Posts Tagged ‘tecnologia’

h1

#MWC15 Crònica personal del Mobile World Congress 2015

Març 6, 2015

MWC1

Treballar per tercer cop al Movile World Congress es com visitar Disneylandia tres anys consecutius (llegiu aquí les meves cròniques de les diferents edicions passades). Ja no em sorprèn res. Els mateixos estands en el mateix lloc. Alguns, com el de Catalunya, eren quasi idèntics a la edició de 2014. Un cop més es tracta d’una competició en fer lluminosos lemes sorgits de la combinació entre els mots “Future”, “Innovation”, “Revolution” i “Technology” . Es com Las Vegas, però canviant les màquines escurabutxaques per tablets.

A mi personalment aquest mon tan friki-nerd de megapixels, apps i pantalles tàctils em fa més fred que calor, que voleu que us digui. Per mi com si el congrés tracta de rentadores i torradores. Si, m’encanta que gràcies a les telecomunicacions jo pugui escriure el que em doni la gana en aquest blog i algú a Austràlia pugui llegir-lo mentre camina pels carrers de Sidney, però no es quelcom que em desperti un gran entusiasme. Em sentiria molt més còmode en un museu mirant peces prehistòriques i estudiant com els pobres neandertals tallaven un ganivet a partir d’una pedra.

Tot plegat em donava molta sensació de deja-vu. Fins i tot van repetir la màxima estrella de les conferències, el CEO de Facebook Mark Zuckerberg, tot i que aixecant molta menys expectativa: no es va retransmetre en cap sala en streaming, ni per cap pantalla gegant exterior i molt poca gent preguntava per la ubicació de l’esdeveniment, en comparació a l’histerisme i els col·lapses del passat any. Clar que trobar una altre estrella en aquest camp deu ser complicat, tenint en compte que l’elitista Apple segueix fent el buit a aquest esdeveniment (el deu trobar vulgar i ordinari?). Paradoxalment, però, quasi tothom portava mòbils i tablets d’aquesta marca.

Per acabar-ho d’adobar dimecres al mig dia va caure un aiguat i divendres al matí vam tindre una bona ventada. Senyors de GSMA no sé si s’hauran adonat que en els països de clima Mediterrani al Febrer-Març aquestes coses passen. Tan complicat seria posar una carpa d’aixopluc a les zones exteriors? Si Ericsson pot fer un bosc lluminós per 2.000 persones dins el seu pavelló, no crec que això sigui tan complicat.

Les úniques novetats destacables que vaig poder veure, mentre treballava a la sala més morta i avorrida de tota la Fira, va ser que els jardins de la zona centrals estaven ambientats en la Rambla de Barcelona, amb estàtues humanes, reproduccions de la font de Caneletes o decorats del Liceu. També m’he assabentat que hi ha una sala multiconfessional per anar a resar (com algún error en l’horari barregi a jueus i àrabs pot haver estat molt divertit). I finalment celebrar que la ONG Nutrició Sense Fronteres redistribueixi el menjar que sobra de Gastrofira, proporcionant 4000 àpats diaris.

Un any més tanquem sense cap menció a les condicions d’esclavisme en les que s’extreu el Coltan a Àfrica i amb la exagerada divisió sexual del treball, on el 90% d’executius son homes vells i lletjos i el 90% d’hostesses noies joves i tan primes que fan angúnia de mirar. I la inquietant noticia publicada per La Directa sobre que els mossos havien obligat a acomiadar treballadors pel simple fet de tenir-los identificats en manifestacions; desconec que li hagi passat a ningú, però em semblaria un escàndol antidemocràtic, la veritat. Estaria bé que la oposició investigués al respecte, estic convençut que la seguretat es perfectament compatible amb els drets laborals.

MWC

.

Per passar l’avorriment de les llargues jornades estajanovistes m’he dedicat a fer treball de camp en etnografia de la cultura japonesa. Realment em tenen fascinat la seva curiosa forma de saludar-se, fent reverències i intercanviant targetes com si fessin una cerimònia ancestral. Això per no mencionar la seva curiositat extrema i la mania de ficar-se als llocs sense preguntar; de sobte et trobaves un japonès remenant entre els abrics del guarda-roba buscant l’estand de Samsung. M’han vingut moltes ganes de llegir quelcom d’antropologia japonesa, igual començo amb “El crisantem i l’espasa“.

He de confessar que després de 3 anys encara no he entès exactament que ve a fer la gent en aquesta fira. Cal aquest espectacle per fer un negoci? No estarien més tranquils en una sala tancada? Val la pena deixar 4000 euros en el passe golden per entrar a veure conferències del CEO de Telefònica? Els surt a compte muntar els caríssims estands, simplement per presentar la darrera novetat? Bé, suposo que si ets una multinacional de les telecomunicacions deu ser com anar al cine per algú de la meva classe. Jo els animo a que segueixin venint, gastant forces diners que permetin crear molts llocs de treball. Que si, que son feines molt efímeres, però jo l’espero com aigua de maig, ja que em permet sobreviure una bona temporada.

h1

Crònica del Mobile World Congress 2014 des del Backstage

febrer 28, 2014

Per segon any consecutiu, he tingut la oportunitat de treballar en la organització d’aquest macro-esdeveniment anomenat Mobile World Congress. No espereu que narri les innovacions tecnològiques o que expliqui les darreres novetats del mercat audiovisual, doncs la veritat es que m’interessen zero i no he tingut ni un segon per fixar-m’hi.  Per mi ha estat, tan sols, un creuer en mig d’un Tsunami de caos i estres, tot i que enguany ja venia mentalitzat de casa.

