GERARD DEPARDIEU: Un Heroi per l’Antipolítica

L’altre dia vaig patir la calamitat d’escoltar el programa radiofònic que perpetra a diari Javier Cárdenas. Resulta que aquesta pallassa amb ínfules de periodista es creu l’encarnació d’Iñaki Gabilondo, o quelcom per l’estil, i es dedica a sermonejar des del seu púlpit d’incipiència, nul·litat i ruqueria, com si el seu verb fos la llum i sentes càtedra amb cada sentencia que esput.

Entre esgarrifances i calfreds, vaig sentir com Cárdenas, que va demanar obertament el vot per Ciutadans a les darreres eleccions, es desfeia en hiperbòliques lloances i pomposes adulacions envers l’actor francès Gerard Depardieu, tractant-lo de valerós heroi pel simple fet d’haver aconseguit la nacionalitat russa per tal de no haver de pagar l’impost, just i necessari, sobre les grans fortunes que el govern socialista de França ha imposat recentment.

Segons la curiosa i estúpida lògica del presentador, Depardieu havia desafiat la corrupció dels malvats polítics salvaguardant la seva magna fortuna de les urpes d’Hisenda; d’aquesta forma els seus milions d’euros no es malgastarien en cotxes oficials, sobresous en sobres, càrrecs de confiança o innecessàries obres.

Ens trobem doncs davant la culminació del populisme antipolític: un discurs embolcallat d’antisistema, però que tan sols amaga la brutalitat neoliberal i ultracapitalista. Un aiguabarreig on xipolleja l’odi envers l’Estat i allò públic, el menyspreu per la democràcia, l’exaltació de la cobdícia individualista i la coronació de la ignorància, rebutjant tot marc ideològic com una entel·lèquia intel·lectual per prendre el pèl a la gent del carrer.

El pitjor d’inocular aquest demagògica metzina, sens dubte, es que presenta als evasors d’impostos, veritables culpables de la crisi, com un enriquidor exemple a seguir i col·loca en un mateix sac a tots els càrrecs públics, des dels corruptes convergents i populars als representants de partits amb un immaculat expedient de lluita sense treva contra aquesta xusma de Pallerols i Gürtels.

D’aquesta emulació del Tea Party tan sols en pot sortir o bé un estèril nihilisme que impulsi a la creença de que no hi ha absolutament res a fer, que tots els polítics son iguals i que no val la pena malgastar energia per canviar la realitat; o bé en l’acumulació d’un odi furibund contra el sistema democràtic, preparant així el terreny per una intervenció tecnòcrata per part de la Troika, o canalitzant suport envers la ultradreta feixista.

Espero que això serveixi d’advertència per a cert sector d’indignats, un xic despistats i confosos ideològicament, que troben més divertit manifestar-se davant el Congrés i el Parlament que no fer-ho a la Borsa. Cada segon que s’inverteixi desgastant la democràcia es un triomf per la voracitat capitalista.

Sarah Palin: la nova Charles Manson?

“Tengo el  convencimiento que los autores intelectuales
no andan en desiertos ni montañas muy lejanas”

 

Aquest cap de setmana s’ha produït una sanguinolenta matança molt preocupant a Tucson (Arizona), on hi van haver 5 morts i va resultar ferida una congressista demòcrata molt moderada, Gabrielle Giffords, pro-avortista i activista a favor dels drets GLTB, entre altres causes i que figurava en un mapa-llista negra elaborada per la pèrfida diva de la ultradreta del Tea Party -la cara, Sarah Palin, que li havia col·locat un punt de mira amb el seu nom a sobre, com a candidata a eliminar, com podeu veure a continuació.

La oficina de Gliffords ja va ser tirotejada per violentes ordes de republicans cristianofeixistes exaltats durant la votació de la reforma sanitària i Giffords ja va advertir en una entrevista a la televisió el passat Març de la càrrega de violència i radicalisme dels seguidors del moviment extremista de Palin. Això no va impedir que a la passada campanya electoral, la seva rival republicana poses un anunci a la premsa demanant eliminar  a la seva rival “disparant-li una M16  sobre”. No es estrany que el pare de la congressista apuntés al Tea Party com a únic enemic de la seva filla quan va conèixer la tragèdia.

