Posts Tagged ‘Sima de los Huesos’

h1

Les Coves com a indrets rituals al llarg de la Història.

febrer 8, 2017

aaaaaaacova

Des del Paleolític les coves han estat relacionades amb espais de culte i pràctiques de caràcter ritual. Es tracten d’indrets amagats i de difícil accés que permeten un cert “esoterisme”, llocs on realitzar rituals només per persones iniciades. Son també estructures naturals que tenen un caràcter “liminar”, es a dir, que esdevenen un límit simbòlic entre un mon material i un de sobrenatural, com apunta el filòsof Plató en el seu conegut “Mite de la Caverna”. El també filòsof Sèneca afirma que la cova es el lloc sagrat per excel·lència. En els rituals de pas, ja sigui d’iniciació a la maduresa o de caire funerari, aquest caràcter liminar esdevé fonamental dins la morfologia del rite, com planteja l’antropòleg Arnold Van Gennep. Les coves tenen també unes característiques de llum i sonoritat que permeten crear un ambient propici per a la realització de pràctiques religioses. Moltes cultures han considerat, doncs, la cova com un espai fronterer entre el món dels vius i dels morts, o entre la realitat material i les idees metafísiques.

Un dels primers casos on trobem indicis de possibles pràctiques rituals dins d’una cova seria el cas de Sima de los Huesos (Atapuerca, Burgos), una acumulació d’ossos humans que corresponen a un mínim de 33 Homo Heidelberguensis, un possible antecessor dels neandertals de fa 450.000 anys, localitzada dins un pou de 13m al fons d’una caverna de 400m, on s’ha trobat una destral de pedra interpretada com a possible ofrena. Tot i això, la presència de carnívors i marques d’arrossegament o mossegades sobre els ossos fa que no estigui del tot clara la intencionalitat antròpica de la deposició.

cova2

Els primers enterraments de neandertals els trobem també dins coves, al 60.000 ANE en el mateix moment que ja es desenvolupa una capacitat d’articular un llenguatge estructurat i un pensament simbòlic. En jaciments com Shanidar (Iraq) o Kebara (Israel) s’han excavat inhumacions en posició fetal, amb possibles ofrenes d’animals, ocre, flors i plantes medicinals, tot i que hi ha qui creu que aquestes primigènies tombes podrien ser per pura higiene davant la putrefacció dels cossos i existeix un gran escepticisme davant els aixovars.

cova3Ja al Paleolític Superior (35.000-10.000 ANE) trobem indicis de pràctiques de rituals animistes o xamànics a l’interior de coves. En aquest període es desenvolupa l’art rupestre amb nombroses pintures d’animals, possiblement representacions d’esperits o bé de les preses que desitjaven caçar. Algunes figures zooantropomorfes s’han interpretat com xamans —a les coves franceses des Trois-Frères o Galibou—; també els elements geomètrics, molt freqüents en les pintures parietals paleolítiques, es relacionen amb visions i al·lucinacions pròpies d’estats de consciència alterats. Recents estudis arqueobotànics han documentat plantes amb propietats al·lucinògenes o psicoactives són les llavors d’opi recuperades a la cova de El Juyo (Cantabria, 16.000 ANE) junt a gravats d’animals. També al Paleolític Superior trobem enterraments en forma d’inhumació individual amb aixovars dins de coves, com la Cueva de El Mirón a Cantabria, on s’han documentat ofrenes de flors.

aaacan-sadurni

Cova de Can Sadurní (Gavà)

Al Neolític Antic trobem inhumacions individuals dins de coves, com el cas de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) amb cinc inhumacions, dues de les quals corresponen a individus infantils. L’aixovar està compost per restes d’ovicaprins; vasos ceràmics plens de llavors d’espelta, ordi i blat així com petxines o una cullera i un punxó triangular tallats en os.

Al Neolític Final sorgeixen els primers enterraments col·lectius en cova, com es el cas de la Cova 120 (Sales de Llierca, Garrotxa) datat al 4240 +/- 70 BP. En aquesta cova es practica una inhumació secundaria col·lectiva, es a dir, un ritual realitzat en dos temps: en primer lloc es deixa que els cadàvers es descomponguin i s’assequin en un indret desconegut i, posteriorment, s’enterra una selecció d’ossos de diversos individus, sense cap connexió anatòmica dins de cubetes a la cova.