#mwc2014

No entraré a valorar de nou els nombrosos pros i contres que aquest congrés aporta a la ciutadania, doncs ja ho vaig fer l’any passat, però deixeu-me que desmenteixi dues clamoroses falsedats virals:

1) L’esdeveniment no s’ha pagat amb 100 milions d’euros per part de l’Administració com va afirmar David Fernàndez (CUP) al Parlament. Qui ha posat fins al darrer cèntim es l’associació GSMA formada exclusivament per empreses operadores privades de mòbils i que ha deixat 350 milions en impacte econòmic i 7.500 llocs de treball directe (sense comptar als muntadors dels 1.800 stands)  sent el gran esdeveniment mundial més compromès en impacte ecologic (30 persones treballen certificant el reciclatge de materials). Els 100 milions als que es referia el diputat son de la fundació Mobile World Capital Barcelona (dedicada a l’emprenadoria tecnològica) que no té res a veure amb l’organització del Congrés.

2) Es una burda badomia que el Govern hagi regalat bitllets de metro gratis als participants de l’esdeveniment. Es GSMA qui ha pagat 400.000 euros a la Generalitat, per tal de no saturar les taquilles del metro cada dia a la sortida. La majoria dels bitllets ni s’han fet servir ja que molts d’ells ha preferit viatjar en taxi.

L’única crítica documentada que he llegit enguany es de elDiario.es sobre la exagerada divisió sexual del treball, que l’autor quantifica en 90% de dones hostesses pel 9% d’intervinents en conferències. En dono fé i afegiria que la marginació de la dona també es dona entre els obrers que munten els stands i que algunes hostesses tenen unes talles impossibles d’aconseguir sense una anorèxia forçada.

Anecdotari

-> No sabeu la feinada que va donar la xerradeta de la diva Mark Zukerberg a la organització: que si munta sales en streaming, que si pantalles gegants, que si els passadissos es bloquejaven per que la gent s’amorrava a les pantalles i es formaven aglomeracions… Ni que hagués revelat el sentit de la vida! Va ser graciós que es presentés en texans i samarreta, trencant l’estricte dress-code masculí d’americana i corbata, sacsejant aquest encorsetat món dels negocis. En canvi, la conferència de la CEO d’IBM va passar totalment desapercebuda, eclipsada per l’estrella de les xarxes socials.

#mwc2014 españa-> L’estand d’España era un horrible atemptat estètic, cutre, folklòric, ultranacionalista i provincià. Per si fos poc que les columnes s¡il·luminessin amb la bandera nacional, les hostesses anaven vestides amb els colors de la rojigualda, hi sonava flamenc i feien conferències actors de Telecinco. Només faltava Kiko Rivera de DJ o que regalessin barrets de mexicà, tapes de paella i xupitos de sangria. Com desentonava en mig de tant progrés cosmopolita! El pavelló de la Generalitat també era molt lleig (semblava un corral a mig fer), però al menys no feia tanta vergonya aliena.

-> En un dels Halls vam viure un petit conflicte ètnic als lavabos: Els jueus ortodoxes no volien pixar en un lavabo que haguéssim netejat dones, mentre que alguns àrabs no volien entrar per la mateixa porta que les fémines. Només ens faltava haver-nos de preocupar per tenir lavabos kosher! Vam optar per tancar-los i que anessin a pixar a l’hotel abans que s’ens presentés el Mossad.

-> De nou els capricis dels expositors ens han fet anar de cul. Una dona volia que lloguéssim una grua per tal de comprovar si al sostre hi havien nius de coloms ja que tenia una minúscula cagada d’ocell al seu estand. Al darrer dia, a poques hores d’obrir al públic, hi havia que descobria que al seu mostrador hi feia corrent d’aire no no hi tocava el sol. En fi…

-> Per tal d’evitar que cap periodista publiqués imatges dels estands el dia abans de la inauguració (quan ja es podien acreditar) es van cobrir els passadissos de teles opaques i una empresa alemanya de màxima seguretat comprovava que cap persona amb un passi de premsa accedís a l’interior dels pavellons.

-> D’entre les 900 persones contractades per les dues empreses d’hostesos/es, un centenar d’ells van treballar aguantant un cartellet que indicava al camí fins al metro. D’altres feines un tant originals, hi havien els que anaven disfressats de mascotes de Firefox o d’Android, per tal que la gent s’hi fes fotos com si fos EuroDisney.

Doncs res! Jo personalment m’enduc una molt bona experiència. El millor de tot, conèixer a companys amb qui treballar ha estat una delícia; gràcies per fer que eternes jornades estajanovistes passessin volant i que cada petit problema esdevingués un divertit anècdota, fins a fer-nos plorar de riure, mentre cruspíem les restes de canapès que els estands ens donaven com a mostra de caritat.

Fins l’any vinent? Qui sap!