Si fa unes setmanes us exposava la paradoxa d’esser al mateix temps gai i de dretes, avui veurem detallat l’exemple més radical imaginable: un filósof que va intentar cosntruïr una ideologia que barregés al mateix temps la exaltació de la homosexualitat i el nacional-socialisme.
Segons aquest filòsof, nascut el 1888 a Berlin, les dones eren uns essers inferiors i perillosos i proposava una aliança viril entre els homes (imgino que de caire sexual) per tal de crear una societat exclusivament mascuilna i ària.
Les seves tèsis vàren tenir un cert ressó dintre de les SA, la secció més radical, violenta i paramilitar del Partit Nazi, liderades pe Ernst Röhm, que va ser sorprés al llit amb un altre home durant la fatídica “Nit dels Gavinets llargs” (Juny de 1934), en la que Hitler ordená un assasinat col·lectiu contra aquest sector del seu propi partit temerós que volguessin pendre-li el poder. A partir d’aquell moment la influència de Blüher va ser nula dins el nazisme, però va tenir la inmensa sort de no ser excutat o deportat a un camp d’extermini.
Durant el règm nazi es tanquen tots els locals d’ambient, es crea una unitat especial de la Gestapo per combatre la homosexualitat, es fan llistes negres de gais que anàven marcats amb un triangle rosa, s’executen experiments médics per “curar” als gais (com els realitzats el doctor Carl Vaernet al camp d’extemini de Buchenwald). Entre 1933 i 1945, 100.000 homosexuals son arrestats i empresonats, uns 10.000 d’ells en camps d’extermini. No sabem quans vàren sobreviure.
Tot i aixó Hans Blüher va seguir donant surport al règim de Hitler. Ara ja no em sembla tan sorprenent que hi hagin gais que votin al PP i aplaudeixin a la COPE.
PD: Gràcies Ferran per passar-me l’enllaç amb el qual he pogut fer aquet post!
Posts Relacionats
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
