Un conte (inacabat) sota els estels

Avui us presento la meva petita contribució al celebèrrim dia internacional de la nyonyeria: San Valentí; però m’ha sorgit un petit problema: degut al meu estrés arqueològic soc incapaç d’imaginar-ne el final… us hi animeu? Prometo donar premis simbòlics si la cosa té èxit

– Mira, alló d’allà és la constelació de Casiopea!!. T’han explicat mai la llegenda grega d’amor entre Perseu i Andròmeda, que va donar nom a aquest conjunt d’estels?

– Pskdhffffsspprtt…nnn…nn..no.

Al Arnau no li sortien le paraules, el seu pols avana a doscents per hora i per el seu cap passaven mil milions d’idees per segón i cap d’elles tenia a veure ni remotament amb l’astrologia de l’antiguitat clàssica.
Qui hagués pogut concentrar-se en mites grecs tenint davant aquell Apol·lo, tan real i tangible? Tan sols dos pams separaven les seves boques i poc més de deu centímetres la punta dels seus peus descalços, mullats per les fredes onades de la platja de Colera.

– … i llavors Perseu, que acabava de tallar el cap a Medusa, va tornar montat sobre el llom del seu cavall alat, anomenat Pegàs, i que és aquella altre constel·lació d’allí… la veus?

– mmmfddjhgfkj… pssi.. clar.. si si, Pegàs, com no…. 

Aquell era el darrer dia d’estiu, al matí següent cada escú tornaria a la seva grisa i esclavitzant quotidianeïtat, aquell maleït lloc on malgastar alegrement la juventud, separants per centenars de quilómetres durant onze mesos, el temps suficient com per que l’oblid esborrés qualsevol espurna d’esperança.
Així doncs era ara o mai…

– … aleshores Zeus va decidir penjar al cel les imatges de Cefeu i Casiopea com a càstig per la seva traició…

L’Arnau notava a sobre seu l’increïble pes de l’estricta moral que havia rebut des de ben petit i un veritable cúmul de dubtes l’havien deixat inmòvil com una estàtua de sal: Segur que el que estava fent no era un pecat? I si aquell dionisíac narrador no el corresponia? Estava disposat a arriscar-se a perdre la seva amistat? Que dirien els seus amics? I els ses pares? I els veïns de Colera? I si algú els veia? Estava ell preparat per donar aquest pas?

– … i fialment, després que Perseu i Andròmeda es casessin, Atenea va col·locar les seves imatges al bell mig d la cúpula celestial, mira… allà! Eii! Et passa res? Et torbes bé? Estás pàlid com un vampir!

– Ehhh..mmm… es  que…. t’he de comentar una cosa…

CONTINUEU VOSALTRES!!

PD: El termini per entrar dins el concurs és divendres a la tarda, quan entregaré els premis! Si us fa mandra escriure podeu votar a la resta de participants!