Posts Tagged ‘sexo’

h1

Adicte a les webs de contactes

Desembre 2, 2008

rawr

Tinc un problema i el primer pas es reconèixer-ho: soc un addicte als xats i a les pàgines de contactes gais.

Cada cop que declaro solemnement que no hi tornaré a entrar les meves amigues es pixen de riure: la meva credibilitat amb aquest tema és nul•la! Però es que clar, tenint un ordinador amb connexió a Internet a la meva habitació i vacances forçades, es com muntar un bingo amb barra lliure al rebedor de la casa d’un ludòpata: la temptació és massa forta!

Però, eh! De moment porto ja 10 dies sense entrar-hi, tot un veritable rècord mundial per mi i m’he proposat resistir fins a 2009: sé que és un repte molt difícil d’assolir, però per salut mental necessito amb urgència descansar una bona temporada d’homes!

Que hi busco? Bona pregunta de difícil resposta: Sexe? Amor? Amistat? Una conversa? Conèixer gent? Podríem dir que si… però no, jo sé perfectament que en realitat tan sols és una petita dosi de placebo ingerida per tal d’enganyar a la meva paupèrrima autoestima emocional amb miratges passatgers, una porta virtual a una dimensió imaginària on l’emergència del present permet ofegar el meu oblidable passat.

Com, segons la meva enquesta, tinc un 20% de lectors menors d’edat procuraré no entrar en detall en com de pujat de to poden arribar a ser aquests llocs, però de ben segur que el 57% d’heteros que em llegeixen ni s’ho poden arribar ni a imaginar.

Primer de tot us recomano que rellegiu AQUEST POST on vaig explicar pas a pas com lligar per Internet i després, a mode de tast, un narraré quins son els prototips de perfil que habitualment trobes i descartes sense més:

Prototip 1: tan sols cerca una amic, però el vol de 25 a 30 anys, alt, musculós i amb casa pròpia.

Prototip 2: el seu perfil no té text (no sap escriure?) i tan sols apareixen fotografies de parts del seu cos que, òbviament, no son la cara. I encara tenen la barra de dir q no volen sexe a la primera cita, clar…

Prototip 3: repeteixen 25 cops en cada línia la paraula NORMAL per autodefinir-se, com si la resta de gent que estem en aquella web fóssim assassins en sèrie i ell hagués vingut a jugar al dòmino.

Prototip 4: amb autofotos cutríssimes al lavabo… No tenen cap altre lloc de la casa on fer-les? Fins i tot ha aparegut un blog especialitzat que les col•lecciona i n’ha trobat alguna de molt xunga com AQUESTA (mireu el water…).

Prototip 5: ultraexigents en plan- “si vols que et contesti un missatge has de complir la següent llista de requisits…

Prototip 6: Plomofobs radicals. Em sembla molt bé que busquis un osazo leather machoman, però no cal ser desagradable emprant un discurs intolerant pastat al que podria usar un skin head nazi, gràcies.

En fí, espero que la meva força de voluntat o algún Princep Blau ociós, em salvi d’aquest món!!… tot i que com diria Morrissey “… but now all my hope is gone

h1

ASEXUALS: Si, existeixen

Octubre 25, 2008

Aquesta feliç parella que veieu a la imatge son Paul i Amanda, fa nou mesos que estan casats i encara són verges; de fet, a la seva nit de bodes varen convidar als seus amics a jugar al Scrabble.

No es tracta de cap secta ultra ni res per l’estil: simplement pertanyen al 3% de població asexual del planeta (segons Anthony Bogaert, de la Universidad Broca, Ontario). Són persones que no senten cap mena d’interés en follar amb altres individus, i omplen les seves necessitats afectives amb simples carícies o abraçades.

Conformen una nova orientació sexual que està despertant del silenci i del anonimat per oposar-se al hedonisme eròtic que domina i regeix la nostre societat, reivindicant una vida sense luxúria ni erotisme carnal. Ja tenen associacions, pàgina web i no m’estranyaria que dintre d’alguns anys poguéssim veure manifestacions del orgull asexual! La seva inspiració artística recau en les fotografies d’éssers andrògins del fotògraf Steven Meisel (vegeu-les aquí).

