament en el desert.

Les persones d’esquerres racionals (independentment de com ens situem dins l’eix nacional) no som d’eixe món. Tenim idees (que no dogmes) derivades del materialisme històric, la lluita de classes i el racionalisme científic sorgit de la Il·lustració. No podem entendre l’obscurantista metafísica hegeliana basada en ens nacionals incorporis, sentiments tribals o el romanticisme lacrimogen. Vivim dins de la realitat objectiva i les nostres fredes idees es deriven de l’observació empírica d’aquesta, no d’impulsos viscerals en torn a les presumptes ofenses a la identitat grupal.

No ens entendrem mai mentre ells no abandonin el seu fanatisme intolerant i baixin a la realitat a parlar en termes respectuosos, democràtics i pragmàtics de com gestionar el present, no de com feliços serem en el seu imaginari futur i de com de traïdors som els que discrepem del Govern.

En fi! Us deixo amb alguns petits exemples dels centenars de tweets amb amenaces i insults que rebo a diari per part d’exaltats seguidors de la dreta reaccionaria “Junts x Si”. La “Revolució dels Somriures” en diuen. La part fosca de la fama, l’èxit i el glamour, suposo…

 Conver Homofob8 homofob1 psicopata2#pet

h1

Aniversari des del cim

Agost 5, 2009

NUMBER ONE

El destí ha fet coincidir en el temps el meu imminent quart aniversari com a blogger (el proper dia 8 d’Agost) amb el moment més àlgid de la meva fama a la xarxa digital! Heu de saber que el passat dilluns dia 3 aquesta web va augmentar un 3.500% la seva audiència habitual fins a la estratosfèrica xifra de 8.080 visites en un sol dia, gràcies a que diversos portals de blogs (Meneame, Bloguniverso i La Tafanera) van enllaçar el meu article sobre les diferències entre ETA i la IRA; la qual cosa em va convertir, de llarg, en el blog en llengua catalana més llegit de WordPress i de la xarxa, durant un dia i mig.

Per què us feu una idea de la magnitud de la xifra, fins ara el meu rècord de visites el tenia el post sobre els blogs gais de dretes amb 330 lectures, la qual cosa suposa un miserable 4% de la xifra aconseguida aquesta setmana.

Aquest fet em porta a pensar en el mític dilema entre si es millor tenir sort o talent, que tan bé ens presentava Woody Allen a “Match Point”: si bé es cert que darrere la meva sorprenent i inesperada fama hi ha un alt percentatge d’atzar, no em negareu que les hores que dedico gratis et amore a redactar, editar i debatre cada post a diari des de fa quatre estius, ben mereixien aquest carmelet.

Clar que ser Nº1 comporta, a canvi, tenir una paciència de sant amb els Trolls, les Walpurgis i altres criatures sorgides del avern que, posseïdes per la corrosiva enveja envers el meu merescut èxit, malgasten el seu temps insultant-me en comptes de publicar quelcom amb un mínim d’interès. Doncs res, he decidit que ja n’hi ha prou d’aguantar silenciós les garrotades i ara que les onades d’audiència m’ho permeten he decidit venjar-me d’una vegada per totes de tots els meus arxienemics: serà el proper dia 15 d’Agost en aquest mateix espai. Hi esteu convidats!

Doncs res, jo marxo a Madrid uns dies i no podré actualitzar fins dimarts dia 11, així doncs m’avanço tres dies a recordar-vos que ja fa 4 anys que caminem junts i que cal treballar per anar més lluny. Amb lectors tan fantàstics com vosaltres de ben segur que ho aconseguirè. Gràcies a tots per llegir-me!

I wrote this novel just for you
it sounds pretencious, but it’s true.

PLACEBO