Posts Tagged ‘treball’

h1

Diari de Campanya (5): L’Hospitalet en 15 Gràfics

Mai 7, 2015

Avui comença la campanya electoral, la meva primera com a candidat. Com son les persones que em podran votar el proper 24M? Que els preocupa? Quin son els seus problemes? Doncs bé, com soc un científic he tractat de buscar explicació a aquesta pregunta en 10 gràfics!

Piramide demogràfica

Piràmide demogràfica

Una ciutat envellida, amb pocs joves. Una base molt estreta de la piràmide causada per un baix índex de natalitat que ha reviscolat un xic els darrers 10 anys per la nova migració.La majoria de persones que aniran a les urnes el 24M tenen entre 30 i 55 anys.

evolucio demogràfica

Evolució Demogràfica 1950-2015

Una ciutat molt densament poblada, que va viure el seu gran boom de persones migrades als anys 60’s, arribant al cènit als 80’s. Des d’aleshores s’ha estabilitzat, tot i que molta població s’ha reemplaçat amb nova migració estrangera a la zona nord.

Barris

Densitat de població per barris, en h/km2

Una ciutat amb grans desequilibris demogràfics entre barris, on alguns llocs de la zona nord i sud arriben a tindre unes xifres rècord de densitats en habitants/km2 tan sols superades per Caltuta en tot el planeta. Segur que cal fer més pisos?

Habitatge

Tipus d’habitatge a la ciutat (IDESCAT)

Doncs bé, resulta que tenim més de 8.000 pisos buits. Habitatges que es podrien posar en lloguer i no caldria seguir edificant més i més fins al darrer racó de la ciutat.

Lloc de naixement

Lloc de naixement

Una ciutat oberta i integradora forjada per persones migrades de diferents llocs de Catalunya, Espanya i el món. Una ciutat multicultural, amb múltiples identitats i procedències.

Ultradreta

Evolució del vot a la ultradreta a L’H

Per desgràcia, però, alguns veïns de la ciutat creuen que aquesta pluralitat d’identitats es dolenta i que alguns migrants  (els que son culturalment més diferents) son els culpables de la crisi. Aquests veïns s’han deixat seduir per un metzinós discurs de l’odi i han votat partits nazis, tot i que la tendència va a la baixa.

Principal problema

De fet, al baròmetre municipal moltes persones expressen la seva preocupació per la immigració molt per sobre que l’atur. Inseguretat, incivisme i neteja son les preocupacions estrella.Carnassa de populisme.

afectacióPero quan el mateix baròmetre pregunta per quin problema li afecta realment a la seva família… sorpresa! Es l’atur i la crisi. Resulta que la immigració i la inseguretat son problemes de la ciutat que realment afecten molt menys. Una percepció distorsionada pels discursos populistes.

AturUn atur en xifres alarmants i escandaloses que es va disparar a partir de 2007 amb la crisi de la bombolla immobiliària i que sembla que comença a començar a baixar  tímidament. Però encara es troba amb xifres escandaloses, absolutament inacceptables. Aquesta, i no cap altre, ha de ser la prioritat dels candidats a l’alcaldia.

pob act

Població activa/Inactiva

Entre l’alt atur i el gran nombre de persones jubilades (així com també menors d’edat) ens trobem que un 39% de la població treballadora ha de fer front al manteniment del 61%. Una situació absolutament insostenible si no hi ha un fortíssim estat del benestar que garanteixi pensions, escoles, beques menjador i sanitat per tots i totes.

ideologiaUna ciutat molt d’esquerres, que no de centre-esquerra ni de extrema esquerra, on molta gent no té una ideologia definida i tan sols un 6,4% es defineix de dretes i un 3,8% de centredreta.

eix identitariUna ciutat on els sentiments identitaris es troben molt barrejats i on tan sols un 10,4% no es sent espanyol. Una ciutat oberta i cosmopolita on els discursos nacionalistes i excloents l’únic que provoquen es indiferència, llàstima i rebuig.

estudis

Nivell d’estudis finalitzats

Una de les claus de l’alt percentatge d’atur, sens dubte, es la falta de preparació acadèmica. Una educació de qualitat es imprescindible per sortir de la crisi amb millors oportunitats.

Català

Posició davant la llegua catalana

Un altre aspecte a tenir en compte es la diversitat lingüística a la ciutat. Ens trobem en un indret on la immersió lingüística a l’escola resulta fonamental per preservar la cohesió social i fonamentar que tothom tingui les mateixes oportunitats, però també cal fer servir el bilingüisme en els mitjans de comunicació o documents oficials, doncs encara tenim molta gent que no entén el català ja sigui escrit o parlat. Cal seguir treballant per la normalització lingüística, sense oblidar que el castellà així com altres llengües minoritàries com l’urdú o l’àrab son igual d’importants.

Acces a les xarxes socials

Accés a les xarxes socials a L’H per grups d’edat

Finalment una advertència aquells grups que pretenguin fer campanya només, o bàsicament, a través de les xarxes socials. En una ciutat tan envellida com l’Hospitalet es una idea suïcida, si tenim en compte aquest gràfic. Està bé tenir presencia a Twitter i Facebook, però cal fer carrer, carrer i carrer per arribar a aquesta gran massa de votants de 35-65 molt majoritàriament desconnectats d’Internet a la ciutat. Ah! I fer més Aules Omnia a la ciutat per tal que tothom tingui accés a la xarxa i pugui aprendre a fer-les servir

FONTS: Idescat, Baròmetre Municipal de 2014, Centre d’Estudis de l’Hospitalet

h1

Quant hauria de cobrar un Polític?

