Posts Tagged ‘tribunal constitucional’

h1

Nacionalisme Sexual i l’Independència Marica

Juliol 24, 2010

Els enemics de la Pàtria

Les persones que tenim una orientació sexual diferent a la majoria, som una nació? Els patriotes catalans creuen que pel sòl fet de parlar un idioma diferenciat, encara que aquest sigui una mera vulgarització de l’imperialista llatí, ens hem de considerar una “nació” amb dret a formar un estat en el cas de que un tribunal dicti una sentència que ens ofengui.

Doncs bé, jo em pregunto:No és, potser, més important la polla i el cony que la llengua? Sens dubte jo passo molt més temps pensant en genitals masculins que no en cap altre part de l’anatomia humana i em sento molt més identificat i proper amb una persona homosexual de Madrid, Múrcia o Àvila, que no amb un homòfob que s’expressi en el mateixa parla que jo, com Duran Lleida, que creu que som uns malalts, o l’ex-conseller convergent Miró i Ardèvol que ha fundat una secta homofòbica, per exemple.

Doncs bé, el mateix Tribunal Constitucional que ha dictat la sentència, suposadament tan injuriosa cap a Catalunya, dintre de poc s’haurà de pronunciar també sobre la llei de Matrimoni Homosexual. I aquí no es tracta de matisos interpretables ni de retallar un article, si no d’un aspecte més maniqueu: o ho aprova o ho deroga, expulsant així a un 5-9% de la població dels marc legal vigent.

Que hauríem de fer el col·lectiu GLTB en aquest cas? Doncs si ens hem d’atendre estrictament a la lògica i a l’evolució dels fets als darrers dies a la política catalana, els passos serien els següents:

1.- Posar banderes de l’arc de Sant Martí a tots els balcons

2.- Convocar una macro-manifestació, amb les habituals carrosses,drag queens, partits, sindicats i patronals que tinguin membres homosexuals. Seria inevitable discutir acaloradament si posem una tela multicolor abans o després d’una pancarta amb el lema “Som una nació sexual. Tenim dret a la igualtat legal” i a on anirien Pedro Zerolo, Santi Vila, Àngel Colom o Miquel Iceta.

3.- Que Sitges i Chueca es declaressin “moralment exclosos de la Constitució

4.- Que alguna diva retirada (Rafaella Carrà, per exemple) fes pública la seva intenció de dedicar-se a la política, proposant una coalició entre les sectorials GLTB de cada partit, amb l’únic objectiu de proclamar la Independència de l’Estat Marica. Un bon nom seria “Solidaritat Petarda“. Es molt possible, però, que altres dives volguessin fer la seva pròpia escissió dividint així el moviment entre diferents projectes personals (Alaska podria fer “Reagrupament Sodomita“, o Mónica NaranjoDemocràcia Queer“).

5.- Fer referèndums de mentida a totes les discoteques d’ambient, per tal de saber la opinió de tot el col·lectiu GLTB, sobre la possibilitat de crear un estat diferenciat de l’Espanya Heterosexual

6.- Titllar d‘homòfob i feixista a qualsevol persona que poses en dubte algún dels passos anteriors. En el cas que un gai o lesbiana es mostres a favor d’intentar buscar alguna alternativa “federalista” dintre de la legalitat vigent, per tal d’aconseguir els nostres drets per altres vies menys radicals, evitant fer del sexe una confrontació social, se’ l’anomenaria “unionista”, “botifler” o “maketo”.

Doncs res! En l’improbable cas que aconseguíssim un Estat Marica independent, jo em postularia com a Ministre del Glamour pel “Partit Mariculte“, que seria l’arxienemic del “Partit Musculoca”. La meva principal proposta seria que, per tal de fomentar el patriotisme, un cop abolides les absurdes trifurques futbolístiques, sortíssim al carrer per victorejar els Oscars de Pedro Almodovar, els Grammys a Fangoria o els Premis Nobel als nostres científics LGTB!

A veure com sobreviurien els heteros sense maquilladors, poetes, actors, tenistes femenines,  directors de cine i teatre, conservadors de museus, escriptors o glamurosos arqueòlegs!

h1

TOP: Reaccions inchoerents a la sentència de l’Estatut

Juny 30, 2010

Imagineu que jugueu un partit de futbol i guanyeu 19 a 1. Aniríeu a celebrar-ho o muntaríeu una manifestació en contra de l’àrbitre i les regles de joc?  Doncs bé, en el regne de la paradoxa, anomenat Catalunya, on la demència irracional ens ha posseït de forma col·lectiva, aquestes coses passen!

Jo pensava que davant una resolució tan favorable per als nostres interessos, pels quals ha batallat 4 anys el sector progressista del tribunal contra vent i marea, atorgarien la Creu de Sant Jordi a Maria Emilia Casas… però no ha estat ben bé així! En temps electorals el rol de victimista ploramiques cotitza a l’alça

A continuació una llista de quines han estat els reaccions més contradictòries amb la trajectòria ideològica de cada partit:

Nº 1-Partit Popular (PP)

Després de recollir 4.000.000 de signatures contra l’Estatut, votar en contra al Parlament i Congrés, recórrer la sentència al tribunal, dir que s’aproximava l’Apocalipsi, la ruptura d’Espanya, la fi de la democràcia , que es legalitzava la poligàmia, que era aberrant, comparar-lo amb la Constitució de Corea del Nord, afirmar que ens abocava a un conflicte balcànic... ara els hi sembla perfecte la sentència que avala pràcticament tot el text, excepte quatre detalls matisats. Doncs haver-ho dit !! Si era per aquestes quatre bajanades es podria haver pactat de bon començament, el text s’hauria aprovat per unanimitat i tan feliços tots!

