Sèries que heu de veure abants de morir…*by Intrépida Libélula*

. 

Després del excel·lent relat del Pau, arriba per fi l’esperat segón cameo d’aquest blog!  La Intrépida Libélula és llicenciada en Comunicació Auiovisual i ara mateix estudia un master per dedicar-se professionalment al seu hobbie favorit: escriure gions de sèries. Jo sempre tinc molt en compte les seves recomanacions, des de que gràcies a ella vaig descobrir  a David Lynch, que ara és el meu director de cinema ultrafavorit!! Feu cas a una experta i de ben segur no us en penedireu!

.

SÈRIES QUE HEU DE VEURE ABANTS DE MORIR

 Aquí una petita llista de sèries que has de veure abans de morir, més que res perquè sinó ningú et podrà garantir un bon lloc al més enllà. Els que em coneixen saben que triar em costa… així que em centraré només en les més actuals, encara que no totes estan en emissió encara (i menys al nostre país ridícul i mancadet de criteri…). I he triat 3 perquè el text m’estava quedant llarg…

SIX FEET UNDER (A dos metros bajo tierra)

Provablement la sèrie que millors moments m’ha reportat darrerament (Nissaga no compta…). La peculiar família Fisher regenta una funerària a casa seva. Les històries que comporta la constant convivència amb cadàvers i la presència de la mort és un dels temes fonamentals sobre el que orbiten els personatges, però no el més important. Els Fisher són tots tan diferents i oposats entre ells que sembla mentida que siguin família. Però així, amb les seves freaketats i obsessions, s’han d’acostumar a conviure els uns amb els altres a ran de la mort del pare i la consegüent tornada a la llar del fill gran.          

 El millor: Els personatges de Claire, David i Ruth! Val la pena només per conèixer-los.         

El pijor: L’inexpressiu protagonista: Nate. Malgrat que queda eclipsat per aquells que l’envolten, aquest actor ha aconseguit amb SFU fer-se un lloc interessant al panorama televisiu nord-americà i el veiem en la que potser és la millor producció original d’aquesta temporada: DIRTY SEXY MONEY. (Aviat arribarà a Espanya, primer de pagament, després a Antena3. I, si no la caguen a l’hora de programar-la, en sentirem a parlar!).  

 SCRUBS

 

Un dels darrers descobriments que he fet: una comèdia! Heu de saber que les comèdies acostumen a fer-me MOLTA mandra. Si, adoro Friends com la majoria de vosaltres. Però si algú coneix una sola sit-com que valgui la pena que segueixi en antena el convido a sopar. Scrubs és molt divertida, els personatges són fantàstics i la mala hòstia està servida contra el nostre anti-heroi protagonista en tot moment. Es situa en un hospital (com tantes altres, direu…No!) i les històries transcorren en els seus passadissos, entre metges, infermeres i algun pacient que altre. Però, per damunt de tot, és una sèrie plena de veritat. Veritat en les històries que explica i en els sentiments que posa sobre la taula. No parla de l’absurd, sinó de les gran qüestions que preocupen les persones. Com els millors moments de Doctor en Alaska i les reflexions filosòfiques que amagava al darrere.         

El millor: que rere cada acció i cada història hi ha un trocet de tots nosaltres. (I la cançó, breu però amb sentit: I can’t do this all on my own. I’m not a superman!).         

El pitjor: Veure una altra vegada els passadissos i habitacions i els còmodes però repetitius vestits de metge. La poca presència femenina…  

STUDIO 60. ON THE SUNSET STRIP

Es podia parlar sobre la televisió sense que ningú et tallés l’aixeta? Sembla ser que no! La història es desenvolupa al voltant de la producció d’un emblemàtic show d’un canal de televisió. Emissió setmanal, pressupost pels núvols, grans estrelles… però una pressió creativa, política i personal que portarien a qualsevol a un (o dos) atac de cor. Tal i com la televisió funciona, o hauria de funcionar (que per això són americans). No hi ha vida fora del plató! Un guió simplement genial, ple de peripècies gairebé igualables als diàlegs del cinema negre i uns personatges a l’alçada d’aquests en gairebé tots els casos. Ficar-se amb la guerra de l’Irak i la censura política que hi ha a la televisió els va costar la vida i va morir després de la primera temporada. Ho vaig superar, però no va ser fàcil.           

El millor: Els diàlegs! i recuperar a Mathew Perry. I el personatge d’Amanda Peet als inicis…

 El pitjor: Els episodis del mig. Té un parell o tres més fluixos. Però els tres del final són brutals!

* by Intrépida Libélula*

PD: El proper cameo, que ja és a les meves mans, serà un relat erótico-festiu i es publicarà el proper Dimecres, no us el perdeu!!