Hipòtesis sobre la funció socioeconòmica del Mite del Diluvi Universal

Coincidint amb la publicació del film “Noé” de Darren Aronofsky (que pel moment no tinc intenció de veure), reflexiono en aquest post sobre quina era la funció social i econòmica que podria tenir aquest mite en els primers estats de l’antiguitat.

Els jueus no varen ser gaire originals inventant la llegenda bíblica de Noè i el Diluvi Universal, una història idèntica s’explica en una tauleta cuneïforme sumèria del 1.800 ANE, on els deus avisen a Ziusudra, el rei-sacerdot de Shuruppak davant un diluvi imminent per tal que faci una gran nau que sobreviu 7 dies entre la pluja; un mite que repeteixen els Acadis durant el regnat de Ammi-saduqa (1646-1626 ANE), però protagonitzat per un tal Atrahasis. La versió més complerta d’aquesta llegenda la trobem en el poema èpic de Gilgamesh, de Babilònia (s. XIII-X ANE), on de nou es repeteix la història de diluvi i arca. Alguns autors, com É. Naville han vist referències a un Diluvi  en monuments faraònics egipcis; també veiem com en el Llibre dels Morts (Capítol CLXXIV) on es parla de una gran inundació que arrasa Egipte davant la ira del Deu Ra. La versió mesopotàmica es recollida pels jueus al Antic Testament, sota el nom de Noè, així com pels musulmans al Corà (sures  29 i 54). Actualment encara es defensa en alguns Museus Creacionistes cristians.

A Àsia trobem dues religions que, sense tenir una influència directe del mite sumeri, tenen una versió similar de la història. Els hindús recullen en el text sagrat Shatapatha Brahmana (datat dels segles X-IX ANE) on Manu fa una arca davant un diluvi, recollint llavors de totes les plantes i, en versions posteriors del text, també una parella de cada animal. En la cultura xinesa trobem mites de grans inundacions, però aquestes son d’origen natural pel sobreeiximent dels rius i es solucionen amb obres hidràuliques, una pista molt reveladora, com després veurem.

Una visió simplista i crèdula podria arribar a considerar que el fet que aquest mite es trobi present en cultures tan diferents podria ser un indicatiu de que efectivament tal diluvi va tenir lloc en algun moment de l’antiguitat. Alguns autors han apuntat que el mite podria tenir el seu origen en la pujada generalitzada del nivell del mar en la transició geològica entre el plistocè i l’holocè al mesolític (13.000 ANE). El 1997, William Ryan i Walter Pitman, de la Universitat de Columbia van publicar una hipòtesi segons la qual al neolític, al  voltant del 5.600 ANE el Mediterrani va trencar el dic geològic  del estret del Bosfor, creant així el Mar Negre, que fins aleshores era un llac d’aigua dolça, com ho demostrarien algunes espècies de cargols trobats en els sediments del llac.

Gilgamesh construint l’Arca

Ja em permetreu que discrepi profundament d’aquestes teories crèdules per dos motius: En primer lloc perqué parteixen d’una visió idealista-deductivista, buscant en la realitat indicis que demostrin la veracitat d’una llegenda, partint de l’absurda idea de que aquesta ha de tenir inexorablement una part de realitat (com si al Gènesi hi hagés la menor relació amb la veritable evolució humana). En segon lloc perqué em resulta difícilment creïble que una llegenda persisteixi immutable 5 mil·lennis (no diguem ja 13) dins de societats sense escriptura i que van sofrir constants canvis religiosos, socials i econòmics. No es curiós que no en trobem cap representació dins l’art neolític o calcolític de la zona? Com es que no en tenim cap referència fins al sorgiment dels estats?

Doncs precisament aquí es on volia arribar. Que tenen en comú totes les civilitzacions on es troba present aquesta llegenda? Doncs que tan Sumer, Babilònia, Egipte com Índia i Xina son Estats, situats a la vora de grans rius (Tigris, Eufrates, Nil, Ganges o Po) on una administració, centralitzada, controla la redistribució de l’aigua per l’agricultura intensiva a partir de la construcció de grans infraestructures (canals i preses), que els permet superar la limitació del medi i augmentar la pressió demogràfica. Es a dir, en una geografia extremadament adversa, com el desert mesopotàmic, només podien menjar aquells a qui l’estat els facilités l’aigua per tal de poder cultivar, a través d’un complexe sistema de canalitzacions, a canvi de que la seva collita fos posteriorment re-centralitzada per una administració, formada per palaus i temples que legitimaven de forma divina aquest sistema i reprimien militarment a qui si oposés. Es el que en el materialisme històric clàssic va anomenar mode de producció asiàtic o despotisme hidràulic; tot i que alguns autors neo-marxistes posen en dubte que sigui la única explicació monocausal a l’explotació social o a l’origen d’aquests estats.

