Posts Tagged ‘SPD’

h1

Anàlisi de la Conferència del PSOE: No han entés Res!

Novembre 11, 2013

Aquest cap de setmana una de les meitats del sistema bipartidista, la que ara fa d’oposició, ha fet una conferència política per renovar (?) les seves idees. M’he llegit els documents polítics i us en faig un resum per tal que us feu una idea aproximada del que s’hi ha parlat

1454902_10202343558288132_1503452544_n–  Més Tercera Via: La crisi ha estat una malèfica conspiració del neoliberalisme. No hi ha tingut res a veure la Tercera Via d’Anthony Giddens mitjançant la qual els socialistes europeus (amb Zapatero al capdavant) van assumir els principis econòmics de la des-regulació del mercat financer i immobiliari. El text aposta per “un nuevo modelo económico para sumar libertad de mercado y cohesión social” Nou? Però si aquest liberalisme progre de Blair i Schroeder es just el que ens ha dut fins aquí!

Autocrítica Zero: Les dures mesures austericides de Zapatero entre 2010-2012 on es va carregar el pes de les retallades sobre les rentes del treball i no del capital eren necessàries per responsabilitat, però no es van saber explicar prou bé a la ciutadania. Ah clar! Dediquen 4 pg a explicar perqué era impossible preveure l’esclat de la bombolla immobiliària i bancaria abans de 2009 i dues línies a dir que “quizá faltaron medidas fiscales y persecución de responsabilidades en el ámbito financiero“. Amnistiar el diner negre i a banquers “quizá” tampoc va ser gaire bona idea. Ni mu.

Amb el bipartidisme, contra el 15M: El text fa una defensa aferrissada de l’actual democràcia representativa titllant als nous moviments socials de “neopopulistas que se dedican a criticar el sistema sin dar soluciones que son inútiles en su anarquía“. Segons ells el millor model polític es el bipartidisme ja que “la fragmentación política no favorece la estabilidad econòmica“. I quines son les seves propostes responsables per retornar la confiança en les institucions? Reforma de les administracions públiques acordada amb el PP,que permetin una mica més de transparència, llistes obertes i primaries. Iupii!

Monarquia (pseudo)Federal: Els socialistes volen modificar la Constitució per incloure tractats europeus i un model federal, basat en les actuals Comunitats Autònomes però amb un millor model de finançament, consensuat amb el PP. Amb això creuen que aturaran la crisi territorial amb Catalunya, si.. clar. En quant a la Monarquia, l’únic canvi seria igualar el dret de les dones per accedir al tron. Sincerament per aquests petits retocs, no cal embarcar-se en un canvi constituent.

Unió Europea-> Syriza en el discurs, SPD en la praxi: La UE es ““el mejor modelo en dignidad laboral, protección social, igualdad de oportunidades y servicios públicos del mundo. Tan sols passa que els tractats (que van fer ells) han quedat una mica obsolets, es dona massa pes als plantejaments tecnocràtics de Merkel i caldria fer un nou Tractat Constituent. Apunten (a bones hores!) cap algunes de les mesures econòmiques imprescindibles (unió bancària i fiscal, governança econòmica de l’euro i redistribució del deute). Llàstima que després donin suport a Martin Schulz com a candidat de la socialdemocràcia a la comissió europea, membre del SPD, partit que governarà amb Merkel a Alemanya. Credibilitat nul·la!

Laïcisme si, Conconrdat amb el Vaticà, també: El text aposta per recuperar una Llei de Llibertat Religiosa que el PSOE va aparcar el 2008, treure els crucifixos d’alguns espais públics, tot reconeixent la gran aportació moral del cristianisme. El Concordat amb la Santa Seu no es derogarà sinó que s’actualitzarà i adaptarà a aquesta nova llei. Salto d’emoció!

Decreixement? Ni en somnis: Proposen un creixement econòmic “sostenible” , però ni pensaments en redistribuir el treball, posar mesures d’economia del bé comú, o explorar models no basats en el creixement infinit de la producció. Algunes propostes de keynesiamisme en energies renovables i gràcies. El peak oil deu ser un rumor i de l’energia nuclear es proposa no allargar més de 40 anys el temps de vida de les centrals nuclears. Tot un detall!

Migració: Reconeixement gradual del dret a vot per persones migrants, reagrupament familiar per cohesionar els ciutadans amb permís de residència vinculat al de treball. Aquesta és la única idea destacable. Els CIEs només cal regular-los, defensen les expulsions excepte en aquells casos que sigui “desproporcionada, injusta o impracticable“. A saber a criteri de qui.

CONCLUSIONS

Retocs cosmètics i suaus reformes per maquillar la pitjor crisi de la història. Una cosa es ser realista i l’altre es la por congènita als canvis, com si estiguessin més preocupats en impedir transformacions de gran envergadura que els acabin d’acorralar en l’ostracisme, que no en solucions estructurals de fons. Cap de les mesures d’aquesta Conferència impliquen un trencament amb la dinàmica que ens ha sumit en la crisi política, econòmica i territorial, son tan sols pedaços lampedusians perqué tot segueixi més menys com estava el 2007, amb petits retocs progressistes que mitiguin el sofriment, però sense atacar l’arrel dels diversos conflictes. No es estrany, doncs, que Bono prefereixi un pacte amb e PP que amb IU.