Evidentment que la semianalfabeta d’Alaska no ha premut ella el gatell, i ara dissimula plorant per la salud de Giffords, però es indubtable que ella n’ha estat la instigadora, apuntant al lloc on un psicòpata ha posat la bala.

De la mateixa forma que  Charles Manson tampoc va estar present els crims de “La Família” el 8 d’Agost de 1969, quan els seguidors de la seva secta hippy – satanista de California van lligar a l’actriu Sharon Tate, embarassada de 8 mesos, tallant-li els pits i clavant-li 16 punyalades. Manson simplement els va inspirar de pau i amor, assenyalant un objectiu. No obstant va ser condemnat a cadena perpètua, que encara compleix.

Si en comptes de ser una fanàtica cristiana tingués la més remota connexió amb l’islam, ara mateix Palin tindria el cap submergit dins una banyera a Guantanamo, però clar l’odi extrem de la dreta té carta blanca i, de ben segur, aquesta matança abominable serà una medalla a la solapa de cara a les eleccions presidencials de 2012.

Aquesta és la ultradreta populista que s’alimenta, a casa nostre, d’Intereconomia, Canal català, E-Noticies o Libertad Digital. Quan trigaran a agafar les armes?

 

WIKILEAKS: la globalització de la xafarderia

Com ja sabreu el portal Wikileaks ha filtrat més de 250.00o documents del Departament d’Estat dels EUA a 7 diaris de tot el món, entre ells El País, causant estupor i indignació per algunes de les revelacions secretes dels diplomàtics americans. A continuació les meves reflexions sobre el tema.

# Els espies espiats: Fins ara els estats s’havien dedicat, en exclusiva a espiar als seus ciutadans, perillosos terroristes en potència, acumulant centenars de dades sobre cada un de nosaltres: fitxes policials, declaracions de la renta, situació familiar, dades sanitàries… Es el primer cop a la Història que aquesta relació s’inverteix i que els estats mostren en públic les seves vergonyes.

# Qui determina què és un secret?: La majoria dels documents desclassificats ens informen sobre coses que ja imaginàvem i que manca de tot sentit haver-les amagat a la opinió pública. Quina necessitat hi havia? Perquè els estats requerixen d’aquesta opacitat administrativa, quan operen amb els impostos de tots? Wikileaks ha trencat aquest tabú. Governs del món: si no voleu patir l’escarni públic a la mínima que un hacker entri al vostre ordinador, opereu amb transparència.

# La hipocresia com a base de la política: L’any 1513 Nicolau Maquiavel va publicar la obra més important de la teoria política, titulada “El Príncep“, on ja s’ens advertia que la ètica no pot  mai ser la base de les relacions polítiques. Des d’aleshores ja sabem que la finalitat justifica els mitjans, que tots els governs guarden les seves misèries a les inescrutables clavegueres dels ministeris. Maquiavel ens adverteix que la política mancada de pragmatisme ibasada en els ideals més nobles acaba desembocant en totalitarismes genocides, que no dubten en passar per sobre de cadàvers per imposar una utopia a la realitat.  Wikileaks mostra com EUA té una opinió deplorable de líders polítics amb els quals s’alia i elogia en públic, per tal d’obtenir-ne beneficis econòmics o estratègics.  Cap país prefereix els drets humans a les seves xarxes comercials. Sempre ha estat així, però mai fins ara n’havíem estat tant conscients.

#La globalització de la xafarderia: El desenvolupament de la tecnologia ha augmentat exponencialment la velocitat de transmissió de la informació fins a uns extrems que cap estat pot arribar a controlar, ni tan sols l’Imperi més poderós de la terra. Wikileaks és un pirata abordant en un nou espai encara inexplorat per a la humanitat, un mar immens i sense jurisdicció possible.

# Cap a un nou periodisme?: La notícia és el material del qual s’alimenta la opinió d’una societat, els narradors dels esdeveniments socials no poden seguir limitats a  una mera repetició de teletips i declaracions tancades a preguntes. Cal un nou periodisme d’investigació basat en la impertinència, posant en evidència les idees predominants, qüestionant la seva veracitat i no esdevenint un mercadeig de demagògia i titulars sensacionalistes.