Però jo no puc deixar-me de preguntar algunes qüestions sobre aquest assumpte:

>> No pot ser tot plegat la conseqüència d’un trauma provocat, per exemple per abusos infantils, o per una violació? Segons ells, no, son la mar de feliços sense sexe, és una opció que han pres en llibertat i reivindiquen que no se’ls consideri malalts.

>> Però REALMENT es pot viure sense relacions sexuals? Durant l’orgasme, tant masculí, com femení, es genera una hormona neuropèptida anomenada oxitocina, que funciona com a neurotransmissor i que produeix la capacitat per augmentar la confiança en un mateix, redueix la por a les relacions socials i augmenta la generositat. De fet, diversos estudis revelen que l’autisme està directament relacionat amb baixos nivells en aquesta substància al cos.

Bé, de la mateixa manera que vull que em respectin a mi, no serè jo qui llençarà una pedra contra els asexuals, al contrari: els animo a que es visibilitzin i que algú d’ells m’expliqui quin sentit té una vida de castedat voluntària!

h1

Metamorfosi

Octubre 21, 2008

Jonathan va deixar anar un sonor i agut crit quan, horroritzat, va contemplar davant el ronyós mirall de la seva habitació com s’havia transformat, de la nit al dia, en una quarentona progre acabada de divorciar; amb el seu típic cabell curt tenyit de vermell i la roba minúscula i arrapada que escanyava cruelment els seus mitxelíns amb uns llampants colors que semblaven dir a crits “estic buscant pollón follón”.

Hi havia d’haver alguna explicació racional per aquell fenomen, tan desconcertant a primera vista. Potser si hagués prestat un xic més d’atenció a les classes d’ESO, en comptes d’anar-hi completament fumat o passant l’estona masturbant-se a les darreres files, ara entendria perfectament que aquella sobtada metamorfosi no era més que un dels típics efectes secundaris del còctel de pastilles de dubtosa procedència que havia ingerit la passada nit.

I encara havia tingut sort! La transformació hauria pogut donar com a resultat un ésser veritablement monstruós … com per exemple… la nova cantant de Presuntos Implicados!!.

Li esperava un futur d’allò més encoratjador: ja no hauria de continuar treballant de traficant d’heroïna en col·legis de primària, a partir d’ara obtindria ingressos de la pensió del seu ex, amb qui es barallaria constantment per la custodia d’una filla pija, que segurament s’hauria tornat anorèxica per cridar l’atenció dels seus progenitors.

I que dir dels seus nous hobbies! El tunning havia caigut sobtadament en l’oblit i ara sentia una inesperada motivació per organitzar trobades tupper-sex amb altres quarentones progres. S’apuntaria a un gimnàs per fer tai-chi o, per què no, a sortir de marxa, mig borracha, a qualsevol revetlla de poble amb orquestra d’organillo per tal de tirar-se el primer llenyataire despistat que trobés per davant.

Pum!!!!

Però de sobte, un tret sec i sonor va posar fi a les seves fantasies de feliç divorciada. La seva novia, una perillosa garrula violenta molt temuda al barri, havia acabat la seva dura jornada de caixera al prostíbul i, sense pensar-ho dos cops, havia volat el cap d’aquella estranya desconeguda que es mirava amb cara de viciosa al seu mirall, ara esquitxat dolçament per vísceres i sang.

h1

Diàlegs imaginaris amb el Diable

Setembre 24, 2008

Després del exitós diàleg amb Jesucrist, us deixo amb la segona part del text que, com podreu comprovar, està enfocada des d’una prespectiva absolutament antagònica!

–    Bon dia Arqueòleg, saps qui soc, oi?

–    Per favor Llucifer! Per qui m’has pres? Per un vulgar aprenent a pecador? Passa i seu al sofà que estaràs més còmode!

–      Ja m’han dit que continues tan hedonista com sempre…

–    Veig que els rumors corren ràpid al infern! Doncs si, la teva pèrfida deixeble Luxúria em visita força sovint i ah!… t’he de comunicar una primícia!

–     Ohh digues, digues! Quin honor!