Desembre 1, 2014

##aaasous

Perquè aquest debat ara?

Mai abans aquest tema havia tingut la menor importància dins el debat públic, fins ara. Però davant les retallades draconianes que apliquen, o han aplicat, PP, PSOE i CIU, la opinió majoritària creu que el primer a rebaixar son els seus privilegis no els de la resta.

A això hi hem de sumar l’auge del populsime antipolític, una ideologia sorgida a les fundacions d’extrema dreta del Partit Republicà als anys 80’s, i que pregona acabar amb les ideologies i la lluita de classes i substituir-les per un individualisme absolut. La manca de consciència de classe i el declivi del socialisme científic ha impedit fer una lectura correcte de l’origen de les desigualtats socials, situant el problema en la democràcia i no en la relació capital-treball.

Que representa el sou d’un polític dins dels Pressupostos Públics?

Mariano Rajoy,  78.185 e/any, 0,00002% de 382.000.000.000 euros de tot el pressupost estatal de 2013.

– Artur Mas 144.030 e/any, 0,00038% dels 37.024.000.000 pressupost de la Generalitat per 2012.

– Xavier Trias 143.000 e/any, 0,006% dels 2.328.000.000 del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per 2013.

Es a dir, es tracta d’un tema ètic sense cap mena de repercussió pressupostaria mínimament rellevant. La xocolata del lloro, una minúcia ínfima sense la menor importància objectiva a nivell macroeconòmic. Podríem eliminar el 100% del sou de tots els polítics i l’austeritat o la crisi del deute seguirien exactament igual, ja que no tenen res de res a veure amb aquest debat.

Realment beneficia en res al contribuent que un polític s’abaixi el sou?

Cap diputat pot decidir de forma individual baixar-se el sou, ja que aquest va marcat per llei segons el seu carreg. El que fan es decidir quina part de la quantitat que reben va a parar directament a la seva butxaca i quina donen al partit o a altres causes, com porten fent totes les formacions des de fa dècades. Per exemple:

– David Fernandez (CUP) cobra cada més una nòmina de 5.802,68 euros, però ell ha decidit lliurement donar 4.402 euros al seu partit (el 76,1%) i quedar-se tan sols 1.400.

– Pablo Iglesias (Podemos) ingressa cada més 8.020 euros (sense comptar els 4.300 euros en despeses d’oficina), dels quals es queda 1.930 euros i en dóna 6.090 (el 75,9%) a diverses causes, com per exemple a finançar la seva pròpia empresa audiovisual, La Tuerka.

Al contribuent li es igual que els diners vagin al diputat, al partit, a una ONG o que se’l gastin en droga i putes. La qüestió es que li costa exactament el mateix mantindre un diputat de CUP, PP, Podemos o CIU. Però això no impedeix la temptació populista de fer postureig amb el tema, presumint de qui cobra menys. A Guanyem L’Hospitalet una persona va arribar a proposar un mètode per fer primaries basat en una subhasta personal, on cada candidat deia quant volia cobrar i la llista s’ordenava de menys a més. El neoliberalisme salvatge en estat pur. Us imagineu per un moment que això ho fes un empresari amb el sou dels obrers?

Quin salari ha de cobrar un gestor públic?

En els albors de la democràcia contemporània, els polítics no cobraven i per això tan sols s’hi podien dedicar els burgesos i nobles que podien viure de rentes; la política remunerada es una victòria de la classe obrera. Un polític es un gestor d’una empresa pública amb un alt grau de responsabilitat. Per fer-nos una idea comparem amb altres sous amb responsabilitat dins l’administració:

– Director d’institut molt gran: 3.371 e./mes
– Inspector del cos de bombers: 3.450 e./mes
– Director gerent d’un hospital públic tipu A: 4.737 e/mes
– Comissari Tipu C Mossos d’Esquadra: 5.562 e/mes
– Catedràtic de departament universitari amb antiguitat: 5.714 e/mes

I quan es cobra dirigint una empresa privada? Segons les estadístiques publicades per la web de feina Laboris, avui dia a Espanya, les mitjanes son les següents:

– Director d’una empresa petita (<30M de facturació): 5.583 e/mes
– Director d’una empresa mitjana (>30M i <500M ): 9.000 e/mes
– Director d’una empresa gran (>500M): 14.250 e/mes

Doncs bé, després de moltes assemblees i reunions, l’espai de confluència municipal Guanyem, va proposar que l’Alcalde d’una ciutat com Barcelona, on hi viuen 1.621.000 persones i gestiona un pressupost de més de 2.000.000.000 euros, ha de cobrar una xifra tan extremadament austera i moderada de 2.200 e/mes, 130 euros menys del que cobra un professor de secundària sense antiguitat. La CUP de Barcelona, que proposava la insultant i demagògica xifra de 1.400 e/mes, va trencar les negociacions i un dels seus hooligans més exaltats va dir això a les xarxes socials:

cupevegenciaQualsevol gestor públic o privat amb una responsabilitat mínimament destacada en direcció d’empreses que vulgui saltar a la política, es veu forçat a renunciar a la seva carrera professional i a gran part del seu sou. Ens trobem davant d’una meritocràcia inversa que desincentiva i fagocita l’experiència. Això es bo pels ciutadans? Per altre banda, uns sous tan baixos en persones que gestionen pressupostos tan elevats, afavoreix l’aparició de corrupteles i comportaments delictius. Entenc, però, que en una situació tan extrema i excepcional com l’actual es necessari un ajust dur en les retribucions polítiques però sense caure mai en la burda apologia de la precarietat salarial, com han fet alguns.

