Es Sima de los Huesos (Atapuerca) realment una tomba?

Aquest estiu vaig llegir en un suplement del diari el País, un extens reportatge sobre el jaciment “Sima de los Huesos”, un dels que forma el conjunt arqueològic d‘Atapuerca (Burgos) on es troba la major concentració mundial de restes humanes anteriors a l’Homo Sàpiens. En el reportatge s’afirmava, sense cap lloc al dubte, que la deposició de les restes humanes s’havia format per una acumulació ritual, en el que suposaria el primer funeral documentat en la història humana.

Però… va ser realment així?

Sima de los Huesos es una acumulació d’ossos humans que corresponen a un mínim de 33 Homo Heidelberguensis, un antecessor dels neanderthals de fa 450.000 anys, localitzada dins un pou de 13m al fons d’una caverna de 400m. Hi han diverses preguntes i dubtes respecte les dades arqueològiques d’aquest jaciment que a mi em porten a posar en dubte si realment hi havia una intencionalitat humana i ritual en aquesta deposició:

Perqué hi han ossos d’animals carnívors barrejats amb humans?

Les restes esquelètiques dels homínids es troben barrejades amb restes de 176 óssos de les cavernes, 21 guineus, 5 mosteles, 3 panteres, un jaguar, un llop, dos linx i una marta. Els humans son tan sols la 2a espècie més representada a molta distància dels úrsids. La gran pregunta es: que fa tota aquesta fauna dins d’una tomba? Eren part del aixovar funerari? Es evident que no son restes de menjar, ja que el consum de carn de carnívor es molt esporàdica al paleolític i no es troba descarnada ni cuinada. Això ens porta també a descartar que es tracti d’un espai domèstic humà i recorda més a un cau de carnívors.

Perquè els esquelets humans no estan sencers, es troben fragmentats i en desconnexió anatòmica?

Si realment es tractés d’una tomba i els homínids es van limitar a llançar els cossos dels difunts per un forat, els esquelets s’haurien de conservar sencers, no fracturats i en connexió anatòmica. Aquí passa just el contrari. Falten el 60% dels ossos humans, especialment vèrtebres, parts del crani i falanges. En canvi, trobem un clar predomini de les parts més carnoses (cames, costelles i braços), que curiosament son les favorites dels animals carnívors. A més els ossos estan trencats en petits trocets que han obligat a fer complexes puzles als antropòlegs físics. Com lliga això amb una tomba? Van dipositar els cossos per peces i se’n van oblidar d’algunes?

Perquè no hi han infants?

Segons l’edat determinada a partir de l’anàlisi de les peces dentals, només hi ha un sol ós pertanyent a un individu de menys de 10 anys. La resta son individus situats majoritàriament entre els 19 i els 27 anys. No hi havia mortalitat infantil fa mig milió d’anys? O potser els enterraven a un altre lloc? O es que la seva carn no era llaminera pels carnívors?

Perquè els ossos humans presenten marques de mossegades i arrossegament?

I arribem al gran quid de la qüestió: el 24% dels ossos humans presenta senyals d’abrasions o fractures causades per arrossegament. I la senyal mes demolidora: el 14% dels ossos presenta marques de mossegades de carnívors, especialment de grans felins. Van carronyejar les tombes? Difícil! Els grans felins, com les panteres, son animals exclusivament caçadors i mai carronyaires.

Que pinta Excàlibur en tot això?

La presència d’una destral bifacial tallada en sílex vermell (a la que van posar el pompós nom d’Excàlibur), va ser interpretada com un aixovar funerari pels directors de l’excavació. Fins i tot van interpretar el color vermell del sílex com un simbolisme de la sang, amagant que TOT el sílex de la zona es d’aquest color. Una peça de sílex no demostra que hagi estat dipositada de forma intencional ni ritual, podria haver arribat arrosegada amb els cossos dels hominids

CONCLUSIONS

Definitivament es molt innocent defensar que la única explicació possible de Sima de los Huesos sigui una tomba. Més aviat sembla, després de revisar les dades, que un grup d’humans hagi estat depredat per grans felins i arrossegats dins la cova on s’han barrejat amb esquelets d’òssos de les cavernes, morts metre hivernaven; posteriorment l’aigua hauria dispersat i fracturat  els ossos.

No podem doncs, assegurar una intencionalitat funerària o ritual en el Paleolític Inferior, ni l’existència d’un pensament simbòlic, ni metafísic. Com es que Arsuaga i la resta del seu equip segueixen aferrant-se a la hipòtesi més sensacionalista? En la darrera campanya fins i tot van buscar una entrada alternativa a la cova, més propera a la Sima, que fes més creïble la deposició intencionada, i no l’han trobat. Però res ha fet variar la seva línia interpretativa, al menys de cara als mitjans. Una pena, doncs el jaciment es espectacular, sense cap necessitat d’inventar res.