–    He decidit renunciar definitivament a qualsevol esperança de ser correspost per l’amor. Així doncs, he assassinat de forma cruel, sàdica i macabre la darrera espurna de nyonyeria platònica que quedava al meu cor i, tot i que aquestes males herbes sempre acaben reviscolant, volia que fossis tu, estimat, el primer en saber la bona nova.

–    Aquest és el meu Arqueòleg! Bravo! Friso per saber les darreres maldats que de ben segur estaràs maquinant.

–    Ai Lluci! Ja no soc aquell pervers maquiavèl·lic que vas conèixer anys enrere. La venjança cada cop em fa més mandra i prefereixo fer veure que oblido totes aquelles punyalades que s’acumulen a la meva esquena. Ves que no m’hagi contagiat d’un brot de moral juedocristiana…

–     Calla, calla! Això mai! Tu espera pacient i ocult darrere el silenci dissimulat el millor moment per emprar el teu esmolat verí, gaudint així de l’orgasmic plaer de la revenja.

–    No sé jo… i mira que en aquest moment el que més em ve de gust es rebentar el cap algú a hòsties! Em desfogaria taaant… Però bé, deixem de parlar de les meves ralladures mentals! Com va el treball?

–    – Doncs mira, enfeinadíssim preparant la campanya electoral de McCain. Imagina’t per un instant que guanya aquella bleda del Obama… Un món sense guerres! Quin horror! La cotització de les ànimes cauria en picat i encara m’hauria de vendre el iot que em vaig comprar el més passat amb el negociet de Georgia.

–    Ahaha, tu si que en saps! Si et puc ajudar en quelcom, ja saps que em tens a la teva total  disposició!

–    Ara que ho dius…Volia proposar-te una petita missió que, de ben segur, realitzaràs amb molt de gust. Però, que et semblaria si ho acabessim de comentar al teu llit amb un gintònic?

–    I perqué no?


h1

Pensaments postorgàsmics

Setembre 7, 2008


Joder! Però jo que cony faig aquí?

Si, molt bé, aquest tio m’ha menjat la polla com un campió i jo amb prou feines he estat capaç de masturbar-lo amb inapetència… però es que realment amb aquest micro-falus que em calça poca cosa més podia fer, sincerament.

– Marxo? Em quedo? Li dono el telèfon? El msn? Potser un de fals?

Que m’ha aportat aquesta vetllada de sexe desganat amb un complert desconegut que no m’interessa en absolut com a persona? La veritat es que em resulta complexe respondre’m aquesta pregunta… Alliberar tensions? Deixar-me portar pels instints més primaris?

– I si ha tancat la porta amb clau i no em deixa fugir fins que no li juri fidelitat eterna? I si és un assassí en sèrie?

Com m’agrada autoenganyar-me! Sé perfectament que el que cerco no és més que un substitutiu efímer del amor, un ensajat simulacre de sentiments que em fa sentir, durant una breu estona, falsament estimat. Si, és tot una burda enganyifa, una teatral falàcia en la que les dues parts implicades ja sabem perfectament a quin joc estem jugant i quines son les cartes marcades.

I els meus pantalons? On cony he llençat els meus pantalons? Merda! S’hi ha adormit a sobre!

Però, com un ludòpata empedernit, soc absolutament incapaç de sortir d’aquesta espiral que es repeteix de forma crònica en la meva quotidianeïtat, amb insubstancials variacions, com si de l’etern retorn de Nietzche es tractés. M’he proposat milers de cops fer un punt i a part, deixar de banda aquestes relacions d’una nit, però quan porto un més sense quedar amb ningú la meva aturmentada ment comença a bombardejar-me amb delirants idees sobre la soledat, el pas del temps, la decrepitud física, els 30 que ja estan aquí… i un cop més entro als xats, als perfils, quedo per fer un café i… aquí estic, estirat en el llit d’un paio de qui prou feines recordo el nom i que, de ben segur, hauré oblidat demà passat.