#Montesquieu ha mort: Sempre havíem sospitat que la justícia, especialment en assumptes internacionals, és movia sota pressions del poder executiu, més preocupat de no perjudicar la seva balança comercial, que no d’imposar la jurisdicció universal. Ara ja ho sabem del cert, la Fiscalia General de l’Estat ha estat un fidel obedient de l’ambaixada americana, entorpint tot procés judicial que pogués molestar a les relacions transatlàntiques.

#Matar al missatger: Els membres del Tea Party ja han demanat matar al fundador de la web, Julian Assage, així com del soldat homosexual que va filtrar les dades, fart de la pressió homofòbica de l’exèrcit americà, on sortir de l’armari és motiu d’expulsió. La diva sionista i feladora oficial d’Artur Más, Pilar Rahola, tampoc es queda curta  en un article avui a La Vanguardia, dient que aquestes filtracions només afavoreixen als antisistema. Resulta evident que els nacionalistes tenen tant mitificada la seva bandera que preferixen seguir enganyats en el seu misticisme patriòtic, que obrir els ulls a la realitat amagada rere les catifes de les ambaixades.

#El proper pas, la banca: Els polítics han deixat de ser els amos del món, per passar a ser uns mers executors de les ordres rebudes per la oligarquia financera. Així doncs les filtracions de documents han d’aixecar les mires i apuntar més amunt, cap a les mans que tallen el bacallà: els mercats i la banca, els enemics de la democràcia i l’administració pública. Wikileaks ja ha anunciat que les properes filtracions van per aquest camí. CHAPEAU!

PD: Per cert, heu de saber que un diari d’ultradreta ha fet un divertit anàlisi crític del meu darrer post. PODEU LLEGIR-HO AQUÍ

LLISTA NEGRA: El Tea Party ja està aquiii….

“La cosa funciona así: Introduce un eslogan simple en las mentes resentidas y mediocres, que siempre necesitan hechar la culpa a los demás: florecerà. Son mayoría“

Maruja Torres

Uns vint dies abans de les eleccions catalanes tindran lloc uns comicis força més transcendentals a nivell planetari: EUA renova les seves cambres legislatives (tot el Congrès i la meitat del Senat) i… sorpresa! Un moviment populista d’ultra-ultra dreta, el Tea Party, ha guanyat les primaries republicanes, acabades ahir, en uns quants estats força importants com Delaware, Nova York, Kentucky, Alaska, Florida, Nevada i Colorado.

Segons ells, el partit de Georges Bush era massa d’esquerres (!!!) i es presenten com un conjunt d’assemblees populars sense líder (tot i que Sarah Palin actua com a tal), moguts a través de els xarxes socials, es venen com uns nacionalistes que volen acabar amb l’estabishment de Washington i la Revolució Socialista del Kamarada Obamarx, recuperant la veritable Amèrica, blanca, capitalista, protestant i heterosexual.

El Partit Demòcrata creu que aquest gir cap a la dreta més extrema imaginable els regalarà tot el vot moderat… però jo no n’estaria tan segur! Els progressistes americans van intentar contrarestar la marea de populisme demagog, amb una iniciativa antitètica “El Cofee Party” que no ha tingut el mateix èxit ni de lluny!!

A continuació algunes de els seves idees més significatives:

–Ultra-nacionalisme: com tot moviment ultra i feixista, senten passió i devoció per banderes, himnes i pàtries. Concretament han agafat el nom de la Revolta del Té, motí anti-britànic percussor de la independència americana. Ells han dissenyat una bandera americana pròpia (aquesta que veieu a l’esquerra) que simbolitza la Segona Independència, vinculada a una Revolució Conservadora que alliberaria a la Pàtria dels progressistes, gais, negres, moros, ateus i comunistes.

–Obama va ser proclamat president de forma il·legal: Segons ells Obama hauria de dimitir immediatament, ja que un President ha d’haver nascut als EUA (segons l’Article II de la Constitució) i ell ho hauria fet a Mombasa (Kenia) i no a Hawaii, com afirma la seva biografia. Segons aquesta hipòtesi, no existeix cap partida de naixement a Hawaii al seu nom,  tot i que l’equip d’Obama es va fer un fart de difondre els seu llibre de família durant la campanya electoral, moment en el que es va generar la bola, com ja us vaig informar fa 2 anys.

