Reflexions sobre els Indignats a Israel

Ahir a la tarda 300.000 persones vàrem sortir als carrers de les diferents ciutats israelites per protestar contra les mesures econòmiques del govern d‘ultradreta sionista de Bejamin Netanyahu, esdevenint la mobilització més important de la seva història recent. Aquestes son algunes de les meves reflexions al respecte:

1.- L’Esquerra Jueva encara existeix: Banderes roges i imatges del Che als carrers de Tel Aviv… pensava que no viuria per veure-ho! Israel va tenir una esquerra marxista molt important en els seus inicis amb el moviment col·lectivista dels Kibutz, granges amb un funcionament assembleari; però actualment l’esquerra jueva estava completament desapareguda de l’escena política, amb un ridícul Partit Laborista mesell col·laborador de la dreta ultranacionalista i l’únic partit polític d’esquerres amb cara i ulls, Meretz,  aïllat al grup mixt amb 3 diputats, guerres internes i escissions.

2.- Males notícies per l’antisemitisme de la ultraesquerra europea: Aquells membres dels moviments més fanàtics  antisistema que s’havien dedicat a revifar els perjudicis antisemites presentant a tots els jueus com malvats banquers poderosos i sanguinaris colons imperialistes, s’hauran de menjar els mocs. A Israel també existeixen persones explotades econòmicament, capaces d’articular moviments socials de classe.

3.- Les Revoltes Àrabs a Jerusalem: De la mateixa forma que a certs sectors del nacionalisme català quasi els explota el fetge quan van veure marxes del 15M a Madrid, pancartes en castellà o solidaritat amb la repressió a Puerta del Sól, de ben segur que els rabins ortodoxos es deuen estar estirant dels tirabuixons veien com les revoltes que es vàrem iniciar a Tunis i Egipte, es passegen davant del Mur de les Lamentacions.

4.- Una oportunitat per la Pau? El que no ha aconseguit Barack Obama ho està a punt de fer els indignats: un Netantahu acorralat i enfonsat a les enquestes. Si la política israelita es mou en torn a l’eix esquerra-dreta, es podrien eclipsar per fí els discursos ultranacionalistes i religiosos que han enverinat la societat, portant l’electorat al fanatisme irreconciliable. Sens dubte les reivindicacions socioeconòmiques poden ser perfectament compartides pels palestins, obrint una escletxa cap a una solució definitiva al conflicte.

5.- I Rahola que hi diu? Es una pena que la fanàtica diva sionista, amb un discurs força similar al assassí de Noruega, hagi desaparegut de la Televisió pública (per fi!). Així doncs ens quedarem sense saber que hi diu aquest escurçó neocon(vergent) que tant ha criminalitzat al moviment 15M, als indignats i a l’esquerra, al mateix temps que es desfeia en lloances envers l’estat jueu.

CAP ASSASSÍ ENS TORNARÀ A L’ARMARI

Nir Katz tenia 26 anys, un menys que jo, i Liz Tarbishi tan sols 17. Els dos varen morir víctimes en un atemptat homòfob a la porta d’una associació GLTB de Tel Aviv el passat Dissabte, quan un desconegut encaputxat va disparar indiscriminadament amb una arma automàtica.

Aquest dantesc episodi sembla tret d’una seqüència de Queer as Folk o del film “The Bubble”, on s’explica una tràgica història d’amor entre un soldat israelià i refugiat un palestí.

Peró no, és la puta realitat que ens ve a recordar un cop més perquè celebrem cada any l’Orgull GLTB i quan camí ens queda per recórrer. Es evident que els imparables avanços de la Revolució Sexual, que  està portant la normalització total arreu del planeta, toca els nassos als de sempre, fanàtics religiosos de no m’importa quin Deu.

I en mig de la foscor, tan sols una espurna de llum: a les manifestacions espontànies de rebuig al atemptat varen acudir colze amb colze les organitzacions GLTB jueves i palestines, demostrant que l’amor i la valentia per la llibertat és la única arma que pot esclafar l’odi fanàtic de les dues bandes.

Quins records de Tel Aviv, aquella ànima bessona de Barcelona que vaig tenir el plaer visitar el mateix any que la transsexual jueva Dana International arrasava Eurovisió. Que lluny queda la llum del sol de les seves platges dels foscos carrerons al barri ortodox de Jerusalem!

Maleïts siguin tots els assassins. Maleïts siguin tots els fanàtics. Maleïts siguin tots els homòfobs

“Si una bala ha de travessar-me el cervell, que sigui la mateixa que obri la porta de tots els armaris”
HARVEY MILK

THE BUBBLE

Noam és un soldat israelià que abandona l’exèrcit hebreu per tornar a vendre discs de rock independent a Tel Aviv, on comparteix pis amb la seva amiga Lulú i l’esbojarrat Yelli. Noam, però, es troba terriblement enamorat d’Ashraf, un palestí gai fugitiu de la repressió homòfoba que viu dins la seva família a Nablús.

La relació entre Noam i Ashraf és una bombolla, un breu parèntesi d’amor extrem dins un oceà d’odi i el fanatisme religiós alimentat per dues ideologies fanàtiques i un conflicte de classe que, en nom d’Alà o de Jahve, han abandonat qualsevol resquici de racionalitat o de respecte per la vida humana i s’han llençat a una infinita guerra fratricida, incapaç de sortir del seu propi laberint.

Eytan Fox, el director d’aquest excel•lent film, ens torna a captivar amb aquesta versió postmoderna de “Romeo i Julieta”, un crit desesperat pel pacifisme que es desviu onejant una impossible bandera del amor esquitxada per impactants escenes de violència extrema, ja sigui per part dels militars israelites o dels atemptats suïcides, culminant així una brillant trajectòria cinematogràfica iniciada amb “Yossi & Jagger” o “Caminar sobre las aguas”, on també ens mostrava diferents perspectives de la homosexualitat en aquest conflicte.

Una pel•lícula que hauria de fer reflexionar molt… en primer lloc a aquells que acusen al món gai de ser un ghetto… si? Realment és un ghetto un lloc on poden ballar amb total llibertat persones de diferents religions, on es poden besar nois o noies de mons tan diferents, on pot sorgir la passió entre classes socials dispars o ètnies històricament enfornades? No serà que, en comptes de ghetto som, en realitat, una bombolla? Un oasi de llibertat en un món ple d’odis i conflictes irreconciliables?

Vegeu aquí el trailer i poseu al Emule a baixar aquesta genial peli, si no ho heu fet ja!