– És la darrera vegada que quedo amb algú que no m’interessa, la última, ho juro, aquest cop va de debó…

Aquesta claustrofòbica habitació, que segons abants ha servit d’escenari per un calculat succedani dels meus irrealitzables anhels, ara em sembla poc més que una gàbia que m’ofega  i escaña lentament. I tanco els ulls, apretant els punys, imaginant un cop més una estúpida fantasia, on estic feliçment comentant amb tú en un futurible bar aquesta nit com una absurda anècdota d’un passat que, ara, tan sols és un angoixant present.

PD: No us ho prengueu com una narració descriptiva d’una experiència real sinò més aviat com un conjunt de reflexions després d’un orgasme.

PPD: La fotografia es titula “Torture Bed” i és del fotògraf vietnamita Ray (rayphua).

h1

Rellegiu als meus artistes convidats!!

Agost 3, 2008

Doncs si, tal i com ja us vaig advertir avui comença la meva voràgine estiuenca que finalitzarà el proper dia 12 d’Octubre! Fins aleshores el ritme d’actualitzacions serà absolutament imprevisible, tot i que en principi la majoria de caps de setmana estaré per aquí.

I clar, jo entenc que esteu absolutament adictes a aquest blog i si no teniu una actualització meva diaria  és  com si us faltés l’aire per respirar, així doncs us proposo que, per tal de calmar el síndrome d’abstinència, us rellegiu els articles que han anat escrivint per a aquest blog els meus “Artistes Convidats“. Una llista, que ja comença a ser força llarga, i en la que hi podem trobar tot tipus de textos, uns m’han fet pensar i debatre, d’altres m’han fet partir la caixa de tan riure i fins i tot n’hi ha que quasi aconsegueixen fer-me plorar d’emoció. Gràcies de tot cor a tots els que heu col·laborat a fer millor aquest blog! Sense vosaltres, de ben segur, avui aquesta web no hauria aconseguit (quasi) 30.000 visites en 8 mesos!

A veure quan us animeu la resta!!!

Monòleg (imaginari) interior *by Pau*

Sèries que heu de veure abants de morir *by Intrépida Libélula*

A mi m’agrada que me l’endinyin *by Marujita*

L’Abstenció a debat: Arinmir vs Me

Entrevista interactiva al cap de llista d’ICV

El Consultori Sexual *by Lily & Debby*

Decisions *by Kas*

Cameo, cameo…*by Blanco Nuclear*

Combat Filosòfic: Conjuntbuit vs Me

Sessió de Petardeo Gore *by El Niño del Exorcista*

Good As You *by Paula & Meritxell*

És l’anarquisme una ideologia de dretes?: Llibreria Llibertària vs Me

Que tingeu tots un bon estiu!!

h1

Diàlegs imaginàris a la cua del Sexshop

Juny 15, 2008

Ossets leather

– Oi! Doña Úrsula que hi fa vostè per aquí?

– Quina coincidència Doña Rita! Doncs res miri, que estic organitzant una orgia sadomasoquista amb les amigues jubilades del club de dòmino i patchwork i havia vingut a comprar llàtigs i peces pel meu poltre de tortures, que de tant fer-lo servir ja el tinc una mica rovellat. Ja penjarem els videos a Pornotube per que s’en faci una idea!

– Dòmino? Patchwork??? ahhhm! slurrp! Doncs jo… ja sap vostè que des de que em vaig quedar viuda no hi ha manera fotre un bon polvo, així doncs estava pensant en fer-me violadora i res… venia a comprar alguns utensilis que em poden facilitar la feina.

– Violadora? Uii! Li recomano de tot cor aquestes manetes, les vaig provar quan vaig abusar del butanero fa un més i encara el tinc lligat al soterrani, al pobre.

– Ahhh! Ja deia jo que feia temps que no el veia… estava a punt de passar-me al gas ciutat, i tot!

– Per cert, vostè que hi enten, que m’aconsellaria per regalar a un zoòfil? És que la setmana vinent és el meu aniversari de bodes i encara no tinc res pel meu Paco!

– Si de cas passis per la botiga d’animals de la cantonada! Digui que ve de part meva i li faran un preu especial.  

– Ai Gràcies! Doncs res, si de cas ja vaig tirant! Que falta ben poc per missa de 12 i encara he de pasar pel confessionari!