A partir del Neolític Final i fins a l’Edat del Bronze trobem coves sepulcrals com a lloc d’enterrament col·lectiu on es practiquen inhumacions col·lectives de forma successiva i reiterada. Durant bona part d’aquest període aquest ritual d’enterrament conviu amb el megal·litisme, on també s’hi duen a terme enterraments amb inhumacions col·lectives Un jaciment que exemplifica aquest moment és el de Costa de Can Martorell a Dosrius, un megàlit que aprofita part d’una cova, datat a l’entorn del 3.800 ANE. S’hi van dipositar simultàniament 200 cadàvers de totes les edats però majoritàriament adults (47,9%) i es van poder sexuar 46 cranis d’home i 32 de dona. Molts esquelets presentaven puntes de sageta clavades i d’altres tenien aquestes armes dipositades com a aixovar, fet que du a pensar en una matança col·lectiva d’origen bèl·lic, on els morts també eren guerrers i guerreres.

aaaamussol

Talles de fusta recuperades a la Cova d’es Mussol (Menorca)

A finals de l’Edat del Bronze trobem un exemple molt revelador de les coves com a ritual de pas o d’iniciació. La Cova d’Es Mussol (Ciutadella, Menorca, 1.200 ANE) és una cavitat situada en un penya-segat força inaccessible, a 40 m en picat sobre el mar. A les cavitats més properes a l’entrada s’han trobat sacrificis d’animals, estalagmites fragmentades, olles que havien contingut líquids i fogueres on es cremaven plantes i flors. A la sala més profunda i amagada, es van descobrir dues petites talles de fusta, una de les quals representa un cap humà amb banyes de cérvol, situada sobre un altar. En l’altra talla hi veiem un cap antropomorf, situat a terra en un lloc secundari i mirant directament a l’altar, com si fos un mer espectador. És a dir, un culte secretíssim amagat de la societat en una cova, a l’abast d’uns pocs escollits que s’inicien com a mitjancers amb el món metafísic, realitzant ofrenes i sacrificis. No es tracta d’un cas aïllat, entre el 2.000 i el 1.000 ANE arreu d’Europa podem seguir el rastre de cerimònies amb ofrenes dipositades en llocs molt amagats com coves (Bellverdi de Cetona a Siena; Swanwitch a Hampsire; Musjajama a Eslovènia; Grotta Pertona a Campania), esquerdes (Pars Luftenstein, Austria), cambres subterrànies o pous excavats (Wilford Shaft, Anglaterra a 30 m. de profunditat).

A la Península Ibèrica també trobem la presència de coves emprades com a lloc d’enterrament o d’ofrenes rituals durant l’Edat del Ferro. A Cantàbria destaquen restes d’incineració humana a la Cueva del Puyo, inhumacions de cranis a la cova La Graciosa II, així com també fogueres amb restes de sacrificis d’animals i banquets funeraris en aquestes mateixes cavitats. També s’han documentat ofrenes d’objectes relacionats amb l’agricultura (molins, ceràmica, gra, teixits) a les coves de Reyes, la Coventosa i el Aspio. Aquestes ofrenes rituals en coves relacionades amb l’agricultura es mantenen durant la antiguitat romana i son finalment condemnades pel cristianisme.

aaaaaaacovalourdes

Verge de Lourdes

Amb l’arribada de la religió cristiana, el culte pagà a les coves no s’abandona sinó que es cristianitza, construint ermites, monestirs o santuaris a prop, fent misses o processons, o situant-hi l’aparició de figures de verges i sants. Alguns exemples de llocs de culte cristians situats dins de grutes o coves serien el Santuari de Nostre Senyora de Lourdes al sud de França; el Santuari de Nostre Senyora del Rosari de Fàtima, construït entorn a la Cova de Iria a Portugal; “La Cueva de la Señora” a Cangas de Onís (Asturies) o L’ermita de la Mare de Déu de Gràcia a Vila-Real (Castelló) . En alguns indrets es mantenen tradicions de fer ofrenes dins de coves, com es el cas de del culte a la Verge de l’Assumpció a les Coves de Vinromà (Castelló) en un indret on tenim documentades coves sepulcrals amb enterraments i pintures prehistòriques en cova, en cronologies situades des del neolític a l’Edat del Bronze (jaciments del Barranc de Valltorta i Mas d’Abad).

A Catalunya trobem l’important culte a la Verge de Montserrat, trobada dins una cova d’aquesta muntanya l’any 880 segons explica la llegenda, així com la Cova de Sant Ignasi a Manresa.

h1

Es Sima de los Huesos (Atapuerca) realment una tomba?

Novembre 23, 2014

Aquest estiu vaig llegir en un suplement del diari el País, un extens reportatge sobre el jaciment “Sima de los Huesos”, un dels que forma el conjunt arqueològic d‘Atapuerca (Burgos) on es troba la major concentració mundial de restes humanes anteriors a l’Homo Sàpiens. En el reportatge s’afirmava, sense cap lloc al dubte, que la deposició de les restes humanes s’havia format per una acumulació ritual, en el que suposaria el primer funeral documentat en la història humana.

