Hondures i la tradició colpista hispana

No hi ha cap invent polític més típicament espanyol que el Cop d’Estat, com bé sabem els soferts estudiants d’Història que ens hem hagut d’empassar la llarga llista de “pronunciamientos” seccessius al s.XIX i XX a la Península i que tan bé vàrem saber exportar als països d’Hispanoamèrica.

L’Estat va ser creat a la prehistòria recent per la classe propietària amb l`únic objectiu de preservar la seva explotació econòmica mitjançant una repressió física (exercit) o una legitimació ideològica (religió). Aquests poders s’han mantingut ferms al pas del temps i quan han vist com l’esquerra, les seves minyones, els hi entraven al seu menjador i els hi començaven a canviar els mobles han desaveïnat el fusell ràpidament, no fos cas que la criada s’acabés apoderant de la casa sencera.

NO PASSARAN!

El cop d’estat militar en contra del President electe democràticament Manuel Zelaya ha seguit els esquemes clàssics amb els que EUA va acabar amb qualsevol espurna de comunisme governamental durant la guerra freda a llatinoamèrica; els mateixos passos amb els que la patronal petrolera va intentar acabar amb la excel•lentíssima labor de redistribució de la riquesa que la Revolució Bolivariana està duent a terme a Veneçuela; amb la única diferència que el poble veneçolà ja havia superat la por i l’alienació capitalista i va sortir en massa per derrocar el feixisme i en 24h va tornar al poder al indiscutible Líder del Marxisme del S.XXI: el meu idolatrat Hugo Chavez.

Manuel Zelaya és un personatge força curiós: provinent d’una família rica i militant en un partit liberal de dretes, un cop al poder va tenir una il•luminació i, com Sant Pau, va caure del cavall i es va apropar al socialisme bolivarià fent lleis per protegir l’ecosistema de Río Plàtano de l’especulació o aconseguint la condonació del deute extern.

Però en quant va decidir, innocentment, preguntar al poble en un plebiscit si volia iniciar un procés de reforma constitucional, els amos del estat han decidit posar fi als deliris esquerranosos de Zelaya derrocant el poder democràtic i imposant un president (Roberto Micheletti, un poderós empresari) a gust seu que, a diferència del cop a Venezuela, no ha rebut el suport de cap organisme i país del món. Com es nota que Bush i Aznar ja no hi son!

Tot plegat té un regust al cutrerio polític de finals dels anys 60’ tan ben retratats al film de Woody Allen “Bananas”, no trobeu?

Primeres mesures del nou Govern Colpista a Hondures:

->Decretar 48 hores d’estat de setge, en el que l’exèrcit es pot saltar alegrement la legalitat vigent i els drets humans.

->Disparar a matar contra manifestant pro-demòcrates, amb un balanç d’un mort, vint ferits de bala i set desapareguts.

->Suspendre la comunicació a totes les ràdios i televisions no controlades per la oligarquia o l’església. Diversos periodistes han estat agredits i glopejats per l’exèrcit.

->Arrestar als ambaixadors de Cuba, Nicaragua i Veneçuela, així com diversos Ministres i Alcaldes afectes al anterior govern.

->Tallar les comunicacions via telèfon mòbil a la població civil.

->Impedir que es celebri el referèndum proposat per Zelaya segrestant les urnes.

Zelaya ja ha anunciat el seu retorn a Hondures el proper Dijous! Esperem que acompanyat pels exercits de Veneçuela, Ecuador, Cuba o Bolivia i amb el suport entusiasta, que ja ha rebut, per part d’Obama, Hilary, Kirchner, Lula o Moratinos pugui acabar amb aquest despropòsit.