–Obama és un islamista infiltrat: Aquesta conspiranoia es basa en que el President  tenia un padrastre musulmà i ell l’havia acompanyat a la mesquita algun cop durant la seva infantesa; segons ha declarat Zulfan Adi, un company seu de jocs a tercer de primària. El fet que Obama hagi donat suport a la construcció d’una mesquita relativament a prop de la Zona Zero els ha servit com a confirmació de la seva teoria islamista; no han mencionat, però, que la Constitució Americana blinda totalment la llibertat religiosa, sense excepcions.

–Islamofòbia: relacionat amb el punt anterior, el moviment supura un odi profund contra qualsevol cosa remotament relacionada amb l’Islam. Mark Williams, un dels portaveus ultres, va comparar Al·là amb un mico i va afirmar que els islamistes eren enviats de l’Infern. El capellà protestant que pretenia cremar l’Al-Corà durant l’11S ha esdevingut la seva nova icona intel·lectual.

–Obama és comunista: Si, això es cert, tots ho sabem! Peró en comptes de sortir a celebrar-ho puny en alt i cantant la Internacional, es dediquen a fer tot tipus de mobilitzacions en contra de la nacionalització de la Sanitat, que veuen com una ingerència en la seva “llibertat” econòmica individual de deixar, o no, que els aturats i els treballadors precaris tinguin dret a rebre atenció mèdica.

–Racisme: Es evident que la Amèrica blanca protestant i rural, nostàlgica del KKK,  no s’anava a quedar de braços creuats davant l’elecció del primer cap d’estat de color. Recollint les antigues idees de l’influent grupuscle “Identitat Cristiana”, afirmen que els negres no son descendents d’Adam, sinó d’una relació anterior entre Eva i Satanàs, convertit aquest en serp.  Brandon Price, un afroamericà i republicà moderat ha estat un dels que més ha advertit sobre el perill que representa aquest racisme per a la convivència a Amèrica.  Diversos congressistes de color van ser rebuts amb crist de “nigger” a les portes del Congrés durant les manifestacions contra la Sanitat pública. La seva capacitat il·limitada per ofendre es va superar quan van manifestar-se, al mateix dia, lloc i hora, que el 50é aniversari del discurs de  Martin Luter King, per impedir que ho fessin els activistes negres.

–Homofòbia: La lluita contra qualsevol dret per part dels homosexuals(especialment del matrimoni) és, sens dubte, una de les insígnies ideològiques més clares del moviment. El cas més flagrant, però, va ser quant Tim Ravndal president del Tea Party de Montana es va mofar al seu facebook de l’assassinat de Mathew Shepard, un jove homosexual mort als 21 anys després d’una brutal pallissa.

–Anarcocapitalisme: Un nou fitxatge del Tea Party és Rand Paul, fill de Ron Paul el mític anarcocapitalsita del Partit Llibertari, que ha guanyat les primaries republicanes a senador per Kentucky. Aquesta ideologia tan curiosa i aparentment paradoxal, es basa en l’odi absolut contra l’estat del benestar i qualsevol impost o administració pública. Volen la desaparició de l’Estat per substituïr-lo per la propietat privada; curiosa relectura de Bakunin!

–Anti-ecologisme i negació del canvi climàtic: Els científics ens menteixen, el canvi climàtic i la seva relació amb la contaminació és una paranoia de quatre hippies fumats. La seva diva Sarah Palin ha afirmat que el vessament de petroli de BP a les costes del Golf de Mèxic és culpa dels ecologistes, ja que si haguessin permès extraccions als parcs naturals d’Alaska,  les petrolieres no es veurien obligades a perforar en lloc tan perillosos. Palin va fer també una campanya en contra de els reduccions de CO2 i dels acords de Copenaghe.

I aquesta és la nova dreta d’avui dia! El Tea Party és el “Maig del 68” conservador, un moviment ideològic que està influenciant ja Sarkozy, Aguirre o Berlusconi. Arribarà al Parlament català via Anglada, o per Laporta del darrere??

