Posts Tagged ‘tom ford’

h1

Entre la trascendènicia i la frivolitat

febrer 14, 2010

Una cosa que mai entendran els heterosexuals és la innata facilitat que tenim els gais per compaginar la frivolitat més petarda amb l’abissal profunditat de la transcendència mariculta, sense ni tan sols despentinar-nos.

Un perfecte exemple d’això seria Boris Izaguirre, que va deixar bocabadat a més d’un al quedar finalista del Premi Planeta amb la seva excel·lent novel·la “Villa Diamante”, trencant així el clixé de qui el tenia encasellat com la típica “loca” per amenitzar late shows destinats a una audiència amb un coeficient intel·lectual inferior al de Yola Berrocal.

I aquest cap de setmana he pogut ser testimoni d’un altre cas semblant, el de Tom Ford: el conegut dissenyador, que va fe ressorgir a la marca Gucci de les seves cendres, ha estrenat el seu primer film “A single man”, qua ja va ser aclamada al Festival de Venècia i que compta amb diverses nominacions als Globus d’Or i els Oscar.

El primer que podríem pensar d’aquesta pel·lícula, enduts pels perjudicis previs, és que serà la típica història buida, superficial i maricona per que quatre pijes vagin a passar la tarda al cinema quan surtin de fer la compra als grans magatzems, tipus “El diablo viste de Prada” o “Confesiones de una compradora compulsiva”.

Doncs bé, ni de bon troç! Ford aborda un drama gai profund en el contingut, acurat a la interpretació de Colin Firth i Julianne Moore, ple de reflexions polítiques o socials, i que gira entorn al existencialisme i la soledat davant la pèrdua d’un ésser estimat, acompanyat de brutals i mordaços diàlegs que, de ben segur, no us deixaran indiferents.

Òbviament l’estètica, tractant-se d’un dissenyador, no es troba precisament descuidada: cada plànol és un veritable tractat sobre la bellesa masculina i l’elegància femenina; l’ambientació escènica, d’un detallisme perfecte, ens evoca a uns nostàlgics anys 60’s en tonalitats pastel, així com la deliciosa banda sonora que marca un ritme realentit que ens permet paladejar aquesta sobredosi artística.

Així doncs, crec que “A single man” és un cocktail de difícil digestió per aquelles persones amb una hermètica personalitat incapaç d’adaptar-se a les circumstàncies; els que mai entendran com et pots posar una perruca per fer una performance de Mónica Naranjo i al cap d’una hora escassa pronunciar una conferència sobre la dialèctica hegeliana a la política decimonònica, sense acabar amb una esquizofrènia bipolar.

Això si, seria convenient treure’s la perruca i els lluentons abans de la conferència!

“Hi ha d’haver una història per sobre de tot que mereixi la pena ser explicada, un missatge que faci pensar a l’espectador. Per mi, el guió ho és tot. Sembla que s’hagin perdut les pel·lícules que giren al voltant dels personatges i els diàlegs”

Tom Ford

(Ho dirà per Avatar???)

 

h1

Solucions imagnatives a la sequera

Abril 15, 2008

Que si el Roine, que si l’Ebre, que si el Segre… prou! Els nostres polítics realment tenen molt poca capacitat imaginativa! Afortunadament aquest blog sempre està al peu del canó, tot i que mai em facin cas… que hi farem!

A part de buidar totes les piscines privades i tancar el camps de golf dels pijos, aquestes son les meves propostes estrella de cara a solventar la carestia d’aigua a les terres catalanes sense cap necessitat de realitzar un transvassament:

Dutxes col·lectives

Slurrrrrrrrrrrrrp!!Es obvi que si en comptes de que cada escú fes servir uns 10 litres d’aigua diaris, poguessim instal·lar unes estructures comunes a cada plaça perqué amb una mateixa quantitat moltes persones poguessin fer-ne us, reduïriem ostentosament el consum hidric!

Com a suggerencia podeu veure que bé s’ho passa Tom Ford fent una pova pilot de la meva idea! No us venen ganes d’afegir-vos?
 

 Provocar a la Llei de Murphi

Coche guarroSegons els principis sagrats  de la mala sort, sempre plou quan estrenem un vestit nou o acabem de rentar el cotxe… així doncs perqué no tots els catalans i catalanes quedem en un dia i una hora per netejar el nostre vehicle i sortir a pasejar amb alguna prenda d’estrena? Segur que causem un veritable temporal!  

 

Festival de grups patétics als pantans catalans

Núria Feliu aghhConvocar diversos concerts i festivals a la vora dels embassaments més necessitats de pluja (Sau, Camarassa, Susqueda…) amb els canants més horribles i desafinats del món, tipu La Quinta Estación, Luis Miguel, Enrique Iglesias.

I si aquestes grans figures internacionals es neguen a fer-nos el favor, sempre podem recorrer als inaudibles cantautors nostrats (Marina Rossell, Nuria Feliu…) o al soporifer rock català (Gossos, Sopa de Cabra…) tot i que en aqust cas potser acabarem patint el risc d’inundacions i Tsunamis!

Canviar l’aigua per begudes alcòliques en tots els àpats.

Papa Noel BorrachoA veure, es possible que els accidents de tràfic augmentessin un 10.000%, els comes etílics fossin més freqüents que el resfredat, que la gent faltés a la feina per ressaques brutals i que els pocs que assistissin al seu lloc de treball fossin incapaços de realitzar cap tasca amb un mínim de precisió… però hauriem disminuït el consum d’aigua potable o no? 

A la imatge podeu veure en quin estat lamentable va acabar el Pare Noél després de posar en pràctica els meus consells ecològics!

  

Algú té alguna altre idea?