Anuncis
h1

Per què arrasa Angela Merkel?

Setembre 23, 2013

Merkel2

La crisi econòmica s’ha endut per davant a 20 presidents europeus i, en canvi, ha catapultat fins quasi a la majoria absoluta (el millor resultat de la CDU des de 1957) a la Canceller alemanya  Àngela Merkel. Quins son els factors que ho han fet possible? A partir de les taules de dades de Der Spieguel, he arribat a les següents conclusions:

> Cruspir-se als aliats: Com si es tractés de “Saturn devorant als seus fills”, Merkel s’alimenta dels vots d’aquells partits amb qui Governa. Primer li va tocar el rebre al SPD i ara als Liberals. La CDU ha xuclat 2 milions de vots de la seva crossa FDP, quasi 2/3 parts del que va obtindre aquest partit en els anteriors comicis. Ha expulsat del parlament al partit frontissa per excel·lència, que des de 1949 havia arbitrat el poder entre SPD i CDU, participant en els executius d’Ardenauer, Willy Brandt o Helmut Kohl. Fet que hauria de servir d’advertència a verds i socialistes. Segur que voleu ser els següents?

->Cruspir-se a tothom en general: No només ha rapinyat el vot liberal. Merkel s’ha endut 460.000 vots dels Verds, partit que hauria de reflexionar si la seva ideologia ecoliberal, gens crítica amb l’austeritat envers el sud d’Europa, no ha servit perqué els seus votants preferissin l’original a la còpia en verd. Merkel també s’endú 300.000 vots socialistes i 160.000 de L’Esquerra, possiblement de persones que han vist millorar la seva economia, encara que sigui amb mini-jobs malpagats, i ara passen d’experiments.

-> Edat: Merkel es la més votada en totes les franges d’edat, però és imbatible entre els jubilats, on té el 50% de vot, mentre que entre els joves de 18-24 anys la distància amb els socialistes és molt més curta (31 a 24%). Als Verds, en canvi, els passa just al contrari, tenen un bon resultat entre els joves (11%), però no rasquen bola en la tercera edat (4%). La resta de formacions tenen una representació més o menys constant a les diverses franges.

> Gènere: El rol de la dona poderosa té el seu públic. Merkel ha obtingut el 44% del vot de les dones per tan sols el 39% dels homes. En la resta de partits el vot masculí supera al femení, excepte en els Verds, tot i que la diferència és menys evident (7 a 9%) i és més lògica, doncs és el partit que ha fet més bandera del feminisme. El partit amb vot més masculinitzat ha estat l’extrema dreta euròfoba del AfD (6 a 4%)

-> Treball: Merkel tan sols no és la més votada entre els aturats (24%), col·lectiu que ha votat a SPD (26%) i a L’Esquerra (23%); però en un país on l’atur, a dia d’avui, és del 5,3%, diguéssim que no es un sector gaire significatiu.  La CDU té la gran massa de votants sobretot entre jubilats (50%), autònoms i empresaris (49%) i funcionaris (45%).

-> El “vot antisistema” no s’acaba d’ubicar, el vot conservador si: Els votants que volen un fer un “vot protesta” van una mica perduts. Ara que el Partit Pirata ja no és novetat, ha centrat l’atenció AfD, una formació sobiranista de ultradreta anti-Euro que, curiosament, s’ha endut 360.000 vots de Die Linke, la principal fuga de vots del partit de l’Esquerra, la qual cosa dona una pista de la desorientació ideològica de cert electorat populista, que tan sols vol votar NO a tot, al preu que sigui. En canvi el votant conservador, sobiranista, insolidari i nacionalista, que no vol cap canvi ara que les coses li van un xic millor que als seus veïns, ha votat Merkel.

 Com a conclusió, apuntaria a que el votant alemany, en general, ha anat a les urnes amb por als canvis. Merkel ha sabut vendre una idea de que la crisi son els altres i que el millor que poden fer es refugiar-se en el seu individualisme proteccionsita. Ha convençut a la població que la fosca austeritat luterana és el camí a seguir, amb la submisa docilitat de l’oposició, a excepció de l’Esquerra. Ha repartit el treball amb precaris minijobs, que ara molts temen perdre i acabar com els dropos sud-europeus. Tot i això, no té majoria absoluta, però com si la tingués, ja que la dretanització de verds i socialistes i la històrica i histèrica fòbia entre l’SPD i Die Linke, dels temps de l’assassinat de Rosa de Luxemburg el 1919, impedeix cap alternativa d’esquerres. Ja el 1932 les reticències entre socialistes i comunistes van impedir sumar una majoria alternativa a Adolf Hitler i, en pocs mesos, es retrobaven en un forn crematori. Igual va sent hora d’enterrar la destral de guerra no?

PD: No us perdeu aquest gràfic sobre el vot a Berlín ciutat. Sembla que no hagi caigut el mur!!