El finançament dels partits: el veritable debat de fons

En realitat aquest debat es tan sols la punteta del iceberg d’un tema molt més complexe i espinós que absolutament ningú s’atreveix a tocar: com es financen els partits polítics. Com ja hem vist, fins i tot els partits més radicals i alternatius necessiten desesperadament el finançament que reben indirectament a través dels seus càrrecs públics per poder pagar campanyes i locals. De fet, la immensa majoria d’escàndols de corrupció recents tenen el seu origen en el finançament dels partits, com el cas de les dietes a la Federació de Municipis o la Trama Gürtel. Partint de l’evidència que es impossible tenir un sistema democràtic sense partits i que deixar-los en mans del finançament privat, degeneraria en un sistema de lobbismes (com als EUA), serem capaços d’augmentar dràsticament les aportacions públiques als partits, per tal de separar-ho clarament dels sous i dietes personals?

h1

Arqueologia i Glamour: un oxímorón?

Abril 14, 2012

Hom pot pensar que el meu pseudònim a la xarxa, Arqueòleg Glamurós, entranya una irresoluble contradicció interna, un evident oxímoron doncs resulta molt complicat d’imaginar com es pot conjugar l’estil, el savoir-fair i l’elegància estètica amb la suor, el fang, el casc, les botes de seguretat o les hortèrrimes armilles de seguretat.

Per trencar aquesta paradoxa ha vingut Barbie, la barjaula que ha encarnat i reproduït la nyonyeria, pijsme i la superficialitat a que el patriarcat ha condemnat a la dona, estrenant el seu nou model d’arqueòloga, amb salacot i paletí inclosos!

Òbviament el meu concepte de glamour poc té a veure amb aquesta grotesca armilla rosa xiclet, i una meleneta que en un jaciment duraria uns pocs segons en esdevindre un manyoc de pols, rastes i puntes obertes.  Ja m’agradaria veure-la amb un pic a la ma, a veure quan triga a treure el pàncrees per la boca, la molt puta!

El glamour mariculte es troba en el coneixement, les humanitats, la lectura, l’art, el cinema… res que s’evidencii a primera vista i que pot conviure en un jaciment, tot i que rodejat de macles heteros, disposats en tot moment a mostrar la seva virilitat projectant el seu fal·lus en un pic, convençuts que la seva qualitat professional és equivalent al nombre de picades per cada unitat de temps.

Bé, tot això em serveix de pretext per anunciar que durant un petit i brevíssim lapse de temps tornaré a treballar un jaciment, que em servirà més per trencar la rutina que per guanyar diners, la veritat. Ja m’he acomiadat de la meva professió centenars de cops i, com un etern retorn nietzschià que m’atrapa contra la meva voluntat, acabo tronant a ensopegar amb ella un cop i un altre!

h1

Anàlisi del Mercat Laboral d’avui a Barcelona

Agost 29, 2011

A Espanya s’estan creant nous llocs de treball, certament, i cada dia apareixen ofertes de feina, però com veurem a continuació, tot és molt confús i complexe. Per tal de fer un mostreig significatiu de “com està el pati” he fet un experiment estadístic agafant el principal portal de feina on-line, Infojobs, i analitzant les ofertes de feina que s’han publicat durant el dia d’avui a la provincia de Barcelona.

Dades Globals

Avui s’han publicat un nombre d’ofertes de feina a Infojobs per Barcelona igual a 2.147. Pot semblar molt, però tenint en compte que segons les dades més recents de la Diputació de Barcelona, en aquest territori hi han 434.688 persones inscrites a l’atur, això significa que si totes busquessin feina avui en aquest portal competirien 202 ciutadans per cada oferta. Un ratio que faria desistir al més optimista!

Dades per Sectors

I la gran pregunta és: de QUE s’està creant feina? Doncs bé, agafant les ofertes i dividint-les per les mateixes seccions que estan classificades al portal ens dona la següent imatge

Administració i comptabilitat – 233 ofertes (10,8%)

Atenció al client- 160 ofertes (7,4%)

Comercial – 396 ofertes (18,4%)

Construcció i immobiliàries – 12 ofertes (0,5%)

Disseny i arts gràfiques – 41 ofertes (1,9%)

Dret- 19 ofertes (0,8%)

Educació- 15 ofertes (0,6%)

Enginyeries – 157 ofertes (7,4%)

Finances i banca – 22 ofertes (1,04%)

Indústria i manteniment – 53 ofertes (2,4%)

Informàtica – 671 ofertes (31,2%)

Màrqueting i relacions públiques- 84 ofertes (3,9%)

Professions i oficis – 69 ofertes (3,2%)

Recursos Humans- 87 ofertes (4%)

Sanitat – 45 ofertes (2%)

Turisme i restauració- 83 ofertes (3,8%)

Conclusions

A) El sector de la construcció, motor únic de l’economia espanyola entre 1996 i 2008 avui representa un míser 0,5% del mercat. Me n’alegro que finalment s’hagi aturat la voracitat destructiva del medi ambient, però per altre banda això ratifica  la desaparicció total de l’arqueologia preventiva, que fins ara m’havia donat de menjar.

B) El nou boom laboral és sens dubte la informàtica. La majoria d’empreses s’estan passant a la venta per Internet i a la promoció on-line, fet que explica aquest alt índex de demanda (31,2%). Actualment té més sortida un curset de programació en Java que un doctorat en química!

C) Si sumem les ofertes d’informàtica, per vendre on-line, a les de comercial, atenció al client i màrqueting, ens trobem que el 60,4% de noves places laborals estan destinades a vendre coses. I jo em pregunto: a vendre EL QUE? Si tan sols hi ha un 2,4% d’ofertes en la Indústria! Es pot saber QUE estan venent? Imagino que productes importats d’altres països, així doncs la balança comercial espanyola deu estar en números vermells, enviant tot el nostre capital a l’estranger!

D) No, no m’he deixat de comptar les ofertes en Humanitats, Ciències Socials, Filologies, Documentació, Treball Social o Art. Es que simplement no existeixen. En un altre portal, he localitzat una oferta de guia en un museu per les tardes del cap de setmana, publicada el darrer més. Això és tot.

E) Amb les retallades que hi han a  la Sanitat i l’Educació pública, segons la teoria neoliberal, hi hauria d’haver un boom a la privada. Doncs bé, no és així en absolut. Aquests sectors amb prou feines son un 2,6% del total, fet que ens pot indicar que aquests serveis simplement s’estan destruint i no privatitzant, ja que la situació econòmica global no invita a portar els fills al Liceu Francès, precisament.

F) Les úniques ofertes que poden estar destinades a la innovació tecnològica i la investigació en nous mercats és aquest 7,3% d‘enginyeria. La única i remota esperança de poder competir algun dia en el mercat internacional amb productes de qualitat.

h1

Empreses que es dediquen a l’estafa comercial i al frau piramidal.

Agost 21, 2011

Vint dies després de començar a surfejar pel turbulent mercat laboral i ja tinc una cosa claríssima: abans d’acceptar anar a cap entrevista cal documentar-se molt bé de quin tipus d’empresa és l’anunciant, ja que estan proliferant com bolets un seguit d’ofertes i anuncis de feina, que en realitat es tracten de barroeres farfolles i galindaines per engalipar a persones en situacions econòmiques molt desesperades.

Doncs bé, m’he dedicat a documentar-me força sobre aquest tipus de sangoneres i a continuació us exposo les meves conclusions!

Com detectar aquestes ofertes falses?

1) Posen un anunci en un portal telemàtic per buscar feina, com Infojobs, Laboris o Openjobs. En la descripció de la oferta  normalment demanen promotors, executius, comercials, publicistes, atenció al públic o agents de màrqueting. Sospitosament no és necessària cap experiència prèvia ni formació específica, ni et demanen cap requisit a part de disponibilitat immediata i a jornada completa. L’empresa es sol presentar com una consolidada multinacional líder en el sector, en procés d’expansió i centenars de sucursals a cada cantonada.

2) Sigui com sigui el teu currículum, en el cas que hagis picat, et truquen per dir-te que t’han seleccionat, que et veuen especialment capacitat per exercir aquesta feina i et concerten una entrevista pel matí següent.A l’entrevista et fan un pseudo-test psicotècnic molt cutre, en plan “T’agrada treballar SI/NO“, et venen una moto sobre la feina, que res té a veure amb la realitat, fan veure que t’han seleccionat especialment a tu i t’emplacen a començar immediatament.

A continuació alguns exemples reals de com funciona l’estafa i el freu piramidal, amb empreses que actuen ara mateix a  la província de Barcelona

– TOP WATER: Amb seu a Rubí, aquesta empresa et promet ser comercial d’una màquina descalcificadora d’aigua, però primer hauràs de superar un període de prova (sense cobrar), fent unes 10 visites a casa d’amics i familiars que tu seleccionis prèviament , acompanyat d’un  altre treballador que aprofitarà per intentar-los estafar com sigui davant dels teus nassos. La màquina en qüestió val 18.000 euros per aixeta i no està gens clar que realment funcioni. En el cas que superis el període de prova hauràs de fer 40 visites mensuals, pagant tu benzina i telèfon, la qual cosa significa treballar de 6:00h del matí a 2:00h de la nit els set dies de la setmana, per un sou que no arriba als 900 euros bruts. Testimonis d’aquesta estafa: aquí i aquí.

R.MARKETING: Tenen la seu al c/Marina nº164. Aquesta empresa es dedica a vendre ofertes de telefonia/internet completament fraudulentes i fa anar als seus soferts treballadors per les cases i pel carrer intentant enredar a la gent. No et fan cap mena de contracte i es limiten a donar-te 50 euros per venta (sempre i quant el client sigui tan ruc com per no donar-se de baixa) i del teu “sou” es queden 270 euros per “pagar als autònoms”. Si aconsegueixes fer 2 ventes en un mateix dia et deixen tocar una campana al  matí següent, com a premi. Si no vens res, simplement no cobres. Testimonis d’aquesta estafa aquí i aquí

MS&H (Muñoz Strauch & Hnos, SL): Et prometen ser comercial amb un despatx i sou fixe però bàsicament la feina consisteix en convèncer a la gent que es canvii d’Endesa a Iberdola, anant porta per porta, sense sou ni contracte, cobrant a comissió per venta, de 6:00 a 20:00h, pagant de la teva butxaca telèfon i transport. . Testimonis d’aquesta estafaaquí .

Així doncs es tracten d’empreses fraudulentes que guanyen diners a base d’enredar als treballadors i que, com més persones aconsegueixin que acceptin la seva oferta-trampa més beneficis els reportarà, per tant tothom passa la seva farsa de processos de selecció. Aquells treballadors que acceptin les condicions draconianes hauran d’aconseguir nous treballadors per endur-se les seves comissions, generant així un frau piramidal.

S’ha de ser un voltor sense cap escrúpol per tal d’aprofitar-se de l’actual situació de crisi, empenyent a penoses en situacions dramàtiques!

h1

Sindicalisme, vagues i conciència de classe avui

Setembre 13, 2010

Arran de la convocatòria d’una Vaga General el proper Dimecres 29 de Setembre els mitjans de comunicació de la dreta, sicaris del capital com sempre  i mesells  palanganers de la patronal com mai, han iniciat una brutal campanya de demonització del nostre precari i dèbil moviment sindical, en el seu enèsim intent de dinamitar el que queda de l’Estat del Benestar, instaurant en el seu lloc un sistema d’esclavisme neoliberal.

Des de les diferents cavernes mediàtiques s’ha acusat a CCOO i UGT de “pallassos”, “agents burocràtics”, ” reaccionaris”, “paràsits subvencionats”, “anomalies” o “vils canalles esperpèntics”, entre altres vomitius improperis. I com no el PP s’ha apuntat ben ràpid a la crema de bruixes: Esperanza Aguirre ha anunciat que es pensa carregar a 2.000 sindicalistes de l’Administració de la Comunitat de Madrid, mitjançant un suposat pla d’austeritat i, per si fos poc Cristobal Montoro (PP) ha afirmat que les vagues son decimonòniques i que s’haurien d’eradicar, acabant així amb el Dret a Vaga, reconegut a l’Article nº28 de la Constitució Espanyola, així com a la Carta Comunitària dels Drets Socials Fonamentals dels Treballadors. Sort que l’aturada és contra un Govern socialista!!

La dreta es podria estalviar tot el seu odi anti-proletari. Poden estar ben tranquils que el sindicalisme del segle XXI és una ombra del que havia estat durant el segle XX. La consciència de classe s’ha anat minvant gràcies a la deslocalització del sector industrial al Tercer Món, la fi del model “fordià” de producció en cadena,  la protecció social pública i, sobretot, l’augment de poder adquisitiu i de nivell de vida dels treballadors, desenvolupant així una societat postmoderna formada  per “consumidors” individuals i aïllats, que no es veuen a si mateixos com part del sistema productiu.

A més d’això, segons va el prestigiós historiador marxista Eric Hobsbawm, la classe obrera del segle XXI es diferència de la del segle XX en que han aparegut diversos factors negatius que debiliten la seva capacitat d’organització política i sindical:

La xenofòbia, o “socialisme dels ximples: la protecció del treball d’un mateix davant possibles competidors estrangers., en comptes de fer-ho contra la patronal Com més dèbil és el moviment obrer, més fort resulta el racisme.

La temporalitat del treball: moltes feines es fan tan sols en una època de l’any (hostaleria, verema…) la qual cosa impossibilita una organització estable.

La meritocràcia educativa: avui dia per accedir a un bon lloc de treball resulta imprescindible un bon títol, pel qual el sistema administratiu ens ensenya a competir contra els nostres iguals des de ben petits a l’escola, creant així individualisme i enveja, en comptes de cooperació. A més, la classe intel·lectual és vista per les persones amb menys recursos com membres de la èl·lit, aniquilant la unió de treballadors i pensadors que havia caracteritzat el socialisme del segle XX.

Jo segueixo creient que el sindicalisme, la negociació col·lectiva i la vaga son els únics instruments eficaços i vàlids amb que comptem els treballadors davant el capital. Així m’ho ha demostrat la meva experiència laboral: quan vaig començar a treballar d’arqueòleg cobrava 711 euros (estant llicenciat!!) i fins que no vam aprovar el conveni col·lectiu, gràcies a CCOO, la meva nòmina no va poder esdevenir mileurista.

Desgraciadament aquesta visió es absolutament minoritària i la immensa majoria de proletaris intentaran acudir als seus llocs de treball el proper dia 29 de Setembre que, en un paradoxal acte de supina estupidesa, per por de no cobrar un dia de sou seran capaços de sacrificar la seva jubilació, acomiadament just, nòmina i conveni.

Però com no podem deixar que la massa d’esquirols aborregats decideixin portar-nos de cap a l’abisme, demano a totes les organitzacions obreres que queden que no reparin en mitjans, ni en cap mena de perjudici ètic, per tal d’impedir físicament  l’assistència laboral a aquells quintacolumnistes col·laboracionistes que, amb el seu covard egoisme, encara estaríem treballant 65h setmanals des dels vuit anys fins als 80. La finalitat està plenament justificada: en el boicot total als mitjans de transport públics i principals carreteres estarà l’èxit de la nostre lluita.

h1

EXTRA: La proposta de Reforma Laboral de la Patronal.

Juny 14, 2010

Dia 1 de Juny de l’any 287, després del naixement d’Adam Smith.

Els membres de la Patronal, reunits a intempestives hores de la matinada, hem acordat la nostre proposta de Reforma Laboral. Desitgem cordialment que el Sr. Zapatero, si no vol que li enfonsem l’IBEX 35 i la qualitat del deute públic en menys temps que Belen Esteban es fot un gram de coca, s’avingui a genuflexionar-se davant aquest moderat i exemplar text:

-> Ampliar l’edat de jubilació als 80 anys: Segons un estudi demogràfic, realitzat per una independent i objectiva Companyia de Plans de Pensions Privada, els ciutadans del segle XXI seran immortals i impotents, amb la qual cosa la societat envellirà inexorablement.

-> Mercat Laboral, sensu stricto: Els treballadors seran subhastats en una plaça pública, on es mostrarà la seva dentadura i musculatura. El treball intel·lectual, és un luxe innecessari en temps de crisi.

-> Acomiadament lliure i subvencionat: Quan la voluntat d’un patró desitgi, per caprici, desfer-se d’un proletari, l’estat estarà obligat a celebrar un cocktail i una disco party en honor a tan sàvia decisió empresarial. El finiquito consistirà, en tots els casos d’acomiadament, en un 2×1 en piruletes, sugus, palotes i pica-pica a la botiga de xuxes més propera. Els diners en mans de persones de classe baixa es malgastarien en putes i beguda.

-> En el cas que una empresa tingui beneficis, el treballador rebrà l’incommensurable privilegi de rebre un copet a l’esquena.

-> Eliminació de la negociació col·lectiva: les condicions laborals es pactaran en una reunió personal entre l’equip d’advocats, gestors i sicaris de la patronal, per una banda, i l’obrer emmordassat a un poltre de tortures BS&M, per l’altre.

->Incentivar la producció amb noves tecnologies: elèctrodes, gas sarín, descàrregues d’alt voltatge…

-> Flexibilitzar la contractació, eliminant el contracte per escrit: Que hi ha confiança home! No calen aquestes formalitats! Amb la paraula de l’amo de que cobraràs, ja en tens prou.

-> Jornades laborals 24h don’t stop: La nit es jove! Perquè deturar-se per dormir? Amb un cop de cap d’una horeta en un racó de la oficina, ja n’hi ha prou per seguir al peu del canó set dies a la setmana! Els obrers malbaraten el seu temps lliure en vulgaritats improductives, del tot innecessàries per la pàtria.

Paraula d’Adam Smith, alabem al Senyor.

Mr Burns. President de la Patronal.

PD: Senyors dels sindicats, no cal que es molestin en fer una vaga general. Ja hem iniciat un pla d’alienació massiva del proletariat a base de Mundials de Futbol, islamofòbia visceral i nacionalisme de barretina i pandereta. Gràcies.

h1

Abaratir l’acomiadament NO crea ocupació!!

Juny 11, 2010

La política macroeconòmica espanyola sembla instal·lada al regne de la paradoxa, un patètic vodevil de l’absurd on  s’estan prenent les mesures diametralment oposades al sentit comú, que és el menys comú dels sentits, i el Govern de l’Estat, convertit ja una burda titella del FMI, ha iniciat una incomprensible cursa suïcida cap a l’abisme neoliberal, adoptant fil per randa el discurs del terrorisme financer especulador.

Ara resulta que abaratir l’acomiadament servirà per crear ocupació. Clar, com costa tant fotre al carrer algú, oi? Ja m’imagino les fàbriques amb ingents volums de producció desatesos perquè el patró no s’atreveix a ampliar la plantilla, no fos cas que, amb els ja existents contractes d’obra i servei, hagués de donar un grapat de sugus a l’acomiadat.

Això és com apagar incendis amb gasolina o fomentar la castedat subvencionant la prostitució.

De que ens sorprenem? Aquesta és la enèsima fal·làcia que els carronyaires neoliberals intenten vendre’ns com a inapel·lable dogma, a força de repetir-ho fins a l’extenuació en tots els seus mitjans de desinformació.

Recordeu l’any 2008? Deien que l’estat hauria de regular el mercat i ara resulta que és el mercat qui regula a l’Administració pública. Els mateixos banquers que demanaven auxili al Govern, ara li han posat la soga al coll, en comptes d’auto-flajelar-se en mig d’una plaça pública implorant el perdó a la Humanitat per haver-nos sumit en una crisi, derivada de la seva depravada usura.

I el Pla Espanya? Si home, aquella mesura neo-keynesiana per incentivar la ocupació, estimulant el consum a base d’obres públiques i crèdits als Ajuntaments. Doncs no! Ara resulta que hem de reduir el dèficit al preu que sigui, parant obres públiques, enviant a l’atur milers d’obrers i aturant en sec el poder adquisitiu del proletariat.

La darrera ocurrència ja voreja el patetisme senil: subvencionar els acomiadaments, en comptes de la contractació! Peró que pretenen Corbacho i Zapatero? Arribar quant abans als 5.000.000 d’aturats al preu que sigui? Dinamitar el llegat de Pablo Iglesias i destruir la socialdemocràcia espanyola, regalant al PP el govern de totes i cada una de les administracions de l’estat?

I a sobre tenen la barra de dir que “estem prenent mesures difícils”. I UNA PUTA MERDA!!! Obeir al mercat com un gosset faldiller que tan sols belluga la cua, és el camí més senzill. Carregar el pes de les mesures financeres als pensionistes, embarassades funcionaris i peons és de covards, miserables i roïns.

Difícil i heroic hauria estat plantar cara a la banca, a la patronal, a la despesa militar i a tots aquells que veuen la democràcia com una mera nosa per als seus negocis. Coherent seria incentivar la contractació desgravant IRPF als treballadors nous, sempre i quant l’empresa no acomiadés a ningú de forma improcedent.

PD: Llegeix també: “Reflexions sobre el futur del treball”

h1

Reflexions sobre el futur del treball

Mai 1, 2010

→ Reflexió nº1: Globalització del treball. Actualment, gràcies a la facilitat per transportar mercaderies, persones i dades a alta velocitat per tot el planeta, els sectors primari i secundari s’han deslocalitzat a països en vies de desenvolupament, on la ma d’obra és més barata, mentre que el Primer Món ha esdevingut una societat post-industrial, basada en els serveis i el consum individual, en comptes de la producció col·lectiva. Les classes socials es distribueixen de forma desigual en la geografia mundial, traslladant el gruix de la pagesia i el proletariat a Àsia, Àfrica i Hispanoamèrica.

-> Reflexió nº2: Segmentació del treball. Aquelles feines feixugues que no es poden deslocalitzar (construcció, neteja…) son desenvolupades dins la nostre societat sempre per immigrants. Encara que l’atur sigui molt elevat, els membres de la nostre classe treballadora es neguen a agafar aquests llocs de treball, per les seves dures condicions. La qual cosa significa que la taxa de nouvinguts mai deixarà de ser força alta, per dura que sigui la crisi. Els conflictes de caràcter xenòfob seran cada cop més habituals i la extrema dreta tindrà, amb tota seguretat, representació parlamentària.

-> Reflexió nº3: Pèrdua de la consciència de classe. Els treballadors, dins la nostre societat, han perdut totalment el sentiment d’identificació com a grup explotat laboralment al tenir propietats i deutes (hipoteca, cotxe…) i ser consumidors en potència, destruint els llaços socials resultants de la producció (sindicats). Aquest buit ha estat suplert per altres ens socialitzadors de sentiment col·lectiu, peró de caràcter alienant i idealista en comptes d’alliberador (nació, religió, club de futbol…).

->Reflexió nº4: Atur endèmic. Al deixar de ser un país productor a un consumidor, sobren llocs de treball, especialment els que requereixen d’una baixa formació i especialització. Això ha estat suplert durant els darrers 15 anys amb un boom de la construcció, que ja no es pot tornar a repetir. La nostre realitat laboral avança cap a un sistema bipolar on les persones que quedin enxampades dins un atur de llarga durada passaran a formar part d’una nova classe social de caràcter marginal, amb un elevat risc d’exclusió social.

-> Reflexió nº5:Jornada Laboral. La única solució per una repartició més justa del treball passaria per una dràstica reducció de els jornades laborals i dels treballs a temps complert, la qual cosa repercutiria en una pèrdua de capacitat adquisitiva per part dels treballadors. En comptes d’això ara mateix es tendeix a agradar l’escletxa bipolar entre treballadors i aturats, on les persones que tenim la sort d’estar cotitzant a la Seguretat Social tendim a fer cada cop més hores, per suplir les tasques d’aquells que han estat acomiadats.

->Reflexió nº6: Competitivitat en cutreria. Les empreses competeixen exclusivament en preus, en comptes de fer-ho en qualitat, entrant en una espiral de retallades de ma d’obra i sous, infravalorant la excel·lència del procés productiu: es igual si el resultat està mal fet, ho volem ràpid i barat. Els treballadors perden l’interès en la formació continuada. Els empresaris no s’adonen que sempre hi haurà algú que ho pot fer pitjor i més barat, especialment en un altre país on pugui contractar nens i fuetejar-los.

->Reflexió nº7: La tecnologia no ens ha alliberat. En contra del que pensaven alguns anarquistes del segle passat, el desenvolupament dels mitjans de producció, no ens ha premés arribar a la superació del treball, vivint en una societat d’oci, hedonisme i desenvolupament de la cultura, com somiava Oscar Wilde a la seva obra “L’ànima de l’home sota el socialisme”. En comptes d’això, l’increment de la productivitat tan sols ha permès un augment del consum, socialitzant la cultura, peró no la creativitat sinó la seva deglució per part de les masses.

h1

PREDICCIONS TAROTISTES 2010

gener 5, 2010

Després d”uns dies d’exili blogger forçat per la sobtada defunció del meu PC, actualitzo per fi les meves prediccions tarotistes per aquest any que  just comença.

Heu de saber que ara meteix estic escribint des de l’ordinador del meu company de pis, sense photoshop ni corrector ortogràfic, la qual cosa, em temo, afectarà negativament a la qualitat dels posts. Espero que aquesta fase transitòria duri ben poc!

Un cop que  TOTS els lectors d’aquest blog ja han confirmat que els meus auguris per a 2009 s’han realitzat (més o menys, ja sabeu que el destí es pot canviar i aquestes coses) aquí van les meves apostes pel present curs:

PREDICCIONS TAROTISTES

Nota: He descartat totes les preguntes que son impossibles de respondre mitjançant Tarot, com ja vaig advertir al post anterior. No n’apreneu eh!! Cada any igual!

Ferran – La meva relació amb Berlin, disminuirà, seguirà com fins ara o s’incrementarà durant 2010?

-> Any molt calmat, amb poca movilitat i viatges escassos.

Clídice – El projecte que començo aquest més de gener (laboral) tindrà èxit?

-> Aquest projecte suposarà molts canvis positius al teu entorn, peró no t’omplirà professionalment.

Jonkepa– eixirem (sortirem) de la crisis actual?

-> L’economia anirà fent pujades i baixades, no tindrem un any globalment gaire bó, peró veig un equlilibri de cara a finals de curs.

Jonkepa– tornarem a patir les eixides (sortides) de to del PP?

->El PP tindrà poca sort i molts conflictes interns alhora d’establir el seu discurs pròpi. Veig una lleugera victòria dels modertats sobre els radicals.

Lu– anirà bé la relació que estic començant?

-> Tot i que estaràs insegura, i a voltes insatisfeta, l’entorn serà propici per que la relació prosperi.

Lu- tindré un bon ambient en la nova feina que començaré el 2010?

->Oi tant! Molt bó! Especialment amb les figures masculines amb un càrreg superior al teu.

Lu- tindré més canvis laborals al llarg de l’any?

-> Qualsevol canvi trencarà l’armonia i l’equilibri del teu entron laboral i et conduirà a un fracàs segur.

Pau – Son molts 600km?

-> La teva relació no es veurà afectada  especialment per la distància. Veig un equilibri sense gaires complicacions a curt termini.

Jordi -Seguire escrivint el blog?

->Ho veig difícil. Tindràs un any anímicament complicat.

Jordi- Serè capaç d’escriure i publicar algun relat?

-> No et veig amb prou forçes anímiques per fer-ho!

Jordi- Quin tipus de relació tindré amb el metge portugués?

->Complicada. L’entorn de la relació no és gaire propici. A la llarga veig possibilitats de millora.

Poney Quin percentatge de participació assolirà la consulta sobre d’independència a Barcelona, si finalment es fa?

-> M’han sortit cartes horribles. O bé no es fa o es un fracás total i absolut.

Poney- El teu amic Carretero entrarà al parlament?

-> R.Cat treurà un resultat destacable, però molt allunyat dels seus objectius i espectatives.

Poney– El meu pobre cotxe viurà un any més (almenys un mes)?

-> El veig amb prou forces per fer-ho!

Anònim (¿Esteve?)- El món serà millor el 2010 q el 2009?

->Serà un any en el que el món buscarà l’equilibri i la feminitat. (A preguntes generalistes respostes ambigües)

Mia-llogaré aviat el que era casa meva?

-> Per tal de fer-ho has de prendre una decisió valenta, posant per sobre la raò als sentiments.

Mia- Econòmicament parlant com m’anirà el 2010.

-> Una decisió absurda et pot dur a perdre molts diners.

Mia-Creus que en el 2010 ens plantejarem, la meva parella i jo mateixa, tenir fills?

-> Si!! Sens dubte teniu tots els arcans a favor! Es el moment idoni per fer-ho!

Ferran – li donaré un cop de ma definitiu a la meva p… tesi?

->Necessites buscar un moment de calma que es produirà cap a mitjans/finals d’any.

Madebymiki- La meva economia aguantarà amb decència el 2010?

-> Altibaixos. En general no t’anirà gaire bé.

Madebymiki- Viurem mobilitzacions serioses o altercats considerables?

-> No especialment. Veig un any molt tranquil, en general.

Contjuntbuit- Podré finalment emancipar-me?

-> Tens tots els arcans a favor, però hauràs d’actuar amb prudència i paciència.

Rafa- Alguna estrella del pop morirà el 2010 a la mateixa edat que ho va fer Michael Jackson l’any passat?

-> En aquest any veig una mort horrible d’una figura musical femenina. Es tot el que puc dir.

Rafa- Belén Esteban arribarà viva a finals d’any o serà la nova Carmina Ordóñez?

-> Oi tant! No només arribarà viva, sinó que tot li anirà de fàbula. Aixó si, veig un deteriorament progressiu de la seva Salut.

Biel- Em muntaré la meva vida definitivament a Canet de Mar o el meu impuls japanòfil em portarà a tornar a marxar després d’un parèntesi per terres catalanes.

-> Veig un canvi radical en la teva vida inmediata. Aquesta circumstància t’afectarà negativament a curt plaç, peró a la llarga t’adonarás que ha estat el millor.

Biel– Trobaré finalment aquella persona que em fagi pujar als núbols aquest any?

-> Uff NO! No radicalment, NO! Et veig enamorat/embolicat d’algú que t’influenciarà molt negativament! Però MOLT!  Si veiessis quina combinació de cartes m’ha sortit començaries a còrrer!!!

Carme- Hi haurà algun canvi de feina per a mi aquest any?

-> Veig un entorn laboral molt positiu per a que aquests es produeixin, peró haurás de superar els teus pròpis dubtes al respecte.

Carme- Seré capaç de continuar la meva novel·la?

-> Tens la força de voluntat i la serenitat de la teva banda. Tans sols et falta la inspiració, que la post trobar en un viatge o en un canvi d’aires.

Carme- Podré recuperar temps personal per a mi?

-> Veig un any molt mogut i atrafegat en aspectes laborals i sentimentals!

Parce- Situació laboral?

-> Veig un any complicadet, anirás tirant amb més penes que alegries, peró t’en sortiràs.

Parce- Amor?

-> Mmmm, en general serà un bon any, tot i que no veig grans canvis!

I ARA LES MEVES PREGUNTES!!!

Arqueòleg– Que passarà a les Eleccions Catalanes? Quin Govern es formarà?

-> Resultat sorprenent amb canvis importants. En general deixarà un panorama polític injust i desequlibrat. EL Govern que sorgeixi serà poc ambiciós, tranquil, fort i unit.

Arqueòleg- Que passarà amb l’esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya?

-> Serà una decisió molt negativa, crearà un entorn polític molt mogut, tot i que el rebombori durarà poc i a mig plaç simplement s’oblidarà.

PD: I a tot aixó… aquest blog ha arribat al seu 2n any a WordPress amb un augment del 65% de l’audiència respecte al curs passat!! Gràcies a tots!!!