El Kamarada Obamarx derrota les tenebres capitalistes

El passat diumenge, el Soviet Suprem dels Congres dels EUA, desafiant a les forces satàniques del capitalisme farmacèutic, que s’havien deixat més de 400 milions d’euros en pressionar als diferents congressistes, va aconseguir donar un pas definitiu i de no retorn cap al Paradís Bolxevic on tots volem viure!

L’inquilí de la Casa Blanca Roja, el Kamarada Obamarx, merescut guanyador del premi Novel de la Pau, ha aconseguit materialitzar un somni que, des de 1945, havien intentat Truman, Jonhson o Clinton: sotmetre a l’avarícia dels pèrfids empresaris de la sanitat al Jurament Hipocràtic: un metge no es pot negar a atendre mai a cap pacient, i menys per el vil metall del diner.

Amb llàgrimes als ulls he contemplat les restes del camp de batalla: una àcida carta del genial cineasta Micheal Moore al seu congressista demòcrata, que es va resistir fins al final a donar el SI,  espelmes mal apagades de les vetllades  dels gups d’esquerres esperant la victòria, així com les trepitjades pancartes del nou moviment d’ultradreta cristiana i neoliberal: els “Tea Party” liderats, com no, per la intel·lectualment limitada Sarah Palin.

No patiu! Segur que alguns miserables ingrats, palanganers del Partit Republicà i a sou de les farmacèutiques, vindran a minimitzar la victòria del Socialisme sobre les Tenebres! No trigaran a xiuxiuejar-vos a cau d’orella les seves verinoses mentides, que seguidament us desmuntaré:

“ deixa fora de cobertura als immigrants sense papers”
El que no us diuen, clar, es que la reforma legal per incloure dins al sistema als 12.000.000 de nouvinguts, ja està en marxa i es preveu la seva imminent aprovació, tal com ho va afirmar el Kamarada Obamarx en un missatge per vídeo als manifestants llatins el passat dia 20 de Març.

“no estableix un model públic com l’europeu, sinó que deixa les assegurances mèdiques en mans privades”
El mateix model que la majoria de països europeus com Dinamarca, Suècia o Irlanda! Amb la diferència que a EUA estaran gestionats per societats sense ànim de lucre. Roma no es va construït en un dia, tot es començar! Cal dir, també que la proposta d’Obamarx era molt més radical i revolucionaria, però la va tenir que negociar amb els seus diputats. Es el que tenen les llistes obertes i la democràcia!

“A Cuba segueixen tenint millor sistema sanitari”
I quants anys de socialisme porten? EUA amb prou feines un! I, al ser una democràcia, USA ha de negociar amb tots els sectors de la societat, no es limita a imposar la voluntat del líder. Anyway, reivindicar el castrisme no es porta gens aquesta temporada, Almodovar ha signat un manifest en contra la repressió dictatorial a la illa. I Almodovar SEMPE es tendència!

“No és un pas tan important”
Qui pronuncii una fal·làcia semblant es que desconeix totalment la història dels EUA. Es un canvi de rumb total i absolut en quant a la mentalitat ultracapitalsita d’aquest estat. Imposar una regulació sobre el mercat, limitar l’avaricia i la llibertat individual, son un canvi radical amb doscents cinquanta anys de burgesia explotadora, que enllaça amb els millors moments de la “new deal” de Roosvelt i el keynesianisme, el sobrenom que rep a Amèrica el socialisme democràtic.

Us deixo amb les paraules de la companya Nancy Pelosi, presidenta del Sòviet del Congrés:

“Pasaremos por la puerta. Si la puerta está cerrada, saltaremos la valla. Si la valla es demasiado alta, usaremos una pértiga. Si eso tampoco funciona, utilizaremos un paracaídas. Pero vamos a aprobar esta reforma sanitaria”.

PD: Declaracions de l’Estimat Líder Obamarx en el moment de signar la llei

“Estoy firmando esta ley en nombre de ella (mi madre), que se enfrentó a las compañías aseguradores como luchó contra el cáncer en sus últimos días”