Però… va ser realment així?

##SIMA4

Sima de los Huesos es una acumulació d’ossos humans que corresponen a un mínim de 33 Homo Heidelberguensis, un antecessor dels neanderthals de fa 450.000 anys, localitzada dins un pou de 13m al fons d’una caverna de 400m. Hi han diverses preguntes i dubtes respecte les dades arqueològiques d’aquest jaciment que a mi em porten a posar en dubte si realment hi havia una intencionalitat humana i ritual en aquesta deposició:

Perqué hi han ossos d’animals carnívors barrejats amb humans?

Les restes esquelètiques dels homínids es troben barrejades amb restes de 176 óssos de les cavernes, 21 guineus, 5 mosteles, 3 panteres, un jaguar, un llop, dos linx i una marta. Els humans son tan sols la 2a espècie més representada a molta distància dels úrsids. La gran pregunta es: que fa tota aquesta fauna dins d’una tomba? Eren part del aixovar funerari? Es evident que no son restes de menjar, ja que el consum de carn de carnívor es molt esporàdica al paleolític i no es troba descarnada ni cuinada. Això ens porta també a descartar que es tracti d’un espai domèstic humà i recorda més a un cau de carnívors.

Perquè els esquelets humans no estan sencers, es troben fragmentats i en desconnexió anatòmica?

Si realment es tractés d’una tomba i els homínids es van limitar a llançar els cossos dels difunts per un forat, els esquelets s’haurien de conservar sencers, no fracturats i en connexió anatòmica. Aquí passa just el contrari. Falten el 60% dels ossos humans, especialment vèrtebres, parts del crani i falanges. En canvi, trobem un clar predomini de les parts més carnoses (cames, costelles i braços), que curiosament son les favorites dels animals carnívors. A més els ossos estan trencats en petits trocets que han obligat a fer complexes puzles als antropòlegs físics. Com lliga això amb una tomba? Van dipositar els cossos per peces i se’n van oblidar d’algunes?

Perquè no hi han infants?

Segons l’edat determinada a partir de l’anàlisi de les peces dentals, només hi ha un sol ós pertanyent a un individu de menys de 10 anys. La resta son individus situats majoritàriament entre els 19 i els 27 anys. No hi havia mortalitat infantil fa mig milió d’anys? O potser els enterraven a un altre lloc? O es que la seva carn no era llaminera pels carnívors?

Perquè els ossos humans presenten marques de mossegades i arrossegament?

I arribem al gran quid de la qüestió: el 24% dels ossos humans presenta senyals d’abrasions o fractures causades per arrossegament. I la senyal mes demolidora: el 14% dels ossos presenta marques de mossegades de carnívors, especialment de grans felins. Van carronyejar les tombes? Difícil! Els grans felins, com les panteres, son animals exclusivament caçadors i mai carronyaires.

Que pinta Excàlibur en tot això?

La presència d’una destral bifacial tallada en sílex vermell (a la que van posar el pompós nom d’Excàlibur), va ser interpretada com un aixovar funerari pels directors de l’excavació. Fins i tot van interpretar el color vermell del sílex com un simbolisme de la sang, amagant que TOT el sílex de la zona es d’aquest color. Una peça de sílex no demostra que hagi estat dipositada de forma intencional ni ritual, podria haver arribat arrosegada amb els cossos dels hominids

##SIMA3

CONCLUSIONS

Definitivament es molt innocent defensar que la única explicació possible de Sima de los Huesos sigui una tomba. Més aviat sembla, després de revisar les dades, que un grup d’humans hagi estat depredat per grans felins i arrossegats dins la cova on s’han barrejat amb esquelets d’òssos de les cavernes, morts metre hivernaven; posteriorment l’aigua hauria dispersat i fracturat  els ossos.

No podem doncs, assegurar una intencionalitat funerària o ritual en el Paleolític Inferior, ni l’existència d’un pensament simbòlic, ni metafísic. Com es que Arsuaga i la resta del seu equip segueixen aferrant-se a la hipòtesi més sensacionalista? En la darrera campanya fins i tot van buscar una entrada alternativa a la cova, més propera a la Sima, que fes més creïble la deposició intencionada, i no l’han trobat. Però res ha fet variar la seva línia interpretativa, al menys de cara als mitjans. Una pena, doncs el jaciment es espectacular, sense cap necessitat d’inventar res.