Nº2- Convergència i unió (CIU)

Clamen contra la Constitució que va redactar Miquel Roca i per la qual van demanar el vot a favor; en comptes de fer una manifestació, que l’expulsin del partit! S’estiren dels cabells per les mel·líflues retalladetes del Tribunal, quan ells es varen carregar una part molt més àmplia del text, a condició que Zapatero els tornés la Generalitat. No està malament no?

Nº3- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Els màxims defensors del text estatutari, resulta que en el seu dia hi van votar en contra. Si volen la independència, que presentin una proposta de Constitució, no d’Estatut! Igual resulta que es troben amb el 19% de mitjana de vot als referèndum de fireta…

Nº4.- Partit Socialista de Catalunya (PSC)

Com es pot dir en el mateix discurs que la sentència és un èxit, que deslegitima al PP, que els quatre detallets es podran negociar per una altre banda…. i al mateix temps ser el primer president de la Generalitat de tota la Història que convoca una manifestació en contra de l’ordenament jurídic vigent? Acte en el que, òbviament, no hi haurà cap votant del PSC, sinó que serà un aquelarre de Boixos Nois i convergents exaltats, del qual tindrà dificultats per sortir-ne amb vida.

Nº5- Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

Entenc que Rafael Ribó pugui estar enfadat, doncs és l’únic ciutadà de tota Catalunya que es veurà afectat per la retalladeta al veure com les seves competències deixaran de ser exclusives per ser compartides. En quant a la seva reacció, demanar la repetició del referèndum, no està del tot malament si no fos perquè no hi ha cap alternativa: que fem si surt el “NO”? Tornem al text del 1978? Ens suïcidem col·lectivament? ICV hauria de recordar que el discurs victimista nacionalista no l’afavoreix en absolut i que la única forma de guanyar vots es centrar el debat polític en temes reals i objectius, no en futileses folklòriques

h1

VALORACIÓ D’URGÈNCIA DE LA SENTÈNCIA DE L’ESTATUT

Juny 28, 2010

El Triomf de la Veritat de Hans Von Aachen

Finalment el Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre l’Estatut de Catalunya de 2006, complint escrupolosament les seves obligacions democràtiques de control legislatiu establertes a la Constitució Espanyola, aprovada amb el 61,4% del cens a Catalunya, un 24,9% més que al Estatut de Catalunya 2006, per cert.

La sentència arriba molt tard, amb un Tribunal deslegitimat per la caducitat del mandat de quatre dels seus membres i amb seriosos dubtes sobre les pressions polítiques que han enterbolit el procés, allargant-lo fins a la extenuació. I si, es cert que retallar una llei que ha estat refrenada en dos parlaments i en un plebiscit sempre es un plat de mal pair, però com deien els romans “dura lex, sed lex”.

Però deixem-nos de distreure pel paisatge dels voltants, que és que pretenen els nacionalistes d’ambdues bandes i centrem-nos en la sentència:

VALORACIÓ QUANTITATIVA: El Tribunal ha retallat 15 articles de 223, es a dir un 6% del total, molts menys dels que pretenia el PP. Ha estat, doncs, una victòria del sector progressista sobre el conservador i la millor sentència de les que es podien aprovar dins de l’actual marc legislatiu i constitucional. Els únics derrotats són aquells que volien una sentència abominable, els ultres de la sardana i el chotis respectivament, que ja treuen foc pels queixals, (llegiu els comentaris a Libertad Digital, aquí) doncs pretenien abocar-nos a  un conflicte entre sentimentalismes patriòtics tocant el terme “nació” del preàmbul, cosa que no s’ha fet.

VALORACIÓ QUALITATIVA: Els únics articles retallats son mers detalls insubstancials, anècdotes legislatives que en absolut modifiquen cap mena de relació administrativa, ni sentimental Espanya-Catalunya: Llei de caixes (uii com m’afecta!!), preferència del català en alguns usos a l’administració pública (l’únic punt mínimament discutible) i les competències exclusives del Síndic de Greuges, punt en el que estic absolutament d’acord en la retallada: com més control extern tinguin els funcionaris i els càrrecs polítics millor!

Es a dir: Espanya reconeix en si el gruix de l’Estatut: plurinacionalitat, federalisme i autogovern. Un triomf victoriós de l’entesa entre el Govern Zapatero i l’excel·lent tripartit, artífex màxim d’aquest històric text que posa punt i final per sempre més a les bizantines, estèrils i absurdes discussions nacionalistes entre les dues cavernes folklòriques patroterils entre aquells que no accepten la legitimitat de la Constitució o l’Estatut, quan els dos textos son la màxima expressió del mateix concepte: el marc de la democràcia, imprescindible per a que un sistema parlamentari funcioni.

Ja sé que superposar la objectivitat racional al sentimentalisme patriòtic és difícil en un cas com aquest, però proveu-ho! No es tan difícil. Jo vaig votar SI a l’Estatut i considero que el Tribunal ha respectat plenament el sentit del meu vot.

Òbviament durant els propers dies tots els partits d’esquerres catalans interpretaran el paper de la planyidera somicona, fent veure que no ens agrada una sentència pràcticament immaculada i objectivament immillorable. I és el que han de fer! O potser algú pensava que regalaríem el monopoli del catalanisme a la burgesia folclòrica convergent, desitjosa d’arribar al poder per tronar a facturar el 3% de les obres públiques a la seva faixa?