Que té a veure això amb el Diluvi universal? Doncs molt senzill, com es veu clarament en la versió xinesa de la llegenda, la finalitat darrera era crear un pànic social davant una força incontrolable de les aigües dels rius, que en qualsevol moment podien arrasar les seves collites davant qualsevol desobediència social que enfurismés als Deus i que, per tant, era imprescindible l’existència de la innovadora institució estatal que regulés les pujades i baixades dels caudals hídrics. Una forma més en que l’Estat legitima la seva forma d’explotació social, incorporant una hegemonia cultural dins la supra-estructura ideològica de la població.

ARQUEOLOGIA IDIOTA: La troballa del Arca de Noè

Estimats lectors, heu de saber que avui una expedició de pseudoarqueòlegs evangèlics turcs i xinesos ha localitzat restes d’una suposada “Arca de Noè” (llegiu la noticia a El Mundo) al Mont Ararat de Turquia, segons ells amb un 99% de possibilitats. Com comprendreu, davant una ofensa de tal magnitud contra la meva professió per part de les incansables hordes de rates cristianes, no em podia quedar callat.

L’Arqueologia és la eina que ens ha permès destruir totes i cada una de les pèrfides insidies i mentides descrites al pamflet sectari anomenat Bíblia, demostrant un cop i un altre que gràcies al materialisme científic i la veritat per fi quedaven esvaïdes les fosques tenebres medievals amb que el cristianofeixisme havia sotmès durant segles a la humanitat des de la seva pujada al poder, gràcies al  ruc de l’Emperador Constantí.

Peró es que la Bíblia ni tan sols és original a l’hora d’inventar-se mites: els passatges del Gènesi estan plagiats de la religió Mesopotàmica fins a límits insospitats i, de fet, el Mite de Noè no és més que una relectura copypastejada de la llegenda sumèria de Gilgamesh (2650 aC), on Up-Napishtim sobreviu a un gran diluvi gràcies a una intervenció divina. Si jo fos iraquià demandaria a l’Estat d’Israel pels drets d’autor.

Alguns científics han apuntat a la possibilitat a que aquest mite tingués la seva remota fonamentació en la pujada del nivell marí pel desglaç dels pols el VII mil·lenni aC, o bé en la obertura del Mediterrani al Mar Negre. En cap cas hi ha hagut mai cap diluvi de caire planetari, ni cap extinció massiva d’espècies animals o humanes per aquesta causa.

Doncs bé, els creacionistes no es donen per vençuts en la seva obcecada i absurda lluita per intentar demostrar que Darwin no tenia raó, que la evolució no existeix i que els dinosaures van conviure amb els humans i es van extingir perquè no cabien a la barqueta zoològica. De fet, aquesta era la explicació que es donava fins al segle XIX davant la troballa d’ossos pertanyents a espècies animals desconegudes o que no quadraven amb el clima actual.

I quines proves empíriques ens han aportat aquest grupuscle de freaks, segurament alienats per la vulgar gasòfia anticientífica d’Indiana Jones? Doncs una presumpta barca de fusta, que presenta compartiments, segons ells per posar-hi animals. La única imatge que n’ha transcendit és aquesta:

Davant la qual cosa ja em pregunto…

-Han datat la barca? Amb quin mètode? Quin resultat han obtingut? Perquè no el publiquen?

-Com pot ser que la fusta es conservi en un estat tan perfecte després de tants mil·lennis, si es descompon en pocs anys, a menys que es trobi depositada en un context subaquàtic?

-Com saben que hi havia animals? Han trobat restes fòssils de copròlits (caques), o bé de dents deciduals (de llet), que son els indicadors arqueozoològics de l’estabulació? Si es així, de quines espècies i edats?

En fi! Un cop més contemplo amb horroritzada indignació com els mitjans de comunicació tan sols ens fan cas davant alguna xorrada sensacionalista, per estúpida i falsa que aquesta sigui! Quina pena que no es dediquin a fer difusió de les apassionants descobertes reals que els treballadors del patrimoni fem dia a dia! Com per exemple: a que no sabíeu que ja podeu visitar una Domus romana, amb els mosaics intactes, al carrer de la Fruita nº2 de Barcelona?

PD: ATENCIÓ!! NOVETATS!! Segons publica avui el mundo…

‘The Media Evangelism Ltd.’, la compañía que está detrás del “descubrimiento”, es dueña de un parque de atracciones de Arcas de Noe en Hong-Kong, con entradas que cuestan entre 55 y 100 dólares.

Pd: Aquí una petita col·laboració gràfica via “